Friday, February 27, 2015
QUADRAR NÚMEROS - art. Regió 7
QUADRAR NÚMEROS.
Quan diem que el paper ho aguanta tot, ens referim a que sobre el paper és
fàcil resoldre els problemes, però a la pràctica, a la vida real, les coses son
com son, i no com voldríem que fossin.
Dic això, a la vista de la situació de crisis que travessen molts
equipaments i infraestructures municipals, de la Generalitat o de
l’Estat, fetes en els anys de vaques grasses, sense pensar en el cost del
manteniment, ni amb canvis substancials en el comportament de la gent.
Per raons d’espai em centraré en uns quants exemples del nostre territori.
Durant molts anys, els ajuntaments demanaven ajuts a Diputació, Generalitat i
Estat per construir tota mena d’equipaments: culturals, esportius, d’oci i
lleure, etc, sense parar massa atenció al cost de manteniment i reposició de
materials.
En un moment donat, el Govern va voler posar una mica d’ordre i va decidir
demanar plans nacionals d’equipaments , com a mesura per planificar on havia
d’anar cada cosa. En un país com el nostre, molt desordenat, i molt supeditat
al clientelisme polític, la idea inicial es va transformar en una cursa per
justificar grans obres en els llocs més inversemblants del país. I com que el
paper ho aguanta tot, es presentaven plans de rendibilitat que quadraven pels
quatre costats.
Uns enganyaven, i els altres es deixaven enganyar, fins arribar al punt on
ens trobem en que tenim piscines cobertes que no es poden mantenir. Teatres
buits per falta de públic suficient com per mantenir una programació fixa.
Pavellons impossibles de conservar. Centres culturals, utilitzats només
parcialment. Centres esportius d’ús a temps parcial, etc, etc,
Hem malbaratat un munt de diners en equipaments poc estudiats i meditats,
que ara dormen el somni dels justos. Tenim el país que tenim, amb poca
tendència a compartir espais i serveis, entre municipis. Un dels aspectes
positius de la crisi és la necessitat de millorar la col·laboració i
cooperació, deixant enrere els individualismes per passar a mancomunar serveis
de tota mena.
No té cap lògica el mapa de piscines cobertes de Catalunya, com tampoc el
de pavellons poliesportius, grans teatres, conservatoris, centres esportius,
etc. O unim i compartim esforços o és impossible mantenir aquests equipaments i
serveis.
S’ha acabat fer trampes amb els números, perquè la realitat s’imposa. Era
fàcil justificar una piscina coberta, dient que hi hauria dos o tres mil socis,
fixes, uns quants centenars d’usuaris mensuals, i altres ingressos generosos.
La realitat ha posat les coses al seu lloc i ha demostrat la mala previsió
feta. I el que val per una piscina, val per un teatre, per un pavelló o per
qualsevol altre equipament.
I si això ha passat en el món municipal, és perquè en molts casos
s’incentivava des de la
Generalitat aquesta tendència. Una tendència que el propi
Govern havia fomentat amb Museus, Teatres, Auditoris, Arxius...nacionals, que
ara sobreviuen amb greus dificultats, sotmesos a retallades brutals que no
permeten utilitzar ni la meitat de les seves potencialitats. El resultat és un
clar malbaratament de recursos i un exemple de com no s’ha d’actuar des de les
responsabilitats de govern.
Wednesday, February 25, 2015
PER UN CARTELL, PER UNA PARÒDIA...TENIM UN CONFLICTE- art.Nació Digital Solsona
PER UN CARTELL , PER UNA PARÒDIA... TENIM UN
CONFLICTE.
No envejo el paper que li toca fer a l’alcalde
de Solsona. Des d’aquí vull trametre-li el meu suport personal, i també del PSC
com ja ha fet la candidata Yasmina Valderrama.
Tots els qui coneixem el Carnaval de Solsona,
com molts altres del país i del món, té en la provocació i el trencament de
regles, una de les seves cartes d’identitat. I fa de molt mal fer pensar que es
poden posar barreres o traves a determinats esdeveniments dels quals no es pot controlar
tot el que passa.
Per un cartell, per una paròdia, tenim un
conflicte de mil dimonis que suposa trencar la normalitat de la ciutat per un
llarg període de temps, amb un final imprevisible. Si imperés la prudència i la
no utilització dels fets com arma política, el problema es podria resoldre en
poques hores. Es el que tots volem i desitgem. Bé, no tots pel que de moment
podem veure en els mitjans de comunicació.
Per uns actes de Carnaval no s’hauria d’anar
mai als tribunals. Es un pèssim precedent que ha de servir per no repetir-lo
mai més, i menys a Solsona on el Carnaval ha esdevingut un símbol d’innovació,
originalitat, vivències úniques i ressò mediàtic arreu del país , i fronteres
enllà. Així ha de continuar en el futur,deixant enrere la mala experiència
d’aquest any.
Tots els responsables del Carnaval, afirmen no
ser autors del cartell polèmic, com tampoc haver volgut trencar cap mena de
convivència ni tolerància. Faig meves les paraules de la candidata socialista,
Yasmina Valderrama, en el sentit de tenir total confiança en la Comissió i de
creure en els seus raonaments. No tenim perquè dubtar de la seva paraula i
hauria de ser motivació suficient com per retirar denúncies i no emprendre cap
acció jurídica de conseqüències imprevisibles.
No és lògic ni oportú demanar als jutges ficar-se en valoracions sobre
què és fa , què es diu, en uns actes esbogerrats com els d’un Carnaval.
Per qui no conegui el Carnaval li pot semblar
fàcil supervisar i controlar la multitud de persones que venen d’arreu del
país. Es impossible. Potser en llocs on el Carnaval és més petit i menys
concorregut, seria viable, però no a Solsona que ha esdevingut punt de trobada
de centenars, de forans cada dia que dura. Això comporta situacions que s’escapen
del control o supervisió de la Comissió i aquest és el cas, segons ells
mateixos afirmen.
Deixem, doncs, que un fet puntual com aquest
no es converteixi en conflicte. Ni els membres de la Comissió ni l’ajuntament
de Solsona no es mereixen el greu problema que tenen al davant. Tinguem present
el circuit que ha començat si ningú el trenca: contractar serveis jurídics,
presentar documentació, justificar comportaments, investigar autor o autors
desconeguts del cartell, valorar sermons, estudiar continguts de declaracions a
mitjans de comunicació o a particulars, etc, etc.
Som a temps de trencar aquesta dinàmica,
mitjançant una retirada de totes les denúncies presentades, apostant per la
proposta de l’alcalde de Solsona, de prendre nota de les incidències passades,
per evitar la seva repetició en el futur. No convertim una mala actuació en un
acte deliberadament ofensiu. Tinguem ànima de Carnaval uns dies més, i girem
pàgina a una polèmica que fa mal a totes les parts. Solsona és la capital d’un
dels millors Carnavals de Catalunya i més enllà. Tots els qui estimem la ciutat
volem que així sigui per molts anys més. Fem possible aquesta voluntat, i la
via adequada, és la retirada de denúncies amb el propòsit d’intentar evitar
casos semblants en el futur.
Tuesday, February 24, 2015
LA VIGÈNCIA DEL PSC
LA VIGÈNCIA DEL PSC.
Tots els partits
passen per èpoques més rellevants que altres, i tots han tingut les seves
crisis, les quals , una vegada superades, han enfortit el conjunt. No dic res
de nou, com res de nou és que quan més vell és el partit, més alts i baixos ha
hagut de superar, com és el cas del PSOE amb més de cent anys d’existència.
La base per la
continuïtat i l’èxit és tenir una ideologia clara i ferma, i uns objectius molt
determinats. El PSC els té, i en els seus quaranta anys d’història deu n’hi do
els resultats obtinguts. Ben diferent seria Catalunya sense les aportacions
fetes pel socialisme català, ple de noms d’aquí amb noms vinguts d’altres
terres, facilitant la plena integració en una única societat civil, rica i
plural.
Voldria, però, fer
esment del delicat moment que viuen tots els partits de casa nostra, fins i tot
d’aquells que semblen recollir els fruits de les crisis dels altres. El mal
anomenat procés ha passat factura a tots, i algun que de moment sembla
aprofitar-se’n , ja li arribaran els problemes d’aquí uns quants mesos. Però
tornant al PSC, molts comentaristes, molts periodistes , i persones, en general
poc coneixedores de l’interior del partit, han determinat que les fugues han
provingut del “sector catalanista”. Es a dir, semblaria com si la majoria dels
que han sortit del partit representessin
l’ala més catalanista, per no dir sobiranista. En absolut, de fet el PSC mai ha
estat independentista, i si algú ho havia cregut, anava molt despistat. Vaja
que estava en el lloc no adequat. Internacionalistes, sempre; europeistes, de
tota la vida i federalistes, des del naixement.
