Friday, September 30, 2016
EL TEMUT DIA 2 - art. Regió 7
EL TEMUT DIA 2.
Què ha de passar , demà, dia 2 d’octubre ? Doncs, la posada
en marxa a tot l’Estat de l’administració electrònica “integral”. Es a dir, se
suposa que a partir del dilluns, totes les administracions han de treballar
“via electrònica” i abandonar el format “paper”. Fàcil de dir, molt complicat,
de dur a terme. Temps al temps.
Com alcalde, he assistit a sessions per a tècnics, a
d’altres per a polítics, i en totes elles he formulat preguntes i
qüestionaments que han quedat en el aire. Estem en un país / estat virtual ,en
el qual des de còmodes despatxos a Madrid o a Barcelona, es prenen decisions,
de gran abast, sense un coneixement detallat de la realitat. Així, anem.
En aquests centres de poder, consideren el país i la seva
gent, preparats per entrar en una mena de “paradís tecnològic”, on tot anirà
ràpid, segur i de manera eficient, perquè així ha de ser. Som un país modern, i
ho demostrarem, la setmana vinent, amb l’entrada de ple en l’era digital. Déu
ens agafi confessats, perquè ni tenim les noves tecnologies a punt, ni tenim la
formació i mitjans adequats per fer realitat aquesta decisió.
Perquè poso en dubte aquesta decisió ? Doncs, per la
realitat quotidiana de veure com Internet falla tot sovint, per la lentitud en
determinats dies i hores, per micro talls que trenquen el ritme desitjat, per col·lapses
en la xarxa....Es fa difícil explicar a tècnics de Barcelona o Madrid, la
dualitat del nostre país en matèria tecnològica. Els costa acceptar
l’existència de “zones d’ombra” on Internet arriba amb molta dificultat, o amb
una capacitat tant disminuïda que molts documents no poden ser tramesos...o que
s’han de buscar dies i hores estranyes per poder operar degudament.
Teòricament estem preparats, però no , en la pràctica. Estem
en un país de dues velocitats, i un ignora l’altre. En reunions d’alcaldes de
tot el país, de seguida comprovem la doble realitat, i els del món rural hem
d’exposar les dificultats o impossibilitats per seguir el ritme dels afortunats,
tecnològicament parlant.
Costa de fer entendre com hi ha dies en que la tècnica,
falla estrepitosament, o passen coses que teòricament no haurien de passar, de
manera que alguna secretària o administrativa ha d’anar a les deu de la nit o a
les sis del matí, a l’ajuntament per trametre documents que el dia abans no
podia enviar per tenir la xarxa col·lapsada, o la línia espatllada, o qualsevol
altre incident, d’aquells que no han de passar.
I ara, es vol anar molt més lluny, i declarar la guerra al
paper, creient que tot pot anar per via electrònica, encara que la fractura
digital sigui immensa, entre territoris, però també entre generacions. Molts
hem avisat i demanat esperar, un temps prudencial, per tenir la tecnologia
adequada, i suficient formació, com per treballar tranquils. No ens en hem
sortit. L’any passat es va acordar el dia 2 d’octubre de 2016, i ja hi som. Hem
de fer-hi front, com sigui, i confiar en no col·lapsar-ho tot. Hem gastat
summes immenses en aparells, molts dels quals estan plegats en magatzems, per
falta d’operativitat, i ara en gastarem molts més, amb proves i propostes que
no sempre son encertades.
Però, és que mai és prudent començar la casa per la teulada.
El primer és garantir connexions, comunicacions i fiabilitat en tota la xarxa
de noves tecnologies. No estem en igualtat de condicions, centenars de
municipis de l’interior del país , i de zones rurals, respecte la franja
costanera i les conurbacions metropolitanes. Mal pot anar un canvi tant
rellevant sinó es tenen en compte les infraestructures bàsiques per garantir-lo.
DEIXAR LES RESTES D'ESPORGAR, EN EL CAMP DE FUTBOL.
DEIXAR LES RESTES D’ESPORGAR, EN EL CAMP DE
FUTBOL.
S’acosta el temps d’esporgar arbres i com cada any l’Ajuntament habilita el
centre del camp de futbol perquè tothom hi pugui portar TRONCS I BRANQUES, però
no herba ni fulles.
L’herba i les fulles es poden dipositar en els compostadors municipals que
tenim instal·lats en diversos indrets del nucli urbà, o en els que tingueu a
nivell particular. Si algú necessita algun compostador individual pot venir a
l’Ajuntament i demanar-ne un. Es gratuït.
Sobretot que ningú utilitzi els contenidors d’escombraries per posar-hi
herba o fulles. Cada cosa en el seu lloc, i un lloc per a cada cosa.
Pel que fa els troncs i les branques, es poden deixar en el mig del camp de
futbol, i cada mes la brigada d’obres, cremarà el material recollit.
Aquesta campanya durarà fins a finals del mes de febrer de 2017.
Borredà, 30 de setembre de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
MOSSOS I COMARCA - art. El Setmanari del Berguedà
MOSSOS I COMARCA.
Fa pocs dies , el
fins ara cap de la
Comissaria dels Mossos d’Esquadra a la comarca del Berguedà,
Eduard Cuenca, es va acomiadar de tots els alcaldes i alcaldesses, donant-nos
les gràcies per la bona entesa entre Comissaria i Ajuntaments, i desitjant al
seu substitut, Francesc Hernández , bona sort en aquesta nova etapa, després
del seu pas per Vic.
Es llei de vida, en
un cos de seguretat, els canvis de destí i la promoció interna, si és
merescuda. Els qui hem conegut Eduard Cuenca, hem comprovat la seva alta
qualificació i dedicació a la tasca encomanda, de manera que ha deixat el
llistó molt alt al seu successor. Enhorabona pel nomenament i trasllat a la
comarca del Bages ,i sigui benvingut el nou cap. Segur que trobarem l’adequada
sintonia per vetllar per la seguretat dels nostre pobles.
Aprofito aquest
relleu per informar sobre la importància de la comunicació entre Mossos i
Alcaldes, de cara a millorar la seguretat en cada poble, en concret, i en el
conjunt de la comarca. Molta gent pensa que els Mossos van per una banda, i els
ajuntaments per una altra, dedicats a fer les seves funcions sense connexió
directa. Res més fals, i res seria més contraproduent com hem pogut veure en
molts casos concrets.
Mantenim reunions
habituals, cada mig any, per repassar els fets més rellevants en matèria de
seguretat, i en cada moment concret, si hi ha esdeveniments que ho requereixin.
Es molt important per les dues bandes compartir informació sobre situacions
concretes, per poder prevenir i actuar , en cas necessari. Es evident que la
millor solució, és la prevenció, i en aquestes reunions es fa molt bona feina.
Hem de tenir
present que la comarca del Berguedà consta de trenta-un municipis, amb un sol
cos de policia municipal a Berga – capital, i cossos de vigilants a Gironella i
Puig-reig, i un a Bagà. Res més. La resta de municipis, però també els
anomenats, depenen totalment del Cos de Mossos d’Esquadra, el qual actua de
policia municipal, per delegació, si així ho hem acordat mitjançant conveni amb
la Direcció General.
Parlem, doncs, d’un
immens territori, amb centenars de cases de pagès, disseminades per tot arreu,
moltes d’elles accessibles per camins rurals, no sempre en les degudes
condicions de transitabilitat, i amb dotzenes d’activitats de turisme, que
precisen de vigilància i atenció en determinats dies i èpoques de l’any.
Un territori
complicat, dispers, mal comunicat per camins i amb greus deficiències en noves
tecnologies com per no estar segurs de quan pot funcionar o no un mòbil, una
emissora o un ordinador. Per tant, la feina no és fàcil, i en aquestes reunions
institucionals, intentem pal·liar les dificultats.
Però, a banda de la
seguretat permanent, hi ha la transitòria, la esporàdica, la indispensable per
poder organitzar esdeveniments esportius, festius, culturals...en plena
harmonia. Per això és tant important reclamar dotació en personal, tecnologia i
mobilitat suficient i adequada a cada territori. De moment, puc afirmar que mai
han fallat quan els hem necessitat. Així ha de ser de cara el futur, tenint
clar que la sanitat, educació, benestar social i seguretat son quatre potes de
l’estat de benestar que han de ser garantits.
Thursday, September 29, 2016
PROFUNDA DESLLEIALTAT - art. blogesfera socialista.
PROFUNDA DESLLEIALTAT.
Amb una gran
vergonya pròpia i aliena, els socialistes estem vivint un dels pitjors episodis
de la nostra història. Que companys i companyes que han tingut i tenen elevats
càrrecs institucionals, a més dels del partit, es comportin amb un grau de
deslleialtat i inconsciència, mai imaginats, produeix un desànim immens en els
que portem tota la vida militant en el socialisme català i espanyol.
S’ha perdut el
nord, en el precís moment en que més fa falta tenir les idees clares, i el guió
a punt per encarar la situació present i futura. S’ha perdut la valentia de dir
les coses pel seu nom, i sortir a debatre-les i defensar-les , davant el partit
i davant la opinió pública.
Puc entendre el
gran nerviosisme i les pressions dels sectors més influents de la societat
espanyola, europea i fins i tot mundial, davant la paràlisis de les
institucions de l’Estat. Fins i tot puc entendre el paper que deu haver volgut
jugar Felipe González , com a mediador entre aquests poders i el partit, però
ha anat massa lluny, exposant converses privades amb Pedro Sánchez i donant per
fet que el PSOE s’abstindria en segona volta, contravenint un acord del Comité
Federal. Impensable per impossible.
Lamento aquest
paper i el posicionament de Felipe González, al qual molts tenim com un dels
grans referents del socialisme, però aquí ha anat massa lluny. Per molt penós i
perjudicial que sigui no tenir govern a dia d’avui, i per molt vergonyós que
sigui anar a unes possibles terceres eleccions, els socialistes no podem facilitar
la continuïtat de Mariano Rajoy.
