Thursday, July 31, 2014
BUTLLETÍ MUNICIPAL BORREDÀ - AGOST 2014 - NÚMERO 7
BUTLLETÍ – INFORMEM- NÚMERO 7 – AGOST 2014
RESTAURACIÓ DE FAÇANES
Fa vint anys, l’ajuntament va decidir impulsar
la restauració de façanes mitjançant la concessió d’ajudes als propietaris,
però sobretot donant exemple, i fent que totes les obres municipals tinguessin
per prioritat la recuperació de l’arquitectura pròpia, amb l’ús de materials
nobles, típics del país. L’exemple de l’ajuntament ( Casa Consistorial, Centre
Cívic, Piscines,etc) ha estat seguit per tots els propietaris, i el resultat
està a la vista de tothom. En aquests anys prop de 50 cases han estat
restaurades, posant a la vista la pedra del país, col·locant fusta a balcons i
finestres, ferro forjats, canals i baixants adients, ceràmica sota els balcons,
etc. El resultat ha estat esplèndid i animem a continuar per aquest camí, a
tots els propietaris que encara tenen façanes per arreglar.
L’ajuntament bonifica la llicència d’obres i
concedeix un ajut de 9 euros per m2 ( buit per ple), és a dir,es compta com
paret els espais ocupats per portes, balcons i finestres. Aquest ajut, de fet,
és una inversió. Una inversió en embelliment del poble que permet fer més
atractiva la visita, l’estada i la compra en el municipi.
En els darrers mesos, s’han restaurat 3 cases
més: la del carrer de Berga, 3 ( antic forn de Cal Freixa- ara, forn Pa amb
Xocolata), la del carrer Manresa, 65 ( primer tram de l’entrada del poble), i
la tercera: Cal Vilardell, la més espectacular per la seva antiguitat, situació
i gran superfície. A tots els propietaris, felicitats, per l’excel·lent
resultat obtingut. Tenim el poble més bonic, més arreglat i més homogeni a
nivell estètic, i animem tothom a seguir per aquest camí.
I també volem impulsar la retirada d’antenes
de les teulades de les cases. La creació de la TV per cable, tenia el doble
objectiu de garantir una bona recepció dels canals de televisió i treure les
múltiples antenes de les teulades. En un parell d’anys , unes 200 varen
desaparèixer de les teulades, amb la conseqüent millora de l’estètica i també
la seguretat. En queden encara algunes que no tenen servei. En aquests casos,
l’ajuntament aprovarà un ajut per facilitar la seva desaparició. En el ple de
setembre aprovarem les condicions per poder-les retirar, sense costos
addicionals. Una inversió més, en l’embelliment del conjunt del poble.
PRIMER PLA D’OCUPACIÓ.
Des del dia 2 de juny i fins el dia 1 de
setembre està treballant el primer grup de 5 treballadors del pla d’ocupació,
finançat per la Diputació de Barcelona. Aquests treballadors, reforcen la
brigada d’obres i fan feines extres que la brigada no tenia temps d’executar.
Els podeu veure netejant camins, col·locant senyals, mobiliari urbà, pintant
zona esportiva, etc, etc.
El dia 1 de setembre s’incorporaran els altres
4 treballadors, per continuar aquests i altres treballs fins acabar el termini
establert. Aquest pla haurà servit per donar feina a 9 persones durant 3 mesos
a mitja jornada. I haurà servit per fer treballs que l’ajuntament no hauria
pogut fer només amb la brigada d’obres, prou ocupada en les prioritats diàries,
per tenir el poble en perfectes condicions.
Acabat aquest primer Pla d’Ocupació d’aquest
mandat, hem acordat, amb altres ajuntaments de la comarca i de fora, demanar
nous plans d’ocupació per part de la Diputació de Barcelona, i recuperar els
que convocava el SOC ( servei d’ocupació de Catalunya). La Diputació ha
manifestat l’interès en mantenir aquests ajuts, i la Generalitat , ho farà en
funció de la disponibilitat pressupostària. En qualsevol cas, l’ajuntament ha
delegat en l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, la petició,i gestió dels
futurs ajuts que puguin sortir. I oportunament en donarem publicitat a tots els
que hi estiguin interessats, tal com s’ha fet en aquesta ocasió.
L’ESCOLA, UNA DE LES PRIORITATS.
La preocupació pel futur de l’escola, ha estat
sempre una dels prioritats de l’ajuntament, i així ho ha demostrat en les
reunions convocades per millorar el funcionament, equipament i serveis. Tenim
una bona escola, a nivell pedagògic i a nivell humà, i hem de fer tots els possibles
per garantir el seu futur.
L’ajuntament, concedeix diferents ajuts,
destinats a garantir aquesta continuïtat. Per una banda té un conveni amb
l’AMPA , pel servei de menjador per un import de 3.000 euros, dona un ajut de
900 euros per curs, a l’escola per
activitats escolars, un ajut de 600 euros a l’AMPA, i de 150 euros per la ZER ( zona escolar rural).
Igualment assumeix el cost del projecte Teatre a l’escola, organitzat per la Diputació , per un import
d’uns 1.000 euros, i lògicament el manteniment i reparació de l’edifici, estimat en prop de 14.000 euros a l’any, dels
quals en rebem aproximadament la meitat. Si apareix algun altre projecte o
acció, de comú acord amb la
Direcció i l’AMPA s’estudia i es pacta la col·laboració.
Tots volem una escola amb futur i malgrat el
descens d’alumnes ( passa a tots els pobles de la comarca) hem decidit renovar
tot l’interior. Durant prop d’un mes, la brigada d’obres , reforçada per una
part del pla d’ocupació, ha capgirat tot l’edifici per dintre, i l’ha renovat i
pintat de nou ( previ acord amb la
Direcció i l’AMPA). El resultat és espectacular com podran
veure pares, mestres i alumnes a l’inici de curs. Aquest treball directe de
l’ajuntament, a més de pràctic, ha suposat un estalvi d’uns 9.000 euros
respecte a si l’hagués hagut de fer una empresa privada.
A nivell de pati d’escola, s’han renovat les
cistelles de bàsquet, i dintre de poc procedirem a pintar de nou el terra i les
grades de l’Amfiteatre Cívic. Més endavant volem trobar un ajut per poder
pintar les façanes, i repassar la teulada.
Es important l’aspecte físic interior i
exterior de l’escola, però més important és el treball interior, i podem veure
els treballs de l’escola, entre els millors de la comarca. Ben recentment es va
presentar la nova Cooperativa de l’escola, aquí en el poble i a la capital, amb
un molt bon resultat, igual que les anteriors. Desitgem, doncs, llarga vida a
l’escola.
