Joan Roma

ABSOLTS

Borredà tenia 1090 habitants l’any 1930, 747 en el 1960, i 597 en el 1970. La major part del poble vivia de les indústries tèxtils, amb prop de 200 llocs de treball, i la resta es repartia entre una encara forta pagesia – ramaderia, i el sector serveis.

L’abril del 79 , com arreu del país, iniciem l’etapa municipal democràtica, amb dues candidatures oposades però amb un objectiu comú: treballar junts per fer prosperar el poble i encarar la incipient crisi del tèxtil que esclatà poc temps després. Del 79 al 91 Borredà va tenir els alcaldes Antoni Andreu i Josep Nadeu, tots dos de CiU, i de socis de govern els qui havíem perdut les eleccions, el PSC. Junts varem governar, junts varem emprendre importants millores en un municipi que com tants altres havia estat en permanent precarietat.

A les eleccions del 91, assumeixo l’alcaldia, amb un poble de 441 habitants, i un sector tèxtil totalment desaparegut. L’equip de govern tenia com a prioritat obrir el poble al sector turístic i residencial, i atreure activitat industrial , compatible amb el turisme. Ens varem posar a la feina, ampliant el pla d’urbanisme, per deixar enrere la total paràlisis constructora per falta de terreny edificable. Una primera actuació va permetre posar en marxa 41 parcel·les unifamiliars aïllades, una segona actuació va suposar renovar, ampliar i modernitzar tota la xarxa de subministrament d’aigua, amb una inversió fins avui de més de dos milions i mig d’euros, i una tercera actuació va anar destinada al foment d’activitats turístiques i industrials. En les turístiques varem facilitar, impulsar i accelerar la instal·lació de tres càmpings en el terme municipal, i cinc cases de turisme rural.

En l’àmbit industrial, varem comprar terrenys i edifici per ubicar-hi una serradora, encara en funcionament, i de propietat municipal. Varem impulsar la instal·lació d’una altra activitat lligada al sector forestal, que està en ple rendiment, en mans privades. I finalment varem acollir una indústria de teixit de fusta per cortines que finalment va fracassar. Aquesta indústria procedia de Vic, i els impulsors varen donar paga i senyal per comprar la vella fàbrica de baix ( situada a l’entrada del poble) amb el compromís del Banc Hispano Americà de concedir un crèdit per la compra. Crèdit que no va arribar i que va motivar l’aval de l’ajuntament per salvar una indústria que preveia la creació de 15 llocs de treball. Finalment l’ajuntament va quedar-se amb la fàbrica i finca annexa, i va procedir a requalificar els terrenys per passar-los a industrials, i quedar-se una part com a zona verda municipal. El propòsit nostre no era ser propietaris sinó impulsar indústries i per això varem revendre la fàbrica als llogaters, per venda directa i per un import de 72.000 euros, i quan varem anar al Registre se’ns va indicar que necessitàvem autorització de la Generalitat. La varem tramitar, per silenci administratiu de la Generalitat , la varem acordar i la varem inscriure. Finalment varem vendre en subhasta pública les 4 parcel·les industrials que tenia la finca, i l’ajuntament es va quedar amb 3.640 m2 de zona verda, per destinar-la a jardí.

La venda s’acordà en el Ple ordinari de desembre de l’any 2000, per unanimitat dels dos grups municipals PSC – CiU, i en el ple de març es fixaren les condicions de pagament, per 3 vots a favor (PSC) i 2 en contra ( CiU) faltava un regidor a cada grup. Finalment el secretari de l’ajuntament, va estendre els certificats dels acords i els tramità davant el Registre de la Propietat per oficialitzar la venda de l’edifici de la Fàbrica de Baix. Tothom donava per tancat el tema, amb un resultat clarament satisfactori per l’ajuntament i per tant per tot el poble de Borredà. Tots els tràmits varen ser públics i publicats en el butlletí municipal INFORMEM que publica l’ajuntament des de l’abril del 79.

Arribats al mandat municipal del 2003 – 2007, la composició del Grup Municipal de CiU canvia radicalment i aposten per judicialitzar la vida política impulsant prop d’un centenar de denúncies a tots els estaments oficials: tribunals, sindicatura de comptes, sindicatura de greuges, Parlament, Generalitat, etc, etc, Algun dels seus components interns i externs consideren que sinó guanyen les eleccions a les urnes intentaran guanyar-les en els tribunals, i posen el dubte sobre tot el que s’havia fet fins aleshores.

Totes les denúncies, recursos, querelles, etc, han tingut la seva tramitació i totes han acabat en arxiu, en absolució o en desestiment. Quedava la darrera, la que feia referència a la venda de la Fàbrica de Baix. Denúncia presentada als Jutjats de Berga, l’any 2006, i que fou arxivada l’any 2009, considerant que no hi havia cap causa delictiva. Es presentà recurs contra l’arxiu i es decidí portar-ho per la via penal, considerant l’existència dels delictes de prevaricació contra l’alcalde i els 2 tinents d’alcalde, i per falsedat contra l’alcalde.

La motivació provenia de creure que nosaltres 3 havíem votat en el ple de març de 2001 per una venda directa de la Fàbrica de baix, sabent que no la podíem vendre directament. I per tant havíem comés un delicte de prevaricació. I pel que fa a mi com alcalde, havia signat el vist i plau a dos certificats emesos pel Secretari en el qual ell havia fet constar una aprovació per majoria absoluta quan en realitat s’havia acordat per majoria simple.

Ja en el primer judici l’any 2009 en el Jutjat de Berga havíem demostrat que la venda s’havia realitat en el ple de desembre de l’any 2000 i que en el ple de març de 2001 simplement s’havia acordat les condicions del pagament. En aquest cas, el secretari va cometre un error administratiu a l’hora de fer els certificats per presentar al Registre, per haver barrejat els dos plens, i com alcalde l’únic que havia fet era signar el vist i plau en dos documents que considerava correctes. Res més i res menys, un simple error administratiu del qual ens en varem donar compte l’any 2006, en el moment de la presentació de la denúncia.

Finalment el 30 d’octubre d’enguany en judici públic davant del Tribunal Penal de Barcelona varem explicar i demostrar la total correcció de l’actuació de l’equip de govern i un simple error del secretari que no modificava en res el fons de la decisió presa. Es per tot l’exposa’t i demostrat que el Tribunal ens ha absolt de totes les acusacions.

Es lamentable voler judicialitzar la vida política d’un ajuntament i més en un poble petit com el nostre. Tots ens coneixem i tots sabem com es varen fer les coses i el perquè. I tots han pogut veure com l’ajuntament va actuar en defensa dels interessos de la comunitat i el bon resultat final obtingut. L’ajuntament va impulsar una indústria que al final no va tenir l’èxit desitjat, però pel camí va recuperar els diners invertits, va obtenir uns guanys procedents de la venda de la resta de la finca, i ha quedat per sempre un patrimoni molt important en forma de zona verda, a l’entrada del poble. I ara mateix aquesta antiga fàbrica acull altres activitats, clarament positives pel municipi.

L’intent de desprestigiar, acusar i fer planar dubtes sobre l’equip de govern o el secretari d’aquell moment ha fracassat i la veritat ha sortit a la llum pública. No teníem cap dubte sobre aquest final. Que tothom prengui nota dels impulsors d’aquesta manera d’actuar i que mai se’ls hi faci confiança per portar les regnes de l’ajuntament.

Borredà, 18 de febrer de 2015.

L’Alcalde, Joan Roma i Cunill