No ens perdonaríem
mai, ni la gent ens perdonaria, un pas com aquest. No podem permetre amb els
nostres vots, de manera directa o indirecta, trencar els compromisos electorals
i tirar per terra la nostra credibilitat. Prou delicada la tenim com per no
ampliar-la infinitament més. Amb ell de president i el PP, en el govern hem viscut
l’etapa més negativa des de la recuperació de la democràcia, i si algú es pensa
que sense majoria absoluta se’l podrà controlar i portar cap altres destins,
s’equivoca greument.
Un govern, ni que
sigui en minoria, té múltiples vies per tirar endavant multitud d’iniciatives
pròpies, impedir-ne d’altres, i retardar totes les que li siguin desfavorables.
No hem vist en el PP cap propòsit d’esmena, ni cap canvi radical de
posicionaments,de manera que no sé què pretenen els mal anomenats crítics del
PSOE.
Plegar abans de la
celebració del Comité Federal, amb la pretensió de fer dimitir al Secretari
General és una maniobra d’una profunda deslleialtat, envers el partit i envers
la ciutadania. I fer-ho sense explicacions plausibles, encara més. Si volen que
el PSOE s’abstingui en la reelecció de Mariano Rajoy, que ho diguin. I si no
volen que Pedro Sánchez busqui una alternativa, que ho diguin. I si tenen una
millor solució o alternativa, que la presentin. El que no és seriós és marxar,
amb ànim de decapitar el partit en un dels moments més transcendentals de la
història col·lectiva.
Hem de tenir
presents i en el record tots els dirigents que han actuat d’aquesta manera. Cap
d’ells mereix presents ni futures responsabilitats de partit, ni
institucionals. En el socialisme català i espanyol, la lleialtat ha estat un
valor sagrat, com la coherència i honestedat personal i política, i si el
conjunt del partit varem elegir el Secretari General, hem de ser tots els que
ho tornem a fer. Que ningú vulgui usurpar aquesta funció per la qual tant varem
lluitar. I que siguin valents i coherents. Si no estan d’acord amb l’actual
Secretari General, que presentin un /una candidat/a alternatiu. Si guanya,
segur serem lleials al càrrec que ostentarà, cosa que no han estat ells /elles.
I si us plau, penseu en els nostres votants, i en el país. La imatge d’aquests
dies és la pitjor que podíem donar.
Wednesday, September 28, 2016
QUINES OBRES ESTEM FENT ? - Borredà, setembre 2016.
QUINES OBRES ESTEM
FENT ?
Com a complement a
les obres del carrer Manresa i carrer Queralt, l’empresa Salvador Serra està
fent el tram entre el carrer Queralt, i el pou de serveis de davant l’aparcament
municipal. Aquest tram es fa perquè el terra estava en mal estat, i s’aprofita
per canviar la xarxa de clavegueres que era molt petita ( 40 cm) per una altra
de 60 cm. També es canvia la xarxa d’aigua
de 2,5 cm a una altra de 12,5 cm, de manera que els hidrants contra incendis
tindran una pressió molt més elevada que l’actual. Igualment permet millorar la
connexió entre les dues bandes de la xarxa d’aigua. La interconnexió es farà en
el tram del carrer Dr. Vilardell, a tocar de l’aparcament municipal.
Aquesta obra és
molt útil per poder desguassar adequadament l’aparcament, en cas de pluges
fortes, per una banda, i alhora tenir les connexions , entre carrers, en molt
millors condicions. Ara es connectava una xarxa petita amb una de molt gran,
amb tots els problemes que això comporta. Acabades les obres , tindrem resolts
els problemes d’aigua i clavegueram de tota aquesta part del poble.
I tot seguit l’empresa
anirà cap al carrer de Dalt, per començar a desmuntar les parets dels horts, i eixamplar
el carrer fins als 7 metres. Es traurà tota la pedra, per fer-la servir més
endavant, per aplacar el mur de l’entrada del poble, i es deixarà el marge ben atalussat
amb una paret baixa , feta de peces de formigó per contenir i conduir les
aigües de pluja. Finalment es pavimentarà el terra per deixar-lo en condicions
de circulació.
De moment, en
aquesta part de la zona esportiva no hi farem cap més actuació fins a disposar
de finançament per poder adequar aquests terrenys com a parc infantil, i zona
de lleure per a grans i petites, a la part més alta del terreny. Això no
preveiem es pugui fer fins el proper mandat. De totes maneres el canvi serà
substancial perquè millorarà l’entrada i sortida del poble per aquesta banda, i
evitar el perill que suposen unes parets d’horts molt malmeses pel pas del
temps.
Borredà, 28 de
setembre de 2016.
Tuesday, September 27, 2016
AMOS DEL NOSTRE DESTÍ - art. Nació Digital Solsona
AMOS DEL NOSTRE DESTÍ.
Feia molts, molts
anys que no assistíem a una ofensiva tant intensa i extensa contra els
socialistes des de tots els mitjans de comunicació, pràcticament, sense
excepció. I quan dic, socialistes, vull dir Pedro Sánchez en tant que Secretari
General del PSOE al qual tothom culpa d’anar cap unes possibles terceres
eleccions generals. Curiosos atacs a un líder d’un dels partits, no
indispensable per formar govern, si el guanyador, el PP, no fos tant
impresentable com per no trobar ningú que li faci costat. Aleshores, perquè
nosaltres, els socialistes, ho hem de fer ?
El cinisme, en el
nostre país, és infinit i no ha d’estranyar que també hagi penetrat a
l’interior del socialisme. Es penós constatar la falta de valentia d’alguns
líders regionals socialistes a l’hora de criticar l’estratègia de Pedro
Sánchez, sense aportar cap alternativa concreta. Es fàcil criticar, però
difícil actuar, i més en les actuals circumstàncies en que el mapa polític ha
quedat congelat amb una composició diabòlica.
No m’han agradat
alguns moviments fets per Pedro Sánchez, en l’anterior legislatura i en
l’actual, però he de reconèixer no tenir prou informació com per criticar-ho
amb la suficient objectivitat. I a falta de més informació, sempre he optat per
ser fidel a qui hem elegit entre tots, i donar-li un vot de confiança en la
trajectòria que ha emprès. Es el que hem fet històricament els socialistes , i
el que alguns dels nous líders regionals, han trencat amb les seves ambicions i
falta de coherència i responsabilitat.
No es poden
acceptar els posicionaments de García – Page ( Castella – Lleó), Fernández Vara
( Extremadura) o Susana Díaz ( Andalusia) , qüestionant dia sí, dia també, les
decisions de l’executiva federal. Produeix un dany terrible a la credibilitat
d’un partit, veure com hi ha lluites internes i falta de lideratge clar. Oimés
quan el partit es troba en plena campanya electoral com hem pogut veure a
Galicia i Euskadi.
Però és que
qüestionen els passos donats per Pedro Sánchez sense atrevir-se a recomanar l’abstenció en
l’elecció de Mariano Rajoy o fins i tot el vot favorable. Aquesta falta de
serietat perjudica enormement el partit, a nivell intern i extern. Comprenc la
decisió de Pedro Sánchez de convocar primàries i un immediat congrés federal per
aclarir la situació i emplaçar els seus adversaris a que moguin fitxa. No es
pot esperar més per aclarir el panorama.
I és que els
militants no estem d’acord ni amb una abstenció ni menys amb un possible vot
favorable a la continuïtat de Rajoy i el PP en el govern. No podem avalar la
continuïtat d’un president increïblement mediocre, mancat d’esperit negociador,
impassible davant tota la crisis, i embolicat directa o indirectament en la
pitjor etapa de corrupció de la nostra història. Si almenys plegués, es podria
obrir l’esperança a una regeneració de la cúpula del PP, però és que ni això.
Per tant, estic
totalment d’acord amb Miquel Iceta quan proposa explorar fins el límit la
possibilitat d’un govern alternatiu ni que sigui per un o dos anys. En aquest
temps es podrien anul·lar les lleis més negatives del PP i encarrilar una nova
etapa, radicalment diferent.
Que ningú vulgui
condicionar la vida i posicions dels socialistes. SEMPRE HEM ESTAT AMOS DEL
NOSTRE DESTÍ, i ara més que mai, volem continuar sent-ho. Comprenem que hi ha
molt en joc i que molta gent, especialment la més poderosa, voldria la
continuïtat del PP. Els hi ha anat molt bé, i és lògic pressionar per tots els
mitjans possibles, per fer-ho realitat. Però no amb els nostres vots. I si els
mal anomenats “barons socialistes”volen jugar aquest joc, que ho diguin i
surtin a defensar-ho. No culpin Pedro Sánchez de complir amb la voluntat dels
militants. El partit és nostre, de tots i totes, i per molt que ens vulguin
pressionar i condicionar, no ho hem de permetre.
SESSIÓ INFORMATIVA - EDAR - BORREDÀ
SESSIÓ
INFORMATIVA:
L’ESTACIÓ
DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE BORREDÀ
( EDAR)
·
DIA: Dimecres, 5
d'octubre de 2016
·
HORA: 18:00 hores
·
LLOC: Local
Puigmal
Presentació a càrrec de:
·
Sr. Guillem Peñuelas,
Director de l'Àrea d'Execució d'Actuacions de l'ACA
·
Sr. Josep Ma. Burrel,
Enginyer de Camins, Canals i Ports, de l'empresa OMS -SACEDE
OBERT A TOTHOM
Borredà, 23 de setembre de 2016
Monday, September 26, 2016
PRIMÀRIES PSC - PREGUNTES A NÚRIA PARLÓN - art. Blogesfera socialista
PREGUNTES A NÚRIA
PARLÓN.
Estic fent un
seguiment de la campanya per les Primàries, tant de Miquel Iceta com de Núria
Parlón, i no he vist en les entrevistes a la Núria tot un seguit de preguntes a
les quals m’agradaria tenir resposta.
1.- Cas de sortir
elegida Primera Secretària, quina dedicació tindria al càrrec ? Seria a estones
perdudes, temps parcial o dedicació plena. Ho dic perquè en els temps que
corren , no crec que un càrrec com aquest es pugui portar amb poca dedicació.
