Tuesday, March 29, 2016
PENSIONISTA NO JUBILAT - art. Blogesfera socialista
PENSIONISTA, NO JUBILAT.
El passat dia 25 de
març, vaig assolir l’estat civil de pensionista, que no el de jubilat. Vull
deixar clara aquesta distinció perquè la paraula “jubilat” dona la sensació de
deixar de treballar o estar actiu, en tots els àmbits de la vida privada,
pública, associativa, cultural, etc, etc. I res d’això, està en el meu ànim. Al
contrari, la meva intenció, si la salut ajuda, és mantenir l’activitat en tots
els apartats en que em moc, si bé amb intensitats molt diferents.
La principal
activitat fins ara, ha estat la política, a la qual m’ hi he dedicat, en cos i
ànima, durant prop de 40 anys. Es gairebé tota la vida activa, en la qual hi
vaig entrar com simpatitzant en els llunyans anys en que treballava i estudiava
a Suïssa, primer com activista de l’Assemblea de Catalunya , a l’estranger, i
després ja dintre del Partit Socialista. A partir d’aquí, Regidor de
l’Ajuntament de Borredà, compaginant càrrecs a nivell de partit, primer a la
comarca del Berguedà, després a nivell de la Federació XI , i finalment ja
com diputat al Parlament, entre molts altres càrrecs intermitjos. De Regidor a
Alcalde, des de l’any 91, i bé, arribem a l’etapa de pensionista amb un càrrec
institucional: Alcalde de Borredà, i uns de partit, interrelacionats, com ser
membre de les executives del Berguedà i de la Federació , i president
del Consell de la
Federació.
Arribat en el punt
en que estem, és evident que toca canviar de registre i organitzar els propers
anys amb objectius diferents als tinguts fins ara. La darrera tasca, la
d’assessor del Grup Socialista a la Diputació de Barcelona, m’obligava a baixar molt
sovint a Barcelona. Aquest serà el primer canvi positiu a modificar. D’ara
endavant, només em caldrà baixar per les gestions i tràmits, propis d’Alcalde,
i prou. Es cert que estar en moltes organitzacions municipalistes, obliga a
desplaçaments sovintejats, però ja no tenen la constància de la feina diària a
Diba.
A nivell de partit,
ja he comunicat la meva disponibilitat a continuar actiu a nivell territorial
però amb càrrecs menors. Més de suport i recolzament que no pas de direcció, i
per descomptat, deixar pas a un nou o nova Presidenta del Consell. Si una cosa
he tingut clara en la vida política és decidir el moment oportú per deixar un
càrrec i no perpetuar – se en cap d’ells.
Pel que fa
l’Alcaldia de Borredà, el moment de decidir serà dintre d’un any, quan arribem
a meitat de mandat. M’agradaria trobar relleu en una persona que vulgui
continuar la tasca iniciada 37 anys enrere, a l’abril del 79, quan varem entrar
en els primers ajuntaments democràtics. Encara que alguns creguin que no he
buscat relleu, el cert és que alguns dels proposats no estaven per la labor.
Tant en municipis grans com petits, és molt important tenir dues candidatures,
com a mínim. La dinàmica govern – oposició, ben portada és positiva pel
conjunt, igual que la alternança. Queda encara un immens treball per dur a
terme a nivell de poble de cara els propers anys, i és lògic desitjar una certa
continuïtat, tot i tenir clar que el canvi de persones, sempre suposa un canvi
de prioritats i tarannà.
En quan a la vida
personal, tot ha d’anar a un altre ritme, compaginant tasques socials amb
altres recreatives, culturals, esportives i d’oci. Tinc clar que vull dedicar
algunes hores a la setmana a tasques a favor de la societat, en el marc
d’alguna ONG, però també d’ajuda a col·lectius molt determinats com el de la
gent gran. També he demanat informació per cursar alguns estudis universitaris
, relacionats amb la història, cultura i l’art, i recuperar algun dels idiomes
estudiats i que ara tinc totalment rovellats, com és el rus. En la meva
joventut el idioma obligatori era el francès i lògicament el castellà. Per
causes massa llargues d’explicar, vaig continuar amb l’anglès i el rus, alhora.
Aquests 4 idiomes varen ser objecte d’amplis i profunds estudis, convençut de
la seva importància pels objectius de futur. Ja a Suïssa, em vaig proposar
dominar el català, llegit i escrit,d e forma autodidacta, i allà vaig poder
aprendre l’italià i l’alemany, a més de poder practicar els altres quatre.
Estava en una Acadèmia d’Idiomes amb professors nadius de més d’una dotzena de
nacionalitats, el lloc ideal per aprendre i practicar tots els idiomes, i va
ser allà on em varen encarregar la confecció de 3 llibres d’aprenentatge de
l’espanyol per a estrangers.
Curiosament he
pogut practicar tot sovint l’alemany a Borredà mateix, però en canvi fa molts
anys no practico el rus. Ara serà hora de recuperar-lo i aprofitar per fer
alguna visita a Rússia. Quan vaig voler-hi anar, estava prohibit, i tots els
estudiants de rus estàvem fitxats per la policia ...en fi, serà interessant
recordar vells temps.
En resum,
pensionista, però no jubilat, i amb ganes d’activitat en molts diversos àmbits
sense les obligacions pròpies d’una feina remunerada. La meva feina municipal
sempre ha estat de caràcter voluntari i així continuarà. Es molt gratificant
veure el progrés del poble en base a les propostes i projectes que decidim tots
els membres de l’equip de govern, supervisats i contrastats amb els membres de
l’oposició. Mirant enrere la feina feta ha estat impressionant, mèrit de tots
els regidors, alcaldes i borredanesos, en general. Queda encara molt per fer,
però ha valgut la pena els esforços dedicats a la millora del municipi.
Borredà, 29 de març
de 2016.
Saturday, March 26, 2016
ASSESSOR - DIBA , art. Regió 7
ASSESSOR – DIBA.
Pels no entesos, començo aclarint que quan
diem Diba, ens referim a Diputació de Barcelona, i quan parlem de Gene, volem
dir, Generalitat de Catalunya.
Aquesta és la meva darrera setmana com
assessor del Grup Socialista a Diba, i considero oportú informar una mica sobre
les feines que fem els assessors, en un moment en que molts creuen que son
càrrecs ficticis, o de molt poc interès i utilitat. Quan no , premis de
consolació per a polítics que han perdut la feina, i no troben res millor.
En el meu cas, el PSC em va proposar el càrrec
d’assessor, pel meu coneixement de Diba. Durant trenta-set anys m’he mogut per
la casa com si fos el meu segon ajuntament. Conec totes les àrees, tots els
serveis com per treure’n el màxim profit pel municipi que presideixo, i per
derivació, per tots els municipis que he tingut a càrrec. El segon motiu fou el
coneixement del territori adscrit, les comarques del Bages, Berguedà, però també
amb bons coneixements de l’Anoia i Osona. No en va havia estat diputat adscrit
a la Catalunya Central ,
durant els meus anys en el Parlament.
Com assessor territorial, he compaginat uns
dies a la setmana, presencials a Diba, amb altres recorrent el territori assignat:
Bages i Berguedà. Ser assessor suposa ser els ulls i orelles dels diputats/des
del Grup Socialista, en el territori, per informar dels recursos que Diba posa
a disposició dels municipis, però alhora, portar cap a Diba les necessitats del
territori. Es una acció d’anada i tornada essencial per una institució com Diba,
al servei dels 311 ajuntaments de la província.
Aquesta feina suposa informar i facilitar la
feina als alcaldes, en primer lloc per tal que puguin obtenir el màxim d’ajuts
econòmics, tècnics i humans de Diba, però també als regidors perquè tinguin
coneixement de tot el que poden ajudar a demanar, en benefici dels municipis,
on estan en el govern o a la oposició. I en un territori poblat de petits
municipis, la solució més útil per tenir-hi contacte és anant allà mateix. Això
vol dir, fer uns tres mil cinc-cents quilòmetres al mes, amunt i avall,
inclosos en el sou que tenim establert. No hi ha indemnitzacions extres per
quilometratge, ni altres suplements o compensacions. Cada quatre anys toca
canviar de vehicle.
Però, si important és la feina territorial, de
suport, ajuda i assessorament als grups municipals, encara ho és més la
d’esdevenir informadors i assessors dels diputats/des del grup socialista, i
per mitjà d’ells de tot el conjunt de Diba. Portar les peticions, propostes,
alternatives, canvis en el funcionament de determinats serveis de Diba, per
millorar la seva eficàcia, suposa incrementar l’eficàcia d’aquesta institució.
I puc assegurar que si Diba ha arribat a ser
el model d’eficiència de totes les diputacions d’Espanya, és per la capacitat
d’adaptació que ha tingut des de 1979 fins ara. Durant 32 anys ha estat
governada pel PSC i en aquest llarg període la seva transformació ha estat
immensa, fins esdevenir exemple de com una feixuga administració pot
convertir-se en àgil, eficient i propera al territori que serveix.
Aquesta eficàcia i proximitat ha estat mèrit
dels càrrecs polítics directes, però també dels indirectes, com som els
assessors. Estem disponibles tots els dies de la setmana per informar i
documentar tot el que passa a la casa i fora d’ella, mitjançant informes
verbals o per escrit. Hem de conèixer tot, per poder informar de tot, i de
nosaltres depèn que moltes decisions es prenguin amb coneixement de causa. Puc
assegurar que dotzenes de petites i grans decisions han estat fruit de les
propostes i alternatives presentades per nosaltres, fruit de la pròpia
experiència o per haver sabut traslladar les inquietuds dels ajuntaments. La
realitat demostra que Diba, ha estat essencial pel progrés municipal i ara més
que mai. Tant de bo, la Gene
hagués copiat l’estructura i funcionament de Diba. D’una altra manera estaria a
nivell econòmic, funcionarial i d’eficàcia. Si no existissin els assessors,
s’haurien d’inventar per fer les funcions de connexió directa entre qui
decideix i qui coneix el territori o les matèries que té encomanades.
Thursday, March 24, 2016
FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA - art. Nació Digital Solsona
FETA LA LLEI , FETA LA TRAMPA.
Som un país especialment dotat per buscar els revolts a tot el que es mou,
per tenir una manera de saltar-nos la llei o adaptar-la als nostres gustos i
necessitats. Fa uns dies vaig tenir informació addicional sobre les conseqüències
de l’aplicació de la Llei
de Protecció dels Animals a Catalunya. En vaig ser ponent per part del PSC i em
sento co- responsable de tot el que suposa el seu compliment.
