Saturday, February 07, 2015
TÈCNICS INFALIBLES - art. Regió 7
TÈCNICS INFALIBLES.
Pels poc coneixedors de l’estructura d’un
ajuntament, permeteu-me detallar els principals tècnics que hi actuen. En
primer lloc el secretari/secretària. No confondre amb un administratiu
qualsevol. De fet és com el Notari municipal que dona fe dels acords dels polítics,
certifica, informa, gestiona...el que l’alcalde, la junta de govern o el ple ha
decidit. Es la peça clau de l’ajuntament a nivell tècnic. A continuació, en
ajuntaments grans hi ha l’Interventor , encarregat de tot l’apartat econòmic.
Una altra peça essencial. I si l’ajuntament és petit, el secretari fa també
d’interventor i es converteix en un tècnic tot terreny que tant ha de saber
d’administració, com d’urbanisme, comptabilitat, etc, etc.
Seguim, amb l’arquitecte municipal, encarregat
de vetllar pel compliment, interpretació, supervisió i control de l’àmbit
urbanístic. Es qui ha d’informar i dictaminar sobre el Pla d’urbanisme, i
lidiar amb la immensa teranyina de lleis i normatives locals, nacionals i
estatals. No solament ha d’entendre en arquitectura i urbanisme, sinó en
matèries molt més àmplies i complicades. El mateix ha de fer l’enginyer
municipal en els temes del seu àmbit, i molt especialment en les lligades a les
llicències d’activitats. Per raons d’espai em limito a parlar d’aquests tècnics
i de com els hi ha canviat la vida a
ells i a nosaltres, els alcaldes, dels quals en depenem en tot moment.
Els alcaldes, volem/necessitem, tècnics
infalibles en els temps que corren. Estem immersos en un àmbit posat sota
sospita i qualsevol decisió pot ser posada en qüestió , qualificada d’errònia,
o directament considerada sospitosa, quan no, delictiva. Els canvis introduïts
en els darrers anys en les lleis municipals, no permeten ni tant sols cometre
un error, una equivocació, o una interpretació determinada si algú la porta als
tribunals o a d’altres organismes controladors. No és estrany que tots els
tècnics es plantegin canvis substancials en el seu present i futur sinó es
canvien les regles de joc. A dia d’avui es fa més difícil actuar de tècnic que
no pas de polític. Veiem, ras i curt, el perquè.
El govern central, en mans del PP ha tingut
l’habilitat de modificar en profunditat les regles de joc de l’administració
local, fins el punt de que el que abans podia ser un error, una equivocació o
una interpretació determinada d’una normativa o llei vigent, ara es considera
un delicte penal. Ja no una falta administrativa, amb un càstig administratiu,
sinó una possible pena de presó i inhabilitació. Davant aquesta permanent
amenaça és lògic que els tècnics vulguin curar-se en salut i no donin
conformitat a res que no estigui molt, molt clar. I no ens equivoquem, la
legislació està plena de grisos, d’interpretacions diverses i fins i tot
contradictòries, i això porta a demanar un informe extern, si la cosa no és
molt clara. I si aquest informe no ho aclareix se’n demana un tercer, amb el
conseqüent retard en tramitacions, i un enorme cost econòmic i humà.
Aquesta dinàmica s’ha generalitzat no només en
el món municipal, sinó també en el de la Generalitat o de l’Estat. Ja no es
troben tècnics que fàcilment donin conformitat a peticions del seu àmbit.
Primer s’estudien llargament, després es supervisen, a continuació es demana
contrastar les resolucions, i finalment si es creu oportú, es demana a un
expert la seva opinió... finalment pot arribar la resolució esperada, amb uns
quants mesos de retard, i un elevat cost de tramitació. El dubte permanent, la
sospita generalitzada, l’amenaça constant no és la millor via perquè els
tècnics puguin treballar. Tenim una inflació legislativa brutal, en tots els
àmbits, i una lentitud exasperant en la resolució de temes. Els qui estem en
primera línia de l’administració se’ns fa molt complicat explicar-li al ciutadà
de peu que no es poden prendre decisions sinó és després d’un llarg camí de
precaucions per evitar danys col·laterals. Aquest sistema ha de ser modificat
de forma urgent, l’endemà de les eleccions generals, si volem tenir una
administració eficient.