PETITES, PERÒ IMPORTANTS, OBRES.
A l’espera d’adjudicar alguna de les grans
obres previstes, l’ajuntament continua millorant equipaments i serveis, de
primer ordre ,per la vida quotidiana. Veiem-ne algunes.
CEMENTIRI: S’ha procedit a renovar la teulada
del bloc de nínxols de la banda esquerra de la capella que estava molt
deteriorada. Tot i que els nínxols hauran de ser enderrocats, quan estigui tot
el procés de reversió a l’ajuntament acabat, en aquesta banda hi ha la fossa
comuna, i d’aquí aquesta renovació de teulada, per un import proper als 3.000
euros. I a principis de l’any vinent, farem una nova inversió de prop de 4.000
euros per fer nou tot el sostre de la fossa comuna, i així garantir la seva
seguretat i continuïtat pels propers 40
o 50 anys.
ENLLUMENAT PASSEIG ALZINES:
El progressiu creixement de les alzines
situades en el pas entre el carrer Barcelona i el carrer Girona, ha fet
indispensable col·locar un parell de faroles per il·luminar aquest tram de
passeig. Amb la participació dels treballadors del pla d’ocupació, la brigada
d’obres ha col·locat aquest nou enllumenat que garanteix la visibilitat en el
sector. La inversió en material ha estat de prop de 1.000 euros.
CAMÍ RIERA DE MERLÈS:
El Consell Comarcal ha rebut de la Generalitat
una aportació de 110.000 euros que ha repartit entre els ajuntaments de la
comarca. Borredà ha rebut 4.027,67 euros que destinarà a arreglar el tram de
terra de la Riera de Merlès. Aquest és un camí molt utilitzat, i té diversos
forats que cal suprimir, i fer un reforç en un tram de voreres. Hem de dir
també que properament es posaran cartells d’informació i prohibició de
determinades accions en tot el tram protegit de la Riera de Merlès, d’acord amb
tots els ajuntaments de la zona, el Consell Comarcal i altres serveis de la
Generalitat.
BANCS AL LATERAL NORD DE LA PISTA
POLIESPORTIVA.
L’ajuntament sempre aprofita les convocatòries
de la Diputació
per demanar material urbà: bancs, papereres, contenidors,etc. Suposa un gran
estalvi per les arques municipals, i permet resoldre peticions o necessitats
evidents. Aquest és el cas del lateral nord de la pista poliesportiva, lloc
ideal per seguir la competició de futbol- sala o el joc de petits i grans, en
altres ocasions. S’han col·locat uns bancs al llarg de l’espai, deixant prou
lloc com perquè hi hagi qui es pugui seure en les fustes perimetrals del jardí .D’aquesta
manera s’incrementa notablement el nombre de persones que poden seguir les
competicions en bones condicions.
BARANES I XARXES METÀL·LIQUES.
Un ajut de 1.200 euros de la Diputació ha servit per
posar més baranes metàl·liques a la zona esportiva, i xarxes, on només hi havia
baranes. La nova normativa sobre seguretat l’estem aplicant a tot el poble, i
això ens obliga a modificar algunes de les instal·lacions fetes. D’aquí a
finals d’any, posarem noves xarxes en altres baranes del camp de futbol i en
algun altre indret del poble, fins tenir acabades les actuacions programades.
Els treballadors del pla d’ocupació repintaran tots els elements metàl·lics del
parc infantil, de la zona esportiva i dels jardins del poble.
TANCAMENT PERIMETRAL DIPÒSITS I
POTABILITZADORA.
Fa mig any varem presentar una petició a la Diputació de Barcelona
per poder posar una tanca metàl·lica a tot el perímetre dels dipòsits i planta
potabilitzadora, situats a la finca de Subirà. El cost total de l’obra és de
19.170,37 euros. La
Diputació ens acaba de concedir una subvenció de 15.843,00
euros, de manera que a finals d’any, aquesta obra estarà totalment acabada.
D’aquesta manera garantim la seguretat de totes les instal·lacions ,
encerclades per aquesta tanca, a la qual hi afegirem altres mesures de seguretat.
SITUACIÓ ECONÒMICA MUNICIPAL
A 30 de juny la Generalitat ens devia
78.513,97 euros, però el dia 10 de juliol va transferir 51.916,99 euros. Hem
sortit, doncs, dels problemes de tresoreria que teníem i deixem un fons
permanent , de cara el futur. Tot indica que continuarem cobrant amb grans
retards les aportacions del govern, i això obliga a no emprendre noves
actuacions que no estiguin totalment finançades, per la Diputació o pel propi
Ajuntament. Tenim una pòlissa de crèdit de 100.000 euros amb el Banc de
Sabadell, que ens permet fer front a retards en cobraments puntuals. En
conjunt, doncs, l’ajuntament compleix amb total rigor, el pagament a tots els
proveïdors dintre dels terminis establerts en la nova llei, i com ja s’ha dit
en anteriors ocasions estem al dia de les obligacions creditícies.
Cada any l’Ajuntament presenta una quinzena de
peticions a la Diputació
de Barcelona per poder dur a terme activitats en àmbits com esports, serveis socials,
fires, cultura, etc. Aquest any, l’import concedit ha estat de 17.754,00 euros
, distribuïts en 10 subvencions per diversos conceptes. Aquests ajuts s’han de
justificar una vegada duta a terme l’activitat. En aquest apartat hi figuren
subvencions per compra de material esportiu, per la mostra de formatge, per
millora eficiència energètica, etc.
L’AJUNTAMENT OBTÉ UN AJUT DE 27.556,47 EUROS
DE LA DIPUTACIÓ.
El darrer ajut obtingut de la Diputació de Barcelona
té un doble objectiu: fer front a pagaments pel cost de manteniment de serveis
públics locals; i el de poder pagar inversions financerament sostenibles. En
aquest àmbit tenim en marxa un estudi per estalviar energia, canviant una part
del sistema d’enllumenat públic per un altre amb leds, i un altre, pel possible
canvi de la caldera de gasoli de les escoles per una altra de pèl·let. Els dos
projectes permetrien estalviar energia, i per tant , estalviar diners. També en
aquest paquet podria entrar alguna de les millores que hem introduït a la xarxa
de TV per cable.
ACTIVITATS I FESTES D’ESTIU- CONSULTEU WEB.
Com és costum les entitats i l’ajuntament fan
cartells per cadascuna de les activitats programades durant l’estiu i es pengen
a les cartelleres municipals i a totes les botigues del poble.
Tothom qui vulgui estar al dia de les
activitats programades pot mirar la cartellera d’espectacles o l’agenda en el
web de l’ajuntament, entrant a: borreda.net . Aquí hi trobareu totes les
activitats: Torneig Futbol- Sala, Festa del 15 d’agost, Formatjazz , Festa
Major, etc.
