Wednesday, March 02, 2016

 

LES DUES DIMENSIONS DEL DEBAT- art. Blogesfera socialista

LES DUES DIMENSIONS DEL DEBAT.
Ahir varem tenir la segona sessió del debat d’investidura i em va donar la sensació de veure i viure un Congrés en dues dimensions. Uns hi anaven a construir un projecte i altres a muntar un show. Segurament aquests segons imaginaven el que esperaven els seus més acèrrims partidaris i no calia obrir la porta a noves incorporacions de col·lectius que sense haver-los votat, potser ho farien en el futur. Ara i aquí es viu el present, i pocs pensen en el futur.
Llastimosa la intervenció de Rajoy fent befa de la valentia de Pedro Sánchez, i exposant uns estirabots impropis d’un president, ni que sigui en funcions. Francament si en un moment representava el passat més tronat, fou ahir; i el millor que pot fer és deixar pas immediat a qualsevol altre membre del seu partit o a qualsevol independent que vulgui entrar-hi per regenerar-lo de dalt a baix.
Tampoc em va sorprendre l’entrada en escena d’un Pablo Iglesias, prepotent, en el paper d’un agitador contundent, disposat a donar lliçons a tort i a dret, sabedor que ningú li pot retreure un passat que no té. Em recorden comportaments de 30 o 40 anys enrere en mítings de Facultats, on les ocurrències podien atreure aplaudiments, però no resolien els problemes. Imaginar una persona com aquesta de Vice President d’un Govern és impensable, almenys en les actuals circumstàncies i a falta de veure’l implicat en alguna altra acció de govern de molta menys volada.
I el paper d’ERC va ser l’imaginat , de la mà d’un Joan Tardà que sap el que s’espera d’ell. A mi aquests papers destralers, de pinzell gruixut, simplificadors de tot, i amb ganes de provocar i ser provocat , els considero deplorables perquè donen una falsa imatge del nostre país. Diu que se’n van però és queden, diuen que hi son per desconnectar però obliden que no estan connectats amb la realitat.
La resta de partits a l’oposició no varen donar cap gran sorpresa, salvant la intervenció del PNB que per mi és un dels grans partits del país, i sap sempre on situar-se per jugar millor les cartes que té. Ho hem vist en el passat i ho continuarem veient en el futur.
Altra cosa va ser la intervenció d’Albert Rivera per part de Ciutadans. Ahir es va lluir, mostrant un domini de l’escenari i dels mitjans de comunicació, com pocs polítics tenen. La solvència en la presentació, debat i propostes, li varen donar un rèdit immens. Ho veurem, si com tot sembla, anem a noves eleccions el 26 de juny.
I per últim, el paper de Pedro Sánchez va ser solvent en les rèpliques i dúpliques mostrant agilitat de reflexes, frescor en les respostes i un domini dels temps i les reaccions pròpies d’un lideratge curtit. La sensació de tranquil·litat i serenitat, malgrat caure-li retrets, acusacions, desprecis , i a canvi, estendre la mà per continuar el diàleg i les negociacions per aconseguir formar govern, trasllada serietat a la gent que busca solució als seus problemes, i no veure un show mediàtic, pagat amb els diners de tots.

Per mi aquestes varen ser les dues dimensions del debat. Uns, PSOE – C’s, a la recerca d’una investidura per iniciar una nova etapa, més pròpia d’una Segona Transició que no pas simplement per cobrir l’expedient, i els altres, a la recerca de fer contents el  seu electorat més convençut. Uns varen trencar les barreres del seu electorat per oferir un projecte de país, d’estat, i els altres, preparant unes noves eleccions , intentant mantenir els seus votants i poca cosa més. HI ha oportunitat de modificar posicions, però ahir es varen trencar uns quants ponts que alguns creien viables. Difícilment es pot veure un acord entre PP i C’s, com igual d’impensable és un acord entre PSOE i Podemos. Qui volia agitar l’escenari en comptes de pacificar-lo ho va aconseguir, però així no es resolen els problemes, i d’aquí el mèrit de Pedro Sánchez que sí està per construir i no destruir. El temps li donarà la raó. Temps al temps. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?