Monday, March 09, 2020
DOS MIRALLS CONTRAPOSATS - art. Nació Digital Solsona
DOS MIRALLS
CONTRAPOSATS.
Es duríssim, llevar-se, cada setmana, amb algun crim masclista, en
qualsevol indret d’Espanya, i ja no diguem del món. Et sents impotent, davant
tanta bogeria, tanta crueltat, per raons que no tenen cap comprensió possible.
I no sembla haver aturador, perquè quan creus que el panorama ha millorat, surt
una notícia, més esgarrifosa que l’anterior, deixant clar que és tot un
sistema, el que està malalt i necessita remei.
Prefereixo no seguir posant adjectius, a un dels problemes més greus de la
societat. El que s’han de trobar son remeis, per minimitzar el fenomen, i a la
llarga, fer-lo desaparèixer. Fàcil de dir, molt difícil d’aconseguir, però hi
ha motius per a la esperança i per un futur, radicalment diferent.
Des de sempre, he estat en un ambient clarament femení, per raó de feina.
Primer com a professor d’idiomes, després com a polític. I si en algun moment
m’ha tocat prendre decisions respecte candidats /tes i càrrecs, sempre he optat
per una presència important de dones. Estic, doncs, en consonància de donar
papers, cada vegada més rellevants, a dones, com per anar canviant la realitat,
en tots els seus àmbits i sectors.
Dit això, porto anys, molts anys, comptabilitzant mentalment, l’augment
exponencial , de la presència de dones, en multitud de sectors i àmbits, fins
el punt que en molts casos, la presència d’homes, ha esdevingut residual.
No deixo passar certàmens, fòrums, esdeveniments culturals, esportius,
socials, millors notes en Instituts, a les Universitats, a escoles de música,
presentació de treballs, organització d’entitats, recerca, idiomes, professions
d’homes, on les dones ja son multitud, etc. De fet, tots sabem que un element
essencial per a la independència personal, és tenir formació i feina. Doncs bé,
estem encara lluny de tenir el percentatge adequat, però cada any, va
millorant.
Aquesta, és la principal via per aconseguir la igualtat, i capgirar l’estat
de subordinació de moltes dones, respecte els homes. I les imatges de dones, en
els llocs més rellevants de la política i l’empresa, produeix un canvi de
mentalitat, més ràpid que moltes explicacions i teories.
I com sempre, l’educació , des de la primera edat, és fonamental per anar
pujant en un ambient, molt diferent del que han viscut pares i avis. Si des de
petits, queda clara la igualtat i el respecte, serà molt més difícil, la
subordinació, per raó de sexe.
Quan ara miro, on resideix el poder polític, el canvi ha estat radical, en
només vint anys. Un instant, en la història d’un país, ha donat pas a un salt
enorme en el paper de la dona, fins el punt que ja ningú trobaria estrany, la
candidatura d’una dona per a qualsevol de les més altes instàncies del país,
com ja s’ha fet a nivell de la UE.
D’aquí el títol de l’article: miralls contraposats. En aquests moments
conviuen, el flagell del masclisme, al costat de la promoció de la dona, a les
més altes responsabilitats del país, i en alguns casos, del món de l’empresa.
Queda molt per fer, però seria desmoralitzador, pensar que no s’ha fet res, o
molt poc, en la bona direcció. Si mirem enrere, en pocs anys, hem fet un llarg
recorregut, conscients de que falta molt per arribar als objectius desitjats,
però el camí, és encertat. Això, és l’important. I mentrestant, s’han
d’implementar tota mena d’accions, per prevenir i protegir, les que es troben
en situació de perill i marginació. Puc dir, a la vista de les propostes del
programa de govern progressista, que la voluntat hi és, i els mitjans
s’incrementaran. Ben aviat ho veurem.