Saturday, February 21, 2015
D'IMPUTAT A ABSOLT, art. Regió 7
D’IMPUTAT A ABSOLT.
En els meus vint-i-quatre anys d’alcalde de Borredà no han arribat a
una desena les propostes de corrupció. Propostes tallades d’immediat amb un “no
seguim per aquest camí que prendrem mal...”, o “vull dormir tranquil i no faré
mai res que trenqui la tranquil·litat”...o resposta semblant. Els pocs casos
tinguts provenien d’empresaris de fora del poble, i a vegades de la comarca,
que havien escoltat que faríem alguna gran obra i pretenien un tracte de favor:
“ja t’ho faré anar bé si em dones l’obra”.... Tallar de soca-rel qualsevol
insinuació o proposta era, i és, la millor solució. I si s’actua així, l’endemà
d’assumir l’alcaldia, uns i altres s’ho diuen, i no hi ha nous intents.
El secret de l’honestedat és ben fàcil d’explicar. En primer lloc tenir
consciència de servidor públic, i representant màxim del poble que t’ha vist
néixer, al qual vols servir i fer prosperar. No voldries mai embrutar el seu
nom, amb un comportament indigne. En segon lloc viure amb austeritat, ara i
sempre. Tant tu mateix com la parella amb la que comparteixes vida. No somiar
en segones o terceres residències, viatges de luxe, cotxes espectaculars, etc.
En tercer lloc, ser conscient de que qui cau una vegada en pot caure, cent. En
quart lloc, l’honestedat pròpia permet exigir-la a tots els altres, de
l’entorn, del poble o més enllà.
Si d’alcalde he tingut poques ocasions, tampoc han estat gaires més les
que vaig tenir com Diputat al Parlament durant setze anys. Els contactes,
gestions, tràmits, demanats per empresaris de la Catalunya Central per
desencallar temes a la Generalitat o en el Govern Central, podien comportar la
promesa de recompenses, però també aquí deixava clar que la recompensa era
resoldre el problema. Res més. I si realment volien fer alguna aportació, la
única vàlida era per medi del seu vot al partit del qual era representant.
La figura de diputat, sobretot a la oposició, consisteix en tota mena
de gestions públiques i privades, en defensa de les entitats, empreses,
institucions o particulars del territori en el qual operem. En el meu cas les
comarques del Bages, Berguedà i Solsonès. I si a nivell d’empresaris la relació
quedava clara, igual de clara ho era amb particulars que demanaven informació
sobre places de residència per avis, o per malalts, fer seguiment de tràmits
encallats, informació sobre ajuts a la dependència, o per muntar empreses, etc,
etc, Un diputat actiu pot fer centenars de gestions al cap de l’any, sense que
per això algú pugui pensar que rep alguna cosa més que el seu sou públic.
Amb tot, sempre hi ha els envejosos de torn, la gent de mala fe, que
inventa històries increïbles. En el meu cas, tant aviat feien córrer que tenia
un xalet a la Cerdanya, com un apartament a la Costa...ni un ni altre, he sabut
mai com eren ni on estaven. Tampoc és fàcil viure en un poble petit amb uns
pocs ressentits que busquen fer mal allà on poden. La parella ha de tenir una
paciència i confiança infinita amb el seu home / dona, perquè tant aviat
t’ajunten amb una altra, com et separen de la teva dona. Ho he viscut en carn
pròpia múltiples vegades, i algú pot pensar que tinc una certa retirada amb
George Clooney ( però seria en tot cas de lluny i a les fosques).
Si veuen que “passes”dels rumors, en busquen d’altres com qüestionar el
títol universitari , fins que fas un
centenar de còpies del títol de Llicenciat, i els reparteixes. O que no has estat
autor de tres llibres d’ensenyament de l’espanyol per estrangers, durant la
meva estada a Suïssa...i busquen aquí el que haurien d’haver trobat allà....o
que no parles tants idiomes com figuren en el CV, fins que te’ls veuen parlar
amb visitants del poble..
En fi, tot això va amb el sou de diputat, o amb el càrrec d’alcalde o
de regidor, encara que no cobris res de res. Per cert tampoc molts no s’ho creuen
que la majoria no tinguem cap remuneració, i quan un cec no vol veure,
difícilment li pots fer obrir els ulls. Amb tot ,el pitjor és quan de les
paraules es passa als fets, i es presenten denúncies a tort i a dret, intentant
embrutar la trajectòria dels qui estem en un càrrec públic. La judicialització
de la vida política comporta el trencament de les relacions en el Consistori,
crispa l’ambient a nivell de poble, porta malestar a funcionaris i tècnics de
l’ajuntament, i obra interrogants , difícils de tancar fins que no arriben les
sentències i deixen les coses en el seu lloc. Però el mal ja està fet.
Dit això, la recompensa és la feina ben feta, el recolzament de la
majoria del poble, la visió de les obres realitzades, la millora dels serveis,
infraestructures i equipaments, etc, i sobretot la consciència i seguretat en
la honestedat pròpia i de tot l’entorn. Per això val la pena continuar.