Friday, November 28, 2014
PROFESSIONS DE RISC -art. Regió 7
PROFESSIONS DE RISC.
A la llista
habitual de professions de risc, hem d’afegir-hi d’altres que fins ara no ho
eren i que canvis normatius recents, les han posat en primer pla. Es tracta
dels alcaldes/alcaldesses, secretaris i interventors municipals, i amb ells,
als tècnics més rellevants en un ajuntament: arquitectes , enginyers, caps de
seguretat...
En el nostre país,
passem d’un extrem a l’altre, moguts per circumstàncies del moment i disposats
a crear una maranya legislativa i reglamentària impossible de tenir al dia. I
quan parlo del nostre país, em refereixo tant a Catalunya com a nivell estatal.
Només falta que passi algun accident o incident amb repercussions mediàtiques
perquè a algú se li ocorreixi legislar de pressa i corrents. D’aquí a posar en
marxa mesures sense contrastar i sense els mitjans per aplicar-les hi ha un
pas. I donat aquest pas, els qui ens trobem sobre el terreny, perillem de
prendre mal. Veiem-ne alguns exemples, pocs, per raó d’espai.
A nivell de
l’Estat, per garantir el control de la despesa municipal, i altres decisions de
caràcter estrictament local, s’han posat secretaris i interventors directament
a les seves ordres. Qualsevol actuació discrepant o que vulneri la
reglamentació establerta, ha deixat de ser falta administrativa per
convertir-se en delicte penal. Per entendre’ns millor, vol dir que determinades
actuacions poden comportar penes de presó i d’inhabilitació, quan abans quedaven
en faltes administratives. La pressió i tensió que això suposa sobre els
funcionaris més rellevants d’un ajuntament és brutal.
El mateix problema
recau sobre els altres tècnics , essencials en un ajuntament: arquitecte,
enginyer, i algun altre, en funció de la grandària del municipi. Els seus
informes i dictàmens han de contemplar un munt de consideracions legals,
increïbles pels ciutadans de peu. Hem enrevessat tant la legislació
urbanística, la medi ambiental, la d’activitats, etc, que més que tècnics,
s’han de convertir en experts en lleis i reglaments. Una errada en el
diagnòstic i en la resolució, els pot convertir en presumptes delinqüents. I
amb ells els secretaris que han de tramitar les autoritzacions o llicències, i
finalment als alcaldes que signen els documents finals.
Però, és que ja
anem més lluny , a dia d’avui. Ja no solament estem sota vigilància, control i
presumpció de males pràctiques, sinó que ens hem de responsabilitzar de tot el
que passa en el nostre terme municipal. Hem de controlar que tot el que es
faci, disposi de llicència, autorització o tramitació, però també ens fan
responsables de les omissions en aquest control. Es a dir, ajuntaments que no
tenim policia ni mitjans tècnics i personal suficient, hem de garantir que ningú
actuï fora de la legalitat. Un pagès que faci una explanació de terreny, una
millora a la pallissa, talli uns arbres, modifiqui un camí, ...o un de segona
residència que posi una caseta pel gos, o una barraca per les eines de l’hort,
obri una rasa per portar aigua a cent metres...ha de ser detectat per
nosaltres, els alcaldes, obrir expedient informatiu, primer, sancionador ,
després sota l’amenaça que , de no fer-ho, ens convertim en col·laboradors
d’aquestes infraccions, amb greus conseqüències d’ordre penal, sigui per
delictes contra la ordenació del territori, per prevaricació, per desídia o per
falta de vigilància...és igual que tinguem quaranta com cent quilòmetres
quadrats de terme municipal.
Estem davant d’un
dels grans problemes de país. La gent no n’és conscient perquè no ho veu ni ho
pateix directament, però no pot ser que la principal administració del
territori i dels ciutadans hagi de treballar sota condicions impossibles. No
podem acceptar les imposicions de les administracions superiors, legislant
desaforadament, sense conèixer la realitat del país, i imposant unes condicions
impossibles de complir. No hi ha col·laboració ni cooperació entre
administracions, sinó supeditació. Així no anirem enlloc, i tant nefast és que
l’Estat legisli imposant legislació a les CCAA, com que aquestes facin el
mateix amb els ajuntaments. Les intromissions i mals rotllos, les paguen els
ciutadans i converteixen el treball d’alcaldes, funcionaris i tècnics
municipals en professions de risc. El món al revés.
Wednesday, November 26, 2014
DOS ANYS MÉS D'INCERTESA - art. nació Digital Solsona
DOS ANYS MÉS D’INCERTESA .
Vaig escoltar el discurs d’ahir del president
Mas, i el primer que em va venir al cap va ser que el calendari immediat suposa
un mínim de dos anys més d’incertesa i provisionalitat. El país no ho
aguantarà. No pot ser que tot quedi congelat a l’espera d’acabar una primera
fase del procés independentista, per després obrir una segona fase, amb
multitud d’interrogants que ningú, a dia d’avui, pot preveure ni aclarir.
Portem 4 anys de govern inestable, amb un
Parlament trossejat i dividit en diverses parts impossibles d’encaixar. Fins
ara el president Mas comptava amb el suport del Grup de CiU amb 50 diputats i
amb el d’ERC amb 21, és a dir, 71 diputats sobre un total de 135. Per tant,
majoria absoluta com per poder prendre les decisions pertinents. Però, aquesta
majoria s’ha trencat i en aquests moments l’únic suport del govern son els 50
diputats de CiU, clarament insuficients per tirar endavant les iniciatives
parlamentàries, la més important de les quals és la presentació, debat i
votació dels Pressupostos per l’any que ve.
Imaginar una pròrroga dels pressupostos
d’aquest any, és fatal, perquè la normativa estatal obliga a complir un dèficit
que la Generalitat ha superat, de manera que ha de refer números i modificar
partides importants. Amb la pròrroga això no és viable. Com tampoc sembla
imaginable trobar nous ingressos per atendre noves emergències. No és estrany
que corrin rumors sobre el desig de plegar del Conseller d’Economia, Andreu Mas
– Colell. La dependència de la Generalitat
respecte el govern central és total i absoluta, a nivell de sosteniment de tota
l’administració i els serveis. A més, el deute acumulat de la Generalitat que
ja sobrepassa els 60.000 milions, obliga a pagar un volum d’interessos enorme,
i sense cap previsió de poder-los rebaixar.
En aquest context, el més urgent és
administrar de la millor manera possible els recursos de la Generalitat i
buscar nous ingressos, ni que sigui de forma provisional, fins sortir del forat
en que estem. Per fer-ho realitat s’ha de compaginar l’estalvi i austeritat en
tots els àmbits de l’administració, i la recerca d’ingressos , mitjançant taxes
i impostos a les grans fortunes. I no deixar per més endavant l’aprimament de
la pròpia administració, cosa que s’ha deixat de banda, tot i ser fonamental.
Tenim un grau de pobresa immensa i un descens
de qualitat en serveis essencials com sanitat, educació i serveis socials. Es
evident que no podem dir a la gent afectada que esperin dos o tres anys més per
mirar de resoldre els seus problemes perquè molts ja no poden aguantar més. I
els ajuntaments no tenen recursos suficients per atendre tantes urgències
perquè no reben les ajudes pertinents. Es més, en molts casos el deute de la
Generalitat envers els convenis signats, no deixa de créixer sense cap previsió
de cobrament.
En resum, no es pot mantenir la situació
d’incertesa actual. Si el president Mas vol anar cap a noves eleccions, quan
més aviat millor, i sinó hi ha acord, que tothom es prepari per acabar el
mandat, i es prenguin les mesures pertinents. La precarietat i inseguretat, és
el pitjor escenari per fer funcionar un país.
