Saturday, March 21, 2020
SENTIT D'ESTAT - art. Regió 7
SENTIT D’ESTAT.
Tots i totes som Estat, en el sentit que tots conformem un col·lectiu,
dintre d’un territori, perfectament delimitat. I tots plegats, hem decidit
formar part d’un territori molt més ampli, Confederació d’Estats, anomenat Unió
Europea. Queda ja lluny, l’individualisme i l’acció individualitzada que ha
donat pas, a una acció globalitzada, cada vegada més àmplia i complexa.
I si tots, som Estat, hem d’actuar, amb sentit d’Estat, començant per tots
aquells i aquelles que ostenten un càrrec públic. Tant sentit d’Estat ha de
tenir un regidor /a, com un alcalde/alcaldessa, puix que formen part d’un col·lectiu
de dirigents del país. Estan en el primer esglaó, però, precisament un dels més
fonamentals de la piràmide de responsabilitat. I si això, és així, igual de
sentit han de tenir els consellers/es de les CCAA i els presidents /tes, que
conformen el segon esglaó. I ja no diguem el que han de tenir els encarregats
del primer esglaó, format pels membres del Consell de Ministres, amb el seu
president, al capdavant.
Tots aquests servidors públics, tenen en les lleis vigents, el guió a seguir,
en el cas de catàstrofes, amenaces o perills evidents. Els 40 anys de
democràcia ,han donat temps de sobres, per legislar, en tots els assumptes i àmbits
més importants de la vida, de manera que a cada cas, li correspon aplicar la
pertinent legislació. Sense excepcions, sense vulneracions, sense parcel·lacions
del territori, si així està establert.
Perquè dic això ? Ho dic, a la vista d’una nova demostració de manca de
visió d’Estat, per part del president Torra, i amb ell d’una part del Consell Executiu
de la Generalitat. No dic de tot, perquè no queda clar qui el segueix i qui no,
des de fa mesos, o des del principi en que acceptà el càrrec. Un càrrec que mai
hagués hagut d’ostentar, per la falta de preparació, de lideratge, i de
coneixement del que significa un càrrec públic.
Si el país, i amb ell ,tota la seva gent, està amenaçada per una pandèmia,
és obligació del govern central, activar els mecanismes adequats per a fer-hi
front, començant per la declaració d’Estat d’Alarma. Aquest mecanisme,
contemplat en la Constitució, afecta a tot el territori i a tots els seus
ciutadans. No hi ha termes mitjos, ni possibilitats de trossejar-lo, perquè el
“comandament únic” esdevé essencial per a aconseguir la rapidesa i eficàcia
indispensables per a l’èxit final.
No entendre això, i no acceptar-ho, suposa la manca total de sentit
d’Estat, per part de qui ha mostrat el seu desacord. Ni que volgués, un
president de govern, no podria activar un mecanisme constitucional, vulnerant
d’entrada , una part del seu funcionament. Però, és que, a més, per ser
efectius, s’ha de ser globals, obviant límits territorials i nivells
administratius. Aquesta via és la que assegura la rapidesa i eficàcia de les
mesures a emprendre.
El menjar a part, o el trossejament de les mesures, suposaria garantir la
derrota, deixant una part del país
,indefens. Fins ara, pel que hem vist, son els tècnics els que proposen, i el
govern el que disposa. Així ha de ser, i així és com vencerem la pandèmia.
Després, serà hora, d’elegir noves persones que tinguin sentit d’Estat, per a
conformar un nou Parlament de Catalunya que realment passi a ser el centre de
la política catalana, i del qual en surti un nou President, amb sentit d’Estat,
que elegeixi un Consell Executiu amb persones preparades, serioses, dedicades a
promoure el benestar dels catalans i catalanes, deixant enrere ,els prop de deu
anys, de total inutilitat. Mentrestant no arribi aquest moment, només els hi
demanem, un mínim de dedicació a mantenir els seus departaments i a no entorpir
l’acció i decisions procedents del govern central. Estem en bones mans, i el
que desitgem, és que no les espatllin.
# posted by joan roma cunill @ 7:25 AM 
