Tuesday, February 17, 2015
EVITAR UN IMMENS DESASTRE EN EL MÓN ASSOCIATIU - Art. Nació Digital Solsona
EVITAR UN IMMENS DESASTRE EN EL MON ASSOCIATIU.
Hi ha decisions que semblen molt poc rellevants i en canvi
poden provocar un desastre de
conseqüències imprevisibles. Ara mateix si les reaccions en contra no obliguen
a modificar la llei, l’any vinent milers d’entitats de tota mena poden decidir
plegar per no poder donar compliment a les obligacions que se’ls hi volen
imposar.
Tenim dos problemes greus de difícil solució. Per una banda el govern
central ha modificat la normativa que regula les obligacions financeres de les
entitats sense afany de lucre, per tal que des d’aquest any portin
comptabilitat oficial de doble partida, per poder fer la declaració de l’impost
de societat, l’any vinent. Fins ara, només les entitats que superaven els
100.000 euros d’ingressos estaven obligades a portar aquests comptes i fer la
declaració. Ara s’exigeix a totes les entitats, sense afany de lucre, encara
que la majoria no hauran de pagar res en la declaració per la poca capacitat
financera que tenen, però el sol fet d’haver de portar tota aquesta
documentació, moltes ja plegaran.
Dic que teníem dos problemes. El més greu és l’anterior, però n’hi ha un
altre procedent de la translació de la
Llei de Transparència catalana, la qual obliga a publicitar
tots els ingressos i despeses d’aquestes entitats. Això no es tant greu com el
primer apartat però no deixa complicat posar-ho en pràctica. Perquè què vol dir
donar publicitat ? Es suficient amb la publicació en una web de l’entitat ? O
posar-ho en un cartell ? O enviar una circular, o publicar-ho en algun butlletí
oficial, ...no queda clar com posar en pràctica aquest mandat.
I no exagero en el títol de l’article quan parlo de DESASTRE , perquè estem
parlant de totes les AMPA’s del país, clubs modestos de futbol, o bàsquet,
patinatge,..o colles geganteres, castelleres, caramelles, comissions de festes,
colles de jove, gent gran, associacions de veïns, clubs de lectura, de
caminades, i així una llista fins a l’infinit.
Només cal pensar que comarques com el Solsonès segur que tenen unes 300
entitats d’aquest tipus, el Berguedà unes 400, el Bages més de 600, etc, etc,
com deia, milers a tot Catalunya, i totes elles han de donar compliment a
aquestes obligacions sense cap ajuda especial sinó és la de la informació. Tots
els qui estem o hem estat en alguna d’aquestes entitats, hem vist que pocs son
els que accepten el càrrec de secretari, i encara menys el de tresorer o
comptable. Si ara se’ls diu a aquestes dues persones que hauran de portar una
comptabilitat oficial, i fer declaració cada any davant d’Hisenda, diran que
no. I quines entitats es poden permetre contractar una gestoria per fer aquesta
feina? Per poc moviment que tingui una entitat, la gestoria li haurà de cobrar
com fa per les Comunitats de veïns d’algun edifici, o feines semblants.
La majoria d’entitats viuen en mig d’una complerta precarietat de mitjans
econòmics, i humans. Pocs a treballar i poc diner a gestionar. Totes procuren
fer rifes, vendre loteria, cobrar quotes molt baixes, obtenir regals, etc...
simplement per poder arribar a finals d’any i cobrir despeses. Si ara se’ls hi
diu que cada any hauran de presentar llibres, fer declaracions, etc, i que sinó
es porten bé poden haver-hi sancions, qui serà el valent a assumir aquestes
responsabilitats ?
No és hora ni moment per aquestes invents. En plena crisis econòmica, i de
voluntariat, no es poden exigir qüestions com les que tractem. Tirar-les
endavant suposa liquidar milers d’entitats que son les que fan funcionar els
pobles, barris, ciutats, clubs, associacions, esports, lleure, cultura....Aquí
sí que ens hi juguem el futur, en tots aquests àmbits. A nivell esportiu ja
podeu veure una primera vaga important en protesta per unes condicions
inassumibles a nivell de seguretat social, tributacions,etc, Doncs bé, toca mobilitzar-se
als més alts nivells per aturar aquesta decisió. No podem perdre les entitats
que donen presència i personalitat a cada poble i ciutat. Sense elles milers de
festes i activitats no tindrien lloc. No ens ho podem permetre. Bé, doncs, el
motiu d’aquest escrit és informar del crític moment en que ens trobem. Que
tothom en prengui nota en el seu àmbit i obligui a moure’s per aconseguir la
suspensió de les normes. Precisament a tocar d’unes eleccions és més viable fer
canviar normes. Ara toca fer-ho.