Joan Roma

GOTA MALAIA.

Va ser el president Pasqual Maragall el principal  protagonista i divulgador d’un vell instrument de tortura anomenat “gota malaia”, millor dit “bota malaia”, consistent en immobilitzar una persona, i fer-li caure ,gota a gota sobre el cap, el contingut d’una bota, fins....

La comparació provenia de la insistència, persistència, tossuderia de l’Alcalde Maragall, davant Madrid per reclamar més i millors inversions de cara als JJOO del 92, però també de cara a d’altres inversions convenients per la modernització de Barcelona. Cada dos per tres, apareixia amb noves demandes ,fins el punt d’exasperar els ànims dels governants del Madrid polític, els quals el varen rebatejar amb aquest sobrenom.

Doncs, bé, em permeto traslladar aquesta comparació al que estem patint catalans i espanyols, en general, procedent dels mitjans de comunicació públics, i de bona part dels privats.

Es a dir, un element essencial, primordial, de tota democràcia és disposar de mitjans de comunicació públics, independents i plurals. Per això els paguem entre tots, i haurien de reflectir el sentiment, les idees, les preocupacions i reflexions de la societat en la qual estan immersos, amb la seva diversitat i pluralitat. Doncs, no. Des de bon principi de la recuperació de la democràcia, la creació dels mitjans de comunicació públics va ser totalment supervisada pel govern de la Generalitat amb l’ànim de convertir-los en mitjans de propaganda ,més que d’informació.

Son llunyans els somnis de tenir mitjans a imatge i semblança de la BBC anglesa, la qual té un estatus d’independència i pluralitat envejat per tots els països i per tots els professionals de la informació.

Ara i aquí, tots els mitjans de comunicació  públics, catalans i espanyols, estan sota el sever control del govern de torn, amb una manca d’objectivitat i pluralitat dignes de temps passats. La manipulació informativa és habitual i constant, de manera que poc a poc, dia rere dia, va penetrant en tots els domicilis, i en tota la societat, en general. Ho podem veure en els informatius de les emissores de radio, les cadenes de televisió, o en els digitals d’aquests mateixos mitjans, de forma que les noticies es donen a conèixer amb la cadència volguda i la manipulació desitjada.

No és estrany l’enorme interès en designar el director general de la Corporació Catalana de Radio Televisió, o al director /a de cada mitjà, en concret, per assegurar-se la seva dependència directa i sotmetiment. I el mateix fa el Madrid polític, amb els seus mitjans de comunicació.

Estem doncs, en una societat sotmesa al control de la informació, convertida en propaganda, al servei de cada govern, de manera que van alimentant les discrepàncies, les disputes i els desencontres, al seu gust i mesura. En aquest ambient de propaganda i contra propaganda es fa difícil enviar missatges positius, pacificadors o alternatius. Els partits – pont, son rebutjats per no desitjats, i la millor manera és tancar-los les portes i no permetre fer arribar els seus missatges a la població. La “gota malaia” fa la resta. S’intoxica una mica més cada dia, per intentar justificar les accions del govern, i evitar les crítiques i alternatives de la oposició o de la gent seria que voldria altres actituds.

Per sortir d’aquest cercle, es requereix un esforç de recerca de l’autèntica informació, rebutjant la que donen aquests mitjans i fomentant els autènticament independents. I exigir un canvi d’estatus tant bon punt s’arribi al desitjat canvi de govern :d’aquí i d’allà.