L’actual llei va suposar avançar en la protecció dels animals domèstics (
gats i gossos) respecte la primera de les lleis redactada. Els ponents teníem
ordres i voluntat d’arribar a un consens i això va motivar debats acolorats ,
amb finals no sempre adequats a aconseguir una bona aplicació de les normes
aprovades.
Un dels grans debats fou entorn a si es podien sacrificar els gats i gossos
abandonats, si al cap d’un cert temps, ningú els recollia ni els adoptava.
L’anterior llei catalana permetia el sacrifici si en un mes no podien ser
donats en adopció o els seus propietaris no els venien a recollir. Aquí les
diferències entre els ponents fou llarga i complicada, sobretot perquè només
dos dels ponents teníem càrrecs municipals i érem més conscients de les
dificultats de mantenir de forma indefinida, als animals abandonats. Els altres
ponents només eren diputats al Parlament i menys arrelats a la problemàtica del
dia a dia.
La realitat em fa veure que en aquest punt no varem ser encertats i hem
convertit les instal·lacions municipals i les de les protectores en uns espais
on s’amunteguen milers de gossos i gats, en el conjunt de Catalunya. Aquest
amuntegament suposa l’incompliment de la pròpia llei pel que fa l’espai que han
de tenir els animals per estar en unes condicions adequades.
Però, la darrere de les informacions rebudes, encara em fa veure millor,
els errors que conté la llei vigent. El supòsit principal per no permetre el
sacrifici dels animals abandonats fou que Catalunya tenia prou sensibilitat com
per assumir en adopció tots aquests animals. Els ponents , defensors d’aquest
supòsit, pecaven d’optimisme, i la vista està de que molts milers, no troben
ningú que els adopti, sobretot si son ja d’edat avançada o tenen alguna
deformitat o malaltia, de manera que queden confinats dintre de les instal·lacions
a l’espera d’un final per edat o malaltia. I només en cas de malaltia greu i
per decisió d’un veterinari, el sacrifici està permès.
Però, és que m’he assabentat d’un altre problema greu, per alleugerir l’amuntegament.
Resulta que en diverses comunitats autònomes, el sacrifici encara és vigent, i
algunes entitats animalistes per salvar els animals recollits, animen als
adoptants catalans a fer-ho amb animals procedents d’aquelles CCAA , en comptes
de la nostra. Aquí com que estan “salvats”, no passa res si continuen en les
instal·lacions, de manera que moltes adopcions es fan fora d’aquí, i aquí hem
de continuar mantenint els animals sense cap possibilitat de trobar adoptants.
El problema és injust i greu per quan estem parlant de molts milers
d’animals que han de ser mantinguts pels ajuntaments, o per protectores que ho
fan de manera substitutòria. I tot plegat en un moment de crisis econòmica com
mai havíem viscut, i amb centenars de milers de persones que necessiten atenció
urgent. Hem d’estimar i protegir els animals, però sempre posant per davant els
drets de les persones. Si sabéssim els milions d’euros que anualment s’han de
dedicar al manteniment d’animals domèstics abandonats, potser reaccionaríem de
forma més radical per castigar els comportament incívics contra qui els abandona,
i flexibilitzaríem la legislació per evitar la despesa que aquesta situació
produeix. Tinguem present que només a Catalunya s’abandonen uns 80.000 animals
( gats i gossos) cada any. I ja no parlem de molts milers d’animals,d’altres
espècies, que no son contemplades per la Llei de Protecció dels Animals. Molts son
atropellats per vehicles, però altres es converteixen en assalvatgits i
esdevenen un greu perill pel conjunt de la societat. No parlem d’un tema
secundari, al contrari, un problema de primer ordre. No s’hi val contemporitzar
o mirar cap una altra banda com s’ha fet fins ara.
Wednesday, March 23, 2016
BORREDÀ APROVA EL PLA D'OBRES D'AQUEST MANDAT 2015 - 2019.
BORREDÀ APROVA EL PLA D’ OBRES PER AQUEST
MANDAT.
En el Ple Municipal Ordinari, celebrat aquest
dilluns dia 21 , es va aprovar el Pla d’Obres per aquest mandat 2015 – 2019,
amb els vots a favor de l’equip de govern ( PSC) i en contra dels de la CUP.
Aquest Pla d’Obres, suposa donar compliment
als compromisos electorals continguts en el programa de govern de Compromís x
Borredà – PSC, amb 4 actuacions d’especial rellevància, pel futur del municipi.
El Pla fixa les prioritats i els imports de
cada actuació, de la forma següent.
1.- CONDICIONAMENT CARRER DE LA
FONT. Cost total 206.062,96 Eur ,
programada per aquest any 2016. Consisteix en refer totalment el carrer més
antic del nucli urbà. Es procedirà a aixecar tot el carrer, i col·locar nova
canonada de claveguera i xarxa d’aigua, finalment es canviarà l’actual paviment
de pedra del país, per altra de pedra artificial, adaptada a les condicions
climatològiques que tenim: fred, neu, gel, aigua, i complint la normativa de
mobilitat. Les previsions son de poder adjudicar les obres a finals d’any, i
dur-les a terme dintre del primer semestre de l’any vinent. Es la primera obra
que es demana financii íntegrament la Diputació de Barcelona.
2.- CONDICIONAMENT PASSATGE CAMP DE FUTBOL:
Cost total 63.845,40 Eur. Obra programada per l’any 2017. Consisteix en
urbanitzar amb paviment de formigó un passatge existent entre el camp de
futbol, la pista poliesportiva i la de petanca. Actualment és un camí ple de
grava i pedra, molt irregular en desnivells i molt difícil d’accedir-hi per
persones amb mobilitat reduïda. Les previsions son d’incloure aquesta obra com
segona petició a la
Diputació de Barcelona i poder-la executar dintre del segon
semestre de 2017.
3.- ADEQUACIÓ ESPAI DESTINAT A PARC INFANTIL,
I GENT GRAN. Cost total 227.779,58 Eur. Obra programada per l’any 2018. Consisteix
en desmuntar els antics horts de l’extrem de la zona esportiva per deixar-los a
dos nivells, de manera que es converteixin en una zona destinada a parc
infantil, la més baixa, i com a parc de la gent gran, la
més elevada. Aquest projecte suposa un CANVI IMPORTANT, respecte l’anterior
mandat per quan aquí l’equip de govern havia previst construir-hi un magatzem
municipal, en els baixos i fer servir el sostre de l’edifici com a terra per instal·lar-hi
el parc infantil. A la vista de la manca de recursos de la Generalitat , s’ha
modificat aquell projecte per rebaixar-ne el cost, i abandonar la idea de
posar-hi el magatzem municipal que continuarà en el lloc actual ( unes naus
particulars, en règim de lloguer). L’anterior projecte pujava 400.000 euros,
que a dia d’avui serien uns 450.000. Import inassolible , sense subvencions
importants. El finançament anirà a càrrec d’una possible subvenció de la Generalitat , si treu
convocatòria de PUOSC, d’un ajut extraordinari de la Diputació , o d’un crèdit
de Caixa de Cooperació. L’execució seria per a finals de 2018, inicis 2019.
4.- CONSOLIDACIÓ ESGLÉSIA DE SALSELLES- SEGONA
FASE. L’any 1898, el poble de Salselles va demanar integrar-se en el de
Borredà, i 40 anys enrere, es varen treure les teules de l’església per
arreglar la de Borredà, acció que va comportar el seu deteriorament. Era un
deure moral evitar la desaparició de l’església, amb una verge molt estimada
pels pobles veïns de Lluçà i Sant Martí d’Albars, i varem aconseguir que la Diputació redactés un
projecte de consolidació i dugués a terme una primera intervenció per salvar el
campanar, l’element més representatiu.
Ara el que pretenem és que sigui la pròpia
Diputació, per mitjà del Servei de Patrimoni Local el que actuï per condicionar
la nau central i els laterals, treure la runa existent i netejar els voltants
per fer-la visitable.
Amb una actuació d’uns 40.000 euros considerem
suficient, per evitar la destrucció i convertir aquest monument en un lloc de
visita cultural i turística, en un indret d’especial bellesa paisatgística.
Aquest és el Pla d’Obres, previst pel mandat
2015 – 2019, al qual se n’hi afegiran algunes més de petit volum, consistents
en substituir alguna maquinària de les piscines, canvis en l’enllumenat per
llums leds, enderrocament antics nínxols cementiri, consolidació ossari, etc.
Amb els vots a favor de l’equip de govern(
PSC) i en contra dels de la CUP , s’inicia una nova etapa
d’actuacions importants en el municipi, malgrat l’escassetat d’ajudes
existents. La bona salut econòmica municipal permet fer front a algunes
actuacions que aniran a càrrec de crèdits, i d’aquelles altres que necessiten
d’alguna aportació municipal. Aquest Pla suposa donar compliment als compromisos
del programa electoral amb el qual ens varem presentar.
Borredà, 22 de març de 2016.
Tuesday, March 22, 2016
COL.LECTIUS MÉS COLPEJATS.- art. Blogesfera
COL·LECTIUS MÉS
COLPEJATS.
Cada trimestre acostumem a rebre resums de la situació econòmica, i malgrat
els pronòstics de lleugera millora de l’economia, hi ha col·lectius que es
troben brutalment afectats per la impossibilitat de trobar treball, en cap sector.
Aquests son els principals perjudicats per la falta d’expectatives, i els que
haurien de tenir preferència a l’hora d’incentivar l’economia del país.
Els principals afectats son els joves amb gairebé la meitat sense feina, ni
esperances a curt termini, de trobar-ne. A continuació els majors de cinquanta
anys, massa vells per trobar feina, i massa joves per esdevenir pensionistes, i
un tercer gran àmbit afectat , del qual no se’n parla tant, és el col·lectiu
dels discapacitats que tenien feina i l’han perduda, en el pitjor moment i amb
les pitjors expectatives de recuperar-la. Moltes empreses solidàries no han
pogut aguantar els embats de la crisis i han hagut de tirar la tovallola, quan
haurien d’haver estat especialment protegits.
Des dels municipis, amb ajuts externs, sobretot de la Diputació de Barcelona,
es convocaran plans d’ocupació, per poder atendre alguns d’aquests àmbits
afectats, però la incidència és mínima , davant la magnitud de les necessitats,
i la solució no deixa de ser molt provisional i puntual.
Només la represa econòmica permetria recuperar activitat i treure de l’atur
una part d’aquests col·lectius . Per això és especialment greu la situació de
paràlisis per la formació d’un nou govern estatal . Els mesos van passant i es
desaprofiten les ocasions per incentivar la activitat i promoure polítiques
actives contra l’atur.
