Friday, March 11, 2016
FUTUR EN FEMENÍ - art. Regió 7
FUTUR EN FEMENÍ.
Va ser una bona
idea dedicar una data concreta cada any a un tema, un problema, conflicte o
esdeveniment rellevant, per poder-ne parlar i comprovar els avenços o
retrocessos, en un any. El de la dona treballadora valia la pena perquè el 8 de
març, dies abans i dies després, serveix per passar revista a la situació
actual. Una situació gens satisfactòria, molt lluny dels avenços que hauria
d’haver aconseguit. I tanmateix tinc clar que el futur portarà nom de dona.
Estem parlant de més del cinquanta per cent de la humanitat, amb diferències
abismals entre països i latituds.
Aquí, a casa
nostra, s’ha avançat, però a un ritme de cargol quan en molts altres temes
exigim anar a tot drap. De fet, mirant estadístiques d’aquests dies ,previs i
posteriors a la data de commemoració contemplem situacions que no tenen
explicació ni justificació. La més increïble és que per un mateix treball una
dona pugui cobrar un vint o trenta per cent menys que un home. Aquesta situació
sempre m’ha semblat incomprensible, inexplicable i impensable que es mantingui
quan la Constitució ens iguala en drets i deures i tothom l’hauria de complir i
fer complir en un aspecte tant rellevant com aquest.
I permeteu-me,
almenys, sentir un legítim orgull de constatar que els tants maltractats
polítics en molts aspectes, han garantit igualtat de condicions de treball, sou
i representació en aquest àmbit. No hi ha diferències en el món de la política
entre càrrecs masculins i femenins, però tampoc en les administracions
públiques, de manera que és impensable que un secretari, interventor,
administratiu, auxiliar....pugui cobrar més que una dona en aquests mateixos
càrrecs. Aquí la igualtat es compleix i es fa complir. Perquè no en la resta de
la societat ?
Tornant a la
política, uns partits més que altres, han imposat a nivell intern la composició
de llistes pel sistema de “cremallera”( home- dona/ dona-home) com a via
obligada per aconseguir la igualtat de representació. Es una via no sempre
fàcil d’aconseguir complir, precisament per les majors obligacions o
dependències de les dones en matèria familiar. Però es va obrint pas, poc a poc
i en pocs anys, la representació i posició de les dones serà equiparable a la
dels homes, a tots els nivells de la política. Però, estem molt lluny, en la
societat civil, en general.
Mentrestant hi ha
notícies constants en els mitjans de comunicació sobre vulneració, ja no de
drets, sinó de vida , per una violència extrema contra dones. La cultura,
educació, àmbit familiar, tradicions i costums mal enteses...provoquen
reaccions amb uns finals brutals i fatals. Es en aquest àmbit familiar on la
independència de la dona esdevé fonamental. Tenir o no tenir treball esdevé ja
no una qüestió d’amor propi, sinó de supervivència i de possibilitat de trencar
vincles familiars quan la relació ja no funciona. Queda clar que tots els
governs, i nivells d’administració han de tenir eines suficients per poder
actuar d’immediat davant la urgència i emergència, però igual de clar queda que
la via més decisiva és la de proporcionar treball a un col·lectiu que sempre ha
quedat en segon terme. I com podem veure , no solament a l’hora de trobar
feina, sinó, que a més cobren menys per fer el mateix que un home.
De poc serveix fer
aquestes reflexions uns pocs dies, cada any, sinó aportem solucions. El que
toca és reforçar les vies de la discriminació positiva cap a les dones, i
exigir igualtat de tracte. Si reclamem el compliment dels preceptes
constitucionals en altres temes, que més i millor no hem de fer quan afecta a
més de la meitat de la població. I ho podem aconseguir si cadascú en la
parcel·la on actua, ho fa possible. Aquesta és la via adequada.
# posted by joan roma cunill @ 10:55 PM 
