Tuesday, September 27, 2016
AMOS DEL NOSTRE DESTÍ - art. Nació Digital Solsona
AMOS DEL NOSTRE DESTÍ.
Feia molts, molts
anys que no assistíem a una ofensiva tant intensa i extensa contra els
socialistes des de tots els mitjans de comunicació, pràcticament, sense
excepció. I quan dic, socialistes, vull dir Pedro Sánchez en tant que Secretari
General del PSOE al qual tothom culpa d’anar cap unes possibles terceres
eleccions generals. Curiosos atacs a un líder d’un dels partits, no
indispensable per formar govern, si el guanyador, el PP, no fos tant
impresentable com per no trobar ningú que li faci costat. Aleshores, perquè
nosaltres, els socialistes, ho hem de fer ?
El cinisme, en el
nostre país, és infinit i no ha d’estranyar que també hagi penetrat a
l’interior del socialisme. Es penós constatar la falta de valentia d’alguns
líders regionals socialistes a l’hora de criticar l’estratègia de Pedro
Sánchez, sense aportar cap alternativa concreta. Es fàcil criticar, però
difícil actuar, i més en les actuals circumstàncies en que el mapa polític ha
quedat congelat amb una composició diabòlica.
No m’han agradat
alguns moviments fets per Pedro Sánchez, en l’anterior legislatura i en
l’actual, però he de reconèixer no tenir prou informació com per criticar-ho
amb la suficient objectivitat. I a falta de més informació, sempre he optat per
ser fidel a qui hem elegit entre tots, i donar-li un vot de confiança en la
trajectòria que ha emprès. Es el que hem fet històricament els socialistes , i
el que alguns dels nous líders regionals, han trencat amb les seves ambicions i
falta de coherència i responsabilitat.
No es poden
acceptar els posicionaments de García – Page ( Castella – Lleó), Fernández Vara
( Extremadura) o Susana Díaz ( Andalusia) , qüestionant dia sí, dia també, les
decisions de l’executiva federal. Produeix un dany terrible a la credibilitat
d’un partit, veure com hi ha lluites internes i falta de lideratge clar. Oimés
quan el partit es troba en plena campanya electoral com hem pogut veure a
Galicia i Euskadi.
Però és que
qüestionen els passos donats per Pedro Sánchez sense atrevir-se a recomanar l’abstenció en
l’elecció de Mariano Rajoy o fins i tot el vot favorable. Aquesta falta de
serietat perjudica enormement el partit, a nivell intern i extern. Comprenc la
decisió de Pedro Sánchez de convocar primàries i un immediat congrés federal per
aclarir la situació i emplaçar els seus adversaris a que moguin fitxa. No es
pot esperar més per aclarir el panorama.
I és que els
militants no estem d’acord ni amb una abstenció ni menys amb un possible vot
favorable a la continuïtat de Rajoy i el PP en el govern. No podem avalar la
continuïtat d’un president increïblement mediocre, mancat d’esperit negociador,
impassible davant tota la crisis, i embolicat directa o indirectament en la
pitjor etapa de corrupció de la nostra història. Si almenys plegués, es podria
obrir l’esperança a una regeneració de la cúpula del PP, però és que ni això.
Per tant, estic
totalment d’acord amb Miquel Iceta quan proposa explorar fins el límit la
possibilitat d’un govern alternatiu ni que sigui per un o dos anys. En aquest
temps es podrien anul·lar les lleis més negatives del PP i encarrilar una nova
etapa, radicalment diferent.
Que ningú vulgui
condicionar la vida i posicions dels socialistes. SEMPRE HEM ESTAT AMOS DEL
NOSTRE DESTÍ, i ara més que mai, volem continuar sent-ho. Comprenem que hi ha
molt en joc i que molta gent, especialment la més poderosa, voldria la
continuïtat del PP. Els hi ha anat molt bé, i és lògic pressionar per tots els
mitjans possibles, per fer-ho realitat. Però no amb els nostres vots. I si els
mal anomenats “barons socialistes”volen jugar aquest joc, que ho diguin i
surtin a defensar-ho. No culpin Pedro Sánchez de complir amb la voluntat dels
militants. El partit és nostre, de tots i totes, i per molt que ens vulguin
pressionar i condicionar, no ho hem de permetre.
# posted by joan roma cunill @ 4:09 AM 
