Thursday, March 10, 2016
MÉS DESPROPÒSITS - art. Blogesfera socialista
MÉS DESPROPÒSITS.
Si tingués més
temps lliure em plantejaria fer un llibre sobre el gran nombre de despropòsits
que podem veure, relacionats amb l’anomenat “procés” o via cap una
independència imaginària, perquè res indica que pugui ser factible. Almenys pels
qui toquem de peus a terra .
Però bé, el temps
ens donarà o ens traurà la raó, i 16 mesos que queden, passen ràpids com per
animar tothom a esperar i veure resultats de si hem marxat o estem en el mateix
lloc.
El que voldria avui
remarcar és l’escalada de despropòsits que superen tot el que era imaginable,
ni que passés a Catalunya, capital ja ,per mèrits propis, de les idees i
actuacions més descabellades en tots els àmbits i sentits.
Que l’ex conseller
de Presidència i actual diputat al Congrés , Quico Homs, demanés comparèixer
davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per explicar la seva
implicació en la consulta del 9 N, em va semblar estrany però vaig pensar que
potser li havia vingut un rampell de seny i volia abreujar el procediment judicial,
però no, hi va anar però va decidir que les preguntes del fiscal no eren
pertinents perquè li tenia mania i depenia del govern central ¡¡¡¡ Carai, quina
reacció tant curiosa i sorprenent ¡¡¡ de manera que hi va anar, va donar una
versió al tribunal, però no va contestar cap de les preguntes realment
importants i fonamentals. Per això es va emparar en l’aforament de diputat i
dir que només les contestaria davant el Tribunal Suprem. Vaja nou ridícul amb
una cobertura mediàtica dels mitjans de comunicació públics, al servei de
Convergència.
Però, el que vaig
trobar encara més inimaginable en un país democràtic, va ser l’acompanyament
que portava per arribar a la seu del TSJC. En cap país de llarga tradició
democràtica es veuria tot el govern de la Generalitat , anant a
la seu d’un tribunal, per acompanyar un investigat ,per molt amic i company que
sigui. Però el súmmum del despropòsits era la presència en la comitiva de la PRESIDENTA DEL
PARLAMENT DE CATALUNYA. Fins aquí podíem arribar, i mai, mai, es pot acceptar
que la segona màxima representant del país, pugui aparèixer donant suport a un
investigat, i intentant pressionar un tribunal de justícia. Aquesta presidenta
no és conscient del paper que li han donat ni els posicionaments que ha de
tenir, ni que sigui a nivell formal.
Però seguint en
aquest món de despropòsits no té pèrdua les declaracions fetes a la ràdio per
l’ex president Mas, en el sentit de que és impensable aconseguir la
independència en els 16 mesos que queden ¡¡¡ Impossible diu, i recomana passos
segurs i prudents al seu successor en el càrrec. Francament increïble en qui va
portar el país a una situació de greu inestabilitat i va fer creure que es
podia aconseguir una independència trencant amb la legalitat existent ¡¡¡
Però és que en una
nova prova d’incongruència, i falta d’assumpció de responsabilitats, exposa que
ell només va ser animador o impulsor de la consulta del 9N però mai
l’instigador ni executor. La dita popular exposa que s’atrapa abans un mentider
que un coix, i és ben veritat. Està més que provat que els ordinadors del 9N
provenien d’una compra feta per la Generalitat , portaven el logotip del Departament
d’Ensenyament, i al darrere hi havia empreses contractades per la Generalitat , per
altres finalitats...perquè no assumir les responsabilitats ? Com pot donar
exemple un polític que no accepta les responsabilitats en que ha incorregut ?
I arribats fins
aquí, perquè carai varen ser tant poc intel·ligents a l’hora de planificar la
consulta del 9N, i en comptes de ficar-se en aquests embolics, no deixaven que
fos l’ANC, la organitzadora de tot el dispositiu ? Estic en contra de la
judicialització d’aquesta part del procés, però és vergonyós veure les
explicacions, tripijocs, excuses, mitges mentides i mitges veritats ....dels principals
implicats, en comptes d’afrontar la realitat amb valentia i claredat. Tot plega
dona una imatge penosa dels principals càrrecs del govern de la Generalitat i
demostren l’extrema mediocritat del conjunt. Si algú pensava que els
despropòsits eren cosa del passat, podem veure que son ben presents. I més que
en veurem.