Igualment en aquest web podeu trobar-hi moltes
altres informacions d’interès, a banda de telèfons, adreces, entitats... El web
es renova constantment i inclou tot el que pot interessar a la gent del poble i
de fora. S’hi poden trobar les NNSS ( pla d’urbanisme), normativa d’acampada, o
també una quinzena de rutes per anar a caminar, entre molta altra informació i
documentació. Recordem l’adreça: borreda.net
Wednesday, July 30, 2014
REFUNDAR AMB ELS MATEIXOS PROTAGONISTES
REFUNDAR AMB ELS
MATEIXOS PROTAGONISTES ?
He llegit amb gran
interès alguns dels articles apareguts en aquestes mateixes pàgines, i m’ha
agradat especialment el de Joan Ferran, amb qui varem compartir alguns anys el
càrrec de Diputat al Parlament. Estic plenament d’acord en exigir l’aclariment
de tot el rerefons del terratrèmol Pujol, i per desgràcia , tenim molts mesos
per endavant de notícies, informacions i documentacions que demostraran la
immensa impunitat en que molts “patriotes” varen actuar en el nostre país, a
model i semblança de Fèlix Millet. Però em desagrada enormement la tàctica
immediata i urgent, de “matar al pare” per girar pàgina i demanar l’oblit, per
encarar el futur com si res no hagués passat. Després de Pujol, Convergència, i
afegim-hi: Catalunya, i ja està. En la religió catòlica, la confessió cura els
mals, i permet al nou segon del partit, Josep Rull, proclamar la “refundació”
del partit, i tirar endavant.
Josep Rull, com
Lluís Corominas, o Turull, van anar a acompanyar Oriol Pujol a declarar davant
dels tribunals, com a mostra de suport i ple recolzament al seu Secretari
General. Múltiples vegades varen sortir en defensa seva, garantint la solvència
i innocència del seu superior. El mateix havien fet, temps enrere respecte del
president Pujol, i de fet, havien estat els màxims defensors i proposants dels
càrrecs de tots dos. La retirada del president Pujol, i la renúncia d’Oriol
Pujol, no els eximeix de les responsabilitats i de la necessària connivència en
l’acció de govern de CDC. No s’hi val apartar-se, un minut després d’acabat el
partit. La responsabilitat de les accions de governs, a l’igual que les
responsabilitats de representació del partit, recauen sobre tota l’executiva, i
molt especialment sobre les espatlles dels seus màxims dirigents.
I ara no pot ser
que el nou Secretari General, es vulgui convertir en el renovador que impulsa
la “refundació” del partit, com si res hagués tingut a veure amb el passat més
recent. Les paraules son fàcils d’emetre, però la realitat és molt més
complicada de modificar. I el primer que cal fer és aclarir fins les darreres
conseqüències tota l’estructura de finançament de CDC, i els afers de la
família Pujol, lligada a d’altres components del propi partit.
I s’ha obert la
veda a la recerca d’accions i actuacions del passat, dels governs Pujol.
Sortiran fets que ens faran envermellir a tots i mostraran la pitjor cara d’un
funcionament piramidal on tot era possible i on tot era permès si venia de dalt
de tot. Sortiran mostres de la prepotència d’un govern ,sabedor de la seva
intocabilitat , d’una premsa sotmesa , muda davant aquests fets, de l´’ús i
abús dels ressorts del poder, de multitud de favors pagats amb fons
públics..... en resum, tindrem una descripció demolidora d’anys i anys de
govern sense els controls pertinents, dels quals una mica en som tots
culpables. No era fàcil actuar d’oposició en aquells temps, en els quals tota
crítica, tota acusació i tota denúncia era presa com un acte antipatriota. Però
ara sortiran a la llum, subvencions atorgades a amics i parents, crèdits a
empreses ja tancades o en procés de tancament, obres per amiguisme,
adjudicacions abusives, desviacions pressupostàries enormes,....
Tenim milers de
pàgines sense escriure per endavant. Tenim gent que ara escriuran tot el que
varen callar anys enrere. Veurem venjances indignes, i trobarem atacs al
pujolisme per part d’antics fidels . Com antic opositor i com diu també Joan
Ferran , res de tot això em fa feliç. Al contrari, tinc una barreja de
tristesa, indignació i decepció per veure ara com tot un sistema cau, en el
pitjor moment, i deixa un pòsit de desmoralització sobre centenars de milers de
persones. I res més indignant que veure com alguns dels protagonistes i
acompanyants d’aquelles maneres de fer, ara volen convertir-se en els
protagonistes de la refundació del seu partit. I estem només al principi,
preparem-nos tots per viure i veure moviments mai imaginats.
Tuesday, July 29, 2014
MILLORAR EL COMPORTAMENT CÍVIC - BORREDÀ 2014
MILLORAR EL COMPORTAMENT CÍVIC
Aquests dies hem posat diverses senyals en espais públics per reclamar un millor comportament cívic als ciutadans de Borredà i a tots aquells que ens visiten. Ara demanem el compliment de la senyalització que de ben segur trobarà la complicitat de tot el poble. Enumerem els llocs senyalitzats:
PROHIBIT JUGAR A PILOTA A LA PLAÇA MAJOR. Com ja és tradició en els darrers 10 anys, a finals de juliol tanquem la Plaça Major, perquè pugui servir de lloc de reunió i joc per a tota la mainada. Aquest tancament durarà fins passada la Diada de l’11 de setembre, i com es pot observar la Plaça es converteix en una mena de gran parc infantil, molt adequat per jugar, passejar i xerrar. Es lògic, doncs, prohibir jugar a pilota, a nens majors de 5 anys. Els més petits, poden jugar-hi perquè no poden causar cap dany , però els més grans tenen espai més que suficient a tota la zona esportiva.
PROHIBIT ENTRAR GOSSOS A LA ZONA ESPORTIVA. Aquesta prohibició va entrar en vigor la setmana passada amb la senyalització corresponent, col•locada a totes les entrades de la zona esportiva. La falta de civisme d’alguns propietaris de gossos ens ha obligat a prendre aquesta decisió per quan aquest és un lloc molt utilitzat per tots els nens i nenes del poble i no pot ser que puguin trobar excrements, en alguns dels espais.
CIRCULACIÓ RESTRINGIDA A LA PLAÇA MAJOR. Com hem fet en els darrers anys, s’ha col•locat una barrera, amb cartell i senyal de restricció de trànsit , a la cruïlla del carrer Manresa amb el carrer Queralt, indicant la direcció cap a l’aparcament municipal. La restricció d’aparcament a la Plaça Major fa aconsellable que els vehicles no pugin pujar pel carrer Manresa i aprofitin l’aparcament per deixar el vehicle i voltar pel centre del poble.