En cap moment de la
meva vida de partit he hagut de renunciar a cap principi del catalanisme més
radical i profund. Mai, ni en el partit ni en les institucions on m’ha tocat treballar
o representar. Es més, des de sempre la batalla pel catalanisme ha estat una de
les prioritats del partit, al costat de l’ADN del partit, com és la justícia
social, defensa dels més desvalguts, la igualtat...
Vistos i estudiats
els casos més cridaners que han marxat del partit, em decanto per la sensació
que ha marxat l’ala més dretana, la procedent de la burgesia catalana, que
durant anys teníem dintre del partit i que han decidit marxar-ne quan han vist
que ja no podien mantenir l’estatus aconseguit. Qui tingui temps, que miri cap
on s’han recol.locat aquests antics dirigents, on fan de tertulians, cap a
quins altres indrets han anat a parar, i arribaran a aquesta conclusió. En el
partit ens coneixem gairebé tots, i a la majoria no ens ha estranyat la sortida
de bona part dels marxats, de manera que tampoc ens ha preocupat especialment.
En aquest sentit el partit és més d’esquerres avui que no ho era abans d’ahir.
Es cert que també
n’han marxat per altres causes, i aquests son els que ens han de preocupar
realment. No varem fer prou atenció a conductes massa relaxades, en matèria de
gestió. O no ens varem adaptar prou ràpidament als canvis de la societat, vàrem
desaprofitar els set anys de govern del tripartit per impulsar canvis en
profunditat,etc, però assumits aquests errors, toca continuar el camí. Es el
que estem fent, i amb prou bons resultats, pel que comprova el país.
Amb tot, toca
esperar un parell d’anys per veure uns resultats més clars i contundents. Hem
de superar les properes conteses electorals per poder demostrar que el guió del
PSC és l’únic viable. Aquí sí que toca esperar perquè la gent ha de veure-ho en
pròpia pell com van les coses d’ara en endavant.
Saturday, February 21, 2015
D'IMPUTAT A ABSOLT, art. Regió 7
D’IMPUTAT A ABSOLT.
En els meus vint-i-quatre anys d’alcalde de Borredà no han arribat a
una desena les propostes de corrupció. Propostes tallades d’immediat amb un “no
seguim per aquest camí que prendrem mal...”, o “vull dormir tranquil i no faré
mai res que trenqui la tranquil·litat”...o resposta semblant. Els pocs casos
tinguts provenien d’empresaris de fora del poble, i a vegades de la comarca,
que havien escoltat que faríem alguna gran obra i pretenien un tracte de favor:
“ja t’ho faré anar bé si em dones l’obra”.... Tallar de soca-rel qualsevol
insinuació o proposta era, i és, la millor solució. I si s’actua així, l’endemà
d’assumir l’alcaldia, uns i altres s’ho diuen, i no hi ha nous intents.
El secret de l’honestedat és ben fàcil d’explicar. En primer lloc tenir
consciència de servidor públic, i representant màxim del poble que t’ha vist
néixer, al qual vols servir i fer prosperar. No voldries mai embrutar el seu
nom, amb un comportament indigne. En segon lloc viure amb austeritat, ara i
sempre. Tant tu mateix com la parella amb la que comparteixes vida. No somiar
en segones o terceres residències, viatges de luxe, cotxes espectaculars, etc.
En tercer lloc, ser conscient de que qui cau una vegada en pot caure, cent. En
quart lloc, l’honestedat pròpia permet exigir-la a tots els altres, de
l’entorn, del poble o més enllà.
Si d’alcalde he tingut poques ocasions, tampoc han estat gaires més les
que vaig tenir com Diputat al Parlament durant setze anys. Els contactes,
gestions, tràmits, demanats per empresaris de la Catalunya Central per
desencallar temes a la Generalitat o en el Govern Central, podien comportar la
promesa de recompenses, però també aquí deixava clar que la recompensa era
resoldre el problema. Res més. I si realment volien fer alguna aportació, la
única vàlida era per medi del seu vot al partit del qual era representant.
La figura de diputat, sobretot a la oposició, consisteix en tota mena
de gestions públiques i privades, en defensa de les entitats, empreses,
institucions o particulars del territori en el qual operem. En el meu cas les
comarques del Bages, Berguedà i Solsonès. I si a nivell d’empresaris la relació
quedava clara, igual de clara ho era amb particulars que demanaven informació
sobre places de residència per avis, o per malalts, fer seguiment de tràmits
encallats, informació sobre ajuts a la dependència, o per muntar empreses, etc,
etc, Un diputat actiu pot fer centenars de gestions al cap de l’any, sense que
per això algú pugui pensar que rep alguna cosa més que el seu sou públic.
Amb tot, sempre hi ha els envejosos de torn, la gent de mala fe, que
inventa històries increïbles. En el meu cas, tant aviat feien córrer que tenia
un xalet a la Cerdanya, com un apartament a la Costa...ni un ni altre, he sabut
mai com eren ni on estaven. Tampoc és fàcil viure en un poble petit amb uns
pocs ressentits que busquen fer mal allà on poden. La parella ha de tenir una
paciència i confiança infinita amb el seu home / dona, perquè tant aviat
t’ajunten amb una altra, com et separen de la teva dona. Ho he viscut en carn
pròpia múltiples vegades, i algú pot pensar que tinc una certa retirada amb
George Clooney ( però seria en tot cas de lluny i a les fosques).
Si veuen que “passes”dels rumors, en busquen d’altres com qüestionar el
títol universitari , fins que fas un
centenar de còpies del títol de Llicenciat, i els reparteixes. O que no has estat
autor de tres llibres d’ensenyament de l’espanyol per estrangers, durant la
meva estada a Suïssa...i busquen aquí el que haurien d’haver trobat allà....o
que no parles tants idiomes com figuren en el CV, fins que te’ls veuen parlar
amb visitants del poble..
En fi, tot això va amb el sou de diputat, o amb el càrrec d’alcalde o
de regidor, encara que no cobris res de res. Per cert tampoc molts no s’ho creuen
que la majoria no tinguem cap remuneració, i quan un cec no vol veure,
difícilment li pots fer obrir els ulls. Amb tot ,el pitjor és quan de les
paraules es passa als fets, i es presenten denúncies a tort i a dret, intentant
embrutar la trajectòria dels qui estem en un càrrec públic. La judicialització
de la vida política comporta el trencament de les relacions en el Consistori,
crispa l’ambient a nivell de poble, porta malestar a funcionaris i tècnics de
l’ajuntament, i obra interrogants , difícils de tancar fins que no arriben les
sentències i deixen les coses en el seu lloc. Però el mal ja està fet.
Dit això, la recompensa és la feina ben feta, el recolzament de la
majoria del poble, la visió de les obres realitzades, la millora dels serveis,
infraestructures i equipaments, etc, i sobretot la consciència i seguretat en
la honestedat pròpia i de tot l’entorn. Per això val la pena continuar.
Friday, February 20, 2015
MAS,DESCOBREIX ELS AJUNTAMENTS
MAS, DESCOBREIX ELS AJUNTAMENTS.
Ara resulta que els ajuntaments son peça clau en la
construcció de Catalunya i formen part de les estructures d’Estat que ell s’ha
compromès a impulsar. Curiós descobriment al cap de 36 anys de les primeres
eleccions municipals democràtiques. I curiosa proclamació en un dels pitjors
moments de la història municipal, quan la Generalitat que ell
presideix deu centenars de milions a les arques municipals.
La realitat és sempre molt més simple i dura del que sembla
a primera vista. El cert és que per primera vegada CiU es troba en greus
dificultats per presentar candidatures a tots els ajuntaments de Catalunya com
era norma en els darrers vint o trenta anys. A dia d’avui constatem com a cada
comarca hi ha ajuntaments que no tenen encara candidat conegut. Fins i tot en
molts en que ostenten l’alcaldia. Molts s’han cansat de gestionar misèria i de
ser menystinguts en les decisions importants del govern català.
Aquesta realitat, juntament amb el desànim produït per tot
l’escàndol de l’ex president Pujol, la seva família i un bon nombre d’altres
alts càrrecs del partit, ha deixat un panorama desolador en els militants
històrics i en els càrrecs institucionals. Ja no poden anar amb la bandera del
nacionalisme i el patriotisme quan ha servit per amagar negocis i afers molt
poc edificants.