No estem en un país procliu als pactes i estem veient uns debats,
controvèrsies i comportaments molt poc edificants, per la majoria de ciutadans,
però molt especialment pels que es troben en situació d’emergència social.
Discutir ara, si cal estar molt a prop, ideològicament parlant, d’un altre
partit com per poder pactar, és molt poc sensat quan hi ha unes emergències que
poden ser assumides per partits allunyats en determinats temes, però units per
unes prioritats clares. Ara no és moment de grans debats filosòfics, sinó anar
al gra. Portar estabilitat al país, tornar a les meses de negociació de la UE , amb unes idees clares,
impulsar els sectors que més possibilitats de creixement tinguin, lluitar
eficaçment contra el frau fiscal com a via ràpida per aconseguir recursos per
redistribuir als sectors més febles.
Per dur a terme aquestes accions no cal perdre gaire el temps en
ideologies, sinó en aplicar formules ràpides i eficients. En els estudis
enviats, queda clar l’esforç que han fet les famílies per aguantar la crisis i
compartir els recursos procedents de les pensions dels pares o avis, compartir
vivenda, i compaginar tota mena d’activitats per sobreviure, però tot té un
límit. I en molts casos, s’ha superat.
El PP no pot ser la solució perquè ens ha portat a una situació límit, amb
un president incapaç de reaccionar en els moments més essencials. Si hi ha una
proposta d’investidura i les primeres dues-centes mesures per encarar les
principals urgències del país, per part del PSOE i C’s, que Podemos s’hi
afegeixi, directa o indirectament i puguem veure un esclat de sol on fins ara
només hi ha negres núvols. La solidaritat ha estat increïblement forta, però
està exhausta. Els col·lectius més colpejats necessiten una esperança
immediata, que només pot venir d’un nou govern progressista.
EL SOCI FIABLE - art. Nació Digital Solsona
EL SOCI FIABLE.
No han estat gens
fàcils els darrers cinc anys, pel PSC.
Tampoc per altres partits com podem veure amb ICV – EUA, Unió
Democràtica, i la mateixa Convergència que semblava capejar tots els temporals,
a dia d’avui es troba immersa en una crisis d’identitat i transformació que ni
ells mateixos saben com se’n sortiran. Fins i tot , un de tant recent com
Podemos, no deixa d’estar en plena tempesta , amb forces centrífugues i
centrípetes de les quals ningú en sap el resultat final.
Però, tornant al
principi, hem de reconèixer la forta crisis que ha colpejat el PSC amb sortides
individuals i col·lectives, més o menys explicades i explicables, que de tot hi
ha en aquests moviments. Fa prop de quaranta anys que milito en el partit, i
algunes sortides m’han semblat lògiques i fins i tot oportunes , a la vista de
la trajectòria que alguns havien imprès en els càrrecs que ostentaven. Malament
quan algú es creu per damunt del bé i del mal, o que ja no li fa falta el
partit per tirar endavant un projecte col·lectiu i el vol fer, individual.
Si estem en un
partit és perquè defensem uns ideals molt similars, uns als altres. Pot haver-hi
qüestions puntuals o de matís, però no en els grans temes, que son el nostre
ADN col·lectiu. En aquest llarg camí hem perdut uns quants centenars de
militants i uns pocs milers de simpatitzants, fins arribar al moment actual en
que el temporal ha amainat i tothom es troba a l’espera de nous temps.
La situació present
no és gens fàcil ni per nosaltres, els socialistes, ni per cap altre partit,
per molt segur que sembli en els seus posicionaments. El procés sobiranista ha
trencat les costures de tots els partits, i tampoc ha beneficat gaire als seus
defensors. Els resultats d’ERC que és el més representatiu no son res de
l’altre món, si ens atenim al que hauria de ser quan parlen d’una majoria
sobiranista. De fet no la té ningú, i el país es troba separat en dues meitats,
sense previsió de decantaments sobtats o forts, cap una banda o altra. Mantenir
aquest impasse no deixa de ser negatiu pel conjunt per quan tot ha quedat a
l’espera de novetats que ningú controla.
Mentrestant la vida
continua a nivell municipal, i aquells partits de govern que no tenien una
majoria prou estable la busquen en els més propers. O sinó en els més
adaptables a un programa comú. Fa ben pocs dies que s’ha pactat a Girona. Un
pacte entre Convergència i el PSC, conformant una àmplia majoria que pot
encarrilar la ciutat cap un futur de progrés, oblidant els sobresalts dels
darrers mesos.
Cosa semblant
s’està culminant a Barcelona – capital, entre Ada Colau i Jaume Collboni. Un gran pacte d’aquí a final de mandat que
ampliï la força guanyadora amb quatre regidors del PSC que puguin aportar
experiència i coneixement de la ciutat.
Aquests dos casos en dues grans ciutats mostren la fiabilitat dels
socialistes quan toca formar govern. Es cert que se’ns critica i que hem tingut
algunes mostres de defalliment, però tenir Miquel Iceta de Primer Secretari,
haver posat ordre en alguns plantejaments territorials i haver concordat
posicionaments amb el PSOE, facilita un cert retorn a la calma i la reflexió.
Queda molta feina per fer, però els grans partits, amb una llarga trajectòria,
superen les crisis, amb un reforç de les seves posicions. Ara tot està en qüestió, però dintre d’uns
mesos es demostrarà qui tenia o té raó i qui, no. Serà el moment de tirar
endavant plantejaments que semblen obsolets.
Monday, March 21, 2016
QUEDA MOLT PER FER - art. blogesfera
QUEDA MOLT PER
FER.
Estem ja en plenes vacances escolars de Setmana Santa, i com ja és
habitual, han tornat a venir un bon nombre de campaments a passar uns dies a la
comarca del Berguedà. Per preparar aquesta primera allau de visitants, ens
varem reunir fa 15 dies en el Consell Comarcal ,els pobles més directament
afectats, per intentar ordenar i evitar comportaments inadequats.
Portem fent reunions similars, en els darrers 15 o 16 anys, amb resultats
diversos. La millora de les condicions s’ha incrementat, això és evident. Els
responsables de Joventut del Consell Comarcal, en estreta col·laboració amb la Secretaria General
de Joventut de la
Generalitat , i els ajuntaments més afectats, hem aconseguit
regular les estades, exigir que tothom demani permisos i autoritzacions i que
es deixin de fer algunes activitats inadequades com eren , exercicis de
supervivència.
Ara bé, a la vista d’aquests primers dies, queda encara molta feina per
fer. Els Agrupaments Escoltes venen preparats, amb la documentació en regla i
amb prou monitors com per poder dur a terme els programes preparats. Però, com
ja és habitual, altres grups no tenen la mateixa preparació ni adequació.
Caldrà, doncs, incidir en els propers mesos per evitar la repetició de casos
semblants durant la temporada d’estiu.
Què he observat aquests dies ? Molts grups no han estudiat prou bé el temps
previst per aquests dies. Això implica que alguns grups no porten el material
adient, sobretot pel que fa el calçat. Molts tampoc tenen Pla B, en cas de
pluja, i a partir d’ara s’haurà de demanar que tots els grups disposin d’un Pla
B que impliqui canviar l’activitat programada per una altra, molt diferent.
He trobat diversos grups entestats en fer les caminades previstes entre
pobles veïns, malgrat el mal temps. Això suposava tenir garantida la pluja
durant una part del recorregut, sense poder aixoplugar-se en cap casa ni porxo.
I haver de plantar tendes en terrenys molls...amb tot el que això suposa per
poder després preparar menjar calent i eixugar roba molla...
I també he tornat a trobar campaments fent desplaçaments per la carretera
de Berga – Vilada – Borredà, uns per la dreta, altres per l’esquerra, amb el
perill que això suposa en els trams plens de corbes com tenim.
Dit això, també és cert que la majoria de campaments han fet els deures i
tenen els papers en regla, procuren portar mòbils de diferents companyies per
garantir cobertura amb un o altre, disposen de lots frontals, plàstics
resistents per la cuina...
En resum, anem pel bon camí però no podem abaixar la guàrdia, de manera que
haurem de fer una nova reunió el mes vinent per preparar les accions de cara
l’estiu, en que alguns pensen que anar a la muntanya suposa una petita
aventura, sense més rellevància que preparar jocs i sortides. Tornarem a recordar,
les fortes tempestes que podem tenir, el fred intens d’algunes nits, els llamps
i trons que poden sentir durant hores, etc, etc.
En fi, és molt sa el contacte de nens i nenes amb la natura, però sota una
estricta vigilància i seguretat. Tenim ja pocs grups improvisadors. L’objectiu
és que no en vingui cap , ni un.
Saturday, March 19, 2016
MUNICIPIS, AL RESCAT- art. Regió 7
MUNICIPIS, AL RESCAT.
Segur que a tots se’ns encongeix el cor quan
veiem escenes de pànic, desesperació i frustració , per part de centenars de
milers de refugiats que fugen de les zones de guerra, en general, i ara ,
particularment de la de Síria.
Tot semblava indicar el repartiment de tots
els refugiats, en diversos països europeus, en proporció a la seva població.
Concretament a Espanya li’n tocaven prop de 20.000, dels quals entre tres i
quatre mil, a Catalunya, de manera que aquí ens varem començar a preparar per
rebre’ls en les millors condicions possibles.
Dic, ens varem començar a preparar perquè
molts ajuntaments varen aprovar accions d’ajuda , en funció de les seves
possibilitats i capacitats. En el meu cas, Borredà, des de fa uns vint anys
forma part del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Una entitat que
reuneix 270 municipis, i alguns altres organismes, interessats en impulsar el
desenvolupament en països del Tercer i Quart món. Així ho està fent amb molt
bon resultats, arreu del món, però a la vista de la crisis de Síria, es va
constituir una Comissió destinada exclusivament a vetllar per actuar en aquest
conflicte.
He assistit a les diverses reunions que s’han
convocat per parlar de la situació concreta, i queda clar que una vegada més,
tot i les greus dificultats financeres de la majoria d’ajuntaments, s’ha fet un
nou esforç per participar directament a pal·liar part de les conseqüències
d’una guerra com aquesta.
A data de la darrera reunió , el FCC havia
recaptat un milió dos-cents seixanta mil euros, per destinar a diversos àmbits
d’ajuda als refugiats. Les ajudes més urgents han anat destinades als camps de
refugiats situats a Turquia i Grècia, molt especialment a la illa de Lesbos, i
a ONG’s que actuen sobre el terreny amb mitjans molt precaris. Dues voluntàries
van anar sobre el terreny per assegurar l’arribada dels fons, i per estudiar
noves necessitats d’emergència.
