Wednesday, February 18, 2015
LA CONSULTA AL LLUÇANÈS - art. La Rella
Portem anys parlant de la reivindicació de comarca pròpia pel Lluçanès, i
quan semblava que tot estava a punt per fer-la realitat, el Departament de
Governació imposa una consulta popular a tots els municipis. Suposo que l’idea
prové de l’existència d’una Llei de Consultes catalana, i es vol justificar la
seva existència, obligant al Moianès i al Lluçanès a posar-la en pràctica.
El Moianès estudia fer-la de forma immediata per intentar tenir comarca
pròpia en el mateix moment en que es constitueixin els nous ajuntaments sorgits
de les eleccions municipals del 24 de maig. Mala cosa les presses en temes tant
complicats com aquests. I en aquest tema dono la raó a les veus del Lluçanès
que demanen calma i tranquil·litat abans de prendre una decisió. Aquí els
alcaldes es decanten més per fer la consulta el mateix dia que les eleccions al
Parlament que , si res de nou passa, s’han anunciat pel 27 de setembre. Es una
sàvia proposta, però abans, aquí i al Moianès caldria tenir present tot un
seguit de temes que poden espatllar el resultat final.
Es molt fàcil dir que es farà una consulta, però prèviament s’han
d’estudiar els possibles resultats i com s’hi farà front. I apareixen molts
interrogants. Veiem-ne alguns. Què passarà si la gent “en passa” i no va a
votar , i la participació es queda per sota del 20 o el 30%? Es considerarà
consultada la població amb un percentatge tant petit? Què passarà si en un ,dos
o tres pobles guanya el no, a pertànyer a la comarca? Es comptarà el resultat
global, o es deixaran aquests pobles fora de la comarca ? Què passarà si en
algun dels pobles no es vol dur a terme la consulta? De fet no és obligatòria,
però seria un greu problema que no a tot arreu es podessin pronunciar. Què
passarà si es duu a terme la proposta de suprimir els consells comarcals ? Es
continuarà el procés de constitució de la comarca ?...
Bé, segur que entre tots podríem trobar alguna altra pregunta compromesa,
però d’entrada en tenim 2 o 3 que necessiten ser explicades, i acordades, abans
de tirar endavant la consulta. Si s’acorda que cap poble podrà ser obligat a
formar part de la comarca si els seus veïns hi voten en contra, encara que
només ho diguin un 20 o un 30% podem tenir un greu problema de viabilitat. En
aquest cas podem veure quan de mal fan les improvisacions d’un govern que tant
aviat diu que està d’acord amb fer noves comarques, com que les limita a
territoris amb més de 15.000 habitants, o que abans s’ha de fer una consulta...
mentrestant hem passat 10 o 15 anys sense decidir. Es una bona manera de perdre
i fer perdre el temps a tots plegats. Una bona manera de no governar i
traspassar al territori conflictes que no s’han previst ni resolt prèviament. I
un darrer tema no tocat és la viabilitat econòmica del nou territori. Si la Generalitat suprimeix
els consells comarcals, com diu en algun document, de què viuran les noves
comarques ? I les velles ?
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà ( Berguedà)