Tuesday, September 20, 2016
REALMENT S'HO CREUEN ? - art. Nació Digital Solsona.
REALMENT S’HO CREUEN ?
Una de les
preguntes que constantment em faig, és si realment els impulsors de l’anomenat
procés sobiranista , se’l creuen o no. Es a dir, quan diuen que l’any vinent
Catalunya serà independent, i dintre de pocs mesos, iniciaran la desconnexió,
mitjançant l’agència tributària catalana, i altres mesures similars, realment,
s’ho creuen ?
Ho dic perquè cap
persona mitjanament ben informada de la realitat mundial, per una banda, i de
la europea, per una altra, pot imaginar la possibilitat de que una regió
esdevingui Estat.
Si, a més, aquesta
regió està fortament endeutada en més de 70.000 milions d’euros, el 75% dels
quals , del propi Estat, no podria fer front de cap manera a les obligacions
del nou estat. Aleshores, perquè insistir en un objectiu, impossible
d’aconseguir ?
Crec que Catalunya
viu una mena de realitat bipolar, en la qual un sector reduït, però amb domini
sobre els mitjans de comunicació i sobre les direccions dels partits
sobiranistes, venen com a possible, un objectiu irrealitzable i guanyen temps,
prometent l’assoliment del somni. La resta del país, té prou problemes de
supervivència diària com per estar allunyats d’aquest objectiu, el qual veuen
com llunyà, poc realista i poc entusiasta.
Però, els dies van
passant, i alguna cosa han de vendre per justificar totes les mobilitzacions
impulsades. Es en aquest punt on van apareixent elucubracions sobre el futur
immediat, i de com sortir de l’Estat, sense perdre bous i esquelles. Fruit
d’aquestes elucubracions son el DUI, el RUI, o l’adéu , de nit i a les fosques,
com si un territori podés fer les maletes i marxar, sense fer soroll.
Son tantes les
contradiccions i tantes les iniciatives sense fonament que en algun moment,
algú haurà de frenar i reconèixer la realitat. La independència – exprés, dita
desconnexió, és inviable. Impensable per impossible. A què esperen per
reconèixer l’evidència ? Doncs, a que l’Estat cometi algun nou error estúpid
que permeti carregar les culpes a les espatlles dels altres.
I és que l’Estat,
entès com govern central, ha incentivat de manera increïble la desafecció de
bona part dels catalans, de la resta d’Espanya. Son tants els errors, son tant
garrafals les faltes comeses, que no ens ha d’estranyar la força de les
mobilitzacions de cada any. Però aquests errors, aquestes provocacions , no
poden justificar similars errors per la part catalana.
Fins ara, el govern
central, s’ha convertit en el principal element a favor dels independentistes.
Increïble, però cert. Son tantes les estupideses comeses que tornar enrere
costarà molt. I per fer-ho, caldrà un procés molt generós de compromís per
rectificar i arreglar els estropicis comesos.
Amb tot, repeteixo.
Realment creuen viable el procés independentista ? Realment algú creu en la DUI , RUI o desconnexió
silenciosa? No ho crec. Almenys no crec que els càrrecs institucionals estiguin
tant poc informats com per imaginar una sortida com aquesta. Aleshores, què fan
? Enganyar a propòsit ? Guanyar temps ? Esperar algun fet miraculós ? El temps
va corrent de manera inexorable. En pocs mesos tindrem la resposta. Jo no crec
que s’ho creguin. El temps ens ho dirà.
# posted by joan roma cunill @ 9:11 AM 