BORREDÀ- PUNT DE RECOLLIDA D'ARBRES I BRANQUES
BORREDÀ – PUNT DE RECOLLIDA D’ARBRES I
MATERIAL DE PODA.
Com ja hem fet en els darrers anys,
l’ajuntament ha habilitat un espai , a la banda esquerra del camp de futbol,
per dipositar arbres i restes vegetals procedents de la poda. Tothom qui tingui arbres, branques o altre
material procedent de la poda, la pot portar en aquest indret, i
posteriorment la brigada d’obres, ho
traslladarà a la part sud de la serradora, de l’entrada del poble, i ho
cremarà.
Aquesta és la solució més adient que hem
trobat per desfer-se de tot aquest material vegetal, i evitar que alguns el
tirin als contenidors de deixalles o en altres indrets del poble. Recordem,
també que qui vulgui pot demanar un contenidor de matèria orgànica i generà
compost a casa seva. Dos anys enrere es varen repartir al voltant de 25
d’aquests contenidors, cedits pel Consell Comarcal i son molts els propietaris
que en fan un bon ús. També , l’ajuntament n’ha instal.lat en dos indrets
concrets: Aparcament municipal i a l’inici del Camí de Cal Gall.
Amb tot, l’existència de moltes cases amb
jardins, ha aconsellat buscar una altra sortida per les restes vegetals de gros
volum, i en aquest cas, el punt de recollida és molt útil i pràctic. El tindrem
obert durant un mes, i tot seguit retirarem tot el material acumulat,i
procedirem a cremar-lo en un lloc condicionat per fer-ho i amb les degudes
autoritzacions i mesures de prevenció.
Borredà, 24 de novembre de 2014.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Tuesday, November 25, 2014
BORREDÀ- LA GENERALITAT DEU 231.000 EUROS
BORREDÀ, LA GENERALITAT DEU 231.000 EUROS.
A finals de novembre de 2014, l’ajuntament de Borredà té pendent de
cobrament 230.937,25 euros , per diferents conceptes, de la Generalitat de
Catalunya. El més important correspon a la subvenció del PUOSC 2011, amb
195.964,80 euros, i la resta correspon a 4 altres conceptes diversos.
Per un petit ajuntament com el nostre, és evident que aquest és un gran
import i fa anar malament la tresoreria municipal. A més, es dona la paradoxa
d’estar obligats a pagar a 30 dies, i en canvi no tenim cap data concreta per
cobrar de la Generalitat. En
aquest cas concret, i després de diverses gestions fetes, cap funcionari del
Departament d’Economia s’ha atrevit a fer algun pronòstic de pagament. Tant
podem cobrar dintre d’uns dies, com dintre d’uns mesos. Impossible fer
prediccions ni planificacions.
Es per aquest motiu que l’equip de govern ha decidit tirar endavant totes
les actuacions finançades per la
Diputació de Barcelona i deixar per a més endavant algunes
altres que prevèiem finançar amb aquests diners de la Generalitat.
A dia d’avui, l’ajuntament compleix amb la normativa de pagament a 30 dies,
i hem iniciat l’elaboració dels pressupostos per l’any vinent. Pressupostos que
volem portar al Ple Ordinari de desembre, per tenir-los aprovats a finals
d’any, com ha estat habitual en els darrers 20 anys. Una vegada coneguda la
liquidació del pressupost d’aquest any, podrem estudiar alguna nova inversió,
de cara l’any vinent.
Una de les prioritats consisteix en millorar l’eficiència energètica de
l’enllumenat públic, i a aquest apartat hi destinarem alguna partida important.
Dintre de poques setmanes procedirem a canviar les faroles dels carrers Girona
i Lleida, i també els focus de l’aparcament municipal. Aquests canvis vindran
de la substitució dels llums actuals per altres de Leds, darrera generació, amb
una potència de llum superior, i tanmateix a menor cost.
Borredà, 22 de novembre de 2014.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Sunday, November 23, 2014
CAIXA BUIDA- art. Regió 7
CAIXA BUIDA.
Sorprèn enormement el silenci, per no dir, la
ignorància sobre la situació financera de la Generalitat, en uns moments en que
es parla d’independència, sense tenir present la importància de l’economia ,
davant qualsevol decisió transcendent.
Ara i aquí els catalans hem de saber que la
caixa de la Generalitat està buida. Millor dit, el deute és brutalment elevat.
Tant elevat que ha deixat el govern Mas sense cap mena de maniobrabilitat, i
segueix pujant , a raó de diversos milers de milions cada any.
En el pressupost d’aquest any 2014, la partida
destinada a pagar interessos és de 2.077 milions d’euros. Un import molt més
elevat que el pressupost de la majoria de Conselleries del Govern. I el deute
total, ha superat els 60.000 milions d’euros. Es a dir, la Generalitat està
arruïnada, sense capacitat per demanar crèdits, i només pot recórrer als fons
estatals per sobreviure, de manera que si en el tancament del pressupost 2013,
un 38% del deute estava en mans de l’Estat, a finals del mes de març d’enguany,
l’Estat ja tenia un 47%, i de ben segur que a hores d’ara ja ha superat el 50%.
Es habitual sentir dir que la causa del gran
deute de la Generalitat varen ser els set anys del govern Tripartit, donant a
entendre que si no hagués estat per aquest parèntesis, la Generalitat estaria
en una situació raonable. I això és fals, com tants altres exemples que es
donen sense contrastar-los amb la realitat. Segons dades de la pròpia
Generalitat, el deute en els 7 anys del Tripartit va augmentar en 23.779 milions
d’euros. Una quantitat realment elevada, però és que en els darrers 4 anys de
govern Mas, el deute ha augmentat en 25.217 milions d’euros, fins a situar-se
en aquests 60.000 milions d’avui dia.
La situació econòmica de la Generalitat ha
superat tot el que era raonable i ha hipotecat el present i futur del país per
molts i molts anys. Aquesta situació és ignorada per la majoria dels ciutadans
i pel propi govern Mas. El que no entenc és el silenci de la oposició davant
una situació que condiciona i asfixia qualsevol projecte de país. Els
funcionaris més diligents de la Conselleria d’Economia estan espantats, perquè
no poden fer front a cap imprevist ni donar compliment a cap dels compromisos
del govern. Son simples pagadors de nòmines l’endemà de rebre la bestreta
mensual del Ministeri d’Hisenda. No tenen cap marge de maniobra per actuar en
compliment d’ordres del govern ni es poden permetre moure’s de la gestió
diària. Mai ningú havia imaginat arribar a la crítica situació actual.
Sorprèn, doncs, que alguns pretenguin plantar
cara al govern central, sense tenir en ordre les finances pròpies. I sorprèn la
falta de reacció davant una situació tant crítica sense emprendre modificacions
substancials en l’organigrama de l’administració de la Generalitat. Tot s’ha
parat, tot s’ha congelat a l’espera de marxar de l’Estat, i creure en un
miracle per resoldre el caos financer intern. Pels qui coneixem funcionaris de
tota la vida, entregats i diligents, en el passat, podem veure l’angoixa amb la
que treballen i el desconcert en el que es mouen de cara el futur immediat.