El circuit de possible arribada és
increïblement lent i burocratitzat, de manera que no se sap ni quan ni quants arribaran
al nostre país. I si no hi havia prou incertesa, fa pocs dies es va acordar
reenviar els refugiats cap a Turquia per intentar ordenar la documentació i
l’ordre de trasllat cap a tercers països, mentrestant s’espera una possible
resolució del conflicte armat.
Massa incerteses, massa improvisació, massa
burocratització per atendre una població que ja no disposa de res més que la
pròpia vida. Davant aquesta situació els representants municipals presents a la
reunió varen reclamar escurçar terminis, ordenar els trasllats i estar
preparats per l’acolliment, ni que sigui molt temporal dels que ho necessitin.
Va quedar clar que diversos municipis tenen a punt blocs sencers de vivendes,
antics albergs, cases de colònies o vivendes individuals , per acollir els
refugiats disposats a venir. Perquè aquest és un altre tema, la immensa majoria
pretén anar cap Alemanya o països nòrdics, però no cap aquí.
En resum, davant la situació caòtica, el que
s’està fent des del FCC és ajudar directament sobre el terreny, i tenir tot
preparat per l’acolliment aquí. Una vegada més, a diferència d’alguns governs
autonòmics i del propi govern central, son els municipis els que passen al
davant per atendre persones en situació d’emergència. Un bon exemple d’eficàcia
i immediatesa davant un drama humà de proporcions gegantines.
Thursday, March 17, 2016
LA IMPLOSIÓ DE PODEMOS - art. Nació Digital
LA IMPLOSIÓ DE PODEMOS.
Les presses mai son
bones i menys per conformar un partit polític, per molt innovador i
tecnològicament avançat que sigui. Ara mateix podem veure com el gran crític
dels vells ( per històrics) partits, esdevé una olla de grills amb resultats i
comportaments mai vistos en els vells partits. La realitat sempre s’acaba
imposant i era simplement qüestió d’esperar i veure.
Podemos, s’està
trinxant per un seguit de qüestions que eren previsibles a la vista de com es
va fundar, i com va encarar un creixement exponencial en molts pocs mesos,
gràcies a la complicitats de diversos mitjans de comunicació, especialment de
televisió. I és que en el món en que vivim , el que no surt per televisió, no
existeix.
Així, doncs, Pablo
Iglesias, després d’un bon aprenentatge de com comportar-se davant les càmeres
de televisió i de seguir uns cursos accelerats d’oratòria i populisme , va
iniciar les seves prèdiques, en el moment elegit. En mig d’una forta crisis
econòmica, en el centre d’una crisis de tots els partits tradicionals, dintre de
l’huracà de casos de corrupció com mai s’havien vist...ell va predicar la bona
nova d’una altra política, unes altres maneres, unes altres prioritats...i
molta gent ho va comprar.
Es fàcil criticar,
però molt difícil construir. Es senzill culpabilitzar d’altres de tots els mals
d’un país, però molt complicat aportar alternatives. Pablo Iglesias es va
convertir en el predicador que castigava tothom i proposava receptes senzilles
i ràpides. I la seva fama pujava i pujava, enmig del clamor popular, fent-li creure
en esdevenir el salvador de la pàtria. Només falta un ego una mica pujat per
creure’s un redemptor de tots els vicis acumulats per unes castes que dominen
els partits i subjuguen les classes populars.
I heus aquí que la
pujada espectacular, pronosticada per totes les enquestes, el va fer somiar en
convertir-se en president del govern, a les primeres de canvi. Però amb les
eleccions a punt de ser convocades li faltava encara una mica de temps per
reblar el clau i per això va buscar altres partits, moviments, plataformes i
col·lectius ja organitzats per proposar-los-hi pujar al carro de Podemos, i
tots plegats assolir el cim. Però el cim, va ser més amunt d’on ell creia
tenir-lo i va quedar molt per sota de l’espera’t. I quan algú no guanya, les confluències miren
per elles, i no pel conjunt, de manera que comencen a decidir per elles
mateixes i pensar que ja s’han fet un lloc en el sol, i es poden presentar
totes soles sense el paraigües de Podemos.
I així estem.
Podemos no es trenca per accions exteriors com alguns d’ells volen fer creure,
sinó per implosió, per dintre. Dels 69 diputats obtinguts, tots plegats, ja en
varen marxar 4 de Compromís, però ara totes les altres confluències volen
decidir, sense ser obligades a seguir el guió del líder màxim. Podemos, és tant
nou, tant innovador, tant diferent ... que no és un partit. Es una agrupació de
partits, moviments o plataformes, sense obediència deguda a un programa comú, i
que poden marxar cap on vulguin.
Amb la mateixa
rapidesa en que es fa formar, es desfà. A dia d’avui ja son 5 els grups
parlamentaris que es consideren independents per fer el que vulguin, però hi ha
3 o 4 grups més que volen trencar amb la disciplina central i conformar
agrupacions o organitzacions regionals, amb lligams més o menys consistents amb
el nucli central. A la vista de la situació, Podemos, està en una fase
d’implosió de difícil pronòstic, però tot indica que cas d’anar a noves
eleccions, res seria igual que mig any enrere. I si somiaven en sobrepassar el
PSOE, poden començar a imaginar que ni tant sols s’acostaran a C’s. La realitat
és dura i sempre s’acaba imposant. Els vells partits varen necessitar molts
anys per formar-se, i no està encara inventada la via per escurçar etapes sense
perill de caure o quedar en projecte fallit.
BORREDÀ RECUPERA EL PROGRAMA - ÀPATS A DOMICILI
BORREDÀ RECUPERA EL PROGRAMA – ÀPATS A
DOMICILI, PER PERSONES SOLES.
L’Ajuntament de
Borredà ha recuperat el programa dels Serveis Socials, consistent en facilitar
un àpat calent, a les persones soles que ho demanen. Aquest programa conegut com ÀPATS A DOMICILI,
consisteix en un acord amb l’AMPA de manera que la mateixa empresa que serveix
els àpats, als nens i nenes, al menjador de l’escola, en serveix a les persones
acollides al programa de Serveis Socials.
L’àpat a les
persones del programa, es trasllada en una carmanyola, totalment preparada i
adequada per mantenir el menjar en perfectes condicions. Un membre de la
brigada municipal o un treballador del pla d’ocupació s’encarrega del transport
fins a casa de l’usuari. Cada àpat té un cost de 5 euros que paga el
consumidor, i la resta, és subvencionat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de
Borredà. Actualment son dues les persones acollides a aquest programa, però
està previst que en els propers dies s’incorporin dues o tres persones més.
Cal dir que aquest
programa es va iniciar 10 anys enrere, amb la compra d’una vintena de
carmanyoles d’alta qualitat, i va arribar a donar servei a una dotzena de persones. Poc a poc,
el nombre va anar baixant fins a la seva suspensió per falta de demandants.
Ara, transcorreguts 3 anys des de la seva suspensió, es reprèn amb l’ànim de
que funcioni mentrestant hi hagi usuaris del servei.
Aquesta és una molt
bona solució per aquelles persones soles que no poden o no volen cuinar i
demanen tenir accés a aquesta prestació. Un bon àpat calent cada dia, resol el
problema i a més el fem compatible amb un menjar sa i equilibrat. I actualment
l’acord amb l’AMPA ha permès solucionar fàcilment la disponibilitat dels àpats.
En temps de vacances la solució vindrà de la mà d’algun acord amb algun dels
restaurants del poble.
Borredà, 16 de març
de 2016.
Wednesday, March 16, 2016
PÈRDUA D'HABITANTS AL BERGUEDÀ- art. blogesfera socialista
PÈRDUA D’HABITANTS AL BERGUEDÀ.
Si una cosa miro cada mig any son les xifres
d’altes i baixes del poble, però també de la resta de municipis de la comarca.
El despoblament arriba a tots els racons, de manera que els 31 municipis que
conformen el Berguedà estan perdent població. Uns més lentament, altres amb més
rapidesa. Abans teníem un cert consol en constatar que una part dels que ens
marxaven anaven cap a Berga capital, a la recerca de més i millors serveis en
temes relacionats amb la vellesa i la salut. Pràcticament la meitat de la gent
de la comarca té algun pis a Berga , per si de cas.
Aquest, per si de cas, vol dir per quan siguin
més grans, o tinguin alguna malaltia que els faci anar més sovint a l’hospital,
o a algun centre de dia...o per quan els fills hagin d’anar a l’Institut i
puguin estalviar-se tants viatges amunt i avall. Doncs, bé, també Berga ha
perdut i continua perdent, a raó d’algun centenar per any, de manera que tots
estem obligats a emprendre actuacions contundents per redreçar la situació.
I no és fàcil perquè portem anys parlant-ne
,sense trobar la solució adient. De fet , de les 42 comarques de Catalunya,
només 8 mantenen la població. Aixó vol dir que les 34 restants es troben amb el
mateix fenomen de despoblament. La crisis ha provocat desplaçaments notables en
molts sentits, un d’ells retornant al seus països a molts emigrants que han
perdut la feina aquí, coincidint amb una certa millora de l’economia en els
seus llocs d’origen. Penso en alguns llatinoamericans, però també amb alguns
romanesos, molt nombrosos a la comarca.
En el cas del Berguedà, comencem a treballar
en la bona direcció des que varem acordar treballar junts en tots els nivells i
direccions, des del Consell Comarcal, però molt especialment des de l’Agència
de Desenvolupament del Berguedà. Una eina fonamental per evitar dispersions,
conflictes i treballs duplicats o triplicats com era habitual anys enrere.
També ho han fet les associacions empresarials a l’entorn de la Cambra de
Comerç i l’ACEB, de manera que tots plegats hem fet els deures, llargament
reivindicats.
Amb tot ens trobem amb la greu situació
econòmica i de funcionament de la Generalitat. Precisament ara convindria tenir
el govern al costat per poder dedicar esforços en algunes inversions
estratègiques. Per a mi la primera ha d’anar destinada a desencallar el Polígon
Comarcal d’Olvan. No pot ser que es produeixi la recuperació econòmica i no puguem oferir sol industrial
ben situat, i ben equipat, a peu de la c-16. I on ha d’anar una subestació
elèctrica per poder garantir subministrament a qualsevol empresa, per molta
potència que demani.
Un altre projecte estratègic és acabar el
desdoblament de la c-16 en el tram Berga – Bagà. Ja sé que sempre hem defensat
l’autovia, però si hem d’esperar 20 anys a fer-la realitat, i en canvi de
manera immediata podem tenir el tercer carril movible ( sistema New Jersey)
doncs, tirem-lo endavant, no sigui que en les disputes ens quedem sense una
cosa i l’altra.