Tornant, doncs, a la crida a una primera fase de les
plebiscitàries, pel dia 24 de maig no és de rebut pensar en que grans coses
canviarien en un país independent, governant per CiU, respecte els ajuntaments.
Han tingut 36 anys per demostrar-ho i estem en un dels pitjors moments. Ni
cobrem els deutes ni han legislat per resoldre els greus problemes de
competències municipals. Al contrari, estem supeditats, regulats, controlats
per tot arreu, en una demostració clara d’administració ineficient que
paralitza en bona part la dinàmica dels ajuntaments.
I això des de la Generalitat , però també des de les Diputacions.
Hem vist com molts dels diners que haurien d’haver anat als ajuntaments, han
anat cap a cobrir deutes de la Generalitat.
S ’han detret autèntiques fortunes , destinades a serveis
municipals, per tapar forats financers del govern Mas. Per tant, no podem estar
satisfets ni podem creure en la veracitat de les proclames del president envers
els ajuntaments, demanant que pensin en les estructures del nou Estat.
El que volen els nostres veïns és que ells siguin la nostra
prioritat i raó d’estar al capdavant de l’ajuntament. Així és com ha de ser.
Cada administració s’ha d’ocupar de les seves competències i no perdre el temps
en batalles d’altres nivells de l’administració que només serveix per esgotar
capacitats i oblidar les prioritats.
Segur que ens trobarem en molts llocs en que algunes
candidatures voldran parlar més de temes externs que no pas interns del
municipi. Es de vital importància no caure en aquesta dinàmica perversa, perquè
fugiríem del que ha estat la principal raó de ser del PSC. El nostres
municipalisme és la nostra carta d’identitat, de presentació davant els
ciutadans i ha de continuar sent així. Catalunya ha tingut una transformació en
tots els àmbits, sobretot mèrit dels ajuntaments, i en molts casos, malgrat la Generalitat. No
ho oblidem quan redactem els programes electorals.
Les prioritats les tenim clares tots els alcaldes, perquè
son continuïtat de la feina que hem fet fins ara. I els qui estan a la oposició
han de manifestar-les en el programa, tenint present que els veïns volen
solucions als seus problemes diaris, no entrar en guerres de banderes. I si cal
recordem els deutes de la
Generalitat , o la llista de projectes i obres pendents per
culpa del Govern Mas.
Thursday, February 19, 2015
BORREDÀ, L'ALCALDE, JOAN ROMA, ANUNCIA LA SEVA CANDIDATURA
JOAN ROMA, DE
NOU, CANDIDAT A L’ALCALDIA DE BORREDÀ.
Resolt favorablement el darrer capítol judicial, Joan Roma anuncia la seva
candidatura a l’alcaldia de Borredà, per setena vegada. Anirà al capdavant
d’una llista conformada per persones independents, una part de les quals formen
part de l’actual equip de govern municipal, i una altra part seran noves
incorporacions. Es respectarà la voluntat d’igualtat de gènere, amb meitat
dones i meitat homes, a la candidatura.
Els motius principals per presentar-se son similars als de les anteriors
ocasions i es poden resumir en els punts següents:
1.- Il·lusió i compromís per continuar participant en la millora del poble,
tant a nivell d’obres, equipaments i infraestructures, com de serveis a la
població. Els anys al capdavant de l’ajuntament no han fet minvar la il·lusió .
Al contrari manté la mateixa que tenia quinze o vint anys enrere.
2.- Desig de poder dur a terme el gran projecte de renovació de tot el
nucli urbà. Aquesta obra supera els dos milions d’euros, i es fraccionarà en 5
o 6 fases, dues de les quals es duran a terme en el proper mandat. Aquesta és
la gran obra pendent, després d’haver resolt els grans reptes en matèria
d’infraestructures, equipaments i serveis.
3.- Voluntat d’emprendre una nova etapa d’atracció d’empreses, activitats i
serveis per retenir la població, i facilitar el seu creixement.
4.- Mantenir el compromís del progrés del poble, per damunt de qualsevol
altra consideració, sense entrar en batalles estèrils que no siguin competència
de l’ajuntament. La nostra prioritat és el poble i els seus habitants.
5.- Evitar que l’ajuntament caigui en mans de persones més interessades en
els seus beneficis particulars, que en els de tot el poble.
Aquests son els principals motius de la presentació de la candidatura que
en el seu moment donarà a conèixer el programa electoral amb el qual es
presentarà a les eleccions municipals del 24 de maig.
Borredà, 19 de febrer de 2015.
El Candidat a l’Alcaldia de Borredà, Joan Roma i Cunill.
Wednesday, February 18, 2015
LA CONSULTA AL LLUÇANÈS - art. La Rella
Portem anys parlant de la reivindicació de comarca pròpia pel Lluçanès, i
quan semblava que tot estava a punt per fer-la realitat, el Departament de
Governació imposa una consulta popular a tots els municipis. Suposo que l’idea
prové de l’existència d’una Llei de Consultes catalana, i es vol justificar la
seva existència, obligant al Moianès i al Lluçanès a posar-la en pràctica.
El Moianès estudia fer-la de forma immediata per intentar tenir comarca
pròpia en el mateix moment en que es constitueixin els nous ajuntaments sorgits
de les eleccions municipals del 24 de maig. Mala cosa les presses en temes tant
complicats com aquests. I en aquest tema dono la raó a les veus del Lluçanès
que demanen calma i tranquil·litat abans de prendre una decisió. Aquí els
alcaldes es decanten més per fer la consulta el mateix dia que les eleccions al
Parlament que , si res de nou passa, s’han anunciat pel 27 de setembre. Es una
sàvia proposta, però abans, aquí i al Moianès caldria tenir present tot un
seguit de temes que poden espatllar el resultat final.
Es molt fàcil dir que es farà una consulta, però prèviament s’han
d’estudiar els possibles resultats i com s’hi farà front. I apareixen molts
interrogants. Veiem-ne alguns. Què passarà si la gent “en passa” i no va a
votar , i la participació es queda per sota del 20 o el 30%? Es considerarà
consultada la població amb un percentatge tant petit? Què passarà si en un ,dos
o tres pobles guanya el no, a pertànyer a la comarca? Es comptarà el resultat
global, o es deixaran aquests pobles fora de la comarca ? Què passarà si en
algun dels pobles no es vol dur a terme la consulta? De fet no és obligatòria,
però seria un greu problema que no a tot arreu es podessin pronunciar. Què
passarà si es duu a terme la proposta de suprimir els consells comarcals ? Es
continuarà el procés de constitució de la comarca ?...
Bé, segur que entre tots podríem trobar alguna altra pregunta compromesa,
però d’entrada en tenim 2 o 3 que necessiten ser explicades, i acordades, abans
de tirar endavant la consulta. Si s’acorda que cap poble podrà ser obligat a
formar part de la comarca si els seus veïns hi voten en contra, encara que
només ho diguin un 20 o un 30% podem tenir un greu problema de viabilitat. En
aquest cas podem veure quan de mal fan les improvisacions d’un govern que tant
aviat diu que està d’acord amb fer noves comarques, com que les limita a
territoris amb més de 15.000 habitants, o que abans s’ha de fer una consulta...
mentrestant hem passat 10 o 15 anys sense decidir. Es una bona manera de perdre
i fer perdre el temps a tots plegats. Una bona manera de no governar i
traspassar al territori conflictes que no s’han previst ni resolt prèviament. I
un darrer tema no tocat és la viabilitat econòmica del nou territori. Si la Generalitat suprimeix
els consells comarcals, com diu en algun document, de què viuran les noves
comarques ? I les velles ?
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)
Tuesday, February 17, 2015
EVITAR UN IMMENS DESASTRE EN EL MÓN ASSOCIATIU - Art. Nació Digital Solsona
EVITAR UN IMMENS DESASTRE EN EL MON ASSOCIATIU.
Hi ha decisions que semblen molt poc rellevants i en canvi
poden provocar un desastre de
conseqüències imprevisibles. Ara mateix si les reaccions en contra no obliguen
a modificar la llei, l’any vinent milers d’entitats de tota mena poden decidir
plegar per no poder donar compliment a les obligacions que se’ls hi volen
imposar.
Tenim dos problemes greus de difícil solució. Per una banda el govern
central ha modificat la normativa que regula les obligacions financeres de les
entitats sense afany de lucre, per tal que des d’aquest any portin
comptabilitat oficial de doble partida, per poder fer la declaració de l’impost
de societat, l’any vinent. Fins ara, només les entitats que superaven els
100.000 euros d’ingressos estaven obligades a portar aquests comptes i fer la
declaració. Ara s’exigeix a totes les entitats, sense afany de lucre, encara
que la majoria no hauran de pagar res en la declaració per la poca capacitat
financera que tenen, però el sol fet d’haver de portar tota aquesta
documentació, moltes ja plegaran.
