Tuesday, March 22, 2016
COL.LECTIUS MÉS COLPEJATS.- art. Blogesfera
COL·LECTIUS MÉS
COLPEJATS.
Cada trimestre acostumem a rebre resums de la situació econòmica, i malgrat
els pronòstics de lleugera millora de l’economia, hi ha col·lectius que es
troben brutalment afectats per la impossibilitat de trobar treball, en cap sector.
Aquests son els principals perjudicats per la falta d’expectatives, i els que
haurien de tenir preferència a l’hora d’incentivar l’economia del país.
Els principals afectats son els joves amb gairebé la meitat sense feina, ni
esperances a curt termini, de trobar-ne. A continuació els majors de cinquanta
anys, massa vells per trobar feina, i massa joves per esdevenir pensionistes, i
un tercer gran àmbit afectat , del qual no se’n parla tant, és el col·lectiu
dels discapacitats que tenien feina i l’han perduda, en el pitjor moment i amb
les pitjors expectatives de recuperar-la. Moltes empreses solidàries no han
pogut aguantar els embats de la crisis i han hagut de tirar la tovallola, quan
haurien d’haver estat especialment protegits.
Des dels municipis, amb ajuts externs, sobretot de la Diputació de Barcelona,
es convocaran plans d’ocupació, per poder atendre alguns d’aquests àmbits
afectats, però la incidència és mínima , davant la magnitud de les necessitats,
i la solució no deixa de ser molt provisional i puntual.
Només la represa econòmica permetria recuperar activitat i treure de l’atur
una part d’aquests col·lectius . Per això és especialment greu la situació de
paràlisis per la formació d’un nou govern estatal . Els mesos van passant i es
desaprofiten les ocasions per incentivar la activitat i promoure polítiques
actives contra l’atur.
No estem en un país procliu als pactes i estem veient uns debats,
controvèrsies i comportaments molt poc edificants, per la majoria de ciutadans,
però molt especialment pels que es troben en situació d’emergència social.
Discutir ara, si cal estar molt a prop, ideològicament parlant, d’un altre
partit com per poder pactar, és molt poc sensat quan hi ha unes emergències que
poden ser assumides per partits allunyats en determinats temes, però units per
unes prioritats clares. Ara no és moment de grans debats filosòfics, sinó anar
al gra. Portar estabilitat al país, tornar a les meses de negociació de la UE , amb unes idees clares,
impulsar els sectors que més possibilitats de creixement tinguin, lluitar
eficaçment contra el frau fiscal com a via ràpida per aconseguir recursos per
redistribuir als sectors més febles.
Per dur a terme aquestes accions no cal perdre gaire el temps en
ideologies, sinó en aplicar formules ràpides i eficients. En els estudis
enviats, queda clar l’esforç que han fet les famílies per aguantar la crisis i
compartir els recursos procedents de les pensions dels pares o avis, compartir
vivenda, i compaginar tota mena d’activitats per sobreviure, però tot té un
límit. I en molts casos, s’ha superat.
El PP no pot ser la solució perquè ens ha portat a una situació límit, amb
un president incapaç de reaccionar en els moments més essencials. Si hi ha una
proposta d’investidura i les primeres dues-centes mesures per encarar les
principals urgències del país, per part del PSOE i C’s, que Podemos s’hi
afegeixi, directa o indirectament i puguem veure un esclat de sol on fins ara
només hi ha negres núvols. La solidaritat ha estat increïblement forta, però
està exhausta. Els col·lectius més colpejats necessiten una esperança
immediata, que només pot venir d’un nou govern progressista.