Friday, February 27, 2015

 

QUADRAR NÚMEROS - art. Regió 7



 QUADRAR NÚMEROS.
Quan diem que el paper ho aguanta tot, ens referim a que sobre el paper és fàcil resoldre els problemes, però a la pràctica, a la vida real, les coses son com son, i no com voldríem que fossin.
Dic això, a la vista de la situació de crisis que travessen molts equipaments i infraestructures municipals, de la Generalitat o de l’Estat, fetes en els anys de vaques grasses, sense pensar en el cost del manteniment, ni amb canvis substancials en el comportament de la gent.
Per raons d’espai em centraré en uns quants exemples del nostre territori. Durant molts anys, els ajuntaments demanaven ajuts a Diputació, Generalitat i Estat per construir tota mena d’equipaments: culturals, esportius, d’oci i lleure, etc, sense parar massa atenció al cost de manteniment i reposició de materials.
En un moment donat, el Govern va voler posar una mica d’ordre i va decidir demanar plans nacionals d’equipaments , com a mesura per planificar on havia d’anar cada cosa. En un país com el nostre, molt desordenat, i molt supeditat al clientelisme polític, la idea inicial es va transformar en una cursa per justificar grans obres en els llocs més inversemblants del país. I com que el paper ho aguanta tot, es presentaven plans de rendibilitat que quadraven pels quatre costats.
Uns enganyaven, i els altres es deixaven enganyar, fins arribar al punt on ens trobem en que tenim piscines cobertes que no es poden mantenir. Teatres buits per falta de públic suficient com per mantenir una programació fixa. Pavellons impossibles de conservar. Centres culturals, utilitzats només parcialment. Centres esportius d’ús a temps parcial, etc, etc,
Hem malbaratat un munt de diners en equipaments poc estudiats i meditats, que ara dormen el somni dels justos. Tenim el país que tenim, amb poca tendència a compartir espais i serveis, entre municipis. Un dels aspectes positius de la crisi és la necessitat de millorar la col·laboració i cooperació, deixant enrere els individualismes per passar a mancomunar serveis de tota mena.
No té cap lògica el mapa de piscines cobertes de Catalunya, com tampoc el de pavellons poliesportius, grans teatres, conservatoris, centres esportius, etc. O unim i compartim esforços o és impossible mantenir aquests equipaments i serveis.
S’ha acabat fer trampes amb els números, perquè la realitat s’imposa. Era fàcil justificar una piscina coberta, dient que hi hauria dos o tres mil socis, fixes, uns quants centenars d’usuaris mensuals, i altres ingressos generosos. La realitat ha posat les coses al seu lloc i ha demostrat la mala previsió feta. I el que val per una piscina, val per un teatre, per un pavelló o per qualsevol altre equipament.

I si això ha passat en el món municipal, és perquè en molts casos s’incentivava des de la Generalitat aquesta tendència. Una tendència que el propi Govern havia fomentat amb Museus, Teatres, Auditoris, Arxius...nacionals, que ara sobreviuen amb greus dificultats, sotmesos a retallades brutals que no permeten utilitzar ni la meitat de les seves potencialitats. El resultat és un clar malbaratament de recursos i un exemple de com no s’ha d’actuar des de les responsabilitats de govern.





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?