Dic que teníem dos problemes. El més greu és l’anterior, però n’hi ha un
altre procedent de la translació de la
Llei de Transparència catalana, la qual obliga a publicitar
tots els ingressos i despeses d’aquestes entitats. Això no es tant greu com el
primer apartat però no deixa complicat posar-ho en pràctica. Perquè què vol dir
donar publicitat ? Es suficient amb la publicació en una web de l’entitat ? O
posar-ho en un cartell ? O enviar una circular, o publicar-ho en algun butlletí
oficial, ...no queda clar com posar en pràctica aquest mandat.
I no exagero en el títol de l’article quan parlo de DESASTRE , perquè estem
parlant de totes les AMPA’s del país, clubs modestos de futbol, o bàsquet,
patinatge,..o colles geganteres, castelleres, caramelles, comissions de festes,
colles de jove, gent gran, associacions de veïns, clubs de lectura, de
caminades, i així una llista fins a l’infinit.
Només cal pensar que comarques com el Solsonès segur que tenen unes 300
entitats d’aquest tipus, el Berguedà unes 400, el Bages més de 600, etc, etc,
com deia, milers a tot Catalunya, i totes elles han de donar compliment a
aquestes obligacions sense cap ajuda especial sinó és la de la informació. Tots
els qui estem o hem estat en alguna d’aquestes entitats, hem vist que pocs son
els que accepten el càrrec de secretari, i encara menys el de tresorer o
comptable. Si ara se’ls diu a aquestes dues persones que hauran de portar una
comptabilitat oficial, i fer declaració cada any davant d’Hisenda, diran que
no. I quines entitats es poden permetre contractar una gestoria per fer aquesta
feina? Per poc moviment que tingui una entitat, la gestoria li haurà de cobrar
com fa per les Comunitats de veïns d’algun edifici, o feines semblants.
La majoria d’entitats viuen en mig d’una complerta precarietat de mitjans
econòmics, i humans. Pocs a treballar i poc diner a gestionar. Totes procuren
fer rifes, vendre loteria, cobrar quotes molt baixes, obtenir regals, etc...
simplement per poder arribar a finals d’any i cobrir despeses. Si ara se’ls hi
diu que cada any hauran de presentar llibres, fer declaracions, etc, i que sinó
es porten bé poden haver-hi sancions, qui serà el valent a assumir aquestes
responsabilitats ?
No és hora ni moment per aquestes invents. En plena crisis econòmica, i de
voluntariat, no es poden exigir qüestions com les que tractem. Tirar-les
endavant suposa liquidar milers d’entitats que son les que fan funcionar els
pobles, barris, ciutats, clubs, associacions, esports, lleure, cultura....Aquí
sí que ens hi juguem el futur, en tots aquests àmbits. A nivell esportiu ja
podeu veure una primera vaga important en protesta per unes condicions
inassumibles a nivell de seguretat social, tributacions,etc, Doncs bé, toca mobilitzar-se
als més alts nivells per aturar aquesta decisió. No podem perdre les entitats
que donen presència i personalitat a cada poble i ciutat. Sense elles milers de
festes i activitats no tindrien lloc. No ens ho podem permetre. Bé, doncs, el
motiu d’aquest escrit és informar del crític moment en que ens trobem. Que
tothom en prengui nota en el seu àmbit i obligui a moure’s per aconseguir la
suspensió de les normes. Precisament a tocar d’unes eleccions és més viable fer
canviar normes. Ara toca fer-ho.
ENTITATS , EN PERILL - art. El Setmanari de Regió 7
ENTITATS, EN PERILL.
La màquina legislativa i recaptatòria del
govern central, sumada a disposicions poc meditades per part de la Generalitat,
pot portar la desaparició de milers d’entitats, sense afany de lucre,
repartides per tot Catalunya. Els ensurts i les ocurrències son constants en
els darrers anys i no sembla que a ningú li preocupi el desastre que poden
provocar a nivell de país.
Pels qui no saben de què parlo, els faig cinc
cèntims. El ministeri d’Hisenda ha decidit que des del gener d’enguany totes
les entitats, sense afany de lucre, han de portar comptabilitat oficial de
doble partida, per fer la declaració de l’impost de societats, l’any que ve.
Fins ara estava reservada només a les entitats que superessin els cent mil
euros d’ingressos, qüestió que només afectava a unes poques. Ara totes han de
fer declaració encara que després no hagin de pagar res. I a nivell de
Generalitat, amb la llei de transparència s’ha de donar compte de tots els
ajuts externs aconseguits, per donar-ho a conèixer a la població en general.
Tot plegat pot semblar ben pensat i amb bones
intencions, però la realitat comporta l’anunci d’un desballestament de la rica,
plural i indispensable xarxa d’entitats de tots els pobles i ciutats, i del
conjunt del país, en general. No exagero si dic que estem davant d’una de les
pitjors decisions per les entitats socials,culturals, esportives, d’oci i
lleure, ...
Tots tenim en el cap un gran nombre d’entitats
que sobreviuen com poden, gràcies a la dedicació voluntària d’homes i dones que
no tenen cap retribució, cap compensació ni cap esponsorització. Com a màxim
alguns ajuts de l’ajuntament, d’alguna empresa i poca cosa més. La resta prové
de quotes, rifes, venda d’entrades, loteria...i així s’ha anat tirant durant
anys i anys, amb el mínim de burocràcia possible. Tots els qui estem o hem
estat en entitats, hem pogut comprovar la dificultat per trobar qui volgués fer
de secretari, i encara més difícil era el paper de tresorer / comptable.
Doncs, bé, ara es vol que totes les entitats
es posin al dia, tinguin la documentació oficial en regla, portin la
comptabilitat com les grans entitats, facin declaració de l’impost de
societats, i segons com, fins i tot els hi pot pertocar pagar, ni que sigui una
xifra ridícula. I el problema no és tant la xifra que surti, encara que sigui
zero, el problema és tota la paperassa que això suposa. Senzillament és fer
inviables a la majoria de les entitats que no trobaran qui accepti aquests
càrrecs amb aquestes responsabilitats.
Estem acostumats a veure en tots els pobles i
ciutats, entitats petites, per temes molt puntuals, però indispensables per
garantir la supervivència de festes i tradicions. Aquí tant hi podem posar la
Colla gegantera, la Comissió de Festes, la dels Reis, la de la Patrona, el Club
Petanca, la de la Gent Gran, la dels Joves, el Grup de Teatre, la de les
Caminades, la de les Caramelles, el club de futbol local, i una llarga llista
d’entitats de tota mena, de tots els àmbits i sectors de la població.
Es compten per centenars les entitats a cada
comarca, i per milers, les de tot el país. No és intel·ligent, ni plausible
exigir una documentació com la que s’ha aprovat. Que per la llei de
transparència, l’entitat hagi de dir quins ajuts públics i privats rep, molt
bé. Amb una pàgina web el tema pot quedar resolt, o amb una fulla de paper,
però complicar la vida fins aquests extrems, portarà a moltes a tirar la
tovallola. Qui estarà disposat a portar els papers, si pot ser inspeccionat,
revisat i sancionat , malgrat fer-ho desinteressadament?. Tots sabem que sempre
poden trobar un paper fora de lloc, un apunt mal posat, o qualsevol altre
detall incomplert. Si a més de posar-hi la voluntat s’ha de fer un curs per
experts, no anem per bon camí. Fa pocs dies em queixava de l’increment de
paperassa en els ajuntaments, ara, toca fer-ho en un sector encara més delicat.
Cal tirar enrere aquesta decisió sinó volem perdre bona part del ric teixit
associatiu que tenim.
Monday, February 16, 2015
BORREDÀ - SENTÈNCIA ABSOLUTÒRIA PER L'ALCALDE, JOAN ROMA I ELS EX TINENTS D'ALCALDE
ABSOLTS
Borredà tenia 1090 habitants l’any 1930, 747 en el 1960, i
597 en el 1970. La major part del poble vivia de les indústries tèxtils, amb
prop de 200 llocs de treball, i la resta es repartia entre una encara forta
pagesia – ramaderia, i el sector serveis.