L’administració de la Generalitat ha estat mal
portada de forma permanent i no és estrany el resultat obtingut. L’austeritat
no ha estat la norma, ni la recerca d’ingressos i equilibri pressupostari. Si
no s’arribava a finals d’any amb els recursos propis es recorria al crèdit, i
la bola s’ha anat fent gran i més gran fins esdevenir un allau. I tots sabem
que només amb retallades no es salven les finances. Com tampoc el victimisme
resulta convincent quan s’han gastat i malgastat milers de milions en
actuacions molt poc eficients, al llarg de tants anys de governs d’aparador. La
caixa no solament està buida, sinó totalment foradada, fins extrems que ens fan
dependents del pagament del deute, pels propers quinze o vint anys.
Thursday, November 20, 2014
EL SAGRAT ESCÓ
EL SAGRAT ESCÓ.
Fa molt de temps que no miro TV3 i menys a l’hora de dinar, però avui
estava fora de casa i en el restaurant tenien posat el telediari del migdia, en
el qual ha aparegut la Diputada Marina
Geli per anunciar la creació d’un nou partit, Moviment Catalunya, conjuntament
amb Montserrat Tura , Antoni Castells i
algun altre. De les seves paraules ha quedat molt clar que l’escó és d’ella, i
per tant se’l queda, digui el que digui el partit ...el mateix deu pensar
l’altra diputada, Núria Ventura que pel que sembla se’n va cap aquesta nova
aventura.
Tot seguit TV3 ha ofert la visualització dels altres “dissidents”,
“discrepants” o “buscadors de nous escons”: Antoni Comín, per una banda, Elena
i Mohedano, per altra, i finalment el líder del NEC, Ernest Maragall....Un
autèntic plafó de velles glòries, a la recerca de l’escó perdut.
Si el trio fundador del nou partit Moviment Catalunya, volia començar amb
bon peu la seva presentació pública, no ho podia fer pitjor. Declarar “urbi et
orbe” que es pot marxar del partit pel qual hom s’ha presentat i obtingut
representació parlamentària, i tanmateix no deixar el càrrec, ja deixa ben
clares les intencions i prioritats dels qui en formen part essencial. Es el
pitjor missatge cap a la societat on estem inserits, i en el pitjor moment
escollit.
Primer la “poltrona”, després ja donarem lliçons als ciutadans de com es
pot estar en un partit nou, model de coherència i dedicació a la societat....No
entenen que els ciutadans estan cansats de rebre lliçons dels qui menys en
poden donar. Ja no creuen en líders caiguts ni en propostes miraculoses. Volen
exemplaritat, volen sinceritat, honestedat provada, no sermons.
En el PSC , i de fet a Catalunya ens coneixem tots, i francament tinc
especial interès en seguir el recorregut d’aquests ex consellers, ben coneguts
per la seva intransigència i les seves imposicions al Grup Parlamentari quan
ostentaven els seus càrrecs institucionals. Suposo que ara demanaran llistes
obertes, llibertat de vot, independència plena a tots els càrrecs, i lògicament
es situaran en el camp clarament independentista. I quan més a prop d’ERC ,
millor que millor.
També escoltarem grans lliçons d’ètica i coherència. N’estic segur, tant
segur com que seran ells els autèntics dipositaris de les essències
socialistes. Serem nosaltres, els qui ens mantinguem fidels al PSC, els qui no
representarem el socialisme, catalanista que varen impulsar els nostres
fundadors. Segur que els hem mal interpretat i mal seguit, i els hi correspon a
ells, dir quin és l’autèntic, el genuí socialisme. Ens il·luminaran de com cal
comportar-se i ser modèl.lics. I si mantenen l’escó i busquen renovar-lo , sota
qualsevol altre paraigües, no és per afany personal sinó per servir a la
societat. Catalunya els necessita, i ells estan disposats al sacrifici per
acontentar aquesta crida al servei. L’escó és sagrat, i qui el té no el pot
deixar. I menys perquè el pugui ocupar un candidat o candidata del PSC, que ha
errat en el camí de la veritat. Hem entès el missatge, i segur que tot Catalunya,
també.
Tuesday, November 18, 2014
BORREDÀ,JUDICI VIST PER SENTÈNCIA. LA DEFENSA DESMUNTA LES TESIS DEL FISCAL.
BORREDÀ,JUDICI A L’ALCALDE I EX-TINENTS D’ALCALDE,
CONCLUSIONS.
Avui, dimarts dia 18 de novembre a les 10 del matí ha tingut
lloc la segona jornada del Judici per un suposat delicte de prevaricació i
falsedat documental, contra l’alcalde de Borredà, Joan Roma, i els ex –tinents
d’alcalde, Jesús Solanellas i Ernest Martínez. En aquesta segona jornada,
simplement s’han produït les intervencions del Fiscal i la Defensa , per donar compte
de les conclusions del Judici que va tenir lloc el dia 30 d’octubre.
El Fiscal, ha mantingut les acusacions, entenent que la
venda de la Fàbrica
de baix, va ser motiu de diverses irregularitats, per part dels acusats,
reiterant els suposats delictes de prevaricació ( per haver votat a favor de la
venda directa de la Fàbrica
de baix) per majoria simple i no absoluta en el Ple del mes de març de 2001. I
de falsedat contra l’alcalde per haver signat el Vist i Plau, en els
certificats emesos pel Secretari – Interventor de la Corporació Municipal.
També ha reiterat que es va oficialitzar la venda sense els tràmits
indispensables que varen ser gestionats, a posteriori. Per aquests motius ha
mantingut la acusació contra els tres acusats.
Tot seguit, l’advocat de la defensa de l’alcalde , Joan
Roma, ha rebatut les acusacions del Fiscal, exposant i detallant tota la
operació de venda de la
Fàbrica de baix, en la qual no hi ha vist cap conducta
delictiva, ni d’ocultació de la tramitació. Tot el contrari, ha explicat que la
venda no es va fer per acord de Ple Municipal del mes de març de 2001 sinó de
desembre de l’any 2000, i per unanimitat de tots els regidors del Consistori ,
format per PSC i CiU. També ha informat de la conformitat en la venda per part
de tots els regidors, i el resultat clarament favorable als interessos generals
del municipi de Borredà.
Ha acceptat l’existència d’un error en la tramitació de la
documentació, per la qual cosa entenia que es podia haver portat el tema davant
un Tribunal Contenciós – Administratiu, però mai cap un Tribunal per via penal.
Ha demostrat la bona fe de l’alcalde, demanant assessorament jurídic a la Diputació de Barcelona i
seguint amb rigor la tramitació que se li havia dictaminat. L’alcalde, i el
secretari varen complimentar la tramitació, a l’ajuntament i davant la Generalitat , per la
qual cosa, l’error de la venda directa es va subsanar a posteriori. I res
impedia no poder-ho fer, tal com es va dur a terme.
Ha rebatut les acusacions del Fiscal en tots els termes, per
quan l’alcalde no tenia cap necessitat de falsejar resultats d’un ple, quan
tenia majoria absoluta. I pel fet de que l’acord de venda s’havia aprovat per
unanimitat. Per tant, no existia cap delicte per prevaricació, com tampoc per
falsedat documental, per quan el vist i plau de l’alcalde és preceptiu en tots
aquells documents signats per un secretari , per donar fe que realment qui
estén el certificat, és el secretari de la Corporació.
Aquesta intervenció ha desmuntat les tesis del Fiscal,
respecte la prevaricació, i la falsedat documental, a l’igual que la tramitació
feta davant el Departament de Governació que havia seguit el procediment
establert. Si el Departament no havia emès informe negatiu, és per haver
considerat la venda com a vàlida i sense motius per informar-la en contra. Per
tant, tot s’havia fet, amb transparència i sota el principi de legalitat.