2.- Vist que quan
va ser diputada al Parlament, va votar en dues ocasions, trencant la disciplina
de vot del Grup Socialista, vol dir que tots els membres del grup podrien fer
el mateix que ella en aquelles ocasions ? Es important saber-ho per garantir la
cohesió o no del Grup Parlamentari.
3.- Si fos elegida
Primera Secretària, sense ser membre del Parlament, qui es faria càrrec del
Grup Parlamentari ? Qui faria de portaveu ? Qui s’encarregaria de les
negociacions amb la resta de grups parlamentaris ?
4.- Puix que es
presenta com candidata a la Primera Secretaria, pensa també presentar-se a
primàries per ser la candidata al Parlament de Catalunya, i per tant a la
presidència de la Generalitat ?
5.- Pensa deixar el
càrrec d’Alcaldessa de Santa Coloma, cas d’assumir la Primera Secretaria ?
Considera compatible, els dos càrrecs, a nivell de feina i a nivell
institucional ?.
6.- Quina
estructura d’executiva proposa, cas de ser elegida Primera Secretària ? En cap
entrevista hem vist cap innovació ni proposta concreta per organitzar el
partit.
7.- En una recent
entrevista, considera viable poder votar , dintre de dos anys, una nova
estructura d’estat, amb versió federal. Què li fa preveure aquest curt termini
per una decisió tant rellevant ?
8.- Es considera
més preparada que Miquel Iceta ? Reconeix tenir més habilitat, més coneixement
del país, de l’estat, i del món que l’actual Primer Secretari ? Per competir
amb un altre, s’ha de pressuposar estar millor preparat. Es bo manifestar-ho
públicament.
9.- Quina relació d’escrits,
documents, llibres ens pot enumerar per poder contrastar amb els del seu
oponent, Miquel Iceta ?.
10.- Cas de perdre,
demanarà la integració seva i del seu equip, a la candidatura de l’executiva
nacional del partit ? Pot enumerar les al·legacions més rellevants a la
ponència – marc del proper Congrés ?
Podria continuar
amb unes quantes preguntes més, però crec que aquestes son suficients per tenir
una idea més concreta de les intencions futures de Núria Parlón, en el cas que
fos elegida Primera Secretària. Es molt el que ens juguem en aquestes
primàries, i posteriorment en el Congrés. Estem en un moment crucial de la
nostra història, després d’una travessia en el desert, on hem perdut part del
nostra bagatge personal i material, que no ideològic. En dos anys, Miquel Iceta
ha estat capaç de reconduir un partit a la deriva, cap a objectius difícils,
però coherents amb el nostre passat i el nostre present. Una feina molt
delicada i complicada que ben aviat donarà els seus fruits. No tinc cap dubte
sobre la dura realitat que ens espera a tots els catalans, una vegada hagi
fracassat el procés sobiranista. La frustració que vindrà serà terriblement
dolorosa, i només si tenim un líder potent, hi podrem fer-hi front amb
eficàcia. Pensem-hi , i que guanyi el millor.
Friday, September 23, 2016
ESTRANY CAPITALISME - art. Regió 7
ESTRANY CAPITALISME.
En els darrers mesos i anys, hem assistit a un conjunt de
fracassos financers privats que han estat sufragats, al final, amb diner
públic. Quedi clar, diner de tots nosaltres. Aleshores un es demana, en quin
sistema capitalista estem ? Realment funciona com caldria ? O és capitalista,
quan hi ha guanys, i en canvi, imputa els costos a l’erari públic, quan hi ha
pèrdues ?.
Ho dic per la darrera notícia d’un d’aquests exemples: el
Túnel del Pertús que uneix França – Espanya, amb els seus vuit quilòmetres de
llargada i que s’havia de rendabilitzar amb un tràfec de trens molt més elevat
del que té. Resum, que té pèrdues i ara pertoca als governs de cada país
rescatar el deute de 450 milions. Tornem a pagar nosaltres.
El mateix que va passar amb el projecte fallit de magatzem
de gas, en el mar, batejat amb el nom de Castor. Altres 1.200 milions, de
pèrdues pagades amb diner del contribuent.
I ja no parlem del rescat bancari. Aquí sí, les xifres son
especialment escandaloses fins a superar els vint-i-sis mil milions d’euros, de
moment. Però, hi ha molts altres exemples per tota la geografia peninsular de
casos de rescatar amb diner públic, fracassos de projectes privats.
A la vista d’aquestes actuacions em demano quin valor té la
gestió, l’eficàcia, el suposat risc del diner propi...si al final, si surt
malament paguen els altres. Amb aquests exemples es fa realitat , l’eslògan
dels firaires “ sempre toca, sinó un peluix, una pilota”.
Hem passat del treball ben fet, de l’aportació de capital,
del risc prudent, a jugar a una mena de ruleta, en que es prova sort, i si surt
bé, perfecte i sinó ja buscarem l’excusa per no haver de pagar els plats
trencats.
Es lògic tenir la ciutadania més que crispada a la vista de
tants mals exemples, en uns moments en que la crisis ha destrossat les classes
mitjanes i ha empobrit les més baixes fins extrems de pobresa severa. El darrer
informe sobre la situació social és brutal, en quan a famílies en la més
absoluta precarietat, i en com els desequilibris han augmentat d’una manera
extraordinària.
S’ha de tancar aquesta etapa de disbauxa i tornar a la
claredat de responsabilitats, penalitzant els mals comportaments i obligant a
retornar el fruit de la mala gestió. No es pot acceptar la falta de
responsabilitat en la gestió, quan aquesta ha produït danys irreparables en el
sistema financer com ha passat amb bancs i caixes. Els diners destinats a tapar
els forats deixats, podria solucionar la major part de les retallades fetes en
els àmbits més fonamentals de l’estat de benestar.
I els grans projectes han de tenir incorporat el finançament
i les condicions clares i transparents. Massa fàcil i poc justificat haver de
rescatar concessions per no haver assolit les xifres previstes. Qui no arrisca
no pot tenir beneficis. Aquest principi, s’ha deixat enrere, i tothom vol tenir
beneficis, sense cap risc. Una mostra més dels grans canvis en profunditat que
necessita el nostre país.
Tuesday, September 20, 2016
REALMENT S'HO CREUEN ? - art. Nació Digital Solsona.
REALMENT S’HO CREUEN ?
Una de les
preguntes que constantment em faig, és si realment els impulsors de l’anomenat
procés sobiranista , se’l creuen o no. Es a dir, quan diuen que l’any vinent
Catalunya serà independent, i dintre de pocs mesos, iniciaran la desconnexió,
mitjançant l’agència tributària catalana, i altres mesures similars, realment,
s’ho creuen ?
Ho dic perquè cap
persona mitjanament ben informada de la realitat mundial, per una banda, i de
la europea, per una altra, pot imaginar la possibilitat de que una regió
esdevingui Estat.
Si, a més, aquesta
regió està fortament endeutada en més de 70.000 milions d’euros, el 75% dels
quals , del propi Estat, no podria fer front de cap manera a les obligacions
del nou estat. Aleshores, perquè insistir en un objectiu, impossible
d’aconseguir ?
Crec que Catalunya
viu una mena de realitat bipolar, en la qual un sector reduït, però amb domini
sobre els mitjans de comunicació i sobre les direccions dels partits
sobiranistes, venen com a possible, un objectiu irrealitzable i guanyen temps,
prometent l’assoliment del somni. La resta del país, té prou problemes de
supervivència diària com per estar allunyats d’aquest objectiu, el qual veuen
com llunyà, poc realista i poc entusiasta.
Però, els dies van
passant, i alguna cosa han de vendre per justificar totes les mobilitzacions
impulsades. Es en aquest punt on van apareixent elucubracions sobre el futur
immediat, i de com sortir de l’Estat, sense perdre bous i esquelles. Fruit
d’aquestes elucubracions son el DUI, el RUI, o l’adéu , de nit i a les fosques,
com si un territori podés fer les maletes i marxar, sense fer soroll.
Son tantes les
contradiccions i tantes les iniciatives sense fonament que en algun moment,
algú haurà de frenar i reconèixer la realitat. La independència – exprés, dita
desconnexió, és inviable. Impensable per impossible. A què esperen per
reconèixer l’evidència ? Doncs, a que l’Estat cometi algun nou error estúpid
que permeti carregar les culpes a les espatlles dels altres.
I és que l’Estat,
entès com govern central, ha incentivat de manera increïble la desafecció de
bona part dels catalans, de la resta d’Espanya. Son tants els errors, son tant
garrafals les faltes comeses, que no ens ha d’estranyar la força de les
mobilitzacions de cada any. Però aquests errors, aquestes provocacions , no
poden justificar similars errors per la part catalana.
Fins ara, el govern
central, s’ha convertit en el principal element a favor dels independentistes.
Increïble, però cert. Son tantes les estupideses comeses que tornar enrere
costarà molt. I per fer-ho, caldrà un procés molt generós de compromís per
rectificar i arreglar els estropicis comesos.
Amb tot, repeteixo.
Realment creuen viable el procés independentista ? Realment algú creu en la DUI , RUI o desconnexió
silenciosa? No ho crec. Almenys no crec que els càrrecs institucionals estiguin
tant poc informats com per imaginar una sortida com aquesta. Aleshores, què fan
? Enganyar a propòsit ? Guanyar temps ? Esperar algun fet miraculós ? El temps
va corrent de manera inexorable. En pocs mesos tindrem la resposta. Jo no crec
que s’ho creguin. El temps ens ho dirà.
Monday, September 19, 2016
CREAR LIDERATGE . ICETA - PARLÓN.
CREAR LIDERATGE. ICETA – PARLÓN.
Alguns creuen que
amb un bon assessor d’imatge i una mica de gosadia, qualsevol pot esdevenir
líder d’un poble, una ciutat o un país, o perquè no , d’un partit polític.
Ho sento, però no
combrego amb aquesta simplificació, del que i del com, es fa un líder. Com tampoc
de la primordialitat de la imatge personal. Tot pot ajudar, però el realment
essencial és l’autenticitat de la persona, la preparació, l’haver picat pedra i
haver pujat poc a poc, esglaó a esglaó, fins fer el cim.
Aquest és el cas de
Miquel Iceta. Ens coneix pràcticament a tots els qui hem estat o estem en
càrrecs de partit o institucionals, i a molts altres que, sense tenir cap
càrrec, han estat peces clau pel bon funcionament del partit, ni que sigui en
llocs clarament secundaris.
La cordialitat, la
proximitat, l’empatia vers els qui es troben en els indrets més allunyats de
les ciutats i per tant, en territoris especialment difícils pel socialisme, l’he
pogut comprovar en dotzenes d’ocasions. No sabeu quan d’important és la presència
del Primer Secretari del PSC en un acte institucional o de partit, en un petit
poble de muntanya, d’un sol regidor o d’un alcalde.
I és que el càrrec
comporta obligacions ineludibles. Des de les més elevades a les més
entranyables, i hem pogut veure el Miquel en reunions amb el President de la
Generalitat, però també amb l’alcalde de La Nou de Berguedà, per posar un
exemple pràctic. Des de reunions a nivell estatal a d’altres amb entitats d’algun
dels sectors més colpejats per la crisi. Aquest és currículum que ha de tenir
un Primer Secretari.
I si realment en el
partit volem una bicefàlia, aquesta s’ha de guanyar amb mètodes similars. Ho
dic perquè Núria Parlón ja és la segona del partit, però no ha exercit amb prou
intensitat i extensió el càrrec. He anat a tots els Consells Nacionals dels
darrers anys i puc assegurar que en la majoria , ella no hi ha estat. Tampoc he
vist la seva presència en molts altres actes del partit, arreu del país, de
manera que ara m’ha sobtat la decisió de presentar-se a Primàries, competint
amb Miquel Iceta.
Sincerament crec
que pot arribar a tenir pes en el partit i en la societat si amb el temps
guanya lideratge, però avui per avui, no el té, i veig complicat el pugui tenir
en els propers temps. D’entrada no és diputada en el Parlament de Catalunya,
greu inconvenient per qui vulgui representar el PSC, i en segon lloc, li manca
perfil propi de partit. M’agradaria tenir escrits , documents i llibres sobre
el seu pensament. El que fins ara he llegit son articles molt superficials per
justificar la seva candidatura, però parlar d’obertura, innovació, renovació,
proximitat ...son tant genèriques que poden servir en qualsevol lloc i moment.
Calen precisions i sobretot propostes valentes i creïbles. El Miquel, les té.
I sense ànims d’allargar
més el tema, el lideratge te l’has de guanyar tu, però te l’ha de reconèixer la
ciutadania. He pogut comprovar en viu i en directe, en multituds de llocs, el
profund respecte per en Miquel. Son molts el qui el veuen com una de les veus
més autoritzades del país. Aquest lideratge no es crea, es guanya.
CONCERTS A LA CARTA, AMB CARLES CASES - BORREDÀ
CONCERTS A LA CARTA.
Aquest dissabte i diumenge, han tingut lloc dos concerts “ a la carta”, a
l’estudi de composició de Carles Cases, a la Rectoria de la Parròquia de Sant
Esteve, a Borredà.
Aquesta és una nova modalitat de concerts, mitjançant la qual, qualsevol
grup pot encarregar la organització d’un concert, i amb un mínim de 40
persones, es fa realitat. Aquests concerts han estat dedicats a algunes de les
més grans composicions de Lluís Llach, cantant amb el qual el Carles havia
compartit 700 concerts, durant 8 anys.
En aquests concerts intervé Carles Cases al piano, Miquel Àngel Cordero al
contrabaix, i Jordi Farrés a la guitarra. Un trio excepcional per unes
composicions, igual d’excepcionals.
I la modalitat “ a la carta” permet una via interessant de regal a persones
estimades, celebració d’algun esdeveniment, trobada d’amics, etc, etc. Quin
millor regal que oferir un concert a una colla d’amics per celebrar
l’aniversari? Quin millor real per fer una trobada ?....en el marc incomparable
de Sant Esteve de Comià ? Doncs, bé, qui vulgui encetar aquesta via , ho pot
fer encarregant-la a la
Montse Sunyer , companya del Carles, a l’adreça: montsesunyer@yahoo.es .
I us puc assegurar que hi ho prova, repeteix. Tenir un trio excepcional, en
un estudi d’una acústica esplèndida, a pocs metres d’on està assegut, permet
sentir i gaudir de cada nota, per suau i fina que sigui. Un concert intens i
extens, en el qual recordem velles i joves cançons de Lluís Llach, arranjades
amb un mestratge propi d’un gran compositor com és en Carles, i interpretades
en un trio en perfecte sintonia.
He estat en aquests concerts, i el seguiment i entusiasme final, han
mostrat la satisfacció per una iniciativa plenament encertada.
I si algú, té prou espai a casa seva, en el seu jardí , o en algun local
annex, i vol portar aquest concert a casa, també ho pot fer. De fet, dues
famílies ja ho varen fer l’any passat i repetiran l’any vinent. Una bona
formula per una celebració familiar, amb concert final.
I ja pel curs vinent, en Carles prepara un nou cicle de concerts. Ell
sempre acostuma interpretar la pròpia música que compon , però ara farà una
excepció, en la figura del gran Ennio Morricone. Sense cap mena de dubte un
dels grans de la música contemporània, al qual musicarà unes quantes de les
seves composicions i ens les oferirà en els propers “concerts a la carta”.
Qui tingui interès en ser avisat i informat, pot enviar petició a l’adreça
de correu abans indicada, i rebrà puntualment informació.
Ànims, doncs, i tingueu per segur que assistir a un d’aquests concerts és
de les millors experiències musicals de la vostra vida.
Joan Roma, Alcalde de Borredà
Friday, September 16, 2016
NACIONALISMES - art. Regió 7
NACIONALISMES.
Amb vint-i-quatre anys, aprofitant la centralitat de Suïssa
on treballava i estudiava, em vaig dedicar a voltar món, i una de les primeres
visites fou a Grècia, el bressol de la nostra civilització. En aquella visita
vaig anar a l’illa d’Aegina Marina, molt pròspera en el passat i en la qual els
seus habitants havien construït una mena de rèplica del Partenó d’Atenas, amb
múltiples obres d’art i riqueses. Tenia molts altres atractius patrimonials i
paisatgístics, de manera que la visita bé valia la pena.
Guiats per una magnífica llicenciada en història, explicada
en anglès, va fer referència a la destrucció per part dels “catalans”, entre
d’altres bestieses realitzades...per mi va ser un xoc terrible, i vaig pensar
que potser no ho havia entès prou bé, de manera que en el temps lliure donat al
grup, li vaig demanar precisions i detalls sobre els autors de la destrucció,
després d’haver salvaguardat els tresors de l’illa durant segles.
Doncs, bé, durant prop d’una hora em va donar detalls de les
bestieses realitzades pels Almogàvers. Destrucció, violacions, robatoris,
pillatge generalitzat, fins deixar l’illa esquilmada i destruïda fins extrems
difícils d’explicar, de manera que , encara ara, el record d’aquells catalans
perdura com símbol de destrucció per destrucció, a imatge i semblança del
record que encara perdura dels Terços de Flandes, de la corona espanyola en els
Països Baixos. Evidentment l’acció
destructora no s’havia limitat a l’illa, sinó a tot el territori grec.
Per a mi, aquell va ser el moment en que vaig deixar el
nacionalisme i em vaig fer catalanista. Socialista ja ho era. Em vaig jurar que
mai més acceptaria cap esdeveniment del passat o present, fet històric, o
història oficial que no fos referendada per dues o tres altres versions, de
solvència contrastada. Així ho he fet des d’aleshores, i puc assegurar que tots
els nacionalismes es fonamenten en tergiversacions, modificacions o clares
invencions de les seves arrels i del seu esdevenidor. Tots tenen també un
sectarisme i un afany per ser considerats, millors, més astuts, més ardits, en
definitiva , més espabilitats o intel·ligents que no pas els seus adversaris.
Ara i aquí, estem immersos en un territori on batallen amb
armes semblants, els nacionalismes català i espanyol. El control de les
institucions, fins i tot de les més “sagrades”, el dels mitjans de comunicació
per enviar els missatges apropiats, amplificar les diferències, i tergiversar
la realitat, és fonamental per garantir la continuïtat del guió. I quan aquí i
allà imperen personatges d’una increïble mediocritat, és evident que el guió
varia en funció de cada ocurrència que se’ls hi passi pel cap, incapaços de
gestionar la diversitat i els greuges, que hi son, objectivament parlant.
I la tensió va pujant de tot i arriba un moment en que la
gent reclama solucions i resolució perquè no accepta l’estat de tensió
permanent. Aleshores una nova fugida endavant, pot donar peu a una consulta com
la del 9N, tolerada que no acordada, amb el govern central. O prometre ara, un
referèndum unilateral, que se sap no serà tolerat, o simplement la desconnexió,
sabent que és impossible. I com que tot ha de tenir un final, s’ha dit que
l’estiu que ve, Catalunya ja serà independent. I ho han dit els màxims
responsables institucionals, sabent la impossibilitat de la promesa. No els
importa mentir, ni portar el país, cap a situacions incontrolables. Si una de
les accions promeses es vol dur a terme ( remarco , es vol dur a terme)
entrarem en “terres ignotes” de conseqüències imprevisibles. Tenir aquí i allà,
els governs en mans nacionalistes, comporta aquests escenaris.
Thursday, September 15, 2016
VE EL TEMPS DE BOLETS - art. Revista Tasta .
BORREDÀ, LLOC IDEAL PER AL TURISME FAMILIAR.