L’abril del 79 , com arreu del país, iniciem l’etapa
municipal democràtica, amb dues candidatures oposades però amb un objectiu
comú: treballar junts per fer prosperar el poble i encarar la incipient crisi
del tèxtil que esclatà poc temps després. Del 79 al 91 Borredà va tenir els
alcaldes Antoni Andreu i Josep Nadeu, tots dos de CiU, i de socis de govern els
qui havíem perdut les eleccions, el PSC. Junts varem governar, junts varem
emprendre importants millores en un municipi que com tants altres havia estat
en permanent precarietat.
A les eleccions del 91, assumeixo l’alcaldia, amb un poble
de 441 habitants, i un sector tèxtil totalment desaparegut. L’equip de govern
tenia com a prioritat obrir el poble al sector turístic i residencial, i
atreure activitat industrial , compatible amb el turisme. Ens varem posar a la
feina, ampliant el pla d’urbanisme, per deixar enrere la total paràlisis
constructora per falta de terreny edificable. Una primera actuació va permetre
posar en marxa 41 parcel·les unifamiliars aïllades, una segona actuació va
suposar renovar, ampliar i modernitzar tota la xarxa de subministrament
d’aigua, amb una inversió fins avui de més de dos milions i mig d’euros, i una
tercera actuació va anar destinada al foment d’activitats turístiques i
industrials. En les turístiques varem facilitar, impulsar i accelerar la instal·lació
de tres càmpings en el terme municipal, i cinc cases de turisme rural.
En l’àmbit industrial, varem comprar terrenys i edifici per
ubicar-hi una serradora, encara en funcionament, i de propietat municipal.
Varem impulsar la instal·lació d’una altra activitat lligada al sector
forestal, que està en ple rendiment, en mans privades. I finalment varem
acollir una indústria de teixit de fusta per cortines que finalment va
fracassar. Aquesta indústria procedia de Vic, i els impulsors varen donar paga
i senyal per comprar la vella fàbrica de baix ( situada a l’entrada del poble)
amb el compromís del Banc Hispano Americà de concedir un crèdit per la compra.
Crèdit que no va arribar i que va motivar l’aval de l’ajuntament per salvar una
indústria que preveia la creació de 15 llocs de treball. Finalment l’ajuntament
va quedar-se amb la fàbrica i finca annexa, i va procedir a requalificar els
terrenys per passar-los a industrials, i quedar-se una part com a zona verda
municipal. El propòsit nostre no era ser propietaris sinó impulsar indústries i
per això varem revendre la fàbrica als llogaters, per venda directa i per un
import de 72.000 euros, i quan varem anar al Registre se’ns va indicar que
necessitàvem autorització de la Generalitat.
La varem tramitar, per silenci administratiu de la Generalitat , la varem
acordar i la varem inscriure. Finalment varem vendre en subhasta pública les 4 parcel·les
industrials que tenia la finca, i l’ajuntament es va quedar amb 3.640 m2 de zona verda,
per destinar-la a jardí.
La venda s’acordà en el Ple ordinari de desembre de l’any
2000, per unanimitat dels dos grups municipals PSC – CiU, i en el ple de març
es fixaren les condicions de pagament, per 3 vots a favor (PSC) i 2 en contra (
CiU) faltava un regidor a cada grup. Finalment el secretari de l’ajuntament, va
estendre els certificats dels acords i els tramità davant el Registre de la Propietat per
oficialitzar la venda de l’edifici de la Fàbrica de Baix. Tothom donava per tancat el
tema, amb un resultat clarament satisfactori per l’ajuntament i per tant per
tot el poble de Borredà. Tots els tràmits varen ser públics i publicats en el
butlletí municipal INFORMEM que publica l’ajuntament des de l’abril del 79.
Arribats al mandat municipal del 2003 – 2007, la composició
del Grup Municipal de CiU canvia radicalment i aposten per judicialitzar la
vida política impulsant prop d’un centenar de denúncies a tots els estaments
oficials: tribunals, sindicatura de comptes, sindicatura de greuges, Parlament,
Generalitat, etc, etc, Algun dels seus components interns i externs consideren
que sinó guanyen les eleccions a les urnes intentaran guanyar-les en els
tribunals, i posen el dubte sobre tot el que s’havia fet fins aleshores.
Totes les denúncies, recursos, querelles, etc, han tingut la
seva tramitació i totes han acabat en arxiu, en absolució o en desestiment.
Quedava la darrera, la que feia referència a la venda de la Fàbrica de Baix. Denúncia
presentada als Jutjats de Berga, l’any 2006, i que fou arxivada l’any 2009,
considerant que no hi havia cap causa delictiva. Es presentà recurs contra
l’arxiu i es decidí portar-ho per la via penal, considerant l’existència dels
delictes de prevaricació contra l’alcalde i els 2 tinents d’alcalde, i per
falsedat contra l’alcalde.
La motivació provenia de creure que nosaltres 3 havíem votat
en el ple de març de 2001 per una venda directa de la Fàbrica de baix, sabent
que no la podíem vendre directament. I per tant havíem comés un delicte de
prevaricació. I pel que fa a mi com alcalde, havia signat el vist i plau a dos
certificats emesos pel Secretari en el qual ell havia fet constar una aprovació
per majoria absoluta quan en realitat s’havia acordat per majoria simple.
Ja en el primer judici l’any 2009 en el Jutjat de Berga
havíem demostrat que la venda s’havia realitat en el ple de desembre de l’any
2000 i que en el ple de març de 2001 simplement s’havia acordat les condicions
del pagament. En aquest cas, el secretari va cometre un error administratiu a
l’hora de fer els certificats per presentar al Registre, per haver barrejat els
dos plens, i com alcalde l’únic que havia fet era signar el vist i plau en dos
documents que considerava correctes. Res més i res menys, un simple error
administratiu del qual ens en varem donar compte l’any 2006, en el moment de la
presentació de la denúncia.
Finalment el 30 d’octubre d’enguany en judici públic davant
del Tribunal Penal de Barcelona varem explicar i demostrar la total correcció
de l’actuació de l’equip de govern i un simple error del secretari que no
modificava en res el fons de la decisió presa. Es per tot l’exposa’t i
demostrat que el Tribunal ens ha absolt de totes les acusacions.
Es lamentable voler judicialitzar la vida política d’un
ajuntament i més en un poble petit com el nostre. Tots ens coneixem i tots
sabem com es varen fer les coses i el perquè. I tots han pogut veure com
l’ajuntament va actuar en defensa dels interessos de la comunitat i el bon
resultat final obtingut. L’ajuntament va impulsar una indústria que al final no
va tenir l’èxit desitjat, però pel camí va recuperar els diners invertits, va
obtenir uns guanys procedents de la venda de la resta de la finca, i ha quedat
per sempre un patrimoni molt important en forma de zona verda, a l’entrada del
poble. I ara mateix aquesta antiga fàbrica acull altres activitats, clarament
positives pel municipi.
L’intent de desprestigiar, acusar i fer planar dubtes sobre
l’equip de govern o el secretari d’aquell moment ha fracassat i la veritat ha
sortit a la llum pública. No teníem cap dubte sobre aquest final. Que tothom
prengui nota dels impulsors d’aquesta manera d’actuar i que mai se’ls hi faci
confiança per portar les regnes de l’ajuntament.
Borredà, 18 de febrer de 2015.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Thursday, February 12, 2015
BORREDÀ - FESTA DE LA MATANÇA DEL PORC - DIUMENGE DIA 15 DE FEBRER
BORREDÀ – FESTA MATANÇA DEL PORC – TERCER
DIUMENGE DE FEBRER
El diumenge dia 15 de febrer, Borredà
celebrarà la Festa de la Matança del Porc . Una festa iniciada 42 anys enrere,
per una juguesca entre uns quants amics, un dels quals , en Romaldo Freixa
tenia una granja de porcs i va oferir un porc si entre tots se’l menjaven a la
Plaça Major. D’aquell fet inicial, es va començar una tradició que ha arribat a
dia d’avui.
L’empresa Catalana de Pinsos ofereix un porc
de molt bon pes, i el Forn de pa, Pa amb Xocolata, hi posa el pa. L’ajuntament
de Borredà completa la festa amb una aportació de 80 quilos de botifarra negra,
la beguda i altres materials per l’esmorzar així com la infraestructura per dur
a terme la festa.
Les dades principals a tenir present, son les
següents: el porc es sacrifica la nit abans de la festa, i sol pesar uns 120
quilos. L’ajuntament hi afegeix 80 quilos de botifarra negra, amb la qual cosa,
el total que es reparteix durant l’esmorzar son d’uns 200 quilos de productes
del porc. S’acompanya el porc amb uns 60 quilos de pa, i uns 40 litres de beguda,
servida en porrons .