Acabada aquesta intervenció, l’advocat dels dos ex – tinents
d’alcalde ha detallat el procediment seguit per l’ajuntament de Borredà en la
venda de la Fàbrica
de baix, i la correcció dels acords presos per part dels seus dos representats.
En cap moment ells havien de conèixer la legislació vigent, si el secretari
havia manifestat la correcció de la via proposada per la venda de la Fàbrica. A més, tots els
regidors havien votat igual, de manera que tots estaven d’acord amb la venda i
les condicions acordades. I tot el procés havia estat supervisat pel Secretari
de la Corporació ,
pel Departament de Governació de la Generalitat , i pels propis serveis jurídics de la Caixa de Manresa, sense
haver-hi trobat cap obstacle ni cap irregularitat. I una altra fiscalització
havia estat portada pel Registrador de la Propietat de Berga, el qual havia advertit sobre
la necessitat de fer un expedient de venda d’un bé patrimonial, expedient que
es va fer, a posteriori, amb total correcció i rigor.
Per tot l’exposa’t per part dels advocats de la Defensa de l’alcalde i
dels dos ex – tinents d’alcalde, han demanat la ABSOLUCIÓ total dels
acusats.
Acabada la sessió, el judici ha quedat a l’espera de
sentència. Sentència que ens serà notificada el dia 18 de desembre.
Borredà, 18 de novembre de 2014.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Nota final.
Estic plenament d’acord amb les conclusions dels advocats de
la Defensa ,
en que aquest tema no hagués hagut d’arribar mai a un Tribunal Penal. Si algú
havia vist algun error, o havia cregut en una inadequada tramitació, podia
haver impugnat l’acord municipal, o presentat un contenciós –administratiu.
Tant l’acord de venda, com la tramitació, han estat objecte d’informació
pública, en el butlletí municipal INFORMEM. I tota la documentació ha estat
disponible pels regidors. Lamento, una vegada més, l’actuació dels denunciants,
que no cercaven justícia sinó fer planar dubtes sobre l’acció política de
l’equip de govern municipal. La darrera paraula la té el Tribunal, i la sabrem
el proper dia 18 de desembre.
REPRENDRE EL GOVERN- art. Regió 7
REPRENDRE EL GOVERN.
Vull dir, que un
país no pot estar amb el seu govern “hibernat”durant mesos i mesos, sense greus
perjudicis a tots els nivells. Alguns poden pensar que els funcionaris ja fan
“funcionar” l’administració, sense necessitat dels alts càrrecs, ocupats en
altres coses. S’equivoquen, i els qui hem de connectar o contactar cada dia amb
els departaments de la Generalitat comprovem la paralització de la majoria de
decisions per petites que siguin. Un cos no pot funcionar sense cap, per moltes
extremitats que tingui, i en una administració passa el mateix.
Durant prop de dos
anys, hem tingut el govern ocupat en la consulta, primer, i en el procés
participatiu, després. Comprenem la importància del repte i la necessitat de
dedicar-hi esforços, presència i activitat, però la principal prioritat d’un
govern és governar, i portem molt de temps sense prendre grans decisions.
Bàsicament els departaments han vegetat, enmig del desconcert dels funcionaris,
a l’espera del moment oportú. Tot s’ha anat deixant per després, sense saber
ben bé, què vindria, ni quan vindria , aquest després.
Tot indicaria, que
hem arribat al “després”, una vegada passat el 9N, però em temo que la
paràlisis no ha acabat si, prèviament no s’aclareix el panorama polític, en el
sentit de tenir noves eleccions, o encara no. El problema és seriós perquè en
els ajuntaments ens arriben tota mena de tràmits que cal fer i que no depenen
de nosaltres. Es cert, que a falta de diner, la Generalitat no té la utilitat
que tenia anys enrere, però l’acumulació de competències i la voluntat
d’intervenir en temes menors, fa que qualsevol activitat depengui de la
signatura i el segell d’algun servei de la Generalitat.
El país necessita
desburocratitzar-se, i ampliar competències dels ajuntaments com a millor via
per agilitzar tràmits, autoritzacions, llicències...i, en canvi, anem en sentit
contrari. Estem en una espiral de burocràcia com mai havíem imaginat, amb
obligacions de consulta, per a qualsevol petita modificació urbanística,
econòmica, medi ambiental, etc, i d’aquí que si la maquinària , dita superior,
no funciona al ritme volgut, tot s’encalla, i els peticionaris es queixen a qui
tenen més a prop, sense entendre que l’administració de la Generalitat no
funcioni a ple gas.
Tampoc és un bon
moment per emprendre canvis profunds en la organització administrativa, tot i
que seria fonamental per estalviar diners i fer-la funcionar millor. Tot és
transitori, tot ha quedat a l’espera de novetats, quan més falta fa, prendre
decisions, grans decisions a nivell intern. Hem deixat pel camí temes
rellevants, com era la modificació del funcionament i composició dels consells
comarcals, la descentralització autèntica de la Generalitat, la reducció de
departaments, la simplificació administrativa, la simplificació legislativa
....En resum, ara no toca emprendre aquests canvis, tot i ser necessaris i
urgents.
Hem tingut tot el
país tensionat i expectant de cara a la consulta. Ja ha passat, i tot el que ha
quedat parat hauria d’atrapar el temps perdut. Estem en la pitjor crisi viscuda
i no pot ser que iniciatives i activitats trobin les administracions
“hibernades”en comptes de ser diligents per resoldre les peticions i posar en
marxa actuacions que aportin riquesa i llocs de treball. Si hem d’anar a noves
eleccions que se’ns digui, i sinó que tothom es posi al seu lloc de feina, el
país no pot estar més temps a l’expectativa.
Monday, November 17, 2014
NETEJAR EL PAISATGE - art. Setmanari El Berguedà
NETEJAR EL PAISATGE
El Berguedà té en el paisatge el seu principal
atractiu, i en el turisme, la principal font de riquesa i ocupació, és lògic
dedicar-hi la major atenció i inversió. Per desgràcia, estem lluny de tenir el
territori endreçat, com per ser exemple de bona imatge, detalls cuidats i
estimació per tot el que pugui ser atractiu al visitant. M’explicaré.
Si un visitant entra en una comarca i comença
a veure colònies industrials deixades de la mà de Déu, la primera impressió no
és la millor per decidir-se a passar-hi una estona, o uns dies. Si va pujant i
troba barraques, a peu de carretera, antigues benzineres mig desmuntades i
abandonades, cartells d’obres vells, contenidors abandonats, ...i volta per la
comarca, i continua trobant baranes espatllades, antics dipòsits rovellats,
casetes d’horts fetes de plàstics, cartrons i llaunes...pensarà que no som prou
sensibles amb la natura i el paisatge. I de tot i molt ,tenim , una mica per
tot arreu.
Aquesta és una crítica a ajuntaments i
particulars, sense excepció, també en el meu cas. Hem d’aconseguir posar-nos
tots d’acord per oferir una imatge diferent, no solament per esdevenir més
atractius pel turisme, sinó per propi interès individual i col·lectiu. Queda
fatal veure la proliferació de bidons de gasoli reconvertits en dipòsits
d’aigua, en multitud d’horts, o jardins. O dipòsits de plàstic blanc per
recollir les aigües pluvials, o una amalgama de fustes, planxes metàl·liques,
plàstics, etc, per conformar una caseta per les eines o per anar-hi a berenar.
També hauríem de pensar quin destí donar a antigues instal·lacions mineres , a
peu de carretera que van caient a trossos, fins que algun dia faran mal a
algú...
