Wednesday, February 04, 2015
EL TERRORISME - QUESTIÓ D'ESTAT
EL TERRORISME – QUESTIÓ D’ESTAT, A LA OPOSICIÓ
I EN EL GOVERN.
Segur que a molts militants, simpatitzants i
votants socialistes se’ls va posar un nus a l’estómac al veure la signatura conjunta del president
Rajoy i el Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez, del text consensuat , en
el marc de la lluita contra el terrorisme gijadista. I més quan en el text hi
figurava la clàusula de cadena perpetua, contra la qual vàries generacions de
socialistes havien lluitat per derogar-la.
En política tots sabem que la paraula “mai”
gairebé no es pot pronunciar mai. I és que la realitat imposa situacions
difícilment imaginades, i si algú vol actuar amb visió d’Estat ha de ser capaç
de modificar posicions , aparentment inamovibles. Es el que li ha tocat fer a
Pedro Sánchez , com molts anys enrere, li va tocar fer a Felipe González en el
tema de la OTAN.
Si un líder de la oposició no és capaç de
girar pàgina a determinades conductes, greuges, atacs, i posicionaments del
passat, no podrà arribar mai a governar. No podem deixar que el passat ens
marqui el present ni ens dicti el futur, perquè poques coses estan escrites i
son permanents, de manera que o ens adaptem, o estem condemnats al fracàs o a
la irrellevància. Tots recordem la guerra bruta, la inconsciència del PP en
multitud d’ocasions, en contra dels governs socialistes. La falta de visió
d’Estat, la manca d’escrúpols en les acusacions, en els atacs contra persones i
institucions del país, per intentar treure rèdit polític....perquè ara els
socialistes hem d’oblidar tot el patiment i pactar amb el PP ? Doncs, per
responsabilitat, per sentit d’Estat. Aquests valors formen part del nostre ADN
i sense ells, ja no seríem socialistes, ni la gent tindria confiança en
nosaltres. Ni la gent nostra ni la de la UE.
Més dur que ara, va ser la campanya per entrar
a la OTAN. Els socialistes, per responsabilitat i visió d’Estat, varem haver de
modificar la nostra posició i defensar l’entrada, quan els qui ho havien de fer
es varen situar en contra, simplement per destrossar-nos. Ara, anys després,
tots estem convençuts que varem actuar bé. El mateix direm de l’acte d’ahir, de
la signatura d’aquest text que suposa posar en marxa nous mecanismes per
lluitar contra un terrorisme molt més brutal i perillós que el que provenia
d’ETA. I aquesta és la justificació de la signatura, tot i contenir un punt amb
el qual no hi estem d’acord: la cadena perpetua. Tancar-se en banda per aquest
tema, no justificava la negativa a signar. Cap país europeu hagués entès aquest
trencament, quan arreu del món, tothom s’ajunta per aconseguir la unitat.
De fet, és en els grans reptes i els grans
dilemes on queda clara la capacitat de lideratge d’un polític. Pedro Sánchez va
prendre un risc evident, però li tocava fer-ho. Avui mateix l’ex president
Felipe González ho ratificava en declaracions contundents. Amb el terrorisme no
s’hi juga, ni cap en dintre ni cap enfora . Encara que el PP hagi demostrat
mantes vegades que li falta sentit d’estat, el que no podem fer és copiar el
seu estil i fer el mateix. El país no s’ho mereix i així no es pot aspirar a
governar. El sentit d’Estat obligava a donar el pas, i una vegada aconseguit el
compromís dels dos grans partits, buscar la participació de quants més altres
millor, però la suma d’ells dos ja justifica plenament les decisions acordades.
I si s’ha pogut arribar a aquesta signatura,
res impedeix pensar que en altres circumstàncies es pugui acordar altres canvis
que ara semblen impossibles, com una reforma constitucional per arreglar
diversos temes , entre els quals un millor encaix de Catalunya. Es un bon
precedent de cara a tots aquells que diuen que amb el PP no es pot arribar a
cap acord. En tenim un d’important, i de ben segur en vindran d’altres.
Sincerament crec que Pedro Sánchez havia d’encarar el repte i facilitar un
acord. S’ha fet, s’ha signat, i ha estat àmpliament valorat per la comunitat
internacional i per la major part de la ciutadania espanyola. Que per a molts
socialistes, hagi suposat un difícil tràngol, és comprensible, però davant les
qüestions d’Estat, hem de saber supeditar els desitjos als interessos generals.
# posted by joanroma @ 6:12 AM 