Els productes del porc es couen davant la
gent, a la Plaça Major, a partir de les 9.30 del matí, fins esgotar tots els
productes. També a la Plaça Major cremen 3 petites fogueres de llenya perquè
qui vulgui ,pugui torrar el pa, i recuperar les torrades amb all o sal, i oli.
Durant el matí, es pot visitar una exposició
de fotos i material de la matança, en el Centre Cívic, situat a poc menys de
100 m de la Plaça Major. Una exposició que manté viu el record de les grans
festes que es feien a les cases de pagès el dia de la matança, i quins
utensilis feien servir per aquesta ocasió.
Cap a la 1 del migdia, acaba la festa, amb un
bon record del poble de Borredà, d’aquesta llarga i intens festa de la Matança
i amb el compromís de tornar l’any que ve.
Com tota festa popular, aquesta no es podria
dur a terme sense el treball voluntari d’una vintena de persones, coordinades
per Josep Roma, en el cas de la Matança , i per Concepció Barniol, en el cas de
l’Exposició. Tot plegat fa que Borredà tingui un dia complert, assaborint els
productes del porc, del pa, i altres productes i s’aprofitin unes hores per
visitar el poble i si es vol quedar-se a dinar en algun dels bars i restaurants
del poble.
Aquest any complim 42 anys de la Festa de la
Matança del Porc, convidem a venir a tots aquells fidels visitants de cada any
i animem a tots aquells que encara no hi hagueu estat, per venir-hi. Benvinguts
tots i que tingueu una bona festa.
Borredà, 9 de febrer de 2015.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Wednesday, February 11, 2015
DESPOBLAMENT I SERVEIS BÀSICS -art. La Rella
DESPOBLAMENT I SERVEIS BÀSICS.
Aquests dies he
repassat les xifres d’habitants de la comarca del Berguedà i el mateix he fet
amb la del Lluçanès, i veig que la tendència és la mateixa. Tots els pobles,
fins i tot la capital perden habitants, ni que sigui pocs, però tots en perden.
Si anem cap altres comarques de l’interior veurem que els hi passa el mateix.
Es hora de posar
sobre la taula un tema com aquest sinó volem tenir un país encara més
desequilibrat del que ja tenim. Tots els països que s’han trobat amb aquest
problema, han posat mesures contundents per evitar-ho. Aquí en parlem, un dia,
i ho deixem per uns quants anys més tard. Confiem que ja s’arreglarà sol, o que
encara no toca parlar-ne perquè tenim altres coses més urgents. I poques coses
son més urgents que aquesta. Ras i curt, veiem el perquè.
Quan un poble petit
continua perdent població vol dir que li tancaran l’escola, el consultori mèdic
obrirà menys hores i si convé, fins i tot el tancaran, la oficina bancària farà
el mateix, Correus passarà amb menys freqüència, no tindrà servei d’autobús, ni
podrà comprar determinats productes en el mateix poble, etc, etc,
Arribats en aquest
punt, un poble passa a ser un petit nucli urbà, carent dels més elementals
serveis bàsics, com perquè les joves generacions no s’hi puguin establir, i la
dinàmica de l’envelliment fa la resta, fins arribar a tenir quatre cases
habitades durant l’any i unes poques més, els caps de setmana. En aquesta
situació hi tenim no menys d’uns 300 pobles de tot Catalunya. Si res
d’important i urgent no es fa, una part rellevant del país serà un desert a
nivell humà.
Els països centre
europeus i nòrdics disposen de legislació pròpia per fomentar l’arrelament a
les zones rurals. Aquí varem fer la Llei de Muntanya, però com en tot, fem
lleis però després no les complim, i per tant no s’han mobilitzat recursos cap
els nostres petits pobles. D’aquí que la dinàmica sigui el despoblament. No ens
podem conformar amb aquesta realitat i cal exigir canvis per evitar-ho. Això
vol dir garantir serveis bàsics, millorar comunicacions,facilitar la
implantació de noves activitats, fomentar l’arrelament amb mesures
diverses...Res és fàcil, però el temps corre en contra nostra. Hem de posar
aquesta situació en les agendes de tots els partits per aconseguir prenguin
consciència i posin en marxa les mesures oportunes. Ara és un bon moment per
fer-ho: municipals al maig, i autonòmiques al setembre. Deixem de parlar d’un
únic tema, i posem-nos a treballar en les urgències immediates.
Joan Roma i Cunill,
alcalde de Borredà
Tuesday, February 10, 2015
CURIOSA I ESTRANYA PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ - art. Nació Digital Solsona
CURIOSA I
ESTRANYA PROPOSTA DE CONSTITUCIÓ CATALANA.
He fet una primera lectura de la proposta de Constitució elaborada per 10
juristes, coordinats pel jutge Santiago Vidal. A primer cop d’ull em sorprenen
moltes de les propostes redactades per les contradiccions que apareixen en
diferents dels capítols i la realitat del país. Veiem-ne unes quantes.
Aquesta Constitució proposa com a circumscripció electoral la comarca.
Primera gran sorpresa perquè en tenim 41 a Catalunya i estan en marxa 2 més ( Moianès
i Lluçanès), de manera que si s’ha d’elegir un mínim d’un diputat per comarca,
ens trobem que alguns diputats sortiran amb 1.000 o 1.500 vots i altres en
necessitaran 20.000 o 30.000 per ser elegits. Ho dic perquè dels 135 diputats
actuals es passa a 105 ( em sembla bé la reducció d’escons) però això encara
desequilibra més la representativitat de cada diputat elegit. Hem de tenir
present que hi ha comarques de 5.000 habitants, amb altres de més d’un milió.
El primer elegit, pot sortir amb poquíssims vots, i tots els altres dels altres
partits es llencen. No hi ha doble urna, ni cap sistema moderador de
desigualtats.
La proposta de Constitució fa desaparèixer Diputacions i Consells
Comarcals, però en canvi, converteix la comarca en circumscripció electoral. Ho
trobo contradictori. A l’igual que divideix Catalunya en 7 vegueries, cosa que
incrementa la burocràcia, però reserva un paper rellevant a les actuals
capitals de província en les quals fins i tot obliga el Govern a fer-hi una
reunió a l’any ???
Una proposta molt més curiosa i greu és que aquesta Constitució PROHIBEIX
les majories absolutes ???Francament no crec que cap altra Constitució del món
impedeixi que el poble sobirà pugui prendre una decisió com aquesta. Es a dir,
per molt que un partit tregui magnífics resultats a totes les comarques, al
final es quedarà amb un 49% de la representació parlamentària. Increïble. Ho he
hagut de llegir vàries vegades per creure-m’ho. Es profundament antidemocràtic
voler reduir la representació en el Parlament mitjançant una Constitució que es
fica en una llei electoral que no existeix, però és que si el poble decideix
donar la majoria absoluta a un partit , perquè no la pot tenir ?
En aquest apartat queda clar que cap dels redactors ha governat mai cap
institució ni organisme, perquè les majories absolutes son indispensables per
poder governar amb plenitud de condicions. I que ara el PP n’hagi fet un mal
ús, no pot traduir-se en una Constitució que les prohibeixi. Però és que una
decisió com aquesta afavoreix situacions perverses com la de que un petit
partit amb 2 o 3 diputats pugui decidir les majories en un Parlament i imposar
condicions realment insuportables per la majoria. Això ho hem vist en centenars
d’ajuntaments, al llarg de la nostra història recent. Impensable que una
condició com aquesta pugui figurar en una Constitució, però hi és.
Com també hi ha la decisió de no tenir exèrcit, i ser un país promotor de
la pau en el món. Molt bonic, però qui defensarà Catalunya ? Algú creu que la OTAN ens acollirà sota el seu
paraigües protector, sense posar-hi ni armes, ni personal...aquesta és una
altra de les propostes d’una ingenuïtat i desconeixement de la realitat
increïbles.
A l’igual que la decisió de mantenir l’euro i la continuïtat a la UE per reial decret. Aquí ja no
fa cap imaginació de pensar que podríem quedar fora. Simplement es decideix
continuar i punto final.
Es limiten els mandats a 2 períodes de 5 anys, en comptes dels 4 actuals,
si bé en un dels apartats es deixa obert que passat 10 anys es pugui tornar a
presentar a les eleccions. Una raresa també en el marc europeu, però bé, no és
el més rellevant de les contradiccions que conté el text.
Es permet la doble nacionalitat amb Espanya si dintre de l’any següent a la
independència es demana, i sempre i quan l’altra part ho accepti. I es proclama
la oficialitat del català, deixant el castellà com a cooficial....