Es a dir, ens hauríem de mirar la comarca, amb
ulls de forasters que entren en un territori i es fixen en tots i cadascun dels
seus detalls. Estem tant acostumats a veure tota mena d’andròmines sobre el
terreny que al final ja no les veiem. Més ben dit no ens hi fixem perquè les
considerem normals i adaptades al paisatge des de sempre. Antigues fàbriques
tancades des de fa anys i que alguns brètols han anat destrossant, conformen
alguns trams del paisatge de l’Eix del Llobregat, però el mateix podem dir
d’alguns trams de carreteres transversals, principals o secundàries.
També és habitual veure, d’a prop o de lluny
cases de pagès, desmanegades, amb un mostrari dels vehicles que han tingut en
els darrers trenta anys, al voltant de la casa. Vehicles rovellats,
destrossats... que esperen desaparèixer com per art d’encanteri. I no és
estrany trobar antigues grues desmuntades, blocs de formigó, bidons, etc, etc,
en qualsevol racó del país. Ja no donem importància a uns fets que no haurien
de ser ni habituals ni permesos. De fet, permesos no ho son, però allà hi son i
ningú se n’ocupa. Es cert, també que treure un vehicle abandonat de qualsevol
lloc es pot convertir en un munt de papers i gestions que desanimen a
qualsevol. En puc donar fe per alguns casos que he tingut en els darrers mesos.
Bé. Ja sabem que tot és complicat, però qui no
embruta, no ha de netejar. O en tot cas ha de netejar molt menys, i això és el
que hem de procurar fer tots plegats. Tenim un paisatge esplèndid. Ple de
natura viva, exuberant i variada, i uns pobles interessants i dignes de ser
visitats. Si volem fer-los més atractius, i ens volem convertir en una mena de
jardí de l’àrea metropolitana, potser ens posem a la feina i fem dissabte. En
primer lloc netegem tot el que sigui fàcil de treure, i després intentem
foragitar costums i pràctiques inadequades, relacionades amb el paisatge.
Aconseguirem no embrutar-lo, i de rebot , fer-lo atractiu per nosaltres,
primer, i per tots els que ens venen a visitar, després. Res és fàcil, però
entre tots ho podem fer possible.
Thursday, November 13, 2014
BORREDÀ - PROPERES ACTUACIONS
BORREDÀ –
PROPERES OBRES FINANÇADES PER LA
DIPUTACIÓ.
Actualment les dues empreses constructores de Borredà estan en plena feina.
Una dedicada al tancament perimetral dels dipòsits i instal·lacions generals
d’aigua, a la finca de Subirà. I l’altra a la Restauració del Pont
de Sant Joan. Acabades aquestes dues obres, se n’iniciarà una altra, consistent
en la construcció d’un mur en el pati posterior de la Casa Consistorial.
I arran una petició feta el mes passat, l’Ajuntament rebrà una nova
subvenció de la Diputació
de Barcelona per poder tancar perimetralment els dipòsits municipals d’aigua
situats a Campalans, a Capdevila i a Cal Gall, de manera que quedin totalment
protegits i aïllats de l’exterior.
També una part d’aquesta subvenció anirà destinada a la instal·lació d’un
equip de vídeo vigilància a la zona de Subirà.
Aquestes quatre actuacions s’adjudicaran a finals d’any per dur-les a terme
dintre del primer trimestre de 2015.
Amb aquestes actuacions, tancarem el pla d’inversions en matèria d’aigua
potable, iniciat l’any 1992 en que la Cooperativa d’Aigües de Borredà va traspassar el
servei a l’ajuntament de Borredà. Han estat uns anys d’una gran activitat, amb
prop de 2,5 milions d’euros d’inversions en la completa renovació de tota la
xarxa, ampliació i millora de les captacions, sistema de filtratge, sistema de
cloració i finalment planta potabilitzadora.
En aquests moments tenim informatitzat el sistema de cloració, així com el
de control de nivells de tots els dipòsits, evitant haver-hi d’anar personalment
cada dia. També s’ha millorat la qualitat de l’aigua i la seva regularització
al llarg de tot l’any.
Quedaven, doncs, els darrers detalls, lligats a la protecció dels dipòsits
i ara, amb la nova subvenció aconseguida, es podrà deixar el tema tancat, en un
molt breu termini de temps. De fet tots els espais estan ja ben aïllats però
les noves mesures de seguretat i protecció fan aconsellable, procedir a
tancaments perimetrals amb xarxes metàl·liques.
Borredà, 13 de novembre de 2014.
L’alcalde, Joan Roma i Cunill
Wednesday, November 12, 2014
ENREVESADA SITUACIÓ
ENREVESADA SITUACIÓ.
Si algú pensava que
el 9N portaria pau i tranquil·litat, pot comprovar el seu error, tant si és
independentista, com no. Ni uns ni altres poden estar satisfets de com s’han
fet les coses, ni de com s’estan fent, l’endemà. Ja només falta entrar en l’àmbit
dels tribunals per empitjorar el present i trencar el futur.
En un dels moments
més delicats de la història contemporània, amb una crisi interna brutal,
afegida a una externa, mai vista, estem en plena batalla pels resultats, per
les estratègies de futur, per si hem d’anar a noves eleccions o no...tot menys
ocupar-se d’ordenar el país i fixar propostes per lluitar contra la crisi.
La crisi se’ns
menja vius, i no sembla ser el principal problema. Tenim l’administració de la
Generalitat en fallida econòmica i tècnica, i tots els departaments estan
congelats a l’espera d’unes ordres que no arriben perquè ningú està a la sala
de comandament. Parar màquines amb la que està caient és d’una
irresponsabilitat immensa, increïble en un país tant tocat per la crisi.
La gent està
desorientada, perquè ha perdut tots els referents habituals. Ni a Catalunya ni
a Espanya troba qui li expliqui on estem, cap on anem. Tot s’improvisa, i tot
es precari en uns moments en que les empreses necessiten un mínim de seguretat
per invertir i un mínim d’estabilitat per garantir llocs de treball. Res d’això
se’ls hi ofereix, al contrari, la inseguretat és constant i en progressiu
augment.
Davant aquest
panorama és lògic congelar qualsevol projecte, qualsevol decisió. Fins i tot molts
el que faran és tirar enrere ,esperant novetats o aclariment de les incerteses.
Això es tradueix en defalliment de l’economia i rebaixa de les expectatives de
sortir de la situació on ens trobem. Segur que tots coneixem empresaris, grans
o petits, que han suspès ampliacions, per culpa de la inquietud de cara el
futur.
El mateix passa amb
les administracions, especialment en la municipal, atenta a no prendre
decisions que no depenguin d’ella mateixa. Ja no es pot confiar en el que pugui
aportar o prometre la Generalitat perquè ha perdut tota credibilitat. Ha
trencat tots els compromisos, totes les iniciatives, fins arribar al punt de no
tenir cap recurs disponible. Es una màquina burocràtica sense cap mena de
maniobrabilitat . S’ha convertit en una administració per signar i posar
segells, en un munt de tràmits que es poden arrossegar mesos o anys, degut a la
poca o nul·la dedicació dels alts càrrecs. Ells son part del problema per
paralitzar la maquinària administrativa.
En resum, ens
trobem en un moment mai imaginat i poques vegades viscut en qualsevol país del
nostre entorn. Dos governs enfrontats, i confrontats a situacions improvisades
i plenes d’incomprensió i eficàcia, en mig de la pitjor crisi viscuda des de la
segona guerra mundial. I tot plegat sense cap garantia d’un bon final a curt o
mitjà termini. Es a dir, tenim tots els ingredients per empitjorar la nostra
situació individual i col·lectiva i arribar a un punt en que la gent ja no
pugui aguantar més. Portar els ciutadans a un carreró sense sortida, és la
pitjor de les opcions i ens hi trobem molt, molt a prop.
