Friday, March 04, 2016
IRRELLEVANTS - art. Regió 7
IRRELLEVANTS.
En política poques coses hi ha més frustrants
que el teu vot, la teva veu, la teva representació no serveixi per a res.
Passa, algunes vegades, quan un sol partit treu majoria absoluta o se n’ajunten
dos o tres i conformen majories molt àmplies. El que sí és estrany és que un
partit decideixi per si mateix esdevenir “irrellevant”. Es un fet paradoxal
molt difícil d’explicar a propis i estranys.
Doncs bé, aquesta raresa s’ha produït a
Catalunya , de manera semblant a com es comporten aquests mateixos partits en
molts altres temes , referits a la política catalana. I no parlo d’un sol
partit, sinó de tres, al mateix temps. Em refereixo a ERC, DIL / Convergència o
com es vulgui dir, i la part catalana de Podemos ( En comú podem).
En ple moment històric, amb uns resultats
electorals complicats, sense fàcil composició d’una majoria absoluta per poder
elegir president de govern i conformar una majoria consistent per tirar
endavant el govern de l’estat, resulta que decideixen no participar en les
negociacions i possibles pactes. Decideixen esdevenir “irrellevants”, passen
d’intervenir i de treure’n profit pel país que diuen defensar i representar.
Increïble, impensable per impossible, en altres latituds, però no aquí. Cal dir
que la posició de la part catalana de Podemos, està en una via diferent, si bé
no prou diferenciada dels altres dos: ERC i antiga Convergència.
Si ens centrem en la posició d’ERC amb 9
diputats i l’antiga Convergència amb 8, suposa una xifra prou significant i
rellevant de diputats com per obtenir contrapartides importants per Catalunya,
en el marc d’una negociació amb el PSOE. Doncs, no. Aquests 17 diputats estan
en altres batalles, en altres objectius, altres horitzons que saben
impossibles, però s’hi mantenen, de manera que no formen part de l’àmbit
parlamentari en el qual han participat i estat elegits. Aniran a Madrid a
escoltar, però no a ser escoltats, perquè ells ja n’han marxat ( espiritualment
parlant, és clar).
S’asseuran en els seus escons, i seran
“invisibles” a tots els efectes. Ningú compta amb ells, tampoc ells volen
exercir cap funció. Aniran a cobrar, passejar-se per l’hemicicle i esperar la
impensable “desconnexió” de Catalunya amb Espanya, per retornar a casa. Ja
està. Tant senzill com això, tant inimaginable com això.
Quin contrast amb els 6 diputats del PNB. Fins
i tot amb l’únic diputat de Coalició Canària o els dos de IU que compten a
l’hora de negociar i fer propostes de govern i legislatura. Concretament el
PNB, sempre, ha obtingut grans avenços pel País Basc de la seva presència a
Madrid, i molt especialment quan els seus vots han estat cobejats i buscats com
passa ara mateix. Es perfectament lícit demanar canvis, millores en les
relacions entre Estat i Comunitat, a canvi d’afegir els seus vots als dels
partits de govern, encara que es mantinguin fora.
Ara, era, i és encara, un moment
excepcionalment bo per Catalunya per poder aspirar a influir de manera decisiva
en la resolució dels conflictes pendents. Tenir 17 diputats a la mà, i fins i
tot 29 si hi sumem els 12 de En Comú Podem, podria significar un autèntic pacte
d’Estat per resoldre els 23 punts que l’ex president Mas va posar sobre la
taula de Rajoy, o per sumar-se a la iniciativa d’una modificació constitucional
en la que Catalunya trobi el seu encaix. I tot seguit, votar-ho en referèndum.
Amb molta menys força que tots ells, el PSC ha
marcat pautes rellevants en la negociació entre PSOE i C’s. No solament per
tenir Meritxell Batet en la mesa de negociació sinó per les aportacions que
s’han fet des de Catalunya, plasmades en canvis substancials, a nivell social i
territorial. HI ha qui ha estat rellevant, i vol continuar-ho sent, com el PSC
i altres que han optat per ser “irrellevants”. Allà ells, però la història els
jutjarà, no en tinc cap dubte.
# posted by joan roma cunill @ 11:44 PM 
