Tuesday, March 22, 2016
EL SOCI FIABLE - art. Nació Digital Solsona
EL SOCI FIABLE.
No han estat gens
fàcils els darrers cinc anys, pel PSC.
Tampoc per altres partits com podem veure amb ICV – EUA, Unió
Democràtica, i la mateixa Convergència que semblava capejar tots els temporals,
a dia d’avui es troba immersa en una crisis d’identitat i transformació que ni
ells mateixos saben com se’n sortiran. Fins i tot , un de tant recent com
Podemos, no deixa d’estar en plena tempesta , amb forces centrífugues i
centrípetes de les quals ningú en sap el resultat final.
Però, tornant al
principi, hem de reconèixer la forta crisis que ha colpejat el PSC amb sortides
individuals i col·lectives, més o menys explicades i explicables, que de tot hi
ha en aquests moviments. Fa prop de quaranta anys que milito en el partit, i
algunes sortides m’han semblat lògiques i fins i tot oportunes , a la vista de
la trajectòria que alguns havien imprès en els càrrecs que ostentaven. Malament
quan algú es creu per damunt del bé i del mal, o que ja no li fa falta el
partit per tirar endavant un projecte col·lectiu i el vol fer, individual.
Si estem en un
partit és perquè defensem uns ideals molt similars, uns als altres. Pot haver-hi
qüestions puntuals o de matís, però no en els grans temes, que son el nostre
ADN col·lectiu. En aquest llarg camí hem perdut uns quants centenars de
militants i uns pocs milers de simpatitzants, fins arribar al moment actual en
que el temporal ha amainat i tothom es troba a l’espera de nous temps.
La situació present
no és gens fàcil ni per nosaltres, els socialistes, ni per cap altre partit,
per molt segur que sembli en els seus posicionaments. El procés sobiranista ha
trencat les costures de tots els partits, i tampoc ha beneficat gaire als seus
defensors. Els resultats d’ERC que és el més representatiu no son res de
l’altre món, si ens atenim al que hauria de ser quan parlen d’una majoria
sobiranista. De fet no la té ningú, i el país es troba separat en dues meitats,
sense previsió de decantaments sobtats o forts, cap una banda o altra. Mantenir
aquest impasse no deixa de ser negatiu pel conjunt per quan tot ha quedat a
l’espera de novetats que ningú controla.
Mentrestant la vida
continua a nivell municipal, i aquells partits de govern que no tenien una
majoria prou estable la busquen en els més propers. O sinó en els més
adaptables a un programa comú. Fa ben pocs dies que s’ha pactat a Girona. Un
pacte entre Convergència i el PSC, conformant una àmplia majoria que pot
encarrilar la ciutat cap un futur de progrés, oblidant els sobresalts dels
darrers mesos.
Cosa semblant
s’està culminant a Barcelona – capital, entre Ada Colau i Jaume Collboni. Un gran pacte d’aquí a final de mandat que
ampliï la força guanyadora amb quatre regidors del PSC que puguin aportar
experiència i coneixement de la ciutat.
Aquests dos casos en dues grans ciutats mostren la fiabilitat dels
socialistes quan toca formar govern. Es cert que se’ns critica i que hem tingut
algunes mostres de defalliment, però tenir Miquel Iceta de Primer Secretari,
haver posat ordre en alguns plantejaments territorials i haver concordat
posicionaments amb el PSOE, facilita un cert retorn a la calma i la reflexió.
Queda molta feina per fer, però els grans partits, amb una llarga trajectòria,
superen les crisis, amb un reforç de les seves posicions. Ara tot està en qüestió, però dintre d’uns
mesos es demostrarà qui tenia o té raó i qui, no. Serà el moment de tirar
endavant plantejaments que semblen obsolets.
# posted by joan roma cunill @ 1:55 AM 
