Joan Roma

MAS, DESCOBREIX ELS AJUNTAMENTS.

Ara resulta que els ajuntaments son peça clau en la construcció de Catalunya i formen part de les estructures d’Estat que ell s’ha compromès a impulsar. Curiós descobriment al cap de 36 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. I curiosa proclamació en un dels pitjors moments de la història municipal, quan la Generalitat que ell presideix deu centenars de milions a les arques municipals.

La realitat és sempre molt més simple i dura del que sembla a primera vista. El cert és que per primera vegada CiU es troba en greus dificultats per presentar candidatures a tots els ajuntaments de Catalunya com era norma en els darrers vint o trenta anys. A dia d’avui constatem com a cada comarca hi ha ajuntaments que no tenen encara candidat conegut. Fins i tot en molts en que ostenten l’alcaldia. Molts s’han cansat de gestionar misèria i de ser menystinguts en les decisions importants del govern català.

Aquesta realitat, juntament amb el desànim produït per tot l’escàndol de l’ex president Pujol, la seva família i un bon nombre d’altres alts càrrecs del partit, ha deixat un panorama desolador en els militants històrics i en els càrrecs institucionals. Ja no poden anar amb la bandera del nacionalisme i el patriotisme quan ha servit per amagar negocis i afers molt poc edificants.

Tornant, doncs, a la crida a una primera fase de les plebiscitàries, pel dia 24 de maig no és de rebut pensar en que grans coses canviarien en un país independent, governant per CiU, respecte els ajuntaments. Han tingut 36 anys per demostrar-ho i estem en un dels pitjors moments. Ni cobrem els deutes ni han legislat per resoldre els greus problemes de competències municipals. Al contrari, estem supeditats, regulats, controlats per tot arreu, en una demostració clara d’administració ineficient que paralitza en bona part la dinàmica dels ajuntaments.

I això des de la Generalitat, però també des de les Diputacions. Hem vist com molts dels diners que haurien d’haver anat als ajuntaments, han anat cap a cobrir deutes de la Generalitat. S’han detret autèntiques fortunes , destinades a serveis municipals, per tapar forats financers del govern Mas. Per tant, no podem estar satisfets ni podem creure en la veracitat de les proclames del president envers els ajuntaments, demanant que pensin en les estructures del nou Estat.

El que volen els nostres veïns és que ells siguin la nostra prioritat i raó d’estar al capdavant de l’ajuntament. Així és com ha de ser. Cada administració s’ha d’ocupar de les seves competències i no perdre el temps en batalles d’altres nivells de l’administració que només serveix per esgotar capacitats i oblidar les prioritats.

Segur que ens trobarem en molts llocs en que algunes candidatures voldran parlar més de temes externs que no pas interns del municipi. Es de vital importància no caure en aquesta dinàmica perversa, perquè fugiríem del que ha estat la principal raó de ser del PSC. El nostres municipalisme és la nostra carta d’identitat, de presentació davant els ciutadans i ha de continuar sent així. Catalunya ha tingut una transformació en tots els àmbits, sobretot mèrit dels ajuntaments, i en molts casos, malgrat la Generalitat. No ho oblidem quan redactem els programes electorals.

Les prioritats les tenim clares tots els alcaldes, perquè son continuïtat de la feina que hem fet fins ara. I els qui estan a la oposició han de manifestar-les en el programa, tenint present que els veïns volen solucions als seus problemes diaris, no entrar en guerres de banderes. I si cal recordem els deutes de la Generalitat, o la llista de projectes i obres pendents per culpa del Govern Mas.