En fi, recomano la lectura de tot el text per fer-se una idea d’una
proposta que considero molt poc realista, poc fonamentada i sobretot poc rigorosa
com perquè sigui presa en consideració per la majoria de partits polítics. Està
bé que algú hagi treballat en una proposta, i pel que sembla en tenim dues més
sobre la taula que no m’ha donat temps a llegir. Procuraré fer-ho en els
propers dies per parlar-ne en aquestes pàgines, però em sap greu que s’avancin
documents tant importants com aquests, amb una manca de rigor que no ajuda en
res a tot el procés.
Monday, February 09, 2015
BORREDÀ - CONSUM I COMPRA DE PROXIMITAT
CONSUM I COMERÇ LOCAL – UNA APOSTA ESSENCIAL.
La crisi que patim s’allarga molt més de
l’inicialment previst, i provoca greus conseqüències en tots els àmbits i
sectors, i molt especialment en les zones rurals. A dia d’avui tots els pobles
de la comarca del Berguedà estan perdent habitants, fins i tot la capital, i el
mateix passa a les comarques veïnes. No és fàcil canviar la tendència i buscar
sortides adients.
Des de l’ajuntament hem posat en marxa
diferents actuacions per atreure turisme cap al poble elaborant material de
promoció i donant-lo a conèixer en tots els àmbits interessats. Aquesta és una
actuació que ha de continuar de forma ininterrompuda en els propers mesos i
anys.
Avui, però voldria fer una crida a tots els
que vivim de forma permanent o estacional, en el poble. També de nosaltres
depèn que el poble continuï viu i actiu, apostant per tots els productes que
tenim en el poble. Cada botiga, cada restaurant, cada activitat que pot ser
contractada aquí, ajuda a arrelar les persones que s’hi dediquen, i garanteix
la continuïtat en el municipi.
Tenim productes de primera qualitat, a preus
raonables en totes les botigues i comerços, tenim bons bars i restaurants,
càmpings, cases de turisme rural que podem promocionar i recomanar a parents i
coneguts. Tenim pisos de lloguer, aparcaments, etc, que poden ser molt
interessants per persones que busquen la pau, tranquil·litat i l’esplèndid
paisatge que ens envolta....de tots nosaltres depèn promocionar el poble, en el
seu conjunt.
El mateix podem fer quan es tracta de portar
obsequis i regals a persones de fora. Res millor que oferir els nostres
productes artesanals com a present, i de ben segur seran apreciats i
reconeguts.
El manteniment de la vida en el poble passa
per garantir els serveis bàsics, i tots els bars,botigues, comerços...i tots
ells depenen de la clientela que som nosaltres i els que venen de fora. Tinguem-ho
present, i busquem aquí primer, abans d’anar a fora.
Una altra prioritat passa per atreure noves
famílies de primera o segona residència. Un altre gran repte, gens fàcil, però
que tenim present, a l’igual que poder atreure noves activitats. Tot el que
puguem fer en aquest sentit estem disposats a posar-ho en marxa. Els temps son
difícils, però les ganes de fer-ho possible hi son. De tots depèn poder-ho fer
realitat.
Borredà, 7 de febrer de 2015.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Saturday, February 07, 2015
TÈCNICS INFALIBLES - art. Regió 7
TÈCNICS INFALIBLES.
Pels poc coneixedors de l’estructura d’un
ajuntament, permeteu-me detallar els principals tècnics que hi actuen. En
primer lloc el secretari/secretària. No confondre amb un administratiu
qualsevol. De fet és com el Notari municipal que dona fe dels acords dels polítics,
certifica, informa, gestiona...el que l’alcalde, la junta de govern o el ple ha
decidit. Es la peça clau de l’ajuntament a nivell tècnic. A continuació, en
ajuntaments grans hi ha l’Interventor , encarregat de tot l’apartat econòmic.
Una altra peça essencial. I si l’ajuntament és petit, el secretari fa també
d’interventor i es converteix en un tècnic tot terreny que tant ha de saber
d’administració, com d’urbanisme, comptabilitat, etc, etc.
Seguim, amb l’arquitecte municipal, encarregat
de vetllar pel compliment, interpretació, supervisió i control de l’àmbit
urbanístic. Es qui ha d’informar i dictaminar sobre el Pla d’urbanisme, i
lidiar amb la immensa teranyina de lleis i normatives locals, nacionals i
estatals. No solament ha d’entendre en arquitectura i urbanisme, sinó en
matèries molt més àmplies i complicades. El mateix ha de fer l’enginyer
municipal en els temes del seu àmbit, i molt especialment en les lligades a les
llicències d’activitats. Per raons d’espai em limito a parlar d’aquests tècnics
i de com els hi ha canviat la vida a
ells i a nosaltres, els alcaldes, dels quals en depenem en tot moment.
Els alcaldes, volem/necessitem, tècnics
infalibles en els temps que corren. Estem immersos en un àmbit posat sota
sospita i qualsevol decisió pot ser posada en qüestió , qualificada d’errònia,
o directament considerada sospitosa, quan no, delictiva. Els canvis introduïts
en els darrers anys en les lleis municipals, no permeten ni tant sols cometre
un error, una equivocació, o una interpretació determinada si algú la porta als
tribunals o a d’altres organismes controladors. No és estrany que tots els
tècnics es plantegin canvis substancials en el seu present i futur sinó es
canvien les regles de joc. A dia d’avui es fa més difícil actuar de tècnic que
no pas de polític. Veiem, ras i curt, el perquè.
El govern central, en mans del PP ha tingut
l’habilitat de modificar en profunditat les regles de joc de l’administració
local, fins el punt de que el que abans podia ser un error, una equivocació o
una interpretació determinada d’una normativa o llei vigent, ara es considera
un delicte penal. Ja no una falta administrativa, amb un càstig administratiu,
sinó una possible pena de presó i inhabilitació. Davant aquesta permanent
amenaça és lògic que els tècnics vulguin curar-se en salut i no donin
conformitat a res que no estigui molt, molt clar. I no ens equivoquem, la
legislació està plena de grisos, d’interpretacions diverses i fins i tot
contradictòries, i això porta a demanar un informe extern, si la cosa no és
molt clara. I si aquest informe no ho aclareix se’n demana un tercer, amb el
conseqüent retard en tramitacions, i un enorme cost econòmic i humà.
Aquesta dinàmica s’ha generalitzat no només en
el món municipal, sinó també en el de la Generalitat o de l’Estat. Ja no es
troben tècnics que fàcilment donin conformitat a peticions del seu àmbit.
Primer s’estudien llargament, després es supervisen, a continuació es demana
contrastar les resolucions, i finalment si es creu oportú, es demana a un
expert la seva opinió... finalment pot arribar la resolució esperada, amb uns
quants mesos de retard, i un elevat cost de tramitació. El dubte permanent, la
sospita generalitzada, l’amenaça constant no és la millor via perquè els
tècnics puguin treballar. Tenim una inflació legislativa brutal, en tots els
àmbits, i una lentitud exasperant en la resolució de temes. Els qui estem en
primera línia de l’administració se’ns fa molt complicat explicar-li al ciutadà
de peu que no es poden prendre decisions sinó és després d’un llarg camí de
precaucions per evitar danys col·laterals. Aquest sistema ha de ser modificat
de forma urgent, l’endemà de les eleccions generals, si volem tenir una
administració eficient.
Wednesday, February 04, 2015
EL TERRORISME - QUESTIÓ D'ESTAT
EL TERRORISME – QUESTIÓ D’ESTAT, A LA OPOSICIÓ
I EN EL GOVERN.
Segur que a molts militants, simpatitzants i
votants socialistes se’ls va posar un nus a l’estómac al veure la signatura conjunta del president
Rajoy i el Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez, del text consensuat , en
el marc de la lluita contra el terrorisme gijadista. I més quan en el text hi
figurava la clàusula de cadena perpetua, contra la qual vàries generacions de
socialistes havien lluitat per derogar-la.
En política tots sabem que la paraula “mai”
gairebé no es pot pronunciar mai. I és que la realitat imposa situacions
difícilment imaginades, i si algú vol actuar amb visió d’Estat ha de ser capaç
de modificar posicions , aparentment inamovibles. Es el que li ha tocat fer a
Pedro Sánchez , com molts anys enrere, li va tocar fer a Felipe González en el
tema de la OTAN.
