Wednesday, March 02, 2016
LES DUES DIMENSIONS DEL DEBAT- art. Blogesfera socialista
LES DUES DIMENSIONS
DEL DEBAT.
Ahir varem tenir la
segona sessió del debat d’investidura i em va donar la sensació de veure i
viure un Congrés en dues dimensions. Uns hi anaven a construir un projecte i
altres a muntar un show. Segurament aquests segons imaginaven el que esperaven els
seus més acèrrims partidaris i no calia obrir la porta a noves incorporacions
de col·lectius que sense haver-los votat, potser ho farien en el futur. Ara i
aquí es viu el present, i pocs pensen en el futur.
Llastimosa la
intervenció de Rajoy fent befa de la valentia de Pedro Sánchez, i exposant uns
estirabots impropis d’un president, ni que sigui en funcions. Francament si en
un moment representava el passat més tronat, fou ahir; i el millor que pot fer
és deixar pas immediat a qualsevol altre membre del seu partit o a qualsevol
independent que vulgui entrar-hi per regenerar-lo de dalt a baix.
Tampoc em va
sorprendre l’entrada en escena d’un Pablo Iglesias, prepotent, en el paper d’un
agitador contundent, disposat a donar lliçons a tort i a dret, sabedor que
ningú li pot retreure un passat que no té. Em recorden comportaments de 30 o 40
anys enrere en mítings de Facultats, on les ocurrències podien atreure
aplaudiments, però no resolien els problemes. Imaginar una persona com aquesta
de Vice President d’un Govern és impensable, almenys en les actuals
circumstàncies i a falta de veure’l implicat en alguna altra acció de govern de
molta menys volada.
I el paper d’ERC va
ser l’imaginat , de la mà d’un Joan Tardà que sap el que s’espera d’ell. A mi
aquests papers destralers, de pinzell gruixut, simplificadors de tot, i amb
ganes de provocar i ser provocat , els considero deplorables perquè donen una
falsa imatge del nostre país. Diu que se’n van però és queden, diuen que hi son
per desconnectar però obliden que no estan connectats amb la realitat.
La resta de partits
a l’oposició no varen donar cap gran sorpresa, salvant la intervenció del PNB
que per mi és un dels grans partits del país, i sap sempre on situar-se per
jugar millor les cartes que té. Ho hem vist en el passat i ho continuarem veient
en el futur.
Altra cosa va ser
la intervenció d’Albert Rivera per part de Ciutadans. Ahir es va lluir,
mostrant un domini de l’escenari i dels mitjans de comunicació, com pocs
polítics tenen. La solvència en la presentació, debat i propostes, li varen
donar un rèdit immens. Ho veurem, si com tot sembla, anem a noves eleccions el
26 de juny.
I per últim, el
paper de Pedro Sánchez va ser solvent en les rèpliques i dúpliques mostrant
agilitat de reflexes, frescor en les respostes i un domini dels temps i les
reaccions pròpies d’un lideratge curtit. La sensació de tranquil·litat i
serenitat, malgrat caure-li retrets, acusacions, desprecis , i a canvi,
estendre la mà per continuar el diàleg i les negociacions per aconseguir formar
govern, trasllada serietat a la gent que busca solució als seus problemes, i no
veure un show mediàtic, pagat amb els diners de tots.
Per mi aquestes
varen ser les dues dimensions del debat. Uns, PSOE – C’s, a la recerca d’una
investidura per iniciar una nova etapa, més pròpia d’una Segona Transició que
no pas simplement per cobrir l’expedient, i els altres, a la recerca de fer
contents el seu electorat més convençut.
Uns varen trencar les barreres del seu electorat per oferir un projecte de
país, d’estat, i els altres, preparant unes noves eleccions , intentant mantenir
els seus votants i poca cosa més. HI ha oportunitat de modificar posicions,
però ahir es varen trencar uns quants ponts que alguns creien viables.
Difícilment es pot veure un acord entre PP i C’s, com igual d’impensable és un
acord entre PSOE i Podemos. Qui volia agitar l’escenari en comptes de
pacificar-lo ho va aconseguir, però així no es resolen els problemes, i d’aquí
el mèrit de Pedro Sánchez que sí està per construir i no destruir. El temps li
donarà la raó. Temps al temps.