PROHIBIT PUJAR A L’ESCENARI. Dintre d’uns dies es col•locarà l’escenari de la Festa Major que serveix per la festa de la Mare de Déu d’agost i per la del Formatjazz. Queda prohibit pujar a l’escenari.
FER ÚS DE L’APARCAMENT MUNICIPAL. El més pràctic per a tots els conductors que viuen en el poble és deixar el cotxe a casa. Les distàncies dintre del poble son curtes i res millor que caminar una mica. Amb tot si cal agafar el cotxe el millor és aparcar-lo a l’aparcament municipal, o en altres zones d’aparcament situades a l’entorn de la zona esportiva. En total hi ha prop de 180 places d’aparcament, xifra més que suficient per acollir la totalitat dels vehicles habituals del poble. I durant els dies de la Festa Major es poden deixar a l’entrada del poble, o davant el cementiri.
RESPECTAR LES HORES DE DESCANS. Entrem ja en el mes d’agost, amb un gran nombre d’activitats programades, moltes d’elles en hores nocturnes. Demanem respectar el descans dels veïns, procurant no fer sorolls, a altes hores de la matinada. Els horaris de les festes estan degudament establerts, i demanem siguin respectats.
El compliment d’aquestes normes ajuda a millorar la convivència entre tots els que estem en el poble.
Tenim un poble net, polit i ben cuidat, mèrit de tots. Si a més, complim amb els regles de convivència, tots hi sortirem guanyant.
En nom propi i de l’ajuntament que presideixo, us desitjo un bon estiu, i unes bones festes.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.
Aquests dies hem posat diverses senyals en espais públics per reclamar un millor comportament cívic als ciutadans de Borredà i a tots aquells que ens visiten. Ara demanem el compliment de la senyalització que de ben segur trobarà la complicitat de tot el poble. Enumerem els llocs senyalitzats:
PROHIBIT JUGAR A PILOTA A LA PLAÇA MAJOR. Com ja és tradició en els darrers 10 anys, a finals de juliol tanquem la Plaça Major, perquè pugui servir de lloc de reunió i joc per a tota la mainada. Aquest tancament durarà fins passada la Diada de l’11 de setembre, i com es pot observar la Plaça es converteix en una mena de gran parc infantil, molt adequat per jugar, passejar i xerrar. Es lògic, doncs, prohibir jugar a pilota, a nens majors de 5 anys. Els més petits, poden jugar-hi perquè no poden causar cap dany , però els més grans tenen espai més que suficient a tota la zona esportiva.
PROHIBIT ENTRAR GOSSOS A LA ZONA ESPORTIVA. Aquesta prohibició va entrar en vigor la setmana passada amb la senyalització corresponent, col•locada a totes les entrades de la zona esportiva. La falta de civisme d’alguns propietaris de gossos ens ha obligat a prendre aquesta decisió per quan aquest és un lloc molt utilitzat per tots els nens i nenes del poble i no pot ser que puguin trobar excrements, en alguns dels espais.
CIRCULACIÓ RESTRINGIDA A LA PLAÇA MAJOR. Com hem fet en els darrers anys, s’ha col•locat una barrera, amb cartell i senyal de restricció de trànsit , a la cruïlla del carrer Manresa amb el carrer Queralt, indicant la direcció cap a l’aparcament municipal. La restricció d’aparcament a la Plaça Major fa aconsellable que els vehicles no pugin pujar pel carrer Manresa i aprofitin l’aparcament per deixar el vehicle i voltar pel centre del poble.
PROHIBIT PUJAR A L’ESCENARI. Dintre d’uns dies es col•locarà l’escenari de la Festa Major que serveix per la festa de la Mare de Déu d’agost i per la del Formatjazz. Queda prohibit pujar a l’escenari.
FER ÚS DE L’APARCAMENT MUNICIPAL. El més pràctic per a tots els conductors que viuen en el poble és deixar el cotxe a casa. Les distàncies dintre del poble son curtes i res millor que caminar una mica. Amb tot si cal agafar el cotxe el millor és aparcar-lo a l’aparcament municipal, o en altres zones d’aparcament situades a l’entorn de la zona esportiva. En total hi ha prop de 180 places d’aparcament, xifra més que suficient per acollir la totalitat dels vehicles habituals del poble. I durant els dies de la Festa Major es poden deixar a l’entrada del poble, o davant el cementiri.
RESPECTAR LES HORES DE DESCANS. Entrem ja en el mes d’agost, amb un gran nombre d’activitats programades, moltes d’elles en hores nocturnes. Demanem respectar el descans dels veïns, procurant no fer sorolls, a altes hores de la matinada. Els horaris de les festes estan degudament establerts, i demanem siguin respectats.
El compliment d’aquestes normes ajuda a millorar la convivència entre tots els que estem en el poble.
Tenim un poble net, polit i ben cuidat, mèrit de tots. Si a més, complim amb els regles de convivència, tots hi sortirem guanyant.
En nom propi i de l’ajuntament que presideixo, us desitjo un bon estiu, i unes bones festes.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.
Monday, July 28, 2014
EL TERRATRÈMOL PUJOL - art. Nació Digital Solsona
EL TERRATRÈMOL PUJOL.
Els lideratges en els partits o la societat,
en general, es basa en la confiança, la honestedat i la capacitat d’engrescar
les persones en un projecte comú. Un dels punts essencials del líder és la seva
exemplaritat, tant a nivell personal com pública. No és fàcil mantenir aquestes
virtuts al llarg de tota una etapa, o de tota una vida,i d’aquí l’ escassetat
de lideratges, perquè les temptacions son múltiples i la carn és feble. Amb
tot, no confonguem falta de lideratge amb propensió a la feblesa o a la corrupció.
Res a veure, tinguem-ho clar. La immensa majoria de persones, i per tant, de
politics son honestos, tot i que molts no tenen un lideratge clar ni establert.
Potser no arribaran a determinats llocs de responsabilitat, però poden fer un
magnífic paper en posicions menys destacades o clarament secundàries. Ha
d’haver-hi gent per a tots els llocs i totes les ocasions.
La Transició espanyola va comportar l’
aparició de diversos lideratges, alguns ben merescuts, altres més forçats, per
les necessitats del moment. Els lideratges forts i consolidats, perduren en el
temps i son exemple per futures generacions. Així ho hem vist en la figura
d’Adolfo Suárez, Felipe González, Fernández Ordóñez, Ernest Lluch, Santiago
Carrillo,...o en el mateix Rei Joan Carles , en la seva primera etapa de
regnat. Fins ara, també hi figurava el president Pujol. Un protagonista de la
Transició i el primer president de la Generalitat restaurada, amb un llarg
“regnat “ de 23 anys, discutit i controvertit, però elogiat, si més no pels
seus. Avui, els seus i els qui no ho són estan sotmesos a un autèntic
terratrèmol, com mai ningú s’esperava.
