Tuesday, March 03, 2020
GANDULS PROFESSIONALS - art. Endavant Digital
GANDULS
PROFESSIONALS.
En tots els pobles i ciutats, l’existència d’uns pocs “ganduls
professionals” ,complica enormement la feina dels serveis socials i crea una
desconfiança en el sistema d’ajudes municipals, autonòmiques o estatals.
Com de fàcil i pràctic seria la creació d’ajudes a persones o famílies
necessitades, sinó fos per la presència de persones , que només busquen la
manera de viure sense treballar ni buscar feina. En aquestes condicions, s’ha
de destriar el gra de la palla, en un ambient molt complicat, perquè la llei de
protecció de dades impedeix fer determinades gestions o donar a conèixer
determinades situacions, a més de ser molt garantista, a tots els nivells.
Els qui hem estat al capdavant d’alguna institució del país, o els que encara
hi son, es troben amb un bon nombre de situacions, totalment injustes, pel que
tenen d’interpretació de la realitat. En un poble o ciutat petita, tothom es
coneix, i podem saber si realment una persona o família necessita ajuda o no.
Aleshores, què fer quan algú demana ajuda, i sabem que no la necessita ? En
aquests casos, no és fàcil actuar ni decidir. S’ha de provar i comprovar que
realment estem davant d’un impostor. I això, per a alguns pot semblar fàcil, i
en la majoria de casos, no ho és gens.
Hi ha autèntics coneixedors, experts i simuladors de necessitats, enmig
d’altres que sí mereixen ajuda. Destriar uns dels altres, és feina de tot el
sistema d’assistència social, fent un sobre esforç molt notable, especialment
en temps de crisis en que és més fàcil, emmascarar la realitat.
Sóc partidari d’actuar amb contundència en aquests casos d’abús de
confiança i simulació de necessitats. En alguns països, més ben organitzats que
el nostre, quan un aturat / aturada refusa el primer lloc de treball que se li
ofereix, ha de donar un munt d’explicacions del perquè. A la segona vegada,
se’l treu de les llistes i se li diu que s’espavili per ell / ella sol/sola. Un
sistema rigorós no es pot permetre tenir “ganduls professionals” que pensen
viure tota la vida d’ajudes, en detriment dels qui realment no poden treballar.
El mal que fan a la societat és enorme perquè creen desconfiança
generalitzada sobre la totalitat, quan en realitat, son una petita minoria.
Però , una minoria molt activa i fins i tot molt reivindicativa vers
l’increment d’ajudes o prestacions per multitud de serveis que exigeixen tenir:
lloguer de pis, drets d’aigua, llum, menjar, transport, etc,
Es molt important detectar aquest personal i evitar tinguin accés a ajudes
públiques perquè suposa malversar recursos i premiar la ganduleria per damunt
de la necessitat. Tenim moltes persones i famílies amb carències. Es del tot
essencial poder-les ajudar en tot el possible, especialment en l’aspecte de
sortir del forat en que es troben, proporcionant treball i vivenda, com eines
fonamentals.
I no ens podem permetre desviar recursos i esforços cap aquells que
n’abusen o en fan mal ús. I és que quedes sorprès de fins a quin punt alguns
s’han especialitzat en obtenir ajudes, com per convertir-nos tots plegats en
experts en foragitar-los del sistema. Les ajudes per qui les necessiti, no per qui
les vulgui per viure del “cuento”.
# posted by joan roma cunill @ 11:31 PM 
