Friday, March 11, 2016
EXCUSA INACCEPTABLE - art. Nació Digital Solsona
EXCUSA INACCEPTABLE.
En el debat sobre pobresa en el Parlament,
varem poder escoltar les xifres de la pobresa a Catalunya i el que aquestes
fredes xifres amaguen. Tenim, aquí mateix, una pobresa similar a situacions
viscudes arran de la guerra civil, i a la que podem veure en països mal
anomenats del Tercer o Quart món. I la situació, dura, i dura...sense un final
ni a curt ni a mitjà termini.
Quan això passa, un govern ha de modificar
tots els seus plantejaments per fer-hi front, fins i tot a costa de coses
considerades essencials. Em resulta especialment indignant assistir a tota mena
de reunions institucionals, en les quals els representants del govern treguin
sempre el recurs fàcil, de la falta d’un finançament adequat de Madrid, o el
més indignant encara, de que quan siguem independents aquest tema quedarà
resolt. I ja està, ells tants contents, i tirem milles.
Els qui estem al front d’institucions, en el
nivell que sigui, hem de tenir clara la realitat del nostre entorn i dedicar-li
els recursos necessaris. En el meu cas, alcalde d’un petit poble, les
prioritats son clares, i si hem de retallar despesa, la retallarem de temes no
essencials, per preservar els que son prioritaris. No hem dit mai que no a cap
de les propostes d’ajuda presentades per la treballadora social, degudament
fonamentades i informades. I si calgués suspendríem activitats del propi
ajuntament o d’altres col·lectius per mobilitzar recursos cap a l’àrea de
serveis socials.
Si això ho fem els ajuntaments, el mateix
hauria de fer la Generalitat. I
aquí no s’ha fet, ni hi ha intenció de fer-ho. I cal dir que el sistema de
finançament és tant o més injust pels ajuntaments que no pas per la Generalitat. Que
ningú ara vingui a pensar que els ajuntaments podem fer sacrificis o resoldre
més temes que el govern català perquè tenim recursos adequats i segurs, perquè
no és cert.
Per això resulta inacceptable el discurs del
president de la
Generalitat , a l’inici del debat sobre pobresa, plantejant
que només tindrà solució el dia que Catalunya sigui independent. Mentrestant
que tothom s’aguanti com pugui, i d’aquí uns anys ja veurem qui se n’ha sortit.
Un polític no pot dir això. Es indignant i no respon a la veritat. El govern
català podria, més ben dit, hauria de modificar radicalment la seva composició
i les seves prioritats per lluitar contra l’atur i fer front a la pobresa, com
trets fonamentals de l’acció de govern.
No pot excusar-se per no ser un Estat, i veure
el brutal repartiment de càrrecs entre els socis de la coalició, per fer
tasques que ningú necessita ni demanda. O per mantenir estructures engreixades
durant anys per perpetuar-se en el poder, com son tots els mitjans de
comunicació públics, al servei del govern, o multitud d’organismes públics que
no tenen funcions específiques ni justifiquen el diner que s’hi destina. I ja
no diguem les escandaloses despeses en protocol, representació oficial,
delegacions a l’estranger o generoses subvencions a determinades entitats i
organitzacions....
Mentrestant hi hagi malbaratament de recursos,
un president no pot dir que no té diner per destinar als més febles, als més
necessitats. Catalunya ha estat molt mal administrada, i malgrat tot, no es
redreça el rumb. La mala gestió continua i ara es reclama aprovar el pressupost
per aquest any 2016 com a excusa per no poder dedicar diner a la lluita contra
la pobresa. Es una excusa similar a la donada l’any passat, i l’any anterior, i
l’anterior...Ja no cola. D’aquest debat el que sí quedarà clar és la falta de
prioritats clares del govern i les falses promeses fetes a la CUP , per aconseguir la
investidura del president. No hi ha 270 milions per la lluita, perquè ni es
tenen ni hi ha voluntat d’ aconseguir-los.