Una bona època per
venir a Borredà és la tardor. Aquí podreu veure tots els colors del verd, i totes les tonalitats d’unes muntanyes
on es barregen els pins, amb les alzines i els roures. Muntanyes on pasturen
vaques, gairebé tot l’any i on podem veure, sense grans dificultats ramats de
cérvols, i esporàdics cabirols, saltant els vailets , per anar d’una banda a
l’altra.
I parlar de tardor,
vol dir parlar de bolets. El Berguedà ha esdevingut una mena de comarca –
capital dels bolets, per la seva abundància i per la seva proximitat a l’àrea
metropolitana d’on prové, el vuitanta per cent dels buscadors esporàdics.
Altres, ja més habituals son els segons residents, de comarques més properes.
Enguany no podem
predir com serà la temporada perquè hem tingut un dels estius més secs dels
darrers cinquanta anys. Poques pluges, molt disperses i poc aprofitables per la
rapidesa i escassetat , en volum i cadència. Si canvia el temps, tindrem bolets
com de costum, en tot el territori i en tota la immensa varietat. Borredà, com la resta de la comarca és un
poble boletaire de sempre.
Els nostres
avantpassats acostumaven a combinar la recollida de bolets amb les feines
habituals i tradicionals, fossin pagesos o ramaders, o treballadors de les
empreses tèxtils, molt abundants, anys enrere. A les hores lliures o en
dissabte i diumenge, tocava anar a buscar bolets, per treure un segon o tercer
ingrés, i per consum propi. Era habitual també, confitar-los per poder-ne
menjar tot l’any. Per això qualsevol envàs era degudament guardat i cuidat
“pels temps dels bolets” i poder així disposar de suficients envasos com per
confitar collites que podien ser de trenta o quaranta quilos en un sol dia, i
una sola persona.
Més tard, va venir
la comercialització de la mà d’intermediaris que compraven aquí per anar a
vendre al mercat de Barcelona. Suposava un important ingrés extra, per famílies
senceres, i una bona manera de poder adquirir algun electrodomèstic o fer
petites obres a la casa. Ja no és tant habitual aquesta activitat quotidiana,
però queden encara algunes persones que acostumen a anar a buscar bolets per
vendre’ls a algun dels majoristes , coneguts a la comarca. De totes maneres, sí
és costum anar a donar una volta, amb un cistell sota el braç per aprofitar la
caminada per collir els bolets que es trobin.
I és ben fàcil
trobar un cistellet de bolets, des de finals de setembre fins entrat el desembre,
segons sigui el temps i l’arribada del fred. Tornar amb mig quilo o un quilo a
casa, és molt habitual i és un volum suficient com per poder-ne gaudir la
família o els amics més propers als quals els solem obsequiar amb la collita
del dia.
Sigueu tots
benvinguts, i tingueu presents les recomanacions que sempre donem. Deixem
sempre el bosc net, preservem els vailets i tanques del bestiar, per evitar
s’escapin dels tancats. Aparquem bé, en llocs adequats, caminem, i collim els
bolets que coneguem bé. Els desconeguts deixem-los en el bosc. Tots son útils ,
tots son aprofitables. En resum, conservem la natura perquè la natura pugui
continuar oferint els seus fruits.
I venir al poble,
és una bona excusa per visitar el nucli urbà i comprar bolets aquí mateix, o
menjar en els bars i restaurants. Segur
que tindreu un bon record d’una jornada com aquesta .
Tuesday, September 13, 2016
BUTLLETÍ INFORMEM- NÚMERO 5 - SETEMBRE 2016.
BUTLLETÍ INFORMEM – NÚMERO 5 – SETEMBRE 2016.
ARA SÍ – DESENCALLADA L’EDAR.
Fa 17 anys varem iniciar els tràmits per
aconseguir que Borredà tingués una Estació Depuradora d’Aigües Residuals (
EDAR). Aquesta és una infraestructura bàsica, essencial i obligatòria per llei
en tots els nuclis de població de Catalunya. La competència i el finançament
van a càrrec de la Generalitat, i és aquesta administració l’encarregada de
decidir el lloc, redactar el projecte, expropiar els terrenys, adjudicar i
executar l’obra, i pagar el cost, a més de fer el manteniment en els anys
posteriors.
L’any 2003, el projecte es va adjudicar però
per causes que ja hem explicat en anteriors butlletins, l’obra no es va dur a
terme i ha estat paralitzada fins el dia 27 de juliol, en que varem
desencallar-la, i iniciar el camí per la seva execució. Des d’aquell dia ja hi
ha hagut dues reunions tècniques per disposar dels plànols topogràfics
actualitzats i modificar algun detall, arran de les obres fetes a l’entrada del
poble que ja varen tenir present aquest projecte com per poder-lo facilitar.
L’import de l’obra és de 831.841,93 euros. Es
a dir, una de les obres més grans que s’hauran fet en el poble en els darrers
anys. Començaran a principis del mes de novembre i duraran 8 mesos. Per tant,
dintre d’un any, tindrem l’EDAR acabada i a punt per entrar en funcionament.
Sense cap mena de dubte, veurem acomplerta una de les grans aspiracions del
poble: tenir neta la riera Margansol, des de l’alçada de Cal Tisoi en direcció
cap a Vilada. L’empresa adjudicatària és OMS – SACEDE , S.A.U, amb seu a
Barcelona.
Una vegada fets els retocs, acordats entre
Generalitat i empresa, el projecte serà aprovat i exposat al públic, i tot
seguit s’iniciaran els treballs previstos. A nivell municipal, en el seu moment
varem demanar uns determinats canvis, relacionats amb l’accés i algun altre
aspecte, que ara comprovarem com han quedat recollits i acordats entre les
parts. La darrera exposició pública està prevista en poques setmanes, i anirà a
càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua, que és l’administració actuant.
Arribats en aquest punt, volem manifestar la
satisfacció pel resultat positiu de nombroses gestions fetes en els darrers
anys, a tots els nivells: municipal, comarcal, autonòmic i parlamentari. L’EDAR
està ja en marxa i ben aviat podrem veure quan d’important és tenir-la en funcionament.
L’AIGUA COM A PRIORITAT BÀSICA.
Des que l’Ajuntament va assumir el servei de
subministrament d’aigua, el 19 de juliol de 1992, per abandonament de l’entitat
privada que en tenia la responsabilitat, hem dut a terme nombroses inversions,
destinades a garantir quantitat i qualitat. Més de 2,5 milions d’euros avalen
aquesta prioritat i a la vista de com van les coses, si no s’haguessin fet les
obres que ara tenim, Borredà tindria seriosos problemes de subministrament.
En aquests vint-i-cinc anys hem fet moltes
obres, però també hem buscat noves captacions perquè les històriques no eren
suficients. De fet, aquest mateix estiu, especialment sec, hem abastit el poble
amb els dos pous que varem perforar quinze anys enrere. De cada pou s’han
captat prop de cinc milions de litres, fins arribar a un total de deu milions
de litres.
Els pous tenen i tenien una doble funció. Per
una banda garantir el subministrament quan les captacions històriques ( Nou
fonts, Font de les Mosqueres, i Riera Margansol) no son suficients, i una
segona que és poder preservar el cabal de la Riera, per evitar el seu
assecament. De fet, quan constatem que el cabal de la Riera baixa,
immediatament iniciem el bombeig d’un dels pous i si fa falta de tots dos, de
manera alternativa. Som els primers interessats a mantenir viva la Riera, tot i
l’escassetat de pluges dels darrers anys, i d’aquest any en particular.
Precisament per garantir les necessitats
futures d’aigua, en el passat varem buscar noves captacions que foren
negatives, i ara pretenem buscar-ne de noves. L’any 2006 varem demanar un
estudi hidrogeològic a la Diputació de Barcelona i en base aquest estudi,
aquest any hem contactat amb l’empresa Catalana de Perforacions, de Santpedor,
per posar-lo en pràctica i mirar de disposar d’un pou més, en una zona
allunyada de les captacions actuals.
L’objectiu és tenir les 3 captacions
històriques, més els dos pous actuals, i finalment 1 de reserva per casos
d’extrema sequera. En el pressupost de l’any que ve hi haurà una partida per fer
front a aquest objectiu, de manera que si l’aconseguim tindríem, per una banda
garantida la suficiència d’aigua per a molts anys, podríem prescindir de la
riera durant l’estiu o en èpoques de gran sequera, i finalment amb l’EDAR , la
riera estaria neta al llarg de tot el seu curs. Com ja varem expressar en un
document repartit per totes les cases, consensuat entre els dos grups
municipals: PSC i CUP, l’aigua és un bé escàs que s’ha de fer servir sempre amb
austeritat.
I per garantir la suficiència i qualitat,
l’equip de govern tenim clar que hi destinarem els esforços personals, tècnics
i econòmics que facin falta. Es la gran prioritat des del 92, i així continuarà
sent-ho, en el present i futur.
AJUDES A ENTITATS.
El poble de Borredà és un poble viu i actiu,
amb múltiples entitats que organitzen activitats al llarg de tot l’any. Es
lògic donar ajuda econòmica, tècnica i personal, quan es dirigeixen a
l’ajuntament a la recerca de recolzament. Periòdicament hem anat donant compte
de les subvencions concedides, i així ho anirem fent en el present i futur.
Aquí teniu un llistat de les darreres concedides.
A la Penya Blaugrana de Borredà per la
celebració dels seus 10 anys d’existència: 300 euros. Festa Major de la
Parròquia de Sant Esteve de Comià ( concert): 300 euros. Trobada de Puntaires,
300 euros. Escola de Borredà, 900 euros, AMPA , 600 euros, i ZER , 150 euros.
Festa Major 2016, a Borredà de Festa, 5.500 euros, Batukada, 300 euros,
assegurança per suspensió espectacles en cas de pluja, 328,87 euros, anunci
Pànxing (festes tot l’agost), 242 euros, anunci Regió 7 ( festes tot l’agost) ,
181,50 euros . Mostra de Formatges
Artesans, 3.000 euros ( 1.500 procedents de la Diputació i 1.500 de
l’Ajuntament).
A banda d’aquestes ajudes econòmiques,
l’Ajuntament participa en la majoria d’activitats en tant que col·laborador o
coorganitzador , amb els tres membres de la brigada d’obres i a vegades amb
algun dels treballadors del pla d’ocupació, de manera que aquesta ajuda esdevé
fonamental per poder realitzar l’activitat. Sense aquest reforç de personal i
tot el material municipal, la majoria de festes no es podrien dur a terme. Igualment
el fet de la participació directa permet encabir la festa dintre de
l’assegurança de responsabilitat civil que té contractada l’ajuntament amb
l’empresa Generali. També tenim un tractament especial amb Creu Roja per tenir
un conveni signat entre les dues institucions.
En resum, tenim clara la responsabilitat de
l’Ajuntament, en facilitar la celebració de tota mena d’activitats i festes que
permetin mantenir viu i actiu el nostre poble. Des de sempre ho hem fet, i així
ho mantindrem.
CIRCUIT BICICLETES.
Aquest any, hem aconseguit de la Diputació de
Barcelona, tot un conjunt de mòduls per formar un circuit de bicicletes i així
poder jugar, i fer esport, grans i petits. Dintre d’un mes instal·larem aquests
mòduls en una part del camp de futbol que sigui compatible en poder fer ús del
camp com a zona d’aparcament.
Es a dir, l’actual camp de futbol no fa les
funcions que li eren pròpies però en canvi és molt útil per tota mena
d’esdeveniments, i així volem que continuí. Amb
tot, és prou gran com per poder-hi posar el circuit, a la banda que hi
ha una mica d’herba, i deixar tota la franja més rocosa per si algun dia el
volem fer servir d’aparcament complementari. En cas de pluja no hi hauria fang.
En aquests moments tenim 110 places per
vehicles en el aparcament municipal, i uns 30 a l’entorn de la zona esportiva.
En les grans festes, es pot ampliar el nombre de places, autoritzant l’aparcament
en el camp de futbol amb entrada pel carrer de Dalt i sortida pel passatge que
dona al carrer Barcelona, o a l’inrevés. Bé, doncs, ben aviat tindrem una nova
zona d’esplai, destinada a les bicicletes.
CATÀLEG DE CAMINS RURALS.
La Diputació de Barcelona ens ha aprovat la
petició feta per disposar d’un Catàleg de camins rurals municipals, en tot el
terme municipal. Tot sovint surten dubtes sobre si un camí és municipal i per
tant públic , o no. El Catàleg permetrà repassar tots els camins que tenim en
el municipi i oficialitzar la seva situació. En la primera fase , l’estudi
permet enumerar tots els camins transitables amb vehicles, i quan tinguem
aprovat aquest catàleg, s’haurà de procedir a redactar un inventari de camins.
En aquest cas, hi ha d’entrar tot tipus de camins d’unió i connexió entre cases
de pagès, ermites, molins, etc.
El procés és lent, però les noves tecnologies
faciliten el treball i permeten accedir a plànols del cadastre,o d’altres
institucions com per poder-los detallar i documentar. La previsió és tenir el
Catàleg per finals de l’any vinent, i el inventari per finals de 2018.
CAMP DE TREBALL – 2017.
Per segon any consecutiu, la Fundació Josep
Carol, que té la seu central a Barcelona i una casa cedida a Borredà ( Cal
Bisbe) va proposar organitzar un segon camp de treball destinat a la neteja,
condicionament i millora de l’entorn del Molí de la Font. Aquest vell molí
havia desenvolupat un important paper en la història del poble i ara tothom pot
visitar les seves restes, a un quilòmetre i mig del nucli urbà, en direcció cap
a Berga.
Una vintena de joves, acompanyats de 5
monitors, han dedicat dues setmanes a aquesta tasca. L’ajuntament proporciona
eines i la direcció tècnica, i ofereix les escoles com a lloc per poder cuinar
i menjar. Durant la seva estança en el poble s’aprofita per mostrar tots els
aspectes més interessants i rellevants, de manera que hi ha un intercanvi de
feina, amb aspectes turístics , culturals i d’oci.
Aquesta és una bona manera de promocionar el
poble i aconseguir millorar algunes restes del nostre passat històric i
posar-lo a l’abast de tothom. La positiva experiència d’aquest dos anys, fa del
tot plausible, preparar una tercera edició.
OBTINGUTS 241.000 EUROS, DE LA DIPUTACIÓ DE
BARCELONA.
Tal com figurava en el nostre programa
electoral, després d’haver acabat pràcticament les obres de l’entrada del
poble, primer tram carrer Manresa i carrer Queralt, ara toca fer totalment nou
el CARRER DE LA FONT. Aquest és el carrer més antic del nucli urbà i pel que
entra la canonada general de l’aigua, de manera que té una prioritat evident.
El cost de les obres és de 206.000 euros, i la
Diputació ens ha concedit una subvenció de 192.000 euros, de manera que podem
cobrir la pràctica totalitat del cost. L’obra consisteix en aixecar tot el
carrer, des de la font, fins el límit amb la Plaça Major. Aquesta obra la inclourem en el pressupost
2017, i si tot va com tenim planejat, pot estar acabada a finals de l’any que
ve. Es farà tot nou, des de la xarxa d’aigua, fins la de clavegueram, i per
descomptat el paviment que serà de pedra artificial per poder complir amb les
normes d’accessibilitat vigents. I aprofitarem les obres per restaurar la font
que dona nom al carrer i alguna altra millora de l’entorn.
La segona obra, serà el condicionament del pas
existent entre el camp de futbol i les pistes de petanca i pista poliesportiva.
Aquest pas ara està en molt mal estat, ple de rocs, i desnivells inadequats que
fan impossible el trànsit a persones amb problemes de mobilitat. La previsió és
aixecar-lo tot, i fer-lo de formigó. El cost total és de 63.000 euros, i la
Diputació ens en ha concedit 49.000, de manera que no hi ha cap problema per
poder dur a terme l’obra. La previsió és adjudicar-la a finals de 2017, per
executar-la durant l’any 2018.
Aquestes son les dues grans obres presentades
a la Diputació de Barcelona i que foren negociades , en reunió amb la
presidenta de la Diputació, el passat mes de juliol. A banda d’aquestes dues
obres ja aprovades, l’alcalde va demanar estudiar una tercera petició destinada
a fer una segona restauració de l’església de Salselles, per poder-la fer
visitable i tenir un altre punt d’interès cultural i paisatgístic , dintre del
terme municipal. Aquesta negociació tindrà lloc durant el mes de setembre amb
el SPL ( servei de patrimoni local) de la Diputació de Barcelona, tal com ja es
va fer quan es va aconseguir la restauració del campanar.
LA CONTROVÈRSIA DE LES XIFRES - art. Nació Digital Solsona
Des de la primera
gran manifestació de l’any 1976, fins les d’aquest diumenge, les xifres
d’assistents han estat motiu de controvèrsia i alteracions, en funció de qui
les donava. Això ja ha esdevingut “normal” i fins i tot “habitual” com si no
fos possible complir amb un mínim de serietat i transparència. I a les alçades
en que estem, i amb els mitjans tècnics al nostre abast, res més senzill que
comptar els assistents, en un moment determinat. I és que tots els partits, entitats
i moviments haurien de tenir com a norma no enganyar, ni tergiversar la
realitat.
Fa uns anys, davant
aquesta persistència en la disparitat de xifres de participació, es va crear
una entitat, amb plena independència de qualsevol partit, organisme i institució.
Una colla de professionals diversos varen creure adient buscar la objectivitat
i donar xifres reals. Es varen batejar amb el nom de CONTRASTANT. Després de
cada manifestació, publicaven els resultats de la seva recerca, apareixent
disparitats realment espectaculars. Els hi varen caure crítiques punyents i
constants , de manera que han anat fent mutis pel fòrum. Foren ells els qui
varen afirmar que mai, a Catalunya, hi ha hagut cap manifestació que hagi
superat un milió de participants. Per demostrar- ho varen repassar algunes de
les més grans manifestacions, varen superficiar els espais coberts, i varen
trencar afirmacions, d’un milió, un i mig o fins i tot , dos milions.
Impensable, per impossible.
Manifestacions
fetes, que havien cobert tot el Passeig de Gràcia, amb el supòsit de mig milió
d’assistents, varen quedar reduïdes a dos-cents mil, i així ho varem veure en
molts altres casos.
Doncs, bé, sense
aquesta entitat, avui en Josep M. Calvet, exposa a les pàgines de La Vanguardia , els estudis
fets per Llorenç Badiella, Director del servei d’estadística de la Universitat Autònoma
de Barcelona, el qual aporta les medicions fetes en els darrers quatre anys pel
que fa les mobilitzacions de la Diada
Nacional. Segons aquest organisme, en la Diada del diumenge passat es
manifestaren aproximadament 625.000 persones. Sumades, lògicament les 5
manifestacions convocades.
Pel que fa les dels
anys anteriors, en fixa prop d’un milió per la de 2015, 900.000 per la de 2014
i 600.000 per la de 2012. Es evident que per a molts dels organitzadors,
aquestes xifres els semblaren indignants o falsejades, però la realitat sempre
acaba triomfant. Voldria, però, fer unes consideracions sobre les xifres
donades. Totes elles suposen una enorme quantitat de gent. No per haver inflat
i exagerat, anys enrere amb xifres irreals, s’ha de menystenir el nombre de
participants. En absolut. Simplement hem d’evitar dades irreals, impossibles
d’assolir.
S’han de comparar
amb xifres d’altres països i recordar el milió de manifestants a París, en
repulsa pels atemptats soferts. Un milió, és un xifra descomunalment elevada,
per tant, si tornem al nostre país, no s’han d’agafar aquestes dades com
disminuidores del rebuig a determinades formes de governar, sinó com símbol
d’una representació del país que tenim.