La figura paternalista, el lideratge moral, la
veu del nacionalisme català, el gran lluitador... ha donat pas a una imatge
desconeguda, increïble, sospitosa, mentidera ... plena d’ombres que ningú pot
aclarir. Què trista aquesta imatge ¡¡¡ Quin mal terrible ha fet a tot el país
¡¡¡ Quines conseqüències portarà en els propers dies i mesos ¡¡¡ Quines altres
novetats sortiran ??? Com és possible amagar tant de temps, uns fets tant greus
??? Però, sobretot quin pes han tingut sobre l’acció de govern de CiU, durant
aquests anys ?
De moment i a primer cop d’ull pot semblar un
simple afer personal, molt greu, però centrat en la vida privada d’una persona
rellevant que ha estat president del país, i prou. Però, no, no ens equivoquem,
les repercussions seran terribles a tots els nivells, i obren interrogants
d’impossible resposta. D’entrada ens hem de preguntar perquè apareix aquest terratrèmol
en aquests moments ? Precisament ara, a pocs dies de l’entrevista entre Rajoy i
Mas. Es evident que aquesta noticia afebleix i dificulta la posició del
president Mas, i de fet posa en dificultats tot el procés sobiranista. Però és
que podem pensar en el coneixement que persones, grups o partits podien tenir
d’aquesta situació i haver-la fet servir en el passat per aconseguir situacions
de privilegi. Qui té peus de fang, no pot fer batalles en igualtat de
condicions a qui està net i polit.
Tots els qui portem anys en política hem vist,
investigat, criticat i denunciat actuacions de privilegi de l’entorn Pujol. En
aquells moments, les crítiques i denúncies eren considerades atacs sense
fonament o moguts per la mala fe, de militants antipatriòtics. Quantes vegades
ens han atacat als socialistes per denunciar comportaments prepotents, sectaris
o clarament abusius ? Ser patriota en determinats moments era tancar els ulls i
mirar cap un altre costat. D’aquells comportaments i aquelles situacions, han
vingut aquests resultats. El terratrèmol no ha acabat, en absolut. Ara aniran
venint rèpliques i més rèpliques en forma d’informacions tant o més dures,
xifres mai explicades, actuacions mai acordades... en una espiral que pot durar
mesos. I un nou partit entra en crisis,
CDC, el principal del país, amb problemes amb el seu soci , UDC que ha començat
a desmarcar-se per dalt de tot. Es casualitat la marxa de Duran Lleida? I ben
aviat un altre partit entrarà en situació complicada, ERC. Qui cregui que tot
plegat l’afavoreix, va ben equivocat perquè és el principal i únic suport al
govern de CiU, i perquè demà passat veuran amb més claredat que la consulta del
dia 9N, no té cap seguretat de ser celebrada. Quina sortida donarà al país?
Quina alternativa li queda? Sumar-se al suposat Pla B, de CDC, de formar un
govern de tots ? En el viatge cap Itaca, hem arribat a les Terres Ignotes, amb
terratrèmol inclòs. A veure com ens en sortim ¡¡¡
Sunday, July 27, 2014
IBERPOTASH, COM EXEMPLE - art. Regió 7
IBERPOTASH, COM EXEMPLE.
Per raons dels diversos càrrecs de partit i
institucionals que he ostentat, he seguit l’ evolució de les explotacions
mineres de potassa, en els darrers trenta-cinc anys, amb visites a les mines,
baixades al seu interior, acompanyament d’alts càrrecs institucions nacionals,
estatals, recolzament als seus plans de modernització i ampliació, i com no,
també exigència de correcció del seu impacte ambiental, mitjançant iniciatives
parlamentàries, i accions municipals i davant els mitjans de comunicació. Però
sempre, sempre, primava el gran interès en salvaguardar la immensa riquesa que
tenim en el subsòl i la traducció en centenars de llocs de treball a tota la
Catalunya Central.
En aquest temps hem viscut el dur tancament de
l’explotació de Cardona, i la intranquil·litat pel futur de tota la conca, quan
estava en mans d’empreses poc segures, poc implicades en el territori, més
pendents dels equilibris internacionals que no pas dels nostres interessos. Per
això consideràvem pecat venial, algunes actuacions massa lentes o poc
compromeses en la reducció dels runams,...eren aspectes que assumíem com
inevitables per garantir la continuïtat de les explotacions. Potser varem ser
un pèl massa tolerants, però arreu del país es feia el mateix, com podem veure
en les explotacions del carbó al Berguedà o en altres activitats en altres
indrets.
Però, les coses han canviat i per bé, a tots
els nivells. La propietat de la conca minera està en mans d’una empresa
seriosa, potent, que creu en el futur i disposada a invertir com mai en el seu
desenvolupament. I precisament , és ara, quan té més problemes, més conflictes
i més incertesa sobre el que ha fet, i el que vol fer. Ja no tinc els càrrecs
que em permetien una implicació directa, però puc assegurar que si ara estès en
el Parlament, em convertiria en una veu clarament favorable i defensora de
l’empresa, sense cap mena de dubte.
I vull deixar clar el total respecte, pels
veïns del barri de Sallent que han emprès accions judicials contra els runams,
a l’igual que el tinc pel Dr. Estradé, i la seva advocada Montserrat Badia, per
exigir uns avals, i uns compromisos que haurien d’haver estat garantits des del
principi, a les diferents empreses que han passat per la conca. La llàstima és
que les resolucions judicials arriben en un mal moment, en un pèssim moment,
diria jo, per quan posen en perill unes decisions clarament favorables a posar
ordre i concert en tot el que ells han criticat i denunciat al llarg de molts
anys. Conec personalment els denunciants, i conec les seves bones intencions.
El problema és que els temps judicials i les seves conseqüències poden ser
nefastes, en el moment actual, en aquest i en molts altres casos similars.
