Monday, September 19, 2016
CREAR LIDERATGE . ICETA - PARLÓN.
CREAR LIDERATGE. ICETA – PARLÓN.
Alguns creuen que
amb un bon assessor d’imatge i una mica de gosadia, qualsevol pot esdevenir
líder d’un poble, una ciutat o un país, o perquè no , d’un partit polític.
Ho sento, però no
combrego amb aquesta simplificació, del que i del com, es fa un líder. Com tampoc
de la primordialitat de la imatge personal. Tot pot ajudar, però el realment
essencial és l’autenticitat de la persona, la preparació, l’haver picat pedra i
haver pujat poc a poc, esglaó a esglaó, fins fer el cim.
Aquest és el cas de
Miquel Iceta. Ens coneix pràcticament a tots els qui hem estat o estem en
càrrecs de partit o institucionals, i a molts altres que, sense tenir cap
càrrec, han estat peces clau pel bon funcionament del partit, ni que sigui en
llocs clarament secundaris.
La cordialitat, la
proximitat, l’empatia vers els qui es troben en els indrets més allunyats de
les ciutats i per tant, en territoris especialment difícils pel socialisme, l’he
pogut comprovar en dotzenes d’ocasions. No sabeu quan d’important és la presència
del Primer Secretari del PSC en un acte institucional o de partit, en un petit
poble de muntanya, d’un sol regidor o d’un alcalde.
I és que el càrrec
comporta obligacions ineludibles. Des de les més elevades a les més
entranyables, i hem pogut veure el Miquel en reunions amb el President de la
Generalitat, però també amb l’alcalde de La Nou de Berguedà, per posar un
exemple pràctic. Des de reunions a nivell estatal a d’altres amb entitats d’algun
dels sectors més colpejats per la crisi. Aquest és currículum que ha de tenir
un Primer Secretari.
I si realment en el
partit volem una bicefàlia, aquesta s’ha de guanyar amb mètodes similars. Ho
dic perquè Núria Parlón ja és la segona del partit, però no ha exercit amb prou
intensitat i extensió el càrrec. He anat a tots els Consells Nacionals dels
darrers anys i puc assegurar que en la majoria , ella no hi ha estat. Tampoc he
vist la seva presència en molts altres actes del partit, arreu del país, de
manera que ara m’ha sobtat la decisió de presentar-se a Primàries, competint
amb Miquel Iceta.
Sincerament crec
que pot arribar a tenir pes en el partit i en la societat si amb el temps
guanya lideratge, però avui per avui, no el té, i veig complicat el pugui tenir
en els propers temps. D’entrada no és diputada en el Parlament de Catalunya,
greu inconvenient per qui vulgui representar el PSC, i en segon lloc, li manca
perfil propi de partit. M’agradaria tenir escrits , documents i llibres sobre
el seu pensament. El que fins ara he llegit son articles molt superficials per
justificar la seva candidatura, però parlar d’obertura, innovació, renovació,
proximitat ...son tant genèriques que poden servir en qualsevol lloc i moment.
Calen precisions i sobretot propostes valentes i creïbles. El Miquel, les té.
I sense ànims d’allargar
més el tema, el lideratge te l’has de guanyar tu, però te l’ha de reconèixer la
ciutadania. He pogut comprovar en viu i en directe, en multituds de llocs, el
profund respecte per en Miquel. Son molts el qui el veuen com una de les veus
més autoritzades del país. Aquest lideratge no es crea, es guanya.
# posted by joan roma cunill @ 7:29 AM 
