Joan Roma

EL TEMUT DIA 2.

Què ha de passar , demà, dia 2 d’octubre ? Doncs, la posada en marxa a tot l’Estat de l’administració electrònica “integral”. Es a dir, se suposa que a partir del dilluns, totes les administracions han de treballar “via electrònica” i abandonar el format “paper”. Fàcil de dir, molt complicat, de dur a terme. Temps al temps.

Com alcalde, he assistit a sessions per a tècnics, a d’altres per a polítics, i en totes elles he formulat preguntes i qüestionaments que han quedat en el aire. Estem en un país / estat virtual ,en el qual des de còmodes despatxos a Madrid o a Barcelona, es prenen decisions, de gran abast, sense un coneixement detallat de la realitat. Així, anem.

En aquests centres de poder, consideren el país i la seva gent, preparats per entrar en una mena de “paradís tecnològic”, on tot anirà ràpid, segur i de manera eficient, perquè així ha de ser. Som un país modern, i ho demostrarem, la setmana vinent, amb l’entrada de ple en l’era digital. Déu ens agafi confessats, perquè ni tenim les noves tecnologies a punt, ni tenim la formació i mitjans adequats per fer realitat aquesta decisió.

Perquè poso en dubte aquesta decisió ? Doncs, per la realitat quotidiana de veure com Internet falla tot sovint, per la lentitud en determinats dies i hores, per micro talls que trenquen el ritme desitjat, per col·lapses en la xarxa....Es fa difícil explicar a tècnics de Barcelona o Madrid, la dualitat del nostre país en matèria tecnològica. Els costa acceptar l’existència de “zones d’ombra” on Internet arriba amb molta dificultat, o amb una capacitat tant disminuïda que molts documents no poden ser tramesos...o que s’han de buscar dies i hores estranyes per poder operar degudament.

Teòricament estem preparats, però no , en la pràctica. Estem en un país de dues velocitats, i un ignora l’altre. En reunions d’alcaldes de tot el país, de seguida comprovem la doble realitat, i els del món rural hem d’exposar les dificultats o impossibilitats per seguir el ritme dels afortunats, tecnològicament parlant.

Costa de fer entendre com hi ha dies en que la tècnica, falla estrepitosament, o passen coses que teòricament no haurien de passar, de manera que alguna secretària o administrativa ha d’anar a les deu de la nit o a les sis del matí, a l’ajuntament per trametre documents que el dia abans no podia enviar per tenir la xarxa col·lapsada, o la línia espatllada, o qualsevol altre incident, d’aquells que no han de passar.

I ara, es vol anar molt més lluny, i declarar la guerra al paper, creient que tot pot anar per via electrònica, encara que la fractura digital sigui immensa, entre territoris, però també entre generacions. Molts hem avisat i demanat esperar, un temps prudencial, per tenir la tecnologia adequada, i suficient formació, com per treballar tranquils. No ens en hem sortit. L’any passat es va acordar el dia 2 d’octubre de 2016, i ja hi som. Hem de fer-hi front, com sigui, i confiar en no col·lapsar-ho tot. Hem gastat summes immenses en aparells, molts dels quals estan plegats en magatzems, per falta d’operativitat, i ara en gastarem molts més, amb proves i propostes que no sempre son encertades.

Però, és que mai és prudent començar la casa per la teulada. El primer és garantir connexions, comunicacions i fiabilitat en tota la xarxa de noves tecnologies. No estem en igualtat de condicions, centenars de municipis de l’interior del país , i de zones rurals, respecte la franja costanera i les conurbacions metropolitanes. Mal pot anar un canvi tant rellevant sinó es tenen en compte les infraestructures bàsiques per garantir-lo.