Però vull introduir una reflexió de com es
governa el nostre país, i perquè estem on estem en aquest tema i en altres. Els
canvis constants de legislació urbanística, les modificacions permanents en les
normatives medi ambientals, les alteracions en les tramitacions
territorials,...fan del nostre país un infern burocràtic. Els ajuntaments de
Súria, Sallent, Balsareny...van de boig per garantir els tràmits, però
l’empresa necessita no solament enginyers i tècnics solvents, sobretot
necessita experts en legislació que no sempre poden estar al cas de canvis
normatius, quan han començat un expedient i els hi canvien les regles de joc
entremig de la gestió. Algú dubta de l’interès de l’empresa per fer les coses
bé, quan hi ha dos-cents cinquanta milions en inversió? Algú dubta de l’interés
dels ajuntaments per fer-ho bé? Perquè no frenem i congelem tants canvis, per
donar garanties a les empreses ? Perquè no s’ha presentat aquí el president
Mas, per donar suport i seguretat a l’empresa ? Aquest és un tema de país, no
només de la Catalunya Central. Els qui tenim càrrecs institucionals vivim
casos, semblants, no tant espectaculars pel volum d’inversió, però no podem
posar en perill grans inversions de futur, per una maranya normativa que no pot
seguir ningú. I quan això arriba als tribunals, qualsevol resolució és
possible, per molt estranya que ens sembli.
Friday, July 25, 2014
LA C-26 - BERGA - RIPOLL NO APTA PER CAMIONS GRAN TONATGE - BORREDÀ 2014
DEPARTAMENT TERRITORI I SOSTENIBILITAT
DIRECCIÓ GENERAL CARRETERES
Av. Josep Terradellas, 2 – 6
08029 BARCELONA
Borredà, 25 de juliol de 2014.
Borredà, 25 de juliol de 2014.
Benvolgut Director General,
A data d’avui , al voltant de les 10 del matí
s’ha produït un nou incident greu a la C-26, dintre del terme municipal de
Borredà, proper a la cruïlla amb la BV 4654 ( Crtra. Borredà – Montesquiu).
L’incident ha consistit en que un tràiler de matrícula francesa, ha quedat
atrapat en un revolt molt tancat, a l’alçada de l’enllaç amb el camí rural que
porta a la masia de Subirà.
El tràiler atrapat, entre les dues barreres
protectores, ha rebentat alguna de les rodes, i amb grans dificultats ha pogut
ser ajudat a sortir d’aquest trampa habitual en vehicles d’aquestes dimensions.
El tràiler anava direcció a Berga.
Parlem d’un nou incident, fins que algun dia
parlarem d’incidents amb morts. La renovació i substitució de les tanques
protectores, habituals, per altres de més adaptades a les necessitats actuals,
va comportar un estretament de la calçada, puix que ocupen la vorera i no tenen
cap mena de voladís. Els camions, siguin de gran tonatge o normal, veuen sobre
el mapa una carretera que els escurça el trajecte i agafen una carretera amb
múltiples trampes, fins arribar prop del tram nou, de la C-26, ja a l’alçada de
l’ambassament de La Baells.
Es del tot indispensable i urgent, posar
senyalització adient a la sortida de Ripoll i de Berga, advertint que la C-26
és una carretera de petites dimensions, totalment inadequada per camions de
gran tonatge. S’ha d’obligar a emprar altres rutes per anar a destí,
oblidant-se de dreceres que es poden convertir en trampes molt complicades pels
seus vehicles i poden causar accidents amb greus conseqüències.
A l’espera que sigui estudiada i atesa aquesta
petició, rebi una cordial salutació.
L’alcalde – president
Joan Roma i Cunill
AL DIRECTOR GENERAL DE CARRETERES –
GENERALITAT DE CATALUNYA.
SANT VICENÇ DE CASTELLET, EN TITULARS- art. El Breny
SANT VICENÇ , EN
TITULARS.
De ben segur tots els qui llegiu
aquest article haureu vist el nom de Sant Vicenç , en grans titulars, lligats a
un presumpte cas de mala gestió i corrupció en el desenvolupament dels terrenys
de la Bòvila ,
entre els anys 2002 i 2006. Sobta molt que apareguin ara notícies i presumptes irregularitats de 8 o 10 anys enrere,
i voldria col·laborar a deixar ben net el nom i actuació dels polítics que
varen intervenir en aquella operació urbanística.
Vaig venir per primera vegada a Sant Vicenç fa poc més de 30 anys, per raó
del càrrec que en aquell moment tenia a nivell del PSC a la Federació XI ( Bages, Berguedà
i Solsonès), després vaig continuar venint com a Diputat al Parlament durant 16
anys, i finalment hi vinc de tant en tant, pel simple plaer de veure com un
poble ha aconseguit esdevenir una petita ciutat.
Sempre que vinc o passo a prop recordo com era el poble 30 anys enrere. Un
poble on tot era per fer i tot era per planificar i arreglar. A diferència
d’altres municipis els primers anys de democràcia municipal varen ser molt
convulsos i poc productius a nivell d’obtenció de subvencions i execució de
projectes. Inestabilitat política, grups diversos i dispersos no permetien la
necessària tranquil·litat que ha de tenir un equip de govern, per tramitar i
gestionar la seva transformació. Teníem un gran poble, creuat per dues línies
de tren, un pont envellit que no permetia la doble circulació , molts carrers i
places per urbanitzar, una casa consistorial poc adaptada a les necessitats del
moment, una clara mancança d’infraestructures i equipaments de tota mena,
culturals, esportius , d’oci, etc, amb edificis tancats mostra del passat
industrial, etc, etc.
El PSC tenia l’ambició de transformar el poble i traslladar aquí el que des
del primer moment s’estava fent en pobles veïns,arran les primeres eleccions
municipals del 79. Volíem estabilitat política per poder aconseguir subvencions
de tot arreu, i posar al dia tot el que feia falta. Finalment això va ser
possible, i recordo molt bé tots els grans i petits projectes per tenir Caserna
de la Guàrdia Civil ,
ampliació del Pont , renovació de la Casa Consistorial , millora de
tot l’entorn de l’estació de RENFE, millora dels passos subterranis,
urbanització de moltes places i carrers, renovació de la carretera del Pont de Vilomara,
negociacions per un enllaç adequat amb la C-16 , millora per connectar amb el polígon
industrial, i una vintena d’altres projectes i reformes urbanístiques que van
situar Sant Vicenç entre els municipis més actius de la comarca. I en plena
crisis ( la anterior a aquesta igualment molt dura) es va crear el Consorci del
Bages Sud, per formar i buscar feina pels aturats...
Eren els anys en que presidia l’ajuntament l’alcalde Martí Muns, un home
bo, honest, envoltat de gent que treballava sense descans per posar el poble al
dia. Igual va fer Joan Montsech, que el succeí, i dedicà temps i esforços en
batallar per atrapar el temps perdut. O la Glòria Torner que continuà la
feina, durant un curt lapse de temps. Tots ells del PSC, però el mateix va
continuar fent Valentí Carrera d’ERC. Els he conegut i he treballat amb tots
ells, i puc assegurar que l’ambició que tenien era que Sant Vicenç guanyés
habitants i disposés dels millors equipaments i serveis.
