Friday, March 06, 2020
LLUITA DEFINITIVA - art. Regió 7
LLUITA
DEFINITIVA.
El dissabte passat, dia vint-i-nou de febrer, va tenir lloc, a
Perpinyà, el primer míting de
precampanya, de no sabem ben bé quin moviment, partit o plataforma, lligada a
la colla de Puigdemont. Davant 110.000 assistents, segons la policia francesa,
molt més precisa i rigorosa amb les dades reals, els fugitius Puigdemont, Comin
i Ponsatí, varen exposar el seu ideari del moment. Si algú tenia algun dubte
sobre el partidisme de l’acte, va quedar ben aclarit, amb els xiulets dedicats a
la intervenció d’Oriol Junqueras, o amb altres intervencions, molt especialment,
les de Comin i Ponsatí, clarament contraris a l’estratègia d’ERC. Els de la CUP
ja havien decidit no assistir-hi.
Bé, el més destacat és que estem davant una clara i dura confrontació entre
la colla de Puigdemont i ERC, per dominar el primer lloc i aconseguir així,
marcar el camí a seguir, encara que ningú sàpiga cap on va el camí. També, quedà constatat que la colla Puigdemont,
va per lliure, i no se sap quin paper pot jugar Junts x Cat, PDeCAt, la Crida,
Consell per la república, etc, de cara el present i futur immediat. Es el
problema d’haver elegit una persona volàtil, amb un ego pujat de to, i fugitiu
de la Justícia. El seu lema, és “quan pitjor millor” o” enreda que fa fort”, i
que duri tant temps com es pugui. Del futur, ja en parlarem un altre dia.
Mostra del que dic, és el lema que va dir i repetir com a camí de futur:
anar cap a la “lluita definitiva”. Què vol dir ? Com s’hi va ? Qui l’ha de dur
a terme ? De moment, ell i els seus, encapçalen aquesta mena de “revolució
burgesa”, des de la comoditat del palau del consell per la república, a
Waterloo, amb uns sous d’alta burgesia.
Em permeto recordar als estimats lectors i lectores que els tres eurodiputats
gaudeixen d’un sou brut de 8.757 euros mensuals, que passats a net, son
6.824,85 euros, cada mes. Al sou, cal
afegir-hi 320 euros diaris de dietes, quan s’han de desplaçar al Parlament
Europeu o a algun dels seus organismes. I tenen altres retribucions o
compensacions, en funció de determinades activitats que puguin dur a terme.
Cosa curiosa i mai vista, és que Puigdemont, ha contractat el seu guarda
espatlles ( mosso d’esquadra, en excedència) com assistent polític, amb un bon
sou, a càrrec del Parlament Europeu. No sabem si té cap intenció de posar-hi a
la cuinera o algun altre treballador del palau, a la nòmina. Esperem que el
Parlament, prengui alguna decisió al respecte.
En aquestes condicions, podem entendre la crida al sacrifici i a l’acció
que Toni Comin i Clara Ponsatí, varen invocar, pensant en els durs temps que
poden venir si aquesta “lluita definitiva” dura uns quants anys més, sense
resultats concloents, com ha estat el cas, fins ara. De moment demanen
sacrifici als altres, entenent que ells ja el fan, vivint com fugitius, fora
del país. Veurem què diuen, el dia que perdin la immunitat, i s’acosti la data
de retre comptes davant la Justícia espanyola. Aixó, malgrat el que puguin dir,
es va acostant, i no tardarem gaires mesos, a veure-ho acomplert.
Mentrestant, però, és cert que aquesta forta divisió entre partits de
govern, impedeix l’acció de governar. Es comprensible, el canvi d’estratègia
d’ERC , perquè ha tingut el cap més clar i serè, per constatar els errors
comesos i la fortalesa de l’estat de dret, i del propi Estat. A més, porta la
cartera d’Economia, en un país que té vuitanta mil milions de deute, i no pot
tirar ni un any més, sense pressupost propi ,ni acords bilaterals que permetin
posar al dia, les finances i les inversions més indispensables. Contra el
realisme, la inconsciència, d’uns fugitius que temen rebre el càstig merescut,
i que allarguen com poden la seva situació, arrossegant l’altre partit de
govern, al capdavant del qual hi ha una colla d’il·luminats que segueixen les
directrius de la colla de Waterloo, sense ser conscients del mal infligit al
conjunt del poble català, una part minoritària del qual és independentista,
però que la majoritària no ho és, ni ho serà. Així, estem. Només, una forta
reacció ( que comença a aparèixer) pot canviar el futur, amb uns resultats
electorals, clarament diferents.