Thursday, September 08, 2016
ICETA - PARLÓN - POLS O CONFRONTACIÓ ? - art. Blogesfera socialista
ICETA – PARLÓN, POLS O CONFRONTACIÓ ?
S’acaba de fer
pública la candidatura de Núria Parlón al càrrec de Primera Secretària del PSC,
com alternativa a la candidatura de Miquel Iceta. Pot haver-hi nous candidats i
candidates , en els propers dies, però tot indica que assistirem a aquest duel
entre dues persones, molt diferents de trajectòria i procedència, per edat, per
vivències i per experiència.
Les primàries
tindran, doncs, un major interès i obligaran a una mobilització per deixar clar
qui volem al capdavant del partit. Amb tot el respecte, envers la candidata
Núria Parlón, considero , ara i aquí, la figura de Miquel Iceta ,fonamental per
continuar al capdavant del partit, en un dels moments històrics, més difícils i
crítics ,de la política catalana i espanyola. D’aquí el meu compromís de
defensar la candidatura d’Iceta, i promoure quantes accions i mobilitzacions
siguin necessàries per aconseguir el millor resultat a les primàries.
El perquè d’aquest
decantament de forma clara i contundent el detallo a continuació. Conec bé els
dos protagonistes, tot i que en molt major grau a Miquel Iceta, amb el qual hem
compartit anys i anys d’activitat política. Núria Parlón , per edat, i per
activitat és molt més recent, i menys coneguda, dintre i fora del partit. Em
consta la bona feina feta a l’ajuntament de Santa Coloma de Gramanet , després
de la difícil etapa judicial viscuda. Amb tot, ser una bona alcaldessa no
assegura tenir fusta per governar el partit.
El PSC, té unes
virtuts i uns defectes com qualsevol altre, però només qui el coneix molt bé,
pot tenir garanties de saber-lo portar en uns moments tant complicats com els
que hem viscut, i com els que ens esperen en el futur immediat.
No estic d’acord en
que Núria Parlón suposa renovació, i Miquel Iceta, continuïtat, simplement a la
vista de l’edat de cadascú. Estic ja cansat d’escoltar aquesta cançoneta de les
edats per justificar renovació o continuïtat / immobilisme, perquè la realitat
l’ha desmentit centenars de vegades. En molts llocs, l’aposta per l’edat, ha
fallat estrepitosament per quan hi ha joves, extremadament “vells d’idees” i
persones majors, més joves que els propis joves.
El líder d’un
partit, ha de tenir l’AUTORITAS, que només li dona el coneixement profund de la
història i composició del partit. El prestigi aconseguit, dintre i fora, a base
d’un treball constant, al llarg de molts anys. En Miquel ha trepitjat totes les
agrupacions, totes les federacions, tots els ajuntaments, tots els pobles
....durant anys i anys. Ha estat en totes les batalles i, en totes, ha donat el
millor de la seva persona i càrrec. Li estem profundament agraïts del
recolzament rebut.
I el màxim
responsable del partit, ha de tenir una projecció externa rellevant. En Miquel,
és un dels líders més respectats, i alhora, temuts de Catalunya i Espanya.
Respectat perquè té una capacitat brutal de treball i una valentia i claredat
d’idees llargament demostrada. I temut, perquè coneix la política catalana, i
espanyola, en totes les seves interioritats, com per poder intervenir eficaçment
en tot moment.
Hi ha però, encara
un altre element essencial, com és el de ser Diputat al Parlament i per tant
President del Grup Parlamentari Socialista. Es impensable fer política des de
fora del Parlament, quan aquest, s’ha convertit en el lloc fonamental on es
debaten i confronten les polítiques catalanes, front les espanyoles. Tenir
presència en el Parlament és primordial, i Núria Parlón no hi és, perquè no va
voler-hi ser. Recordem-ho també.
En resum, el duel
està servit, i estic segur que el sabrem enfrontar amb el respecte, per les
posicions de cadascú. Ho he dit al principi i repeteixo ara ,el meu
posicionament a favor de Miquel Iceta, per les raons abans exposades i moltes
altres que no caben en un article com aquest. Voldria però acabar, amb una
petició als dos candidats, i és que tancades les primàries no tinguem la
sensació de que la candidatura alternativa s’hagi presentat, simplement per
aconseguir un lloc destacat en la futura direcció del PSC. Aspiro a tenir un
Primer Secretari al capdavant d’una direcció reduïda, homogènia i molt
eficient. I una executiva ampliada, més territorial i sectorial, però no
conformada per componendes com hem patit en el passat, en que alguns s’han
posat d’un cantó o un altre simplement per tenir un lloc reservat, ni que sigui
a segona fila. Els propers temps necessiten un PSC compacte, amb un fort
lideratge, molt eficient i molt coherent. Oblidem antics equilibris que varen
permetre tenir personatges en l’executiva que varen fer molt més mal que bé.
L’experiència ha de servir per no repetir errors.
# posted by joan roma cunill @ 4:47 AM 