No era fàcil, com ho és ara, governar un ajuntament que necessita fer
tantes coses, amb tants pocs recursos i pocs tècnics disponibles. El projecte
de la Bòvila
va ser un d’essencial per adecentar un gran espai , compaginant la neteja,
adequació i construcció de vivendes i zones enjardinades, on abans hi havia un
descampat deixat i abandonat. En aquest projecte com en altres del poble, es
poden trobar deficiències burocràtiques, i administratives, però mai
irregularitats o il·legalitats per part dels polítics. El govern municipal
tenia control polític per part d’altres grups municipals, i control extern per
part dels partits, i de la Generalitat.
Estic convençut de la total honestedat dels alcaldes del PSC
i del d’ERC, com ara n’estic de l’alcalde actual de CiU. Si alguna cosa es va
fer malament, s’ha de buscar la causa, i sobretot el causant, l’autor o autors.
Podia haver-hi hagut algun tècnic deshonest, o deslleial. Si es coneix o si es
descobreix que caigui sobre ell o ells tot el pes de la llei, però no sembrem
dubtes sobre els polítics i tècnics que varen treballar abnegadament pel futur
de Sant Vicenç. Que una poma podrida no espatlli les altres. Que la justícia
faci la seva feina, si pot ser amb la màxima rapidesa possible i podrem
comprovar al final, com cap representant del poble, alcalde o regidor, va
cometre cap delicte.
Deixem també que l’equip de govern continuï la seva bona feina. El pacte
CiU – PSC està donant bons resultats i no és just que fets passats puguin fer
planejar algun dubte sobre una persona que va estar d’alcaldessa uns mesos. Els
dubtes quedaran esvaïts tant bon punt quedin aclarits els fets.
Joan Roma i Cunill , President del Consell de Federació del PSC i ex –
Diputat al Parlament de Catalunya.
Thursday, July 24, 2014
SANT VICENÇ DE CASTELLET, PASSAT I PRESENT - art Nació Digital
SANT VICENÇ DE CASTELLET, PASSAT I PRESENT.
De cop i volta , a grans titulars i ampli
desplegament interior, Regió 7 ens ha assabentat d’unes actuacions judicials,
suposadament contundents contra una quinzena de càrrecs polítics i tècnics, de
Sant Vicenç per les actuacions dutes a terme a l’entorn de l’espai de la
Bòvila. Una actuació urbanística, potent i rellevant pel futur del poble, en un
moment especialment important de la història recent.
He de confessar que no m’havia parat mai a
Sant Vicenç, fins a ostentar els primers càrrecs de partit, a l’executiva de la
Federació XI ( Bages, Berguedà i Solsonès). Parlo, doncs, de 30 anys enrere. He
de reconèixer que era un poble amb un aspecte de gran deixadesa, a nivell
urbanístic, d’infraestructures, serveis i equipaments. Un poble creuat per dues
línies ferroviàries: la dels Catalans i Renfe, amb molts carrers i places sense
urbanitzar o envellides pel temps i la falta d’inversió... i amb un ajuntament
molt poc operatiu, constantment trasbalsat per falta d’equips de govern potents
i ben organitzats.
En resum, era un poble, on tot estava per fer,
i gairebé tot era possible, ... vista la composició municipal. Era, doncs, un
lloc on el PSC havia de dedicar-hi grans esforços i un recolzament permanent.
Es el que varem fer des de la Federació i des de l’executiva nacional. I puc assegurar que l’actuació dels
socialistes va permetre trencar la inèrcia del passat i començar a posar al dia
el poble de Sant Vicenç per esdevenir la petita ciutat de Sant Vicenç. La feina
era immensa, com immensa era l’ambició de servei dels nostres alcaldes i
regidors. Es va actuar en tots els àmbits i totes les direccions possibles. Si
la Casa Consistorial era vella, antiquada i mancada d’espais per treballar,
s’hi va actuar de forma decidida, amb una transformació que garantia el treball
i atenció als ciutadans en unes condicions raonables. Si no hi havia una
caserna de la Guàrdia Civil com cal , es varen fer les gestions oportunes per
tenir-ne una de moderna i adequada. Si la carretera del Pont, estava en males
condicions, es va aconseguir fer-la arreglar. Si el Pont d’entrada, era
històric, però no apte per una doble circulació en condicions es va ampliar, i
es va posar al dia. Si tot l’entorn de l’estació de la Renfe feia llàstima, es
va adecentar i programar per fer goig. Si Sant Vicenç patia una crisis com la
resta del país, però empitjorada pel tancament de més indústries, es va
promoure la creació del Consorci del Bages – Sud per donar formació i
treball.....
Podria omplir un parell de pàgines amb
multitud d’actuacions , gestions i tràmits per desencallar temes com de
connexió amb la C-16, o amb el polígon, ocupar velles edificacions per donar un
altre aire al poble, o adecentar els marges del riu... desenes de milions
d’euros invertits en posar al dia, tot el municipi, i fer-lo semblant a
d’altres del seu entorn que havien pogut aprofitar millor els primers anys de
democràcia municipal.
He conegut bé, doncs, a l’alcalde Martí Muns,
a Joan Montsech, a la Glòria Torner, tots del PSC, però també a Valenti Carrera
d’ERC. També, als regidors que formaven part dels equips de govern. Ja he dit
abans que no era fàcil governar Sant Vicenç per la diversitat de grups
municipals i la inestabilitat que suposava. Ara bé, si una cosa puc assegurar i
estic convençut que tots els santvicentins ho corroboraran és la plena i total
honestedat de tots ells. Poden haver comès errors , però mai irregularitats. La
maranya burocràtica, les presses, les urgències i necessitats d’una població
que ha anat creixent al llarg dels anys , obligava actuar amb diligència i
cercant ajudes i dreceres si es podia, però d’aquí a trencar amb la legalitat,
hi ha un abisme. Estic segur que mai es va traspassar, i menys a canvi de
favors o caient en la corrupció. Mai. Els tribunals investiguen entre 2002 i
2006, aquí ja es pot veure el funcionament de la justícia quan hem de
retrocedir i recordar tot el que es va tramitar en aquells anys i qui en tenia
la competència. S’ha de veure si estem davant actuacions “tècniques” o “burocràtiques”
amb errors o amb infraccions i suposades actuacions irregulars. Si va existir algun tècnic maldestre, o
corrupte. No tenim més detalls, no podem fer més conjectures. Tothom és
innocent mentrestant no es demostri el contrari. Els partits hem de garantir la
honestedat els nostres representants, i ells han de supervisar i controlar els
tècnics i personal sota les seves competències. Si hi va haver algun funcionari
deslleial que caigui sobre ell tot el pes de la llei, però no volem s’embruti
la trajectòria del conjunt dels representants polítics perquè varen actuar amb
total honestedat i eficàcia, transformant Sant Vicenç com mai a la seva
història.
