Thursday, September 29, 2016
PROFUNDA DESLLEIALTAT - art. blogesfera socialista.
PROFUNDA DESLLEIALTAT.
Amb una gran
vergonya pròpia i aliena, els socialistes estem vivint un dels pitjors episodis
de la nostra història. Que companys i companyes que han tingut i tenen elevats
càrrecs institucionals, a més dels del partit, es comportin amb un grau de
deslleialtat i inconsciència, mai imaginats, produeix un desànim immens en els
que portem tota la vida militant en el socialisme català i espanyol.
S’ha perdut el
nord, en el precís moment en que més fa falta tenir les idees clares, i el guió
a punt per encarar la situació present i futura. S’ha perdut la valentia de dir
les coses pel seu nom, i sortir a debatre-les i defensar-les , davant el partit
i davant la opinió pública.
Puc entendre el
gran nerviosisme i les pressions dels sectors més influents de la societat
espanyola, europea i fins i tot mundial, davant la paràlisis de les
institucions de l’Estat. Fins i tot puc entendre el paper que deu haver volgut
jugar Felipe González , com a mediador entre aquests poders i el partit, però
ha anat massa lluny, exposant converses privades amb Pedro Sánchez i donant per
fet que el PSOE s’abstindria en segona volta, contravenint un acord del Comité
Federal. Impensable per impossible.
Lamento aquest
paper i el posicionament de Felipe González, al qual molts tenim com un dels
grans referents del socialisme, però aquí ha anat massa lluny. Per molt penós i
perjudicial que sigui no tenir govern a dia d’avui, i per molt vergonyós que
sigui anar a unes possibles terceres eleccions, els socialistes no podem facilitar
la continuïtat de Mariano Rajoy.
No ens perdonaríem
mai, ni la gent ens perdonaria, un pas com aquest. No podem permetre amb els
nostres vots, de manera directa o indirecta, trencar els compromisos electorals
i tirar per terra la nostra credibilitat. Prou delicada la tenim com per no
ampliar-la infinitament més. Amb ell de president i el PP, en el govern hem viscut
l’etapa més negativa des de la recuperació de la democràcia, i si algú es pensa
que sense majoria absoluta se’l podrà controlar i portar cap altres destins,
s’equivoca greument.
Un govern, ni que
sigui en minoria, té múltiples vies per tirar endavant multitud d’iniciatives
pròpies, impedir-ne d’altres, i retardar totes les que li siguin desfavorables.
No hem vist en el PP cap propòsit d’esmena, ni cap canvi radical de
posicionaments,de manera que no sé què pretenen els mal anomenats crítics del
PSOE.
Plegar abans de la
celebració del Comité Federal, amb la pretensió de fer dimitir al Secretari
General és una maniobra d’una profunda deslleialtat, envers el partit i envers
la ciutadania. I fer-ho sense explicacions plausibles, encara més. Si volen que
el PSOE s’abstingui en la reelecció de Mariano Rajoy, que ho diguin. I si no
volen que Pedro Sánchez busqui una alternativa, que ho diguin. I si tenen una
millor solució o alternativa, que la presentin. El que no és seriós és marxar,
amb ànim de decapitar el partit en un dels moments més transcendentals de la
història col·lectiva.
Hem de tenir
presents i en el record tots els dirigents que han actuat d’aquesta manera. Cap
d’ells mereix presents ni futures responsabilitats de partit, ni
institucionals. En el socialisme català i espanyol, la lleialtat ha estat un
valor sagrat, com la coherència i honestedat personal i política, i si el
conjunt del partit varem elegir el Secretari General, hem de ser tots els que
ho tornem a fer. Que ningú vulgui usurpar aquesta funció per la qual tant varem
lluitar. I que siguin valents i coherents. Si no estan d’acord amb l’actual
Secretari General, que presentin un /una candidat/a alternatiu. Si guanya,
segur serem lleials al càrrec que ostentarà, cosa que no han estat ells /elles.
I si us plau, penseu en els nostres votants, i en el país. La imatge d’aquests
dies és la pitjor que podíem donar.
# posted by joan roma cunill @ 1:10 AM 