SUITE ARAGUAIA - art. Regió 7
SUITE ARAGUAIA
Sense cap mena de dubte, el Bisbe Pere
Casaldàliga i Pla, és el ciutadà de Balsareny de més àmplia, extensa i
prestigiosa imatge arreu del món. Un autèntic exemple de fe, vida i compromís
amb la Teologia de l’Alliberament, i amb els pobres del món. Es un català
universal com ho fou Pau Casals, en el seu moment.
Va néixer el 16 de febrer de 1928, fou ordenat
sacerdot el 31 de maig de 1952, es va unir a l’ordre dels claretians i va rebre
la consagració episcopal el 23 d’octubre de 1971. El juny de 1968 es traslladà
com missioner a l’estat de Matto Grosso a Brasil, esdevenint Bisbe, l’any 1971,
de la diòcesis de Sao Felix do Araguaia, una de les més extenses del país, amb
una superfície de prop de 150.000 quilòmetres quadrats ( gairebé l’equivalent a
5 vegades Catalunya).
El que molts desconeixíem d’ell és la faceta
de POETA. Un gran poeta en la llengua del país que l’ha acollit, on viu i on
pensa descansar eternament.
Una personalitat d’aquesta grandària, mereixia
un homenatge en vida, i res millor que musicar alguns dels seus poemes, i
dedicar-li composicions musicals d’arrel brasilera o universal, com ho és la
seva figura.
El promotor d’aquest reconeixement, és un gran
músic – compositor, amic personal de la família Casaldàliga i del mateix Bisbe,
al qual va anar a visitar fa pocs mesos per tenir una llarga i profitosa
convivència, preparatòria del projecte batejat amb el nom de SUITE ARAGUAIA.
Parlo de Carles Cases i Pujol. Nascut a Sallent, l’any 1958, estudià piano i
violoncel en el Conservatori Superior de Música de Barcelona; harmonia i piano
– jazz a l’Acadèmia Contemporània de Hastad, i estudis d’orquestració i
composició a l’Institut Superior d’Art de l’Havana.
He format part de nombrosos grups, i l’any
1989 , començà la carrera en el cinema i televisió, col·laborant i participant
amb grans figures de la música i el cant, i component 62 músiques per pel·lícules,
entre molts altres treballs. Des de fa
14 anys és ciutadà de Borredà on composa, arranja i prepara els seus treballs
musicals, i d’aquí aquest article que avui redacto per donar a conèixer el seu
gran projecte de vida , cultural i musical. Un projecte solidari, homenatge en
vida, del seu estimat i admirat amic, Pere Casaldàliga.
I per fer-ho possible és lògic que ens haguem
aplegat els ajuntaments directament relacionats amb les dues personalitats que
el protagonitzen: Balsareny, com a municipi de naixement del Bisbe Casaldàliga,
Sallent, on va néixer en Carles Cases, Manresa, perquè acollirà l’estrena
mundial, i Borredà, per ser on viu, treballa i s’inspira. I amb tots nosaltres,
la Diputació de Barcelona i altres organismes i institucions s’hi han sumat per
poder oferir una gira de concerts per Catalunya, i per tot el món.
He tingut a les mans algunes de les poesies i
he pogut escoltar alguns fragments musicals, i la conjunció dels dos elements
fa de la Suite Araguaia, un producte excepcional. Servirà també per recordar,
una vegada més, la universalitat d’un personatge sense fronteres, exemple de
vida i valentia, en unes terres llunyanes que el varen acollir i a les quals ha
servit fidelment.
Dintre de pocs dies tindrem a les mans
l’edició del CD que recull la poesia del Bisbe Casaldàliga, i la música de
Carles Cases. I el desembre , tindrà lloc l’estrena mundial, en el teatre
Kursaal de Manresa, un esdeveniment de primer ordre que posarà els nostres
pobles en el primer pla de l’escena cultural i musical. Res millor per celebrar
les festes nadalenques i de cap d’any. Us recomano entusiàsticament la lectura
i escoltar la música que l’embolcalla.
Tuesday, November 11, 2014
BORREDÀ - DARRERES ACTUACIONS PLA MOBILITAT I SEGURETAT
A PUNT DE TANCAR EL PLA DE MOBILITAT I
SEGURETAT: BORREDÀ 2005 – 2015
L’any 2005, la
Diputació de Barcelona ens va entregar el Pla de mobilitat, seguretat i
supressió de barreres arquitectòniques que li havíem encarregat un any abans.
Aquest pla contemplava les modificacions a realitzar en els equipaments,
infraestructures, vialitat, etc, per adaptar-les a la normativa vigent. De fet,
des de l’any 1995, totes les obres projectades per l’ajuntament ja contenien
tots els elements de mobilitat i seguretat, però alguns canvis de darrera hora
obligaven a canviar alguns dels paràmetres utilitzats.
En aquests 9 anys
de vigència del Pla, s’han dut a terme nombroses actuacions en matèria de
senyalització viària, tant horitzontal com vertical, s’han posat cartells o
plaques a tots els carrers que no en tenien, fins i tot en els més recents, de
la zona nord i Cal Gall. S’han repintat espais, s’han col·locat reixes,
baranes, bancs, etc, etc, fins el punt de poder afirmar que el Pla està
acomplert en un 95 o 98%. Queden uns pocs detalls, previstos dintre dels
propers mesos per tancar totes les actuacions programades i fins i tot n’hi hem
afegit algunes de no previstes en aquells anys.
La darrera obra
duta a terme, ha estat la barana del carrer Dr. Vilardell. Una obra prevista en
aquell Pla i que ja és una realitat, a dia d’avui. En aquest cas hem volgut
tenir en compte l’estètica de l’indret per integrar la barana en la de l’era de
Cal Vilardell, de manera que no es vegi com un element especial, sinó integrat.
També a l’aparcament
municipal s’hi pot veure el nou contenidor de piles , col·locat la setmana
passada, una vegada fet malbé l’antic contenidor. D’aquesta manera tenim en un
sol indret, integrats tots els contenidors de selectiva, des del paper/cartró,
al vidre, envasos, roba, olis, piles, i deixalles domèstiques. A més de dos
contenidors d’orgànica. Aquest és el punt principal de recollida i el de més
fàcil accés, i és on també estaciona la deixalleria mòbil que ve un cop al mes.
En resum, cada obra
que es projecta contempla unes mesures concretes de seguretat, i durabilitat,
pensades perquè tothom en pugui gaudir sense cap perill, i adaptades a les
seves condicions de mobilitat. En el futur proper tots els carrers i places que
s’aniran renovant tindran paviments adaptats a aquestes circumstàncies, fins
tenir tot el nucli urbà , modernitzat i adaptat.
Borredà, 11 de
novembre de 2014.
L’alcalde, Joan
Roma i Cunill
Monday, November 10, 2014
UNA GRAN PARTICIPACIÓ - art. Nació Digital Solsona
UNA GRAN PARTICIPACIÓ.
Sense cap mena de
dubte s’ha de qualificar d’èxit la participació del diumenge, 9N, malgrat les
dificultats de tot el procés. Un procés que ens ha portat de bòlit a tots els
qui directa o indirectament hi hem participat. Espero no haver de fer front mai
més a una organització, caracteritzada per tota mena d’entrebancs, falta
d’informació, canvis sobtats, dubtes constants, entre ajuntaments i govern. No
és fàcil prendre decisions en un mar de confusió tant gran com la que hem
viscut.