A l’igual que diem sempre en casos semblants,
la justícia hauria de tenir prioritat en resoldre casos on planeja el dubte
sobre càrrecs polítics. No és just patir la doble condemna del dubte davant la
societat i l’espera , llarga, massa llarga per esclarir els fets. Estem
convençuts de la honorabilitat dels alcaldes i regidors, i voldríem veure-la
establerta, en el mínim de tems possible. Que ningú dubti d’ells, ho
comprovareu quan tinguem les resolucions pertinents.
Sunday, July 20, 2014
PROVA SUPERADA - art. Regió 7
PROVA SUPERADA
I amb un gran èxit com han hagut d’acceptar
tots els partits de l’arc parlamentari, així com els mitjans de comunicació,
augurant un efecte “contagi”a curt o mitjà termini. Estic parlant de les
primàries convocades i ja dutes a terme per part del PSC i del PSOE. Una vegada
més, el socialisme ha demostrat ser capaç d’innovar i ser agosarat en un tema
gens fàcil d’organitzar i dur a terme: donar veu directa a dues-centes mil
persones. El resultat tothom l’ha pogut veure, amb una participació del 66%, i
un candidat clarament votat, per esdevenir Secretari General del PSOE, amb la
meitat dels vots emesos: Pedro Sánchez.
El mateix dia, en urna a part, s’elegia o es
ratificava a l’únic candidat del PSC, en Miquel Iceta. Ens hagués agradat tenir
altres contrincants per comprovar el seu grau d’arrelament i suport en el
partit, però cap dels anomenats crítics, es va atrevir a acceptar el repte. Al
final, amb una alta participació, va ser elegit amb el 85% dels votants. Un
resultat contundent que suposa iniciar una nova etapa, amb un lideratge fort,
ratificat pel conjunt del partit. En un i altre cas, la prova ha estat superada
amb entusiasme per part dels dos partits. I ho puc corroborar per haver tingut
dotzenes de converses amb militants, mitjançant trucades, o entrevistes
personals. Tots ells estaven ben informats del procés de participació, l’havien
seguit i tenien autèntiques ganes d’exercir del dret de vot. Els resultats ho
deixen ben palès.
Queden enrere les pors a la innovació i la
gosadia d’entrar en un terreny desconegut, mai vist ni exercit. El repte
presentava grans riscos perquè una baixa participació suposava el fracàs del
repte, un cert descrèdit del partit i una desautorització dels guanyadors. Tot
plegat ja es va debatre i resoldre en la convocatòria de les primàries a
l’alcaldia de Barcelona. El PSC va aconseguir una participació de 7.400
persones ( 1.400 militants, i 5.000
ciutadans) un resultat esplèndid, tot i que alguns encara el van trobar poc
“participatiu”, i contrasta enormement en el dut a terme per ERC. Tot i ser un
partit clarament a l’alça , en les seves primàries només hi varen participar
1.200 persones, malgrat poder votar militants, simpatitzants i “amics”. De
seguida es pot veure quina força hi ha al darrere del candidat Jaume Collboni pel
PSC, en front d’Alfred Bosch per ERC.
I és que un gran partit pot estar en hores
baixes, però fa certa la dita castellana de “quien tuvo, retuvo”, i pot
remuntar el vol si en té ganes i emprèn decisions valentes, i contundents. El
país, aquí, i l’estat, allà necessiten obrir noves etapes molt diferents de les
viscudes. Els reptes son de tanta magnitud que fan falta equips nous,
agosarats, valents i sobretot diligents a l’hora de prendre decisions i dur-les
a bon port. A Catalunya no podem estar pendents d’un únic tema, paralitzant
Govern i Parlament, a l’espera d’arribar al dia 9N, sense cap altra alternativa
ni proposta per sortir de l’incert camí emprès per CiU i ERC, incapaços de
pactar mesures concretes per resoldre els problemes quotidians dels catalans.
La nova etapa oberta pel PSC i pel PSOE,
tindrà plasmació d’equips i programa aquest dissabte a Catalunya, i el proper
cap de setmana a nivell estatal. Els dos congressos extraordinaris tancaran
aquest cicle, per donar pas a una nova realitat política i institucional. Es
una bona notícia perquè son partits fonamentals per aportar solucions. Alguns
creuen que els vells partits han de passar a la història, i alguns hi passaran
sinó s’adapten al present i sobretot no tenen projectes de futur, però els que
han superat cent trenta-cinc anys de vida, han ja àmpliament demostrat la
capacitat de superar dificultats, crisis i desencontres. S’obra una nova etapa, francament apassionant
i il·lusionadora com s’ha pogut constatar en els actes electorals, les entrevistes
i la directa participació en l’elecció dels candidats. Ara toca veure els
resultats concrets, traslladats a la ciutadania, en general.
Friday, July 18, 2014
CONSULTA PRÈVIA A L'ACORD SOBRE FESTES LOCALS - BORREDÀ 2015
BARS, BOTIGUES,COMERÇOS, RESTAURANTS
BORREDÀ
18 de juliol de 2014.
Benvolguts senyors,
Antigament la Festa Major de Borredà, es
celebrava el 15 d’agost, festivitat de la Mare de Déu, patrona d’un gran nombre
de municipis de Catalunya. Uns 40 anys enrere, es va considerar millor retardar
uns dies la festa per evitar aquesta coincidència amb uns 300 pobles del país,
i així allargar una mica més l’estiu.
Els temps han canviat enormement i aquells
arguments inicials, donen pas a d’altres, amb múltiples versions. L’ajuntament
cada any ha de decidir els dos dies de festa local que ens pertoquen i és
tradició posar-los en el dilluns i dimarts de la Festa Major. L’any 2015, el
dia 15 s’escau en dissabte, per la qual cosa les festes locals podrien ser el
dilluns 17 i el dimarts 18. O si es volgués retardar, podríem decidir el
dilluns dia 24 o el dimarts dia 25.
En el darrer Ple Municipal , varem acordar de
fer una consulta, en primer lloc a l’entitat Borredà de Festa, en tant que
Comissió de Festes, i en segon lloc a vostès, en tant que propietaris de
negocis en el poble. Aquesta consulta és merament informativa, a efectes de
saber la seva opinió, i contrastar-la amb les altres, de manera que finalment
el Consistori, que és qui té les competències prengui la decisió que consideri
oportuna.
Es per aquest motiu que li demