Saturday, March 26, 2016
ASSESSOR - DIBA , art. Regió 7
ASSESSOR – DIBA.
Pels no entesos, començo aclarint que quan
diem Diba, ens referim a Diputació de Barcelona, i quan parlem de Gene, volem
dir, Generalitat de Catalunya.
Aquesta és la meva darrera setmana com
assessor del Grup Socialista a Diba, i considero oportú informar una mica sobre
les feines que fem els assessors, en un moment en que molts creuen que son
càrrecs ficticis, o de molt poc interès i utilitat. Quan no , premis de
consolació per a polítics que han perdut la feina, i no troben res millor.
En el meu cas, el PSC em va proposar el càrrec
d’assessor, pel meu coneixement de Diba. Durant trenta-set anys m’he mogut per
la casa com si fos el meu segon ajuntament. Conec totes les àrees, tots els
serveis com per treure’n el màxim profit pel municipi que presideixo, i per
derivació, per tots els municipis que he tingut a càrrec. El segon motiu fou el
coneixement del territori adscrit, les comarques del Bages, Berguedà, però també
amb bons coneixements de l’Anoia i Osona. No en va havia estat diputat adscrit
a la Catalunya Central ,
durant els meus anys en el Parlament.
Com assessor territorial, he compaginat uns
dies a la setmana, presencials a Diba, amb altres recorrent el territori assignat:
Bages i Berguedà. Ser assessor suposa ser els ulls i orelles dels diputats/des
del Grup Socialista, en el territori, per informar dels recursos que Diba posa
a disposició dels municipis, però alhora, portar cap a Diba les necessitats del
territori. Es una acció d’anada i tornada essencial per una institució com Diba,
al servei dels 311 ajuntaments de la província.
Aquesta feina suposa informar i facilitar la
feina als alcaldes, en primer lloc per tal que puguin obtenir el màxim d’ajuts
econòmics, tècnics i humans de Diba, però també als regidors perquè tinguin
coneixement de tot el que poden ajudar a demanar, en benefici dels municipis,
on estan en el govern o a la oposició. I en un territori poblat de petits
municipis, la solució més útil per tenir-hi contacte és anant allà mateix. Això
vol dir, fer uns tres mil cinc-cents quilòmetres al mes, amunt i avall,
inclosos en el sou que tenim establert. No hi ha indemnitzacions extres per
quilometratge, ni altres suplements o compensacions. Cada quatre anys toca
canviar de vehicle.
Però, si important és la feina territorial, de
suport, ajuda i assessorament als grups municipals, encara ho és més la
d’esdevenir informadors i assessors dels diputats/des del grup socialista, i
per mitjà d’ells de tot el conjunt de Diba. Portar les peticions, propostes,
alternatives, canvis en el funcionament de determinats serveis de Diba, per
millorar la seva eficàcia, suposa incrementar l’eficàcia d’aquesta institució.
I puc assegurar que si Diba ha arribat a ser
el model d’eficiència de totes les diputacions d’Espanya, és per la capacitat
d’adaptació que ha tingut des de 1979 fins ara. Durant 32 anys ha estat
governada pel PSC i en aquest llarg període la seva transformació ha estat
immensa, fins esdevenir exemple de com una feixuga administració pot
convertir-se en àgil, eficient i propera al territori que serveix.
Aquesta eficàcia i proximitat ha estat mèrit
dels càrrecs polítics directes, però també dels indirectes, com som els
assessors. Estem disponibles tots els dies de la setmana per informar i
documentar tot el que passa a la casa i fora d’ella, mitjançant informes
verbals o per escrit. Hem de conèixer tot, per poder informar de tot, i de
nosaltres depèn que moltes decisions es prenguin amb coneixement de causa. Puc
assegurar que dotzenes de petites i grans decisions han estat fruit de les
propostes i alternatives presentades per nosaltres, fruit de la pròpia
experiència o per haver sabut traslladar les inquietuds dels ajuntaments. La
realitat demostra que Diba, ha estat essencial pel progrés municipal i ara més
que mai. Tant de bo, la Gene
hagués copiat l’estructura i funcionament de Diba. D’una altra manera estaria a
nivell econòmic, funcionarial i d’eficàcia. Si no existissin els assessors,
s’haurien d’inventar per fer les funcions de connexió directa entre qui
decideix i qui coneix el territori o les matèries que té encomanades.