Thursday, March 19, 2020
GENT GRAN , EN EL MON RURAL - art. Diari de Terrassa
En anteriors
articles, he parlat, diverses vegades, del problema del despoblament, en el món
rural. A Catalunya, afecta a 600 dels 947 municipis. Les proporcions a la resta
d’Espanya, son similars a les nostres.
Però, si aquest és un dels grans problemes, no ho és menys, el fet de
l’envelliment de la població restant.
El percentatge
d’edat, a cada poble, suposa un clar decantament cap a les persones grans, amb
el que exigeix d’atenció personalitzada, per una banda, i col·lectiva, per una
altra. També, un gran esforç econòmic, per part dels ajuntaments, que no sempre
troben ajuda externa per a fer-hi front.
Es habitual, en
les normatives públiques, exigir uns determinats percentatges d’ús, en
determinats equipaments i serveis, que no poden assolir-se en pobles petits.
Aleshores, és quan es veuen les prioritats, d’uns i altres, en funció del color
polític i la sensibilitat per unes polítiques o unes altres. Però, tot té un
límit. Els recursos son escassos, i les despeses elevades, de manera que es fa
complicat arribar a tot arreu.
En el cas de la
província de Barcelona, sinó fos, per l’existència de la Diputació de
Barcelona, la major part dels equipaments i serveis, destinats a la gent gran,
no existirien. Així de clar i així de contundent. I, una vegada creats, sinó
fos pels ajuts anuals, no es podrien mantenir. En aquest cas, com en molts
altres, l’existència del govern de la Generalitat, passa desapercebuda, perquè
ha deixat de complir les seves obligacions. Un efecte més, del caos que impera
en el govern i en els partits independentistes, ocupats en les seves batalles
internes i externes, en comptes de resoldre els problemes dels ciutadans.
I perquè en els
pobles petits, hi ha aquesta necessitat d’equipaments i serveis , a la gent
gran ? Doncs, perquè son majoria els que tenen els fills, fora del poble, i fan
vida , sense tenir al costat ,els familiars més propers. Aleshores, és vital
crear i mantenir equipaments i serveis pensats per a ells. Centres de dia, o
casals de la gent gran, per poder sortir i compartir, ni que sigui unes hores
al dia, amb altres persones del poble. Àpats a domicili, per garantir menjar
saludable , a preu reduït, portat a casa, cosa que també serveix per a
controlar que no hi ha cap problema. Visites mèdiques i de la treballadora social,
per garantir l’estat de salut, i el cobriment de les necessitats bàsiques, i si
cal, una treballadora familiar, que ajudi a sortir una estona, per anar a
comprar o passejar.
I disposar del
servei de teleassistència . Aquest , ha estat i és, un servei fonamental per a
tenir a tothom, tranquil a casa. Els pobles petits, amb ajut de la Diputació,
hem facilitat aquest servei, de forma generalitzada i en molts casos, totalment
gratuïta , de manera que ningú ha de pensar si el pot o no tenir. Més de
noranta mil, s’han distribuït, via Diputació i ajuntaments. Amb tot, no pot ser
que el govern català, no compleixi amb les seves obligacions i deixi entitats,
organitzacions socials i ajuntaments, sense els ajuts necessaris.
Es parla molt i
es fan molt compromisos verbals, no traduïts en fets concrets, i això va
enfonsant el món rural, que precisament necessita garantir uns serveis
essencials per a poder competir amb els de les ciutats. En el món rural, es pot
viure molt millor que en les ciutats, sempre i quan la garantia dels
equipaments i serveis bàsics, sigui real. Aquest és el repte i aquesta és la
exigència.
# posted by joan roma cunill @ 1:07 AM 