Dit això, és
important manifestar-se quan no s’està d’acord amb un tema determinat. Es una
mostra de desacord, que després els polítics han de saber canalitzar
degudament. I aquí rau el gran problema Català – Espanyol. Allà no hi ha un
president ni un govern que escolti i sigui capaç de prendre nota del
descontentament per buscar-hi solució. I aquí, alguns tenen pressa per marxar,
i no han fet ni faran els deures per poder continuar en altres condicions. El
PSC és partidari de recuperar el diàleg perdut i emprendre un camí cap a la
modificació de les condicions contingudes en la Constitució vigent. Un
difícil camí, però més viable i segur que no pas els dels independentistes. I
les mobilitzacions han fet un gran servei a la causa. Han demostrat un ampli
rebuig a la situació actual i la necessitat de modificar-la. Alguns volen
trencar, altres volem modificar-la. Aquesta és la gran diferència.
CARTA OBERTA A L'ALCALDESSA DE BERGA I AL PRESIDENT DEL CC BERGUEDÀ
CARTA OBERTA A L’ALCALDESSA DE BERGA I AL PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL
DEL BERGUEDÀ.
Il.lma. Sra . Alcaldessa, Il·lm. Sr. President del CC del Berguedà,
Sóc un dels pocs càrrecs institucionals que puc donar fe , en viu i en
directe, de la trajectòria de les institucions del Berguedà, des de l’abril del
79, en que entrarem en l’actual etapa democràtica, fins el dia d’avui.
Considero arribat el moment de plantejar un tema pendent , indispensable, per
un millor funcionament de les estructures comarcals i nacionals.
Son ja llunyans els dies de la recuperació de la Mancomunitat del
Berguedà, de la creació del Consell Comarcal de Muntanya, i finalment, del
Consell Comarcal del Berguedà. També llunyans son la creació del Consorci de
Formació i Iniciatives – Cercs – Berguedà, així com dels Consorcis de Turisme
de l’Alt Berguedà i el Consorci del Parc Fluvial, entre d’altres formules que,
a nivell comarcal, varem impulsar per poder regir i decidir millor el nostre
present i futur.
Totes aquestes institucions i organismes s’han ubicat en llocs diversos,
dispersos i no sempre adients, per manca de diner, de planificació, o tot alhora. El mateix ha fet la Generalitat , amb els
seus serveis i delegacions, de manera que tenim la capital i la comarca,
farcida de locals, la majoria dels quals no poden complir satisfactòriament les funcions que tenen encomanades.
Son també, ja llunyans, els dies en que havíem ideat i plantejat alguna
agrupació de serveis, en un sol lloc, com a mesura per treballar més i millor,
a banda d’estalviar diners a tots plegats. Diners, al cap i a la fi, dels
nostres conciutadans.
Si repassem les seus actuals dels organismes comarcals veurem que
pràcticament tots ells, no tenen espai suficient per dur a terme les funcions
que tenen encomanades. Ni el Consell Comarcal, repartit en el Castell ( tot i
que ara inactiu), i en el local del Carrer Barcelona, cantonada Pere III. O
l’Agència, a Plaça Sant Joan, i Lluís Millet, a banda de l’antiga cimentera de
Cercs, i oficina de turisme a peu de la
C-16 ...
Si mirem del cantó de la
Generalitat , cosa semblant podem dir, en quan a dispersió o
inadequació d’algun dels locals de lloguer...
Els qui tenim càrrecs institucionals i de direcció, sabem quan d’important
és poder treballar en les degudes condicions: Espai, il·luminació, ubicació,
aïllament, insonorització, disponibilitat d’espais polivalents, reconvertibles,
etc. Res del que tenim ara, com per
poder treballar bé.
Considero arribada l’hora de tirar endavant un projecte global, ambiciós i
de futur. Un projecte pensat per agrupar en un sol lloc, tots els organismes,
serveis i delegacions a la comarca. I lògicament qui ho pot fer possible son
vostès, en tant que Alcaldessa de la capital i president del CC i de l’Agència,
a banda de requerir la participació de la Generalitat de
Catalunya.
En el passat havíem estudiat opcions ja no viables com l’antiga Caserna, o
un edifici nou. Ara potser el lloc ideal seria el CONVENT DE SANT FRANCESC.
Conec només una part de l’edifici, però per situació, per possibilitat d’aparcament,
per símbol d’un passat , lligat al present, però especialment per les
dimensions, dona la sensació de poder contenir tot el que tenim dispers.
En resum, em permeto encetar aquest debat, amb ànim constructiu, sabedor
que res és fàcil, però si fixéssim terminis d’un any, per estudiar la
viabilitat i tres anys , per fer-la realitat, ens podríem donar per satisfets
si som capaços de reeixir en aquest repte que milloraria sensiblement el
treball dels principals organismes comarcals i nacionals i alhora facilitaria
la relació amb els administrats. Trobarien en un sol edifici tots els serveis
als quals tenen dret.
Pensem-hi, i escoltem tècnics i economistes per veure la viabilitat
tècnica, per una banda, i el cost per l’altra. Val la pena sospesar-ho i sinó,
buscar una altra alternativa. La necessitat la tenim, anem, doncs a buscar la
solució.
Agraeixo l’atenció i comprensió per aquest escrit i aprofito per a
saludar-los molt cordialment.
Borredà, 12 de setembre de 2016
Joan Roma i Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà
Monday, September 12, 2016
CONTRA LA PROCESSIONÀRIA - CARTA A LA CONSELLERA
Hble. Sra.
Consellera,
En Joan Roma i
Cunill, Alcalde – President de l’Ajuntament de Borredà ( Berguedà )
EXPOSA
Que ja l’any passat fou un any especialment dur pels boscos de la comarca
del Berguedà en quan a proliferació de l’eruga processionària, convertint-se en
una autèntica plaga. Era lògic l’empitjorament de la situació, aquest any,
davant unes condicions extraordinàriament favorables per aquesta espècie, de
manera que el passat mes d’abril li vaig reiterar la necessitat d’actuar de
forma urgent i contundent sobre el territori afectat.
El mateix va demanar el Grup Socialista en el Parlament de Catalunya, i em
consten també, altres entitats i associacions del territori.
Segons els tècnics en la matèria, el cicle d’enguany, es produirà a la
tardor. Es a dir, dintre de molt poques setmanes, per la qual cosa li
RECORDA
Els compromisos presos per vostè mateixa, i altres responsables del
Departament, en el sentit de procedir a una fumigació de les principals àrees
afectades. En aquest punt segurament diferirem en quan a les superfícies
necessitades de fumigació. Amb tot considero que han de ser els tècnics els que
avaluïn el territori a actuar, demanant-li, això sí un esforç pressupostari per
arribar al màxim d’indrets possibles de la comarca.
A l’espera de sigui atesa aquesta petició, ja coneguda i reiterada en
anteriors escrits, aprofito per a saludar-la molt cordialment.
Borredà, 12 de setembre de 2016.
L’Alcalde – President
Joan Roma i Cunill
A L’HONORABLE SRA CONSELLERA DEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA,
PESCA I ALIMENTACIÓ – GENERALITAT DE CATALUNYA.
CONTRADICTÒRIA PARLÓN - art. blogesfera socialista
CONTRADICTÒRIA
PARLÓN.
No veig clares les intencions de Núria Parlón, a la vista de la presentació
de la seva candidatura a les Primàries del PSC, escoltats els raonaments del
primer dia, i de l’entrevista d’ahir a El País.
Segons ella, les diferències amb Miquel Iceta són mínimes, i d’aquí la
coexistència en el mateix partit. Vale. Tampoc es referma ja en el “dret a
decidir” que fa uns mesos defensava perquè diu, estem ja en una altra pantalla.
Vale. Demana un partit amb bicefàlia ??? amb un acord amb Iceta, si bé, després
de les primàries, tot i que no queda clar si realment anirem a votar o no...
En fi, en aquestes alçades de la pel·lícula, el PSC no pot entrar en una
mena de joc d’intencions i oportunisme creient que la presentació de la
candidatura és suficient per marcar les regles de joc i arribar a acords, per
damunt de les bases.
Dona la sensació de voler aconseguir, sense primàries, el primer lloc del
partit, o cas de fer-les i perdre-les, garantir-se el segon amb aspiracions de
primer, al cap de poc temps. No m’agrada aquesta via ni aquesta estratègia que
hem patit en el passat. Ara i aquí, seria un gravíssim error prescindir d’Iceta
,quan és el líder més ben valorat i més encertat en la diagnosis de Catalunya i
Espanya, i pot fer de pont entre les dues realitats. A més està ja en el
Parlament, i té un currículum d’escrits, documents, propostes que no pot
aportar, ni de lluny, Núria Parlón.
Perquè reclama, ara, una bicefàlia si ella ja té el càrrec de segona del
partit ? Perquè no ha exercit aquest càrrec ? Quantes vegades hem notat la seva
absència del Consell Nacional ? Quants silencis ha tingut en l’Executiva
nacional ?... els càrrecs s’han de guanyar en l’acció política, i no per
estratègies de saló. Una bona alcaldessa, no garanteix una bona Primera
Secretària. Son càrrecs radicalment diferents, pels quals cal tenir coneixement
i predisposició d’anys enrere.
De les primàries del mes que ve n’ha de sortir un Primer Secretari molt
reforçat, com perquè pugui encarar el Congrés de novembre amb les mans prou
lliures com per proposar una Executiva altament qualificada, coneixedora del
partit, i molt propera a tot el territori. No a una part. I no volem
componendes en el sentit de distribuir llocs i funcions entre dues opcions,
perquè al final no tothom rema en la mateixa direcció o almenys amb el mateix
ímpetu.
Tenim per davant temps molt complicats, que precisen d’una executiva
valenta i decidida, amb les idees clares i prou sòlides com per poder negociar
amb el PSOE, els temes més delicats del nostre futur col·lectiu. Per explicar,
reflexionar, gestionar i exigir posicionaments determinats, cal un lideratge
fort a nivell intern, i una Autoritas, a nivell extern. Aquí i allà. La persona
de Miquel Iceta compleix aquests requisits, d’aquí que qui vulgui competir, ho
faci, però sense posar condicions d’entrada que no estan recollides en cap
document ni cap tradició del partit. M’agradaria aclariments de les dues bandes
perquè és molt el que ens hi juguem. I no estem per mitges tintes o propostes
amb intencions poc transparents.