I un tercer gran factor son les noves
tecnologies arreu de la comarca. Estem encara a les beceroles, especialment en
més de mitja comarca, on tot son pegues per tenir un mínim de servei adequat.
A partir d’aquí, toca atreure activitat, de forma
conjunta sector empresarial i sector institucional. Estem prou ben situats per
algunes activitats industrials, a banda de continuar potenciant tot el sector
turístic, àmpliament entès. Som una mena d’espai natural del Barcelona i àrea
metropolitana. No l’espatllem i aprofitem-lo per potenciar-lo i treure’n molt
me´s profit, però al seu costat, i d’una manera intel·ligent mantinguem un
teixit industrial que creï llocs de treball. I si el tenim al polígon comarcal
d’Olvan, encantats de la vida perquè en mitja hora hi arriba tothom de la
comarca, visquin allà on visquin. Mantenir la població passa s ser prioritari,
i tots hi hem de posar els mitjans necessaris per aconseguir-hoTuesday, March 15, 2016
ALCALDES EXCULPATS - art. Nació Digital Solsona
ALCALDES EXCULPATS.
Qui no recorda el
gran rebombori causat per la imputació, dita ara investigació, de prop de 40
alcaldes , entre els quals el de Solsona, per haver cobrat unes indemnitzacions
de la Federació
de Municipis de Catalunya ( FMC) per assistència a les reunions dels òrgans
corresponents ?
Aquests 40 alcaldes
varen veure els seus noms publicats en tots els mitjans de comunicació, amb
explicacions, que moltes vegades tenien molt poc d’informació fidedigna, i molt
sovint donaven per entès que havien cobrat sota mà, o amb subterfugis poc
explicables.
Quan en un país
tots els polítics estem sota sospita, de poc serveixen les explicacions i
informacions, de manera que qui més qui menys ha passat per un calvari
considerable, fins arribar a divendres passat en que el Tribunal Suprem arxiva
el cas, per no haver-hi trobat res reprovable ni digne de ser jutjat. Tots han
quedat exculpats, però un cert mal està fet, i ja no és esborrable.
Queda en el record
de moltes persones un rumor, un run run de corrupció generalitzada, un concepte
de poc rigor, o de tripijocs per completar el sou o augmentar-lo mitjançant
arguments poc creïbles.
Conec a la majoria
d’alcaldes que foren imputats, i lamento el tràngol pel que varen passar perquè
no s’ho mereixien, i ara, acceptats els raonaments tècnics, jurídics i
econòmics de la FMC
queda clar que la seva actuació no era il·legal ni punible.
He agafat aquesta
sentència clara i contundent per demanar a tothom molta prudència davant
algunes imputacions poc fonamentades. O més ben dit, gens fonamentades que
poden donar peu a grans titulars que queden en res quan han estat estudiades,
documentades i portades davant del tribunal corresponent.
Personalment he
patit algunes d’aquestes imputacions sense fonament, totes elles acabades en
arxiu. D’aquí que convindria modificar l’actual procediment judicial per
castigar severament els denunciants i evitar entorpir els jutjats portant-hi
casos que no ho son.
Hem de tenir
present la maranya immensa de burocràcia i legislació administrativa,
urbanística, econòmica, medi ambiental , etc, existent que provoca constants
dubtes en els administrats i a la pròpia administració ,fins el punt que molts
casos que arriben als tribunals poden tenir sentències diverses, en funció dels
tribunals que les atenen.
En comptes de
simplificar tràmits, molts s’han anat complicant i allargant fins extrems
impensables i això motiva incerteses i interpretacions diferents, en funció del
territori o dels tècnics que han de vetllar pel seu compliment.
No passa mes que no
aparegui algun alcalde imputat per temes que res tenen a veure amb la
corrupció, i també en aquests casos cal tenir present la presumpció
d’innocència. Ara mateix la complexitat en urbanisme suposa un greu maldecap
pels tècnics, i personal relacionat amb aquest àmbit, fins el punt que els
procediments s’allarguen fins l’infinit per intentar no caure en cap
contradicció ni vulneració d’alguna norma directa o indirecta.
El que vull
remarcar és que la immensa majoria de polítics , i molt especialment els
municipals, tenen un expedient net, i el mantenen lluny de tota temptació de
trencar el camí de la bona i honesta gestió. Si algú en va tenir algun dubte en
el tema que tracto al principi d’aquest escrit, ara ho ha pogut comprovar per
boca del Tribunal Suprem. Exculpats totalment.
Monday, March 14, 2016
PETICIÓ CREACIÓ CICLE INFANTIL DE 1 A 3 ANYS- AJUNTAMENT DE BORREDÀ
BORREDÀ ACORDA CREAR UN CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL- 1 A 3 ANYS.
En la Junta
de Govern Local de dilluns passat, dia 7 de març, l’equip de govern municipal
va acordar acollir-se a l’ordre del Departament d’Ensenyament, mitjançant la
qual els petits municipis poden demanar autorització per crear un cicle
d’educació infantil de 1 a
3 anys , dintre del recinte del CEIP .
L’Ajuntament de Borredà ha participat en diverses reunions
en el Consell Comarcal del Berguedà, així com a la seu dels SSTT d’Ensenyament
de la Catalunya Central
i amb escrits a la
Conselleria , mostrant interès en poder comptar amb aquest
cicle infantil.
Tanmateix les condicions son MOLT POC FAVORABLES PER PART DE
LA GENERALITAT ,
en el sentit de que el govern simplement es fa receptor de les peticions,
autoritzacions i supervisions de que els espais siguin adequats, però EL
FINANÇAMENT COMPLERT, va a càrrec dels ajuntaments ( amb una aportació dels
pares de 118 euros /mes x 10 mesos com a quota). I DEIXA ALS MESTRES I
DIRECTORS LA RESPONSABILITAT
EDUCATIVA , juntament amb els tècnics d’educació infantil que
s’hauran de fer càrrec dels infants d’aquest cicle.
En resum, la GENERALITAT
HI POSA INTANGIBLES, i els AJUNTAMENTS TOT L’ESFORÇ ECONÒMIC,
I ELS MESTRES EL PEDAGÒGIC – ORGANITZATIU.
La proposta té altres components a tenir en compte com son
els preceptes continguts en l’RSAL, que impedeixen determinades despeses als
ajuntaments.
Tot i l’exposa’t, que figura en el document adjunt, preparat
pel debat i votació a la Junta
de Govern Local, l’equip de govern de Borredà va votar-hi a favor i ja ha
tramitat la petició a la
Conselleria d’Ensenyament, amb les condicions que es detallen
en l’acord aprovat.
Com ja és habitual en el govern de la Generalitat , les
presses i la improvisació obliguen a prendre decisions de manera ràpida i això
obre alguns interrogants que haurem d’aclarir posteriorment, com és tot el
relacionat amb el nombre d’inscripcions que no sabrem fins obrir la
convocatòria, o l’adequació d’espais, disponibilitat de tècnics qualificats i sobretot
finançament d’un servei no obligatori com és aquest.
Actualment Borredà té 21 alumnes en el CEIP BORREDÀ, que
forma part de la ZER
amb Vilada. Haurem d’esperar a obrir convocatòria per saber quants infants
podem tenir entre 1 i 3 anys, de manera que hem acordat un mínim de 4 inscrits
per iniciar el cicle, però al mateix temps poder contractar un tècnic o tècnica
en educació infantil que puguem incloure en un Pla d’Ocupació, sinó pot
haver-hi problemes a nivell legal, a resultes del que estableix l’RSAL, en
matèria de serveis que haurien d’autofinançar-se.
En qualsevol cas, l’equip de govern considera l’acord com
una APOSTA DECIDIDA PEL FUTUR DE L’ESCOLA, per tal de poder estabilitzar el
nombre d’alumnes de primària i evitar el descens excessiu i amb ell el perill
de no tenir prous alumnes com per haver de tancar l’escola a pocs anys vista.
Es un acord estratègic, si bé, sense la cobertura que hauria
de tenir per part del govern de la Generalitat que és qui té competències en la
matèria i hauria de posar-hi els recursos materials, humans i econòmics per
fer-lo viable. Mentrestant no aconseguim implicar-li, hem pres aquest acord.
Borredà, 10 de març de 2016.
L’Alcalde – President, Joan Roma i Cunill
Friday, March 11, 2016
EXCUSA INACCEPTABLE - art. Nació Digital Solsona
EXCUSA INACCEPTABLE.
En el debat sobre pobresa en el Parlament,
varem poder escoltar les xifres de la pobresa a Catalunya i el que aquestes
fredes xifres amaguen. Tenim, aquí mateix, una pobresa similar a situacions
viscudes arran de la guerra civil, i a la que podem veure en països mal
anomenats del Tercer o Quart món. I la situació, dura, i dura...sense un final
ni a curt ni a mitjà termini.
Quan això passa, un govern ha de modificar
tots els seus plantejaments per fer-hi front, fins i tot a costa de coses
considerades essencials. Em resulta especialment indignant assistir a tota mena
de reunions institucionals, en les quals els representants del govern treguin
sempre el recurs fàcil, de la falta d’un finançament adequat de Madrid, o el
més indignant encara, de que quan siguem independents aquest tema quedarà
resolt. I ja està, ells tants contents, i tirem milles.
Els qui estem al front d’institucions, en el
nivell que sigui, hem de tenir clara la realitat del nostre entorn i dedicar-li
els recursos necessaris. En el meu cas, alcalde d’un petit poble, les
prioritats son clares, i si hem de retallar despesa, la retallarem de temes no
essencials, per preservar els que son prioritaris. No hem dit mai que no a cap
de les propostes d’ajuda presentades per la treballadora social, degudament
fonamentades i informades. I si calgués suspendríem activitats del propi
ajuntament o d’altres col·lectius per mobilitzar recursos cap a l’àrea de
serveis socials.
Si això ho fem els ajuntaments, el mateix
hauria de fer la Generalitat. I
aquí no s’ha fet, ni hi ha intenció de fer-ho. I cal dir que el sistema de
finançament és tant o més injust pels ajuntaments que no pas per la Generalitat. Que
ningú ara vingui a pensar que els ajuntaments podem fer sacrificis o resoldre
més temes que el govern català perquè tenim recursos adequats i segurs, perquè
no és cert.
Per això resulta inacceptable el discurs del
president de la
Generalitat , a l’inici del debat sobre pobresa, plantejant
que només tindrà solució el dia que Catalunya sigui independent. Mentrestant
que tothom s’aguanti com pugui, i d’aquí uns anys ja veurem qui se n’ha sortit.
