Tuesday, March 31, 2020
LA INFORMACIÓ, EN TEMPS DE CRISIS - art. Endavant Digital
LA INFORMACIÓ, EN
TEMPS DE CRISIS.
Informació verídica i objectiva, aquesta hauria de ser la prioritat , de tots
els mitjans de comunicació, oimés en temps de greu crisis, com la que patim,
des de fa unes setmanes. Des de fa molts anys, acostumo a informar-me , per
medi de diversos mitjans de comunicació, escrits, digitals, orals i / o
visuals. I de diverses procedències, per
raó de parlar mitja dotzena d’idiomes, la qual cosa, em permet veure i escoltar
què es diu, arreu del món.
Estudiats i revisats tots aquests canals d’informació, em quedo amb ben
pocs, a l’hora de considerar-los , lliures i objectius. Quan dic lliures,
equival a verídics, perquè no estan subjectes a propietaris, partits, institucions
o grups de pressió. Son lliures perquè han fet de la informació seriosa i
contrastada, la seva raó d’existir.
No és fàcil, ser i mantenir la independència, per aconseguir triomfi la
veritat, però com a mínim, hem d’exigir que s’hi acosti tot el possible. Tenir
fonts fiables, investigar, superar tota mena d’obstacles, per portar informació
verídica als lectors, ha de ser el fil conductor dels periodistes i del mitjà
de comunicació. He de dir que tenim pocs mitjans, amb aquest principi clar.
I puc entendre les dificultats, en els mitjans de propietat privada, perquè
al cap i a fi ,hi ha uns propietaris que volen obtenir i repartir beneficis, o
hi ha uns àmbits, que volen ser representats per aquest mitjà. Però,
precisament per a fer de contrapès, a aquests mitjans privats, es varen crear
els mitjans públics, finançats amb el diner de tots, per a poder dur a terme la
seva feina, amb plena llibertat i objectivitat.
I el diner de tots ha de ser sagrat. Hauria de servir per garantir la plena
llibertat a l’hora d’informar i documentar la realitat diària, per transmetre
als ciutadans la visió real del que passa en els nostre país, i fronteres
enllà. Així , hauria de ser, però , malgrat l’ús de diner públic, la majoria de
mitjans de comunicació públics, han esdevingut corretges de transmissió de la
propaganda del govern. Passa aquí, i passa a totes les comunitats autònomes, si
bé, en algunes és més visible o més descarada que en altres.
Aquí, a Catalunya, tenim el cas més visible i descarat de tots. Els mitjans
públics, aplegats en el CCMA ( Consell Català de Mitjans Audiovisuals) son
totalment dòcils, dependents i subjectius, a les ordres del govern. Portem
anys, criticant el partidisme i sectarisme, però, ara, en temps de greu i gran
crisis, encara han esdevinguts menys fiables, i més addictes al govern. I ja no
parlem només de TV3 i CatRadio, sinó també d’altres mitjans privats, si bé
dependents totalment, de les subvencions públiques de la Generalitat.
Aquest conglomerat de mitjans públics / privats, suposen la via principal
de propaganda, al servei del govern de la Generalitat, de manera que tenen
plena dedicació a escampar per totes les llars, els errors del govern central,
i els encerts del govern de la Generalitat. Es tanta la gosadia, que poden
dedicar hores i dies, a tapar les deficiències del govern , i en canvi tarden
segons en valorar, i si cal, inventar, possibles incidències del govern
central.
Aquests mitjans, suposen una clara toxicitat informativa, perquè hi ha gent
que se’ls creu. I això comporta , creure que hi ha males intencions, o
distribució irregular de recursos materials, econòmics, humans, vers Catalunya
per part del govern central. O fer creure que si Catalunya fos independent ,
aniria millor. Tapen tots els greus errors del govern, d’ara, i d’abans quan
varen desmantellar bona part de la Sanitat pública. O quan prometen, i no
compleixen. Quan refusen ajuda, per pur partidisme. Quan son incapaços d’ordenar
i planificar degudament. Quan deixen els ajuntaments a la seva sort.....i així,
podríem allargar-nos indefinidament. No tenim mitjans de comunicació públics,
lliures. Son simples veus de l’amo, al servei de qui decideix què dir i com
dir-ho. Un exemple més del que ha de
canviar de forma immediata, una vegada vençuda la pandèmia i anem cap eleccions
al Parlament.