Friday, September 09, 2016
GOTA MALAIA - art. Regió 7
GOTA MALAIA.
Va ser el president Pasqual Maragall el principal protagonista i divulgador d’un vell
instrument de tortura anomenat “gota malaia”, millor dit “bota malaia”,
consistent en immobilitzar una persona, i fer-li caure ,gota a gota sobre el
cap, el contingut d’una bota, fins....
La comparació provenia de la insistència, persistència,
tossuderia de l’Alcalde Maragall, davant Madrid per reclamar més i millors
inversions de cara als JJOO del 92, però també de cara a d’altres inversions
convenients per la modernització de Barcelona. Cada dos per tres, apareixia amb
noves demandes ,fins el punt d’exasperar els ànims dels governants del Madrid
polític, els quals el varen rebatejar amb aquest sobrenom.
Doncs, bé, em permeto traslladar aquesta comparació al que
estem patint catalans i espanyols, en general, procedent dels mitjans de
comunicació públics, i de bona part dels privats.
Es a dir, un element essencial, primordial, de tota
democràcia és disposar de mitjans de comunicació públics, independents i plurals.
Per això els paguem entre tots, i haurien de reflectir el sentiment, les idees,
les preocupacions i reflexions de la societat en la qual estan immersos, amb la
seva diversitat i pluralitat. Doncs, no. Des de bon principi de la recuperació
de la democràcia, la creació dels mitjans de comunicació públics va ser
totalment supervisada pel govern de la Generalitat amb l’ànim de convertir-los en
mitjans de propaganda ,més que d’informació.
Son llunyans els somnis de tenir mitjans a imatge i
semblança de la BBC
anglesa, la qual té un estatus d’independència i pluralitat envejat per tots
els països i per tots els professionals de la informació.
Ara i aquí, tots els mitjans de comunicació públics, catalans i espanyols, estan sota el
sever control del govern de torn, amb una manca d’objectivitat i pluralitat
dignes de temps passats. La manipulació informativa és habitual i constant, de
manera que poc a poc, dia rere dia, va penetrant en tots els domicilis, i en
tota la societat, en general. Ho podem veure en els informatius de les
emissores de radio, les cadenes de televisió, o en els digitals d’aquests
mateixos mitjans, de forma que les noticies es donen a conèixer amb la cadència
volguda i la manipulació desitjada.
No és estrany l’enorme interès en designar el director
general de la Corporació Catalana
de Radio Televisió, o al director /a de cada mitjà, en concret, per
assegurar-se la seva dependència directa i sotmetiment. I el mateix fa el
Madrid polític, amb els seus mitjans de comunicació.
Estem doncs, en una societat sotmesa al control de la
informació, convertida en propaganda, al servei de cada govern, de manera que
van alimentant les discrepàncies, les disputes i els desencontres, al seu gust
i mesura. En aquest ambient de propaganda i contra propaganda es fa difícil
enviar missatges positius, pacificadors o alternatius. Els partits – pont, son
rebutjats per no desitjats, i la millor manera és tancar-los les portes i no
permetre fer arribar els seus missatges a la població. La “gota malaia” fa la
resta. S’intoxica una mica més cada dia, per intentar justificar les accions
del govern, i evitar les crítiques i alternatives de la oposició o de la gent
seria que voldria altres actituds.
Per sortir d’aquest cercle, es requereix un esforç de
recerca de l’autèntica informació, rebutjant la que donen aquests mitjans i
fomentant els autènticament independents. I exigir un canvi d’estatus tant bon
punt s’arribi al desitjat canvi de govern :d’aquí i d’allà.
REPRESA OBRES CARRER MANRESA I QUERALT - Borredà
DILLUNS DIA 12, REPRENEN LES OBRES CARRER
MANRESA I QUERALT.
El proper dilluns ,
dia 12 de setembre, l’empresa constructora Salvador Serra, reprendrà les obres
, interrompudes durant el mes d’agost.
Queden per fer,
alguns acabats de l’entrada del poble, i les obres complementàries consistents
en refer el tram del carrer Queralt que va de la reixa de recollida d’aigües,
de davant la Serradora Gallet ,
fins a l’entrada de l’aparcament. En aquest tram el formigó està en molt mal
estat, i s’aprofitarà per obrir una rasa, canviar la canonada de clavegueram, i
fer nou el paviment de formigó.
Una altra obra a
fer és, eixamplar el carrer de Dalt, tirant a terra el mur dels horts, triar la
pedra bona i deixar el carrer amb uns 6 / 7 metres d’amplada. Per
evitar el fang en cas de pluja, es col.locarà un muret provisional de blocs de
formigó, per contenir les terres dels horts.
La pedra extreta
d’aquestes parets servirà per aplacar el mur de formigó de l’entrada del poble,
en direcció a Berga. Aquestes son les principals actuacions que varen quedar
pendents, abans de l’estiu i ara es duran a terme fins a la seva finalització.
Borredà, 9 de
setembre de 2016.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
Thursday, September 08, 2016
ICETA - PARLÓN - POLS O CONFRONTACIÓ ? - art. Blogesfera socialista
ICETA – PARLÓN, POLS O CONFRONTACIÓ ?
S’acaba de fer
pública la candidatura de Núria Parlón al càrrec de Primera Secretària del PSC,
com alternativa a la candidatura de Miquel Iceta. Pot haver-hi nous candidats i
candidates , en els propers dies, però tot indica que assistirem a aquest duel
entre dues persones, molt diferents de trajectòria i procedència, per edat, per
vivències i per experiència.
Les primàries
tindran, doncs, un major interès i obligaran a una mobilització per deixar clar
qui volem al capdavant del partit. Amb tot el respecte, envers la candidata
Núria Parlón, considero , ara i aquí, la figura de Miquel Iceta ,fonamental per
continuar al capdavant del partit, en un dels moments històrics, més difícils i
crítics ,de la política catalana i espanyola. D’aquí el meu compromís de
defensar la candidatura d’Iceta, i promoure quantes accions i mobilitzacions
siguin necessàries per aconseguir el millor resultat a les primàries.
El perquè d’aquest
decantament de forma clara i contundent el detallo a continuació. Conec bé els
dos protagonistes, tot i que en molt major grau a Miquel Iceta, amb el qual hem
compartit anys i anys d’activitat política. Núria Parlón , per edat, i per
activitat és molt més recent, i menys coneguda, dintre i fora del partit. Em
consta la bona feina feta a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramanet , després
de la difícil etapa judicial viscuda. Amb tot, ser una bona alcaldessa no
assegura tenir fusta per governar el partit.
El PSC, té unes
virtuts i uns defectes com qualsevol altre, però només qui el coneix molt bé,
pot tenir garanties de saber-lo portar en uns moments tant complicats com els
que hem viscut, i com els que ens esperen en el futur immediat.
No estic d’acord en
que Núria Parlón suposa renovació, i Miquel Iceta, continuïtat, simplement a la
vista de l’edat de cadascú. Estic ja cansat d’escoltar aquesta cançoneta de les
edats per justificar renovació o continuïtat / immobilisme, perquè la realitat
l’ha desmentit centenars de vegades. En molts llocs, l’aposta per l’edat, ha
fallat estrepitosament per quan hi ha joves, extremadament “vells d’idees” i
persones majors, més joves que els propis joves.
El líder d’un
partit, ha de tenir l’AUTORITAS, que només li dona el coneixement profund de la
història i composició del partit. El prestigi aconseguit, dintre i fora, a base
d’un treball constant, al llarg de molts anys. En Miquel ha trepitjat totes les
agrupacions, totes les federacions, tots els ajuntaments, tots els pobles
....durant anys i anys. Ha estat en totes les batalles i, en totes, ha donat el
millor de la seva persona i càrrec. Li estem profundament agraïts del
recolzament rebut.
I el màxim
responsable del partit, ha de tenir una projecció externa rellevant. En Miquel,
és un dels líders més respectats, i alhora, temuts de Catalunya i Espanya.
Respectat perquè té una capacitat brutal de treball i una valentia i claredat
d’idees llargament demostrada. I temut, perquè coneix la política catalana, i
espanyola, en totes les seves interioritats, com per poder intervenir eficaçment
en tot moment.
Hi ha però, encara
un altre element essencial, com és el de ser Diputat al Parlament i per tant
President del Grup Parlamentari Socialista. Es impensable fer política des de
fora del Parlament, quan aquest, s’ha convertit en el lloc fonamental on es
debaten i confronten les polítiques catalanes, front les espanyoles. Tenir
presència en el Parlament és primordial, i Núria Parlón no hi és, perquè no va
voler-hi ser. Recordem-ho també.
En resum, el duel
està servit, i estic segur que el sabrem enfrontar amb el respecte, per les
posicions de cadascú. Ho he dit al principi i repeteixo ara ,el meu
posicionament a favor de Miquel Iceta, per les raons abans exposades i moltes
altres que no caben en un article com aquest. Voldria però acabar, amb una
petició als dos candidats, i és que tancades les primàries no tinguem la
sensació de que la candidatura alternativa s’hagi presentat, simplement per
aconseguir un lloc destacat en la futura direcció del PSC. Aspiro a tenir un
Primer Secretari al capdavant d’una direcció reduïda, homogènia i molt
eficient. I una executiva ampliada, més territorial i sectorial, però no
conformada per componendes com hem patit en el passat, en que alguns s’han
posat d’un cantó o un altre simplement per tenir un lloc reservat, ni que sigui
a segona fila. Els propers temps necessiten un PSC compacte, amb un fort
lideratge, molt eficient i molt coherent. Oblidem antics equilibris que varen
permetre tenir personatges en l’executiva que varen fer molt més mal que bé.
L’experiència ha de servir per no repetir errors.