Si un líder de la oposició no és capaç de
girar pàgina a determinades conductes, greuges, atacs, i posicionaments del
passat, no podrà arribar mai a governar. No podem deixar que el passat ens
marqui el present ni ens dicti el futur, perquè poques coses estan escrites i
son permanents, de manera que o ens adaptem, o estem condemnats al fracàs o a
la irrellevància. Tots recordem la guerra bruta, la inconsciència del PP en
multitud d’ocasions, en contra dels governs socialistes. La falta de visió
d’Estat, la manca d’escrúpols en les acusacions, en els atacs contra persones i
institucions del país, per intentar treure rèdit polític....perquè ara els
socialistes hem d’oblidar tot el patiment i pactar amb el PP ? Doncs, per
responsabilitat, per sentit d’Estat. Aquests valors formen part del nostre ADN
i sense ells, ja no seríem socialistes, ni la gent tindria confiança en
nosaltres. Ni la gent nostra ni la de la UE.
Més dur que ara, va ser la campanya per entrar
a la OTAN. Els socialistes, per responsabilitat i visió d’Estat, varem haver de
modificar la nostra posició i defensar l’entrada, quan els qui ho havien de fer
es varen situar en contra, simplement per destrossar-nos. Ara, anys després,
tots estem convençuts que varem actuar bé. El mateix direm de l’acte d’ahir, de
la signatura d’aquest text que suposa posar en marxa nous mecanismes per
lluitar contra un terrorisme molt més brutal i perillós que el que provenia
d’ETA. I aquesta és la justificació de la signatura, tot i contenir un punt amb
el qual no hi estem d’acord: la cadena perpetua. Tancar-se en banda per aquest
tema, no justificava la negativa a signar. Cap país europeu hagués entès aquest
trencament, quan arreu del món, tothom s’ajunta per aconseguir la unitat.
De fet, és en els grans reptes i els grans
dilemes on queda clara la capacitat de lideratge d’un polític. Pedro Sánchez va
prendre un risc evident, però li tocava fer-ho. Avui mateix l’ex president
Felipe González ho ratificava en declaracions contundents. Amb el terrorisme no
s’hi juga, ni cap en dintre ni cap enfora . Encara que el PP hagi demostrat
mantes vegades que li falta sentit d’estat, el que no podem fer és copiar el
seu estil i fer el mateix. El país no s’ho mereix i així no es pot aspirar a
governar. El sentit d’Estat obligava a donar el pas, i una vegada aconseguit el
compromís dels dos grans partits, buscar la participació de quants més altres
millor, però la suma d’ells dos ja justifica plenament les decisions acordades.
I si s’ha pogut arribar a aquesta signatura,
res impedeix pensar que en altres circumstàncies es pugui acordar altres canvis
que ara semblen impossibles, com una reforma constitucional per arreglar
diversos temes , entre els quals un millor encaix de Catalunya. Es un bon
precedent de cara a tots aquells que diuen que amb el PP no es pot arribar a
cap acord. En tenim un d’important, i de ben segur en vindran d’altres.
Sincerament crec que Pedro Sánchez havia d’encarar el repte i facilitar un
acord. S’ha fet, s’ha signat, i ha estat àmpliament valorat per la comunitat
internacional i per la major part de la ciutadania espanyola. Que per a molts
socialistes, hagi suposat un difícil tràngol, és comprensible, però davant les
qüestions d’Estat, hem de saber supeditar els desitjos als interessos generals.
BORREDÀ - ALLARGUEM TERMINI RECOLLIDA RESTES VEGETALS DE GRAN VOLUM
BORREDÀ – S’ALLARGA EL PERÍODE DE RECOLLIDA DE
RESTES DE PODA I ARBRES.
Des de fa 2 anys
l’ajuntament ha posat en marxa un nou servei de dipòsit de restes vegetals de
gran volum que no poden ser tractats en els contenidors d’orgànica. En aquests casos les restes es poden portar
al camp de futbol on es dipositen i finalment es cremen, amb les degudes
mesures de seguretat.
Els mesos de
recollida , fins ara eren desembre i gener. A la vista de les persones
interessades, allarguem el període de recollida fins a finals de febrer. Per
tant, tothom qui tingui restes vegetals, procedents de la poda d’arbres, o
arbres trencats per les darreres ventades, branques, etc, les pot dipositar a
l’espai habilitat en el camp de futbol.
A finals de febrer,
la brigada farà una nova crema de tot el material recollit i així tancarem el
present exercici fins el proper mes de desembre.
Es molt important
seguir aquesta recomanació i evitar deixar branques o troncs en altres espais.
I sobretot no llençar aquestes restes en els contenidors d’escombraries, lloc
inadequat i que a més suposa col.lapsar uns contenidors que no tenen aquest ús.
Recordem, doncs, la
campanya per dipositar restes vegetals de gran volum ACABA EL DISSABTE 28 DE
FEBRER.
I perquè consti
signa el present document a Borredà, el dia 31 de gener de 2015.
L’Alcalde –
President , Joan Roma i Cunill
Sunday, February 01, 2015
PER ALTRUISME art. Regió 7
PER ALTRUISME
En uns moments en que la xacra de la corrupció
està a l’ordre del dia amb nombrosos casos, alguns d’ells de grans dimensions i
ramificacions, voldria reivindicar la base sòlida i generalitzada de la
dedicació de la immensa de polítics als seus pobles i ciutats per simple
“altruisme”.
En els inicis de l’etapa democràtica ningú en
tenia cap dubte, en canvi ara, els dubtes planegen sobre molts, i és injust. Si
mirem el nombre d’ajuntaments a Catalunya ( prop de mil) i a nivell d’Espanya (
prop de nou mil) comprovarem el baixíssim percentatge de comportaments
inadequats o clarament irregulars, però no és just que aquests embrutin la neta
dedicació de tots els altres.
I és que a vegades es creu que cada gestió,
tràmit o impuls donat per un alcalde a una empresa o activitat del municipi, ha
de venir acompanyada d’un premi, en forma de comissió, regal ,etc. I res més
lluny de la realitat. Dintre del marc de la política municipal, tots els
alcaldes ( i quan parlo d’alcaldes, hi sumo als regidors) tenen per objectiu la
millora de les condicions de vida del poble i res més vital que aconseguir la
implantació de noves empreses i activitats. Aquesta implantació, ampliació o
modernització comportarà nous llocs de treball, majors ingressos fiscals, ...en
definitiva: prosperitat, i aquest és el nostre gran objectiu.
Que ningú s’estranyi que una de les principals
ocupacions dels alcaldes consisteixi en agilitzar tràmits propis i de les
altres administracions concernides per un projecte determinat. Intentem que una
requalificació de terrenys rústecs per implantar un càmping, duri el mínim
possible. O que sigui possible la reconversió d’una casa de pagès en una de
turisme rural, o que una botiga pugui ser ampliada, modernitzada...el premi és
la satisfacció de veure culminada la petició del particular que el beneficia a
ell, i a tot el poble. I no hem de rebre res a canvi. Es la nostra obligació,
és el nostre deure.
I el mateix ens toca fer si en algun moment
s’ha de buscar plaça de residència per una persona gran, o intentar trobar
feina per joves o no tant joves, en atur, supervisar que persones soles no ho
passin malament, etc, etc. La feina altruista, per vocació, per ambició de
veure que el poble tira endavant, és la nostra base d’actuació. Un altruisme
que ha existit sempre i que sempre perdurarà en política, però també en
multitud d’altres àmbits de la societat. Sense aquest altruisme el país, la
societat no prosperaria.
Quants presidents d’associacions de veïns
tenim que no cobren res, quants presidents de corals, grups de teatre, equips
de futbol, de colles castelleres, de comissions de festes, d’esbarts, colles
sardanístiques, de country,de penyes ...tenim per tot arreu que actuen, només
moguts per l’afany de col·laborar i participar en bé del col·lectiu en el qual
es mouen. Doncs el mateix passa en l’àmbit polític. El noranta-cinc per cent
som persones mogudes per l’estimació als nostres municipis. No esperem res més
que veure traslladats sobre el terreny els projectes que hem somiat, hem
promès. La gent ens paga amb vots, i només volem aquesta recompensa. La
malfiança i els casos greus apareguts han embrutat aquesta realitat, però no
ens deixem portar per acusacions falses, o generalitzacions injustes. Per posar
un exemple ben proper als lectors, puc afirmar que els tres alcaldes de Sant
Vicenç de Castellet, dos del PSC i un d’ERC em mereixen total confiança. Els he
conegut a tots tres i puc assegurar que varen actuar portats per l’anhel de
millorar el poble, mai per cap altre motiu ni expectativa. Es dur veure com ,
massa sovint, s’ha deixat de pensar en l’altruisme com element bàsic de la
nostra dedicació al càrrec, i a la política, en general. Però que ningú ho
dubti, hi és, i sense aquest element seria impossible fer bé la feina diària.
Ni sous ni indemnitzacions compensen.