Un polític no pot dir això. Es indignant i no respon a la veritat. El govern
català podria, més ben dit, hauria de modificar radicalment la seva composició
i les seves prioritats per lluitar contra l’atur i fer front a la pobresa, com
trets fonamentals de l’acció de govern.
No pot excusar-se per no ser un Estat, i veure
el brutal repartiment de càrrecs entre els socis de la coalició, per fer
tasques que ningú necessita ni demanda. O per mantenir estructures engreixades
durant anys per perpetuar-se en el poder, com son tots els mitjans de
comunicació públics, al servei del govern, o multitud d’organismes públics que
no tenen funcions específiques ni justifiquen el diner que s’hi destina. I ja
no diguem les escandaloses despeses en protocol, representació oficial,
delegacions a l’estranger o generoses subvencions a determinades entitats i
organitzacions....
Mentrestant hi hagi malbaratament de recursos,
un president no pot dir que no té diner per destinar als més febles, als més
necessitats. Catalunya ha estat molt mal administrada, i malgrat tot, no es
redreça el rumb. La mala gestió continua i ara es reclama aprovar el pressupost
per aquest any 2016 com a excusa per no poder dedicar diner a la lluita contra
la pobresa. Es una excusa similar a la donada l’any passat, i l’any anterior, i
l’anterior...Ja no cola. D’aquest debat el que sí quedarà clar és la falta de
prioritats clares del govern i les falses promeses fetes a la CUP , per aconseguir la
investidura del president. No hi ha 270 milions per la lluita, perquè ni es
tenen ni hi ha voluntat d’ aconseguir-los.
FUTUR EN FEMENÍ - art. Regió 7
FUTUR EN FEMENÍ.
Va ser una bona
idea dedicar una data concreta cada any a un tema, un problema, conflicte o
esdeveniment rellevant, per poder-ne parlar i comprovar els avenços o
retrocessos, en un any. El de la dona treballadora valia la pena perquè el 8 de
març, dies abans i dies després, serveix per passar revista a la situació
actual. Una situació gens satisfactòria, molt lluny dels avenços que hauria
d’haver aconseguit. I tanmateix tinc clar que el futur portarà nom de dona.
Estem parlant de més del cinquanta per cent de la humanitat, amb diferències
abismals entre països i latituds.
Aquí, a casa
nostra, s’ha avançat, però a un ritme de cargol quan en molts altres temes
exigim anar a tot drap. De fet, mirant estadístiques d’aquests dies ,previs i
posteriors a la data de commemoració contemplem situacions que no tenen
explicació ni justificació. La més increïble és que per un mateix treball una
dona pugui cobrar un vint o trenta per cent menys que un home. Aquesta situació
sempre m’ha semblat incomprensible, inexplicable i impensable que es mantingui
quan la Constitució ens iguala en drets i deures i tothom l’hauria de complir i
fer complir en un aspecte tant rellevant com aquest.
I permeteu-me,
almenys, sentir un legítim orgull de constatar que els tants maltractats
polítics en molts aspectes, han garantit igualtat de condicions de treball, sou
i representació en aquest àmbit. No hi ha diferències en el món de la política
entre càrrecs masculins i femenins, però tampoc en les administracions
públiques, de manera que és impensable que un secretari, interventor,
administratiu, auxiliar....pugui cobrar més que una dona en aquests mateixos
càrrecs. Aquí la igualtat es compleix i es fa complir. Perquè no en la resta de
la societat ?
Tornant a la
política, uns partits més que altres, han imposat a nivell intern la composició
de llistes pel sistema de “cremallera”( home- dona/ dona-home) com a via
obligada per aconseguir la igualtat de representació. Es una via no sempre
fàcil d’aconseguir complir, precisament per les majors obligacions o
dependències de les dones en matèria familiar. Però es va obrint pas, poc a poc
i en pocs anys, la representació i posició de les dones serà equiparable a la
dels homes, a tots els nivells de la política. Però, estem molt lluny, en la
societat civil, en general.
Mentrestant hi ha
notícies constants en els mitjans de comunicació sobre vulneració, ja no de
drets, sinó de vida , per una violència extrema contra dones. La cultura,
educació, àmbit familiar, tradicions i costums mal enteses...provoquen
reaccions amb uns finals brutals i fatals. Es en aquest àmbit familiar on la
independència de la dona esdevé fonamental. Tenir o no tenir treball esdevé ja
no una qüestió d’amor propi, sinó de supervivència i de possibilitat de trencar
vincles familiars quan la relació ja no funciona. Queda clar que tots els
governs, i nivells d’administració han de tenir eines suficients per poder
actuar d’immediat davant la urgència i emergència, però igual de clar queda que
la via més decisiva és la de proporcionar treball a un col·lectiu que sempre ha
quedat en segon terme. I com podem veure , no solament a l’hora de trobar
feina, sinó, que a més cobren menys per fer el mateix que un home.
De poc serveix fer
aquestes reflexions uns pocs dies, cada any, sinó aportem solucions. El que
toca és reforçar les vies de la discriminació positiva cap a les dones, i
exigir igualtat de tracte. Si reclamem el compliment dels preceptes
constitucionals en altres temes, que més i millor no hem de fer quan afecta a
més de la meitat de la població. I ho podem aconseguir si cadascú en la
parcel·la on actua, ho fa possible. Aquesta és la via adequada.
Thursday, March 10, 2016
MÉS DESPROPÒSITS - art. Blogesfera socialista
MÉS DESPROPÒSITS.
Si tingués més
temps lliure em plantejaria fer un llibre sobre el gran nombre de despropòsits
que podem veure, relacionats amb l’anomenat “procés” o via cap una
independència imaginària, perquè res indica que pugui ser factible. Almenys pels
qui toquem de peus a terra .
Però bé, el temps
ens donarà o ens traurà la raó, i 16 mesos que queden, passen ràpids com per
animar tothom a esperar i veure resultats de si hem marxat o estem en el mateix
lloc.
El que voldria avui
remarcar és l’escalada de despropòsits que superen tot el que era imaginable,
ni que passés a Catalunya, capital ja ,per mèrits propis, de les idees i
actuacions més descabellades en tots els àmbits i sentits.
Que l’ex conseller
de Presidència i actual diputat al Congrés , Quico Homs, demanés comparèixer
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per explicar la seva
implicació en la consulta del 9 N, em va semblar estrany però vaig pensar que
potser li havia vingut un rampell de seny i volia abreujar el procediment judicial,
però no, hi va anar però va decidir que les preguntes del fiscal no eren
pertinents perquè li tenia mania i depenia del govern central ¡¡¡¡ Carai, quina
reacció tant curiosa i sorprenent ¡¡¡ de manera que hi va anar, va donar una
versió al tribunal, però no va contestar cap de les preguntes realment
importants i fonamentals. Per això es va emparar en l’aforament de diputat i
dir que només les contestaria davant el Tribunal Suprem. Vaja nou ridícul amb
una cobertura mediàtica dels mitjans de comunicació públics, al servei de
Convergència.
Però, el que vaig
trobar encara més inimaginable en un país democràtic, va ser l’acompanyament
que portava per arribar a la seu del TSJC. En cap país de llarga tradició
democràtica es veuria tot el govern de la Generalitat , anant a
la seu d’un tribunal, per acompanyar un investigat ,per molt amic i company que
sigui. Però el súmmum del despropòsits era la presència en la comitiva de la PRESIDENTA DEL
PARLAMENT DE CATALUNYA. Fins aquí podíem arribar, i mai, mai, es pot acceptar
que la segona màxima representant del país, pugui aparèixer donant suport a un
investigat, i intentant pressionar un tribunal de justícia. Aquesta presidenta
no és conscient del paper que li han donat ni els posicionaments que ha de
tenir, ni que sigui a nivell formal.
Però seguint en
aquest món de despropòsits no té pèrdua les declaracions fetes a la ràdio per
l’ex president Mas, en el sentit de que és impensable aconseguir la
independència en els 16 mesos que queden ¡¡¡ Impossible diu, i recomana passos
segurs i prudents al seu successor en el càrrec. Francament increïble en qui va
portar el país a una situació de greu inestabilitat i va fer creure que es
podia aconseguir una independència trencant amb la legalitat existent ¡¡¡
Però és que en una
nova prova d’incongruència, i falta d’assumpció de responsabilitats, exposa que
ell només va ser animador o impulsor de la consulta del 9N però mai
l’instigador ni executor. La dita popular exposa que s’atrapa abans un mentider
que un coix, i és ben veritat. Està més que provat que els ordinadors del 9N
provenien d’una compra feta per la Generalitat , portaven el logotip del Departament
d’Ensenyament, i al darrere hi havia empreses contractades per la Generalitat , per
altres finalitats...perquè no assumir les responsabilitats ? Com pot donar
exemple un polític que no accepta les responsabilitats en que ha incorregut ?
I arribats fins
aquí, perquè carai varen ser tant poc intel·ligents a l’hora de planificar la
consulta del 9N, i en comptes de ficar-se en aquests embolics, no deixaven que
fos l’ANC, la organitzadora de tot el dispositiu ? Estic en contra de la
judicialització d’aquesta part del procés, però és vergonyós veure les
explicacions, tripijocs, excuses, mitges mentides i mitges veritats ....dels principals
implicats, en comptes d’afrontar la realitat amb valentia i claredat. Tot plega
dona una imatge penosa dels principals càrrecs del govern de la Generalitat i
demostren l’extrema mediocritat del conjunt. Si algú pensava que els
despropòsits eren cosa del passat, podem veure que son ben presents. I més que
en veurem.
LA PARRÒQUIA DE BORREDÀ ESTRENA WEB PRÒPIA
LA PARRÒQUIA DE BORREDÀ ESTRENA WEB PRÒPIA.
En els darrers
anys, amb l’arribada del nou responsable de la Parròquia de Borredà, Mn. Melitó
Tubau, fill de Borredà , resident a Ripoll d’on és rector, juntament amb altres
14 parròquies, s’han dut a terme tot un seguit de millores a l’església
parroquial dignes de ser tingudes en compte.
Avui m’han
encarregat d’informar sobre una altra novetat: la creació d’una web pròpia que
tothom pot admirar a: www.santamariadeborreda.org
. Actualment aquest portal està en fase de proves, i dintre de pocs dies
oferirà tot tipus d’informació sobre la parròquia , en català i castellà,
primer, i posteriorment també en francès i anglès.
Disposar d’una web
pròpia era una vella aspiració de molta gent del poble per poder oferir la
història , admirar fotos amb el contingut de l’interior i saber els oficis,
misses i altres activitats lligades a la parròquia, al bisbat o a l’església
catòlica, en general.
