Tuesday, March 29, 2016
PENSIONISTA NO JUBILAT - art. Blogesfera socialista
PENSIONISTA, NO JUBILAT.
El passat dia 25 de
març, vaig assolir l’estat civil de pensionista, que no el de jubilat. Vull
deixar clara aquesta distinció perquè la paraula “jubilat” dona la sensació de
deixar de treballar o estar actiu, en tots els àmbits de la vida privada,
pública, associativa, cultural, etc, etc. I res d’això, està en el meu ànim. Al
contrari, la meva intenció, si la salut ajuda, és mantenir l’activitat en tots
els apartats en que em moc, si bé amb intensitats molt diferents.
La principal
activitat fins ara, ha estat la política, a la qual m’ hi he dedicat, en cos i
ànima, durant prop de 40 anys. Es gairebé tota la vida activa, en la qual hi
vaig entrar com simpatitzant en els llunyans anys en que treballava i estudiava
a Suïssa, primer com activista de l’Assemblea de Catalunya , a l’estranger, i
després ja dintre del Partit Socialista. A partir d’aquí, Regidor de
l’Ajuntament de Borredà, compaginant càrrecs a nivell de partit, primer a la
comarca del Berguedà, després a nivell de la Federació XIla Federació , i president
del Consell de la
Federació.
Arribat en el punt
en que estem, és evident que toca canviar de registre i organitzar els propers
anys amb objectius diferents als tinguts fins ara. La darrera tasca, la
d’assessor del Grup Socialista a la Diputació de Barcelona, m’obligava a baixar molt
sovint a Barcelona. Aquest serà el primer canvi positiu a modificar. D’ara
endavant, només em caldrà baixar per les gestions i tràmits, propis d’Alcalde,
i prou. Es cert que estar en moltes organitzacions municipalistes, obliga a
desplaçaments sovintejats, però ja no tenen la constància de la feina diària a
Diba.
A nivell de partit,
ja he comunicat la meva disponibilitat a continuar actiu a nivell territorial
però amb càrrecs menors. Més de suport i recolzament que no pas de direcció, i
per descomptat, deixar pas a un nou o nova Presidenta del Consell. Si una cosa
he tingut clara en la vida política és decidir el moment oportú per deixar un
càrrec i no perpetuar – se en cap d’ells.
Pel que fa
l’Alcaldia de Borredà, el moment de decidir serà dintre d’un any, quan arribem
a meitat de mandat. M’agradaria trobar relleu en una persona que vulgui
continuar la tasca iniciada 37 anys enrere, a l’abril del 79, quan varem entrar
en els primers ajuntaments democràtics. Encara que alguns creguin que no he
buscat relleu, el cert és que alguns dels proposats no estaven per la labor.
Tant en municipis grans com petits, és molt important tenir dues candidatures,
com a mínim. La dinàmica govern – oposició, ben portada és positiva pel
conjunt, igual que la alternança. Queda encara un immens treball per dur a
terme a nivell de poble de cara els propers anys, i és lògic desitjar una certa
continuïtat, tot i tenir clar que el canvi de persones, sempre suposa un canvi
de prioritats i tarannà.
En quan a la vida
personal, tot ha d’anar a un altre ritme, compaginant tasques socials amb
altres recreatives, culturals, esportives i d’oci. Tinc clar que vull dedicar
algunes hores a la setmana a tasques a favor de la societat, en el marc
d’alguna ONG, però també d’ajuda a col·lectius molt determinats com el de la
gent gran. També he demanat informació per cursar alguns estudis universitaris
, relacionats amb la història, cultura i l’art, i recuperar algun dels idiomes
estudiats i que ara tinc totalment rovellats, com és el rus. En la meva
joventut el idioma obligatori era el francès i lògicament el castellà. Per
causes massa llargues d’explicar, vaig continuar amb l’anglès i el rus, alhora.
Aquests 4 idiomes varen ser objecte d’amplis i profunds estudis, convençut de
la seva importància pels objectius de futur. Ja a Suïssa, em vaig proposar
dominar el català, llegit i escrit,d e forma autodidacta, i allà vaig poder
aprendre l’italià i l’alemany, a més de poder practicar els altres quatre.
Estava en una Acadèmia d’Idiomes amb professors nadius de més d’una dotzena de
nacionalitats, el lloc ideal per aprendre i practicar tots els idiomes, i va
ser allà on em varen encarregar la confecció de 3 llibres d’aprenentatge de
l’espanyol per a estrangers.
Curiosament he
pogut practicar tot sovint l’alemany a Borredà mateix, però en canvi fa molts
anys no practico el rus. Ara serà hora de recuperar-lo i aprofitar per fer
alguna visita a Rússia. Quan vaig voler-hi anar, estava prohibit, i tots els
estudiants de rus estàvem fitxats per la policia ...en fi, serà interessant
recordar vells temps.
En resum,
pensionista, però no jubilat, i amb ganes d’activitat en molts diversos àmbits
sense les obligacions pròpies d’una feina remunerada. La meva feina municipal
sempre ha estat de caràcter voluntari i així continuarà. Es molt gratificant
veure el progrés del poble en base a les propostes i projectes que decidim tots
els membres de l’equip de govern, supervisats i contrastats amb els membres de
l’oposició. Mirant enrere la feina feta ha estat impressionant, mèrit de tots
els regidors, alcaldes i borredanesos, en general. Queda encara molt per fer,
però ha valgut la pena els esforços dedicats a la millora del municipi.
Borredà, 29 de març
de 2016.
# posted by joan roma cunill @ 3:58 AM 
