Monday, September 12, 2016
CONTRADICTÒRIA PARLÓN - art. blogesfera socialista
CONTRADICTÒRIA
PARLÓN.
No veig clares les intencions de Núria Parlón, a la vista de la presentació
de la seva candidatura a les Primàries del PSC, escoltats els raonaments del
primer dia, i de l’entrevista d’ahir a El País.
Segons ella, les diferències amb Miquel Iceta són mínimes, i d’aquí la
coexistència en el mateix partit. Vale. Tampoc es referma ja en el “dret a
decidir” que fa uns mesos defensava perquè diu, estem ja en una altra pantalla.
Vale. Demana un partit amb bicefàlia ??? amb un acord amb Iceta, si bé, després
de les primàries, tot i que no queda clar si realment anirem a votar o no...
En fi, en aquestes alçades de la pel·lícula, el PSC no pot entrar en una
mena de joc d’intencions i oportunisme creient que la presentació de la
candidatura és suficient per marcar les regles de joc i arribar a acords, per
damunt de les bases.
Dona la sensació de voler aconseguir, sense primàries, el primer lloc del
partit, o cas de fer-les i perdre-les, garantir-se el segon amb aspiracions de
primer, al cap de poc temps. No m’agrada aquesta via ni aquesta estratègia que
hem patit en el passat. Ara i aquí, seria un gravíssim error prescindir d’Iceta
,quan és el líder més ben valorat i més encertat en la diagnosis de Catalunya i
Espanya, i pot fer de pont entre les dues realitats. A més està ja en el
Parlament, i té un currículum d’escrits, documents, propostes que no pot
aportar, ni de lluny, Núria Parlón.
Perquè reclama, ara, una bicefàlia si ella ja té el càrrec de segona del
partit ? Perquè no ha exercit aquest càrrec ? Quantes vegades hem notat la seva
absència del Consell Nacional ? Quants silencis ha tingut en l’Executiva
nacional ?... els càrrecs s’han de guanyar en l’acció política, i no per
estratègies de saló. Una bona alcaldessa, no garanteix una bona Primera
Secretària. Son càrrecs radicalment diferents, pels quals cal tenir coneixement
i predisposició d’anys enrere.
De les primàries del mes que ve n’ha de sortir un Primer Secretari molt
reforçat, com perquè pugui encarar el Congrés de novembre amb les mans prou
lliures com per proposar una Executiva altament qualificada, coneixedora del
partit, i molt propera a tot el territori. No a una part. I no volem
componendes en el sentit de distribuir llocs i funcions entre dues opcions,
perquè al final no tothom rema en la mateixa direcció o almenys amb el mateix
ímpetu.
Tenim per davant temps molt complicats, que precisen d’una executiva
valenta i decidida, amb les idees clares i prou sòlides com per poder negociar
amb el PSOE, els temes més delicats del nostre futur col·lectiu. Per explicar,
reflexionar, gestionar i exigir posicionaments determinats, cal un lideratge
fort a nivell intern, i una Autoritas, a nivell extern. Aquí i allà. La persona
de Miquel Iceta compleix aquests requisits, d’aquí que qui vulgui competir, ho
faci, però sense posar condicions d’entrada que no estan recollides en cap
document ni cap tradició del partit. M’agradaria aclariments de les dues bandes
perquè és molt el que ens hi juguem. I no estem per mitges tintes o propostes
amb intencions poc transparents.