Està, doncs, ja
disponible aquest portal, de manera provisional i en pocs dies el contingut
serà el definitiu.
Borredà, 9 de març
de 2016.
Tuesday, March 08, 2016
DESCONCERT EN L'ACOLLIMENT DE REFUGIATS SIRIANS - art. Blogesfera socialista
DESCONCERT EN L’ACOLLIMENT DE
REFUGIATS SIRIANS.
Fa 6 mesos ,en el marc del Fons
Català de Cooperació al Desenvolupament , es va crear una Comissió dedicada
específicament a preparar l’acollida de refugiats sirians a Catalunya, cosa que
semblava imminent. En tant que alcalde de Borredà, membre del FCC he assistit a
les reunions convocades, la darrera de les quals el passat dia 4 de març. El
desconcert és monumental a la vista de la manca de coordinació dintre de la UE
, amb informes totalment contradictoris, d’un dia per altre.
La paradoxa es dona per les ganes
de col·laborar i participar en aquesta acollida per part de la societat
catalana, i les constants mostres d’improvisació i falta de sensibilitat de les
autoritats europees. El resultat és un desconcert generalitzat que impedeix
aprofitar les ànsies d’ajuda que surten per tot arreu, amb un resultat espectacular
a nivell municipal com és la recaptació de 1.260.000 euros en aquest lapsus de
temps.
La previsió era d’acollir prop de
20.000 refugiats en el conjunt d’Espanya, dels quals uns 3 o 4.000
correspondrien a Catalunya. Doncs, de moment , no. De moment no se sap ni
quants vindran, ni quan vindran, de manera que s’ha iniciat un pla d’ajuts a
diferents ONG’s que actuen sobre el terreny de manera molt eficient. Des dels
voluntaris a la illa de Lesbos, als socorristes que auxilien barques a la
deriva, o a entitats que col·laboren amb els municipis per on passen els refugiats.
Les accions d’emergència ja han començat a actuar , no aquí mateix, sinó
directament sobre el terreny.
Una altra novetat va ser tenir
coneixement de prop de 6.000 refugiats a l’espera de ser acollits, a les
ciutats de Ceuta i Melilla. Aquests refugiats haurien d’haver estat traslladats
a la península i una part podrien venir a Catalunya on hi ha uns quants
edificis- refugi preparats, però tampoc se’n té coneixement de quan ni com
arribaran.
En resum, el desconcert és brutal
i no és estranya la indignació de totes les entitats privades, ajuntaments i
altres organismes que voldrien ajudar a pal·liar la catàstrofe. A l’espera de noves
decisions el que més convé son diners per les entitats sobre el terreny, i en
aquest cas el FCC està ajudant de forma molt activa i directa.
El que han deixat molt clar els
coordinadors, és evitar la recollida de roba i aliments per enviar a les zones
de conflicte perquè no hi ha cap garantia que puguin arribar a destí. Es per
aquest motiu que l’ajuntament de Borredà hem acordat una primera ajuda de
1.000, destinada al FCC per col·laborar a les accions d’emergència actuals, i
restarem a l’espera de novetats per veure en què més podem participar.
Borredà, 8 de març de 2016.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Monday, March 07, 2016
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA - art. Nació Digital Solsona
EN UN ENTORN FEMENÍ.
Tots som fills del nostre passat, molt
especialment de la família on hem nascut i crescut, i de l’educació que hem
rebut. A punt de commemorar ( més que de celebrar) el dia de la dona
treballadora, o dia internacional de les dones – 8 DE MARÇ, és oportú repassar
fins on hem arribat en la lluita per la igualtat i si anem per bon camí o no, a
l’hora d’impulsar aquesta igualtat.
En el meu cas, com en tants altres, la figura
de la mare, treballadora, cap de família, organitzadora de la llar, i promotora
del futur dels fills, em va marcar d’una manera essencial per tota la vida. I
em va marcar no solament per la llibertat que em va donar, des dels 9 anys,
sinó per com d’important era respectar idees, opinions de tots, i molt
especialment de les dones, en uns anys en que era molt poc habitual. Potser
d’aquí rau una especial sensibilitat per treballar en un entorn femení.
I és que a partir dels 21 anys, he treballat
en empreses, projectes i propostes, amb una gran presència femenina, la qual cosa
m’ha portat a elogiar i compartir punts de vista i maneres de fer, força
diferents, a les de majories masculines. Treballar 7 anys a Berna ( Suïssa) en
una Acadèmia Internacional d’Idiomes amb una presència d’un 90% de dones, a
nivell de professorat i un 80% de l’alumnat, obre els ulls i les idees a veure
les coses amb un ànim diferent. I viure en un país on els drets de les dones
estaven en fase molt més avançada que a l’Espanya dels anys 70, va motivar
encara més aquesta consciència i reivindicació de la igualtat entre gèneres,
com una cosa normal, habitual i obligatòria.
Entre mig he tingut igualment ocasió de
treballar en entorns fortament marcats per presència femenina de manera que la
relació ha estat d’un enriquiment intel·lectual mutu. I sempre que he pogut, he
impulsat el treball i l’accés a càrrecs, a dones perquè tenia clar podien
aportar unes altres maneres de fer i viure la realitat. No és estrany, doncs,
que a l’equip de govern municipal de 4 que el formem, 3 siguin dones. Com dona
és la secretària – interventora, o la primera Jutgessa de Pau i la substituta,
que ha tingut Borredà, en la seva història.
Amb tot, estem molt lluny d’aconseguir una
raonable igualtat en qualsevol dels àmbits de la vida política, laboral o
social. Malgrat les crítiques en molts aspectes, és en l’àmbit polític, on les
dones han aconseguit més avenços i més igualtat, tot i el llarg camí per
recórrer, però no ha estat així en l’àmbit laboral ni en el social. Estem
lluny, molt lluny d’on hauríem d’estar quan encara les dades xifren l’atur
femení en cotes molt més elevades que el masculí o quan encara es toleren
situacions inimaginables com la de cobrar menys que els homes per la mateixa
feina, o quan horaris i condicions de treball , estudi o oci, fan impossible la
conciliació familiar.
El dia 8 de març es commemora el DIA
INTERNACIONAL DE LES DONES, O EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA. Es un bon moment
per reflexionar sobre què hem fet, i què podríem fer per avançar de manera més
ràpida i concloent vers la autèntica igualtat. Tots podem aportar-hi el nostre
gra de sorra, a casa nostra, però també fomentant ajudes a països molts
llunyans en els quals el paper de la dona, es troba a anys llum del nostre
país. Actuem aquí i allà al mateix temps perquè a tots ens incumbeix la situació
de desigualtat.
NOMENAMENT JUTGESSA DE PAU SUBSTITUTA - BORREDÀ
EL TRIBUNAL
SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUNYA NOMENA JUTGESSA DE PAU SUBSTITUTA, A JUDIT
CASALS COSTA.
Aquest matí he
rebut escrit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, comunicant la
resolució ,per unanimitat, del nomenament de Judit Casals Costa, com a Jutgessa
de Pau substituta del Jutjat de Pau de Borredà.
Com tothom sap, en
els petits i mitjans municipis, existeixen els Jutjats de Pau, presidits per un
Jutge o Jutgessa de Pau, per exercir les funcions que els hi son pròpies. En el
cas de Borredà des de fa 6 anys tenim com a Jutgessa de Pau, Emilia Prat , la
qual despatxa tots els dimecres a la tarda amb la secretària de l’ajuntament
que és al mateix temps, secretària del Jutjat de Pau.
La Jutgessa de Pau,
ha de tenir sempre un substitut o substituta, per evitar quedi la plaça vacant
, de manera que quan qui ostenta el càrrec, el deixa, o se li esgota el
termini, l’ajuntament ha de procedir a la convocatòria corresponent. Feta la convocatòria, a la qual s’hi pot
presentar tota persona major de 18 anys que no tingui cap causa d’inelegibilitat,
el Ple de l’ajuntament, en votació secreta, proposa un candidat o candidata al
Tribunal Superior, i el Tribunal fa el nomenament corresponent sinó hi troba
cap causa en contra.
Aquest és el
procediment que va emprar l’Ajuntament de Borredà, el darrer trimestre de l’any
passat, i avui el TSJC ha comunicat el nomenament, a la candidata proposada per
la majoria del Consistori. Ara, la nomenada, serà convocada a Berga per jurar o
prometre el càrrec, davant el Jutge o Jutgessa del Tribunal de Primera
Instància. Amb aquest jurament el càrrec entra en vigència.
Tal com ja s’ha dit
la Jutgessa de Pau, és Emília Prat, a la qual li queden dos anys més de mandat.
I si vol continuar, per part de l’equip de govern municipal, li proposarem renovar
el càrrec quatre anys més, vista la dedicació i bona gestió dels tràmits que ha
dut a terme en compliment del càrrec.
Pertoca a la Jutgessa
de Pau donar tràmit a les gestions que els Tribunals li encomanen com és avisar
de citacions, publicacions, encàrrecs oficials, relacionats amb causes
judicials. Preparar expedients lligats al Registre Civil, com matrimonis,
separacions, defuncions,etc... donar fe i certificar documents del Registre,
etc. I lògicament també oficiar bodes civils. Per dur a terme aquestes funcions
disposa d’un despatx a la primera planta de la Casa Consistorial, on hi ha
dipositat tot el fons del Registre Civil, i en tot moment és ajudada per la
secretària municipal que compagina aquest doble treball: el judicial i el
municipal. A partir d’ara, doncs, tenim de Jutgessa titular, Emilia Prat, i de
Jutgessa substituta, Judit Casals.
Borredà, 7 de març
de 2016.
L’Alcalde, Joan
Roma i Cunill
Friday, March 04, 2016
IRRELLEVANTS - art. Regió 7
IRRELLEVANTS.
En política poques coses hi ha més frustrants
que el teu vot, la teva veu, la teva representació no serveixi per a res.
Passa, algunes vegades, quan un sol partit treu majoria absoluta o se n’ajunten
dos o tres i conformen majories molt àmplies. El que sí és estrany és que un
partit decideixi per si mateix esdevenir “irrellevant”. Es un fet paradoxal
molt difícil d’explicar a propis i estranys.
Doncs bé, aquesta raresa s’ha produït a
Catalunya , de manera semblant a com es comporten aquests mateixos partits en
molts altres temes , referits a la política catalana. I no parlo d’un sol
partit, sinó de tres, al mateix temps. Em refereixo a ERC, DIL / Convergència o
com es vulgui dir, i la part catalana de Podemos ( En comú podem).
En ple moment històric, amb uns resultats
electorals complicats, sense fàcil composició d’una majoria absoluta per poder
elegir president de govern i conformar una majoria consistent per tirar
endavant el govern de l’estat, resulta que decideixen no participar en les
negociacions i possibles pactes. Decideixen esdevenir “irrellevants”, passen
d’intervenir i de treure’n profit pel país que diuen defensar i representar.
Increïble, impensable per impossible, en altres latituds, però no aquí. Cal dir
que la posició de la part catalana de Podemos, està en una via diferent, si bé
no prou diferenciada dels altres dos: ERC i antiga Convergència.
Si ens centrem en la posició d’ERC amb 9
diputats i l’antiga Convergència amb 8, suposa una xifra prou significant i
rellevant de diputats com per obtenir contrapartides importants per Catalunya,
en el marc d’una negociació amb el PSOE. Doncs, no. Aquests 17 diputats estan
en altres batalles, en altres objectius, altres horitzons que saben
impossibles, però s’hi mantenen, de manera que no formen part de l’àmbit
parlamentari en el qual han participat i estat elegits. Aniran a Madrid a
escoltar, però no a ser escoltats, perquè ells ja n’han marxat ( espiritualment
parlant, és clar).
S’asseuran en els seus escons, i seran
“invisibles” a tots els efectes. Ningú compta amb ells, tampoc ells volen
exercir cap funció. Aniran a cobrar, passejar-se per l’hemicicle i esperar la
impensable “desconnexió” de Catalunya amb Espanya, per retornar a casa. Ja
està. Tant senzill com això, tant inimaginable com això.
Quin contrast amb els 6 diputats del PNB. Fins
i tot amb l’únic diputat de Coalició Canària o els dos de IU que compten a
l’hora de negociar i fer propostes de govern i legislatura. Concretament el
PNB, sempre, ha obtingut grans avenços pel País Basc de la seva presència a
Madrid, i molt especialment quan els seus vots han estat cobejats i buscats com
passa ara mateix. Es perfectament lícit demanar canvis, millores en les
relacions entre Estat i Comunitat, a canvi d’afegir els seus vots als dels
partits de govern, encara que es mantinguin fora.
Ara, era, i és encara, un moment
excepcionalment bo per Catalunya per poder aspirar a influir de manera decisiva
en la resolució dels conflictes pendents. Tenir 17 diputats a la mà, i fins i
tot 29 si hi sumem els 12 de En Comú Podem, podria significar un autèntic pacte
d’Estat per resoldre els 23 punts que l’ex president Mas va posar sobre la
taula de Rajoy, o per sumar-se a la iniciativa d’una modificació constitucional
en la que Catalunya trobi el seu encaix. I tot seguit, votar-ho en referèndum.
Amb molta menys força que tots ells, el PSC ha
marcat pautes rellevants en la negociació entre PSOE i C’s. No solament per
tenir Meritxell Batet en la mesa de negociació sinó per les aportacions que
s’han fet des de Catalunya, plasmades en canvis substancials, a nivell social i
territorial. HI ha qui ha estat rellevant, i vol continuar-ho sent, com el PSC
i altres que han optat per ser “irrellevants”. Allà ells, però la història els
jutjarà, no en tinc cap dubte.
LA MEDIOCRITAT PASSA FACTURA - art. Blogesfera socialista.
Des de fa molts anys sostinc que el principal
problema de Catalunya és la mediocritat dels seus líders, començant pels
membres del Consell Executiu i el propi President, continuant per bona part
dels membres de l’hemicicle del Parlament i finalitzant per la major part de
càrrecs de partit, amb unes honroses excepcions.
Quan miro enrere i repasso la composició de la Cambra Catalana , Mesa inclosa,
recordo uns quants noms rellevants en matèria jurídica, econòmica o social.
Personatges capaços d’ordenar un complicat debat, participar en reflexions i
tertúlies, o en les Comissions del Parlament, amb una bona dosis de fonaments i
propostes.
Em sap greu dir-ho, però a cada legislatura
hem perdut un o dos llençols fins arribar mig despullats a la legislatura
actual, en la qual impera un garbuix enorme de persones sense cap mena de
preparació per la feina que suposadament han de dur a terme, i que van al
Parlament a escoltar o a llegir algun document que algun tècnic els ha
preparat, sense collita pròpia.
No és estrany les coses sorprenents que passen
a la Cambra Catalana ,
vista la seva composició, i el seu increïble full de ruta. Un full de ruta que
canvia cada dos per tres i provoca tota mena de contradiccions i topades amb el
suposat soci de legislatura de Junts x Sí, la CUP , ella mateixa fracturada, per decisions no
compartides per la totalitat dels seus membres.
En el ple ordinari d’aquesta setmana hem
tingut una mostra clara, contundent i palmària del que he descrit en la
introducció. Cap grup parlamentari de govern havia iniciat un Ple sense tenir
ben lligat el resultat que en sortiria dels principals punts de l’ordre del
dia. Ara ja no. La suma de tota l’oposició ha permès aprovar una proposta del
PSC destinada a recuperar la titularitat de l’ATLL ( aigües Ter – Llobregat) la
privatització més important i més mal feta de la història contemporània. S’ha
sumat a l ‘oposició, la CUP
que, tant aviat, figura com soci de govern, com soci de l’oposició ¡¡¡¡
Francament, un joc de mans, mai vist en el Parlament. En puc donar fe després
de 4 legislatures a peu d’hemicicle.
Però no n’hi havia prou amb aquest resultat
històric, produït ahir, dimecres. Avui, dijous, la portaveu adjunta de Junts x
Sí, Marta Rovira d’ERC, s’ha equivocat a l’hora d’indicar el vot a tota la
colla, i la majoria ha votat a favor de la proposta de concedir un ajut de
1.600 EUR/any per cada plaça d’escola bressol, tal com s’havia acordat en temps
del Tripartit. La CUP
no s’ha equivocat, hi ha votat amb plena convicció, a l’igual que ha fet en
altres temes lligats a matèria educativa, com garantir la continuïtat de places
de primària per a les escoles públiques, i altres punts igualment importants.
Vet aquí, que els diputats independentistes al
Congrés de Diputats donen lliçons de com s’han de fer les coses a Espanya, i
els seus col·legues aquí, demostren unes ineptituds impensables anys enrere, en
el funcionament parlamentari. Tot el que passa, tot el que es programa conté
unes dosis increïbles d’improvisació i desconeixement de la realitat política,
jurídica i econòmica en una escalada que no té límits. La mediocritat passa
factura, que ningú ho dubti. I sinó temps al temps.
Wednesday, March 02, 2016
LES DUES DIMENSIONS DEL DEBAT- art. Blogesfera socialista
LES DUES DIMENSIONS
DEL DEBAT.
Ahir varem tenir la
segona sessió del debat d’investidura i em va donar la sensació de veure i
viure un Congrés en dues dimensions. Uns hi anaven a construir un projecte i
altres a muntar un show. Segurament aquests segons imaginaven el que esperaven els
seus més acèrrims partidaris i no calia obrir la porta a noves incorporacions
de col·lectius que sense haver-los votat, potser ho farien en el futur. Ara i
aquí es viu el present, i pocs pensen en el futur.
Llastimosa la
intervenció de Rajoy fent befa de la valentia de Pedro Sánchez, i exposant uns
estirabots impropis d’un president, ni que sigui en funcions. Francament si en
un moment representava el passat més tronat, fou ahir; i el millor que pot fer
és deixar pas immediat a qualsevol altre membre del seu partit o a qualsevol
independent que vulgui entrar-hi per regenerar-lo de dalt a baix.
Tampoc em va
sorprendre l’entrada en escena d’un Pablo Iglesias, prepotent, en el paper d’un
agitador contundent, disposat a donar lliçons a tort i a dret, sabedor que
ningú li pot retreure un passat que no té. Em recorden comportaments de 30 o 40
anys enrere en mítings de Facultats, on les ocurrències podien atreure
aplaudiments, però no resolien els problemes. Imaginar una persona com aquesta
de Vice President d’un Govern és impensable, almenys en les actuals
circumstàncies i a falta de veure’l implicat en alguna altra acció de govern de
molta menys volada.
I el paper d’ERC va
ser l’imaginat , de la mà d’un Joan Tardà que sap el que s’espera d’ell. A mi
aquests papers destralers, de pinzell gruixut, simplificadors de tot, i amb
ganes de provocar i ser provocat , els considero deplorables perquè donen una
falsa imatge del nostre país. Diu que se’n van però és queden, diuen que hi son
per desconnectar però obliden que no estan connectats amb la realitat.
La resta de partits
a l’oposició no varen donar cap gran sorpresa, salvant la intervenció del PNB
que per mi és un dels grans partits del país, i sap sempre on situar-se per
jugar millor les cartes que té. Ho hem vist en el passat i ho continuarem veient
en el futur.
Altra cosa va ser
la intervenció d’Albert Rivera per part de Ciutadans. Ahir es va lluir,
mostrant un domini de l’escenari i dels mitjans de comunicació, com pocs
polítics tenen. La solvència en la presentació, debat i propostes, li varen
donar un rèdit immens. Ho veurem, si com tot sembla, anem a noves eleccions el
26 de juny.
I per últim, el
paper de Pedro Sánchez va ser solvent en les rèpliques i dúpliques mostrant
agilitat de reflexes, frescor en les respostes i un domini dels temps i les
reaccions pròpies d’un lideratge curtit. La sensació de tranquil·litat i
serenitat, malgrat caure-li retrets, acusacions, desprecis , i a canvi,
estendre la mà per continuar el diàleg i les negociacions per aconseguir formar
govern, trasllada serietat a la gent que busca solució als seus problemes, i no
veure un show mediàtic, pagat amb els diners de tots.
Per mi aquestes
varen ser les dues dimensions del debat. Uns, PSOE – C’s, a la recerca d’una
investidura per iniciar una nova etapa, més pròpia d’una Segona Transició que
no pas simplement per cobrir l’expedient, i els altres, a la recerca de fer
contents el seu electorat més convençut.
Uns varen trencar les barreres del seu electorat per oferir un projecte de
país, d’estat, i els altres, preparant unes noves eleccions , intentant mantenir
els seus votants i poca cosa més. HI ha oportunitat de modificar posicions,
però ahir es varen trencar uns quants ponts que alguns creien viables.
Difícilment es pot veure un acord entre PP i C’s, com igual d’impensable és un
acord entre PSOE i Podemos. Qui volia agitar l’escenari en comptes de
pacificar-lo ho va aconseguir, però així no es resolen els problemes, i d’aquí
el mèrit de Pedro Sánchez que sí està per construir i no destruir. El temps li
donarà la raó. Temps al temps.