Friday, March 13, 2020
SOLIDESA MINISTERIAL - art. Regió 7
SOLIDESA
MINISTERIAL.
De sempre, he considerat que el factor “H”, el factor humà, és essencial
per a tirar endavant qualsevol projecte. I com més difícil i complicat, sigui,
més important és qui es posa al davant. De moment, les màquines no
substitueixen les persones, i tenim milers d’exemples, de resultats radicalment
diferents, en funció de qui ha estat al capdavant d’un projecte, una
institució, un país.
Dic això, després d’haver escoltat, entrevistes, debats i compareixences
dels nous membres del govern central, en tota mena de fòrums, comissions i
mitjans de comunicació. He de dir, que n’he quedat profundament impressionat,
per la preparació i solidesa dels seus coneixements i conviccions. En cap
moment, hi ha hagut dubtes sobre la realitat actual, ni sobre el camí a seguir.
Donen seguretat i tranquil·litat davant el tumultuós present i el dubtós futur.
Precisament, aquest és una de les principals virtuts que ha de tenir un
governant.
I és que, costa trobar un líder, però tant o més difícil és conformar un
equip. Buscar i trobar, cada persona amb perfil propi i adequat per les tasques
que se li volen encomanar, pot semblar fàcil, i en canvi, és d’una enorme
complexitat i dificultat. I sense un potent equip, no val cap lideratge.
Poso algun exemple, per deixar més clar a què em refereixo. Els qui
varem poder seguir molt d’a prop tots els preparatius dels JJOO de Barcelona
92, teníem clar que la figura de Pasqual Maragall era potentíssima, però,
l’equip que va saber muntar era de primera divisió. Fou un immens treball
d’equip ,el que va fer possible dur a terme uns dels JJOO més exitosos de la
història.
I si busquem, en ajuntaments de grans o petites ciutats, podem dir el
mateix. Al capdavant podia o pot haver-hi un alcalde o alcaldessa, de primer
nivell, però si al costat no té mitja dotzena, com a mínim, de regidors / es,
igual d’eficients, no aconseguirà transformar la realitat, de manera
sorprenent. Si revisem els primers vint anys, dels nous ajuntaments
democràtics, sorgits l’any 79, ho veurem clarament.
Aquests comentaris venen a tomb del que suposa tenir ,en el govern de la Generalitat , el líder
i l’equip més mediocre de la història. Almenys de la història que coneixem i
palpem, des de fa quaranta anys. Aquest és un exemple clar del que vull dir
quan el factor “H” falla. En aquest cas, falla el cap de colla, i falla la
composició de tots i cadascun dels membres del Consell Executiu. Costa de
salvar-ne un de sol, perquè la mediocritat, s’ha fet àmplia i generalitzada,
tant en el primer, com en els altres nivells de l’administració catalana.
D’aquí, tots els fenòmens que hem vist, en els darrers anys, impropis d’un
govern seriós i respectuós amb les normes i la legalitat. Però, també amb la
gestió.
No disposar d’un equip eficient, porta, no solament a cometre errors de
principiant, sinó a deixar passar grans ocasions que ja no tornaran. Vivim en
un món molt competitiu, i qui no s’espavila , li passen al davant. Així, estem,
a Catalunya. Per sort, al capdavant del govern central, hi ha lideratge i
equip, com per encarar el present i futur amb la preparació i eficàcia
suficients, per mirar endavant amb confiança. Es el que podem afirmar, a la
vista de la feina i resultats obtinguts, en tant poc de temps de funcionament.