Dit això, estem ja
a l’endemà i és ara quan toca gestionar el resultat. Un resultat d’alta
participació i mobilització amb milers de voluntaris que han tirat endavant
tota allò que no estava clar podessin fer els ajuntaments, els seus funcionaris
i treballadors. Una alternativa clara al que estàvem acostumats a veure, en
conteses electorals “normals”.
Ara toca moure
fitxa a tots, sinó volem provocar una sensació de falta de projecte i camí a
seguir. Les improvisacions vistes fins ara, no poden continuar i cal ser clars
en les propostes a realitzar. Avui mateix a nivell de PSC s’ha posat en marxa
l’explicació detallada del projecte de modificació de la Constitució , per
fer-la autènticament federal. El procés de participació no ha modificat la
proposta, però sí la feta, més urgent, més necessària que mai.
Cada partit haurà
d’explicar el seu posicionament actual i com pensa encarar les properes
setmanes, i mesos. Si es vol anar a unes eleccions al Parlament, de forma
immediata, o esperar a acabar el mandat. Toc presentar pressupostos i en tots
els països, és el moment per mostrar si es disposa de majoria suficient o no.
En fi, estem davant un moment autènticament històric, que caldrà veure com el
gestionem.
Pel que fa al
Madrid polític, és evident que aquests resultats haurien de comportar moviments
importants i radicals, però no semblen tenir prou capacitat , prou valentia o
prou saviesa per dur-los a terme. De fet, ens trobem ara i aquí en tot aquest
embolic per falta de maniobrabilitat adequada. Si en el moment oportú s’hagués
pres nota de les reivindicacions catalanes, i s’hagués mogut fitxa, tot hauria
anat per altres camins. De totes maneres també hem de tenir present que la
capacitat de maniobra no és gens fàcil quan dintre del PP i en el seu entorn hi
ha importants àmbits i sectors que no permeten canvis, ni que siguin mínims.
Estan atrapats en
una estratègia que els ha portat on ara estem, i es fa difícil reconèixer els
errors i sobretot, corregir-los. Però res és immutable, i ara mateix estem
veient moviments de gran rellevància en tot el mapa polític espanyol. Tot
indica que després de les generals de l’any vinent la composició de les Cambres
parlamentàries serà molt diferent i això pot facilitar un nou encaix, si encara
hi som a temps. I aquesta és la qüestió, ser a temps de canviar per encaixar i
blindar el futur.
Aquesta és
l’estratègia del PSC, ja acceptada pel PSOE i que ha de comportar canvis
constitucionals immediats per aconseguir que Catalunya tingui un tractament
diferent i garantit en el futur. Blindar la llengua , la cultura i l’educació,
com a garantia de no tenir mai més situacions com les que vivim a hores d’ara.
I modificar el sistema de finançament per garantir una suficiència financera
que no asfixiï les expectatives de present i futur del país, dintre d’una
solidaritat benentesa, a semblança del sistema federal alemany.
Pot semblar
il·lusori mantenir aquesta proposta, però al nostre entendre és la millor
sortida per poder continuar junts. Igualtat en la diversitat, respecte per les
diferències, i garanties per mantenir-les.
Friday, November 07, 2014
RIERA DE MERLÈS , NOVES ACTUACIONS - art. revista La Rella
RIERA DE MERLÈS, EN LA BONA DIRECCIÓ.
El passat dia 29 d’octubre varem tenir reunió
per valorar la temporada d’estiu, i el dia 13 de novembre en tindrem una altra
per avançar de cara l’any vinent. Segur que tots voldríem anar més de pressa,
però tot és més delicat i complicat del que pot semblar des de fora. Hem fet
avenços importants en la bona direcció. Per exemple, a dia d’avui tots els
ajuntaments implicats, tenim conveni amb la Direcció General de Trànsit com
perquè els Mossos d’Esquadra puguin actuar, per delegació dels alcaldes. Era la
primera mesura per tenir tota la zona sota control del Mossos.
Una altra mesura ha estat col·locar cartells
al llarg de la Riera, deixant clar què no es pot fer en aquest territori. Ja
ningú pot al·legar ignorància perquè cada 3 o 4 quilòmetres troba un cartell
informatiu, i se li han donat fulletons explicatius del comportament que ha de
tenir en aquesta zona protegida. Una tercera mesura ha estat posar contenidors
en algun dels punts de major presència humana per tal d’evitar trobar deixalles
per tot arreu. Es cert que s’ha millorat el volum de deixalles abandonades, si
bé aquest estiu ha estat atípic pel mal temps que hem tingut.
Calen, però , moltes altres mesures per
arribar al gran objectiu: gaudir de la Riera de Merlès, sense embrutar ni
destruir la fauna i flora que conté. Un objectiu que compartim tots els
alcaldes, i que volem fer realitat, amb ajut de la Diputació de Barcelona, la
Generalitat, i sota la coordinació de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà.
Pel dia 13 tenim convocada una nova reunió per
estudiar algunes propostes que conté un estudi elaborat per la Diputació. I
finalment el dia 10 de desembre volem fer una mena de reunió global per acordar
les accions concretes i definitives. Ara mateix, només un tram de la Riera de
Merlès està protegida oficialment, que no vol dir a nivell pràctic perquè mai
hem tingut ajuts de la Generalitat per fer-ho possible. No n’hi ha prou en
declarar zona protegida un territori, i ja està. Convé posar-hi mesures i aplicar
actuacions concretes i determinades, amb les inversions corresponents. D’aquí
que convingui parlar de temes tant importants com augmentar l’espai protegit,
reduir la presència humana, garantir els comportaments respectuosos amb el medi
natural, i evitar es converteixi en un lloc habitual de concentració de gent ,
com si fos una platja qualsevol.
Queda molt per fer, però anem en la bona
direcció , convençuts que la protecció d’un espai protegit és cosa de tots,
començant pels qui en tenim la principal responsabilitat. Ben aviat es podran
veure resultats més concloents que els vistos fins ara. I si algú té propostes
innovadores, que les faci arribar al seu alcalde/alcaldessa.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà
Tuesday, November 04, 2014
QUIN IMMENS ERROR !
QUIN IMMENS ERROR
!
Tots els pitjors presagis s’estan complint inexorablement. Ja ningú pilota
la nau, ni segueix cap guió, ni té cap destí concret. El joc dels disbarats
segueix el seu rumb incert, cap al desconegut. I, malgrat tot, el govern Mas
creu complir amb el seu deure de deixar votar els catalans, ni que sigui,
d’amagat, sense un mínim de garanties democràtiques, sense complimentar els
preceptes legals....i encara creu que la comunitat internacional intervindrà a
favor d’un posicionament com aquest.
Es veia venir, no un xoc de trens, sinó una situació estrambòtica, mai
plantejada per cap país democràtic. Alguns veuen en aquest joc, una mostra de
valentia. Tot el que va contra Madrid és acceptat i elogiat, encara que
demostri un desconeixement brutal de la realitat internacional. El prestigi de
Catalunya en sortirà fortament danyat, per molts, i molts anys. No es poden fer
les coses d’aquesta manera. Un país, una nació no es pot comportar com un
infant que no sap com fer les coses ben fetes. Hem trencat tot el que era
imaginable i estem enfangats fins el coll, dintre de terres ignotes.
I hem donat munició a un PP, en les hores més baixes de la seva història.
No es pot fer un pols contra l’Estat sense tenir un mínim de raons i garanties
jurídiques. La repetició fins a l’extenuació que volem votar, volem votar...no
és suficient per carregar-se de raons i fer front a la maquinària estatal. El
PP volia mostrar la seva contundència i fermesa, i li hem donat de peixet.
Convocar un referèndum, emmascarat de consulta, amb una Llei catalana de
consultes no referendàries, ja va ser un immens error, impensable i increïble
en un governant seriós, però sortir d’aquell carreró, per ficar-se en un altre,
barrejant organització pública – privada, per un procés participatiu, era
garantia d’un fracàs encara més estrepitós. I ningú plega, ningú assumeix
responsabilitats, ni errors.
Amb tots aquests fets, era segura la posició del Tribunal Constitucional.
Ja tenim el nou 9N, en situació conflictiva.
Un immens error per part del PP, de no facilitar la seva realització i
permetre rebaixar la pressió existent a tot Catalunya. De fet, no podem
qualificar d’error el que era esperat i volgut, per demostrar la potència de
l’Estat i la contundència del govern. Volien demostrar la seva força, i ara ho
poden fer. El que ja no podem aventurar és el resultat d’una decisió com
aquesta.
La gent està emprenyada, cabrejada per multitud de raons, algunes ben
evidents, altres més sentimentals, però tot sumat, produeix un resultat
explosiu. D’aquí el desig que la gent pugui votar el diumenge. I ara mateix
comença el compte enrere, enmig d’un cabreig general per una nova trava en el
camí. Què farà el govern Mas ? Perquè no va procedir a traspassar el procés
participatiu a la societat civil ? S’atrevirà a actuar en el procés, com ha fet
fins ara ? ... podem fer-nos una dotzena més de preguntes sense resposta a dia
d’avui. Es impensable que un governant incompleixi la llei per molt que els
seus socis li reclamin. Aleshores, què passarà amb el procés ?
Tot està tant avançat i els impulsors tant decidits, que les urnes hi
seran. No sé en quins llocs, ni en quins moments, però molta gent votarà ni que
sigui en precàries condicions. Quin immens error, per part del PP, interferir
en el procés. I quin immens error, del govern Mas en plantejar el procés , amb
un aiguabarreig d’organització pública / privada. Tant el primer 9N, com el
segon , son exemples de com no s’han de fer les coses. Ara tenim un país
emprenyat, una societat més dividida i una incertesa immensa sobre el 9N. Els
governants estan per facilitar la vida dels ciutadans, no per complicar-la fins
extrems impossibles.
Monday, November 03, 2014
BORREDÀ - DISSABTE DIA 8 DE NOVEMBRE - CELEBRACIÓ GERMANES DOMINIQUES DE L'ANUNCIATA
BORREDÀ – DISSABTE DIA 8 DE NOVEMBRE –
CELEBRACIÓ GERMANES DOMINIQUES
El proper dissabte dia 8 de novembre, vindran
a Borredà 106 Germanes Dominiques de l’Anunciata per celebrar la festa de les
Germanes Màrtirs, una de les quals fou Reginalda Picas,filla de Borredà i
beatificada, juntament amb 6 altres membres de la Congregació. Son, doncs, 7
les germanes que el Papa va beatificar en un solemne acte a la Plaça Sant Pere
de Roma, juntament amb altres membres d’altres congregacions religioses.
La celebració consistirà en una Missa solemne
a l’església parroquial, a les 12 del migdia, amb diversos actes relacionats
amb el record a les germanes màrtirs. Es llegirà una carta adreçada pel Sr.
Bisbe de Vic, així com altres lectures de record a les difuntes.
L’ajuntament de Borredà, tal com va fer en
l’acte de beatificació a Roma, hi serà present i adreçarà unes paraules
d’agraïment a la Congregació pels anys que han estat en el poble, donant un bon
servei educatiu, religiós i social.
Borredà, 3 de novembre de 2014.
L’Alcalde, Joan Roma i Cunill
Sunday, November 02, 2014
EL PAÍS QUE VOLEM - art. Regió 7
EL PAÍS QUE VOLEM
Arreu del país podem veure pancartes, cartells
i banderoles amb un gran nombre de missatges sobre desitjos de com voldríem que
fos el nostre país. Segur que tots compartim la immensa majoria d’aquests
desitjos, somnis o peticions, per aconseguir viure i treballar en un món
millor. Que aquest món es digui Catalunya, Espanya o la UE, no és el més
rellevant, l’important és que les persones puguin ser felices, respectades i
vegin realitzades les seves aspiracions de vida i treball,visquin allà on
visquin. Es en aquest punt concret on el socialisme discrepa d’altres opcions
de caire nacionalista, dedicades a un territori concret, en comptes de pensar
en un espai més ampli, en un món globalitzat.
Els qui ostentem càrrecs institucionals lluitem
per un món millor, primer en el lloc on hem estat elegits. En el meu cas
concret, en un petit poble del Berguedà, en tant que alcalde; durant setze anys, en el Parlament,
representant un territori més gran; i en tant que militant socialista, implicat
en un canvi de les condicions humanes a nivell global. D’aquí l’existència de
la Internacional Socialista, per posar d’acord polítiques i estratègies que
modifiquin el funcionament global per portar-hi humanitat i justícia social.
Tornant a casa nostra, la dinàmica Catalunya –
Espanya està totalment viciada per uns comportaments incomprensibles, entre
governs condemnats a entendre’s. Son múltiples els errors comesos, especialment
en els darrers anys. Uns anys que han augmentat les discrepàncies, els recels, els
retrets, i perquè no dir-ho, la incomprensió i desconfiança. D’aquí la delicada
situació actual, i les incògnites sobre el futur immediat.
Es en aquest marc de gran complexitat, on el
PSC intenta trobar una sortida viable i alhora acceptable per ambdues bandes.
Tots volem un país millor, tots volem que el nostre país tingui una millor
justícia, una bona sanitat, una bona educació, ....però, la major part dels
desitjos, anhels i peticions que figuren en els cartells de la campanya per la
participació del 9N podrien haver estat realitat, amb uns governs més eficients
i diligents , des de la recuperació de la Generalitat, l’any 1980.
De fet, la campanya actual, suposa una crítica
clara i contundent a bona part del que s’ha fet fins ara a nivell català. I no
podem justificar el no haver fet un país millor, en la permanent excusa del
govern central. No podem imputar als altres el que ha estat competència nostra,
i de nosaltres depenia la sanitat, l’educació, la seguretat, les comunicacions,
l’ordenació territorial, el medi ambient....en tots aquests apartats, Catalunya
hauria de ser un país millor, i en canvi hi trobem carències brutals. Hem de
fer autocrítica del que no ha funcionat prou bé per culpa i responsabilitat
nostra, al mateix temps que hem de reclamar canvis en allò que és competència
del govern central o de la UE, però sense barrejar conceptes ni concentrar
sobre un sol nivell de responsabilitat, el que era responsabilitat compartida.
El Govern Mas hauria de prendre nota de la
campanya en marxa, no solament per anar a votar el dia 9N, sinó també per veure
sobre pancartes, cartells i banderoles , desitjos no complerts de multitud de
coses que depenen del govern de la Generalitat. Siguem coherents i acceptem que
no s’han fet els deures en un gran nombre d’àmbits i que tenim un país
desequilibrat i desestructurat per la ineficàcia del govern propi. Que entengui
que volem un país millor, i en aquest anhel tant hi ha d’aportar la
Generalitat, com el Govern central, com la UE per fer-lo possible. Sincerament
crec que aquesta campanya va bé per comprovar el gran nombre de punts febles i
l’enorme distància que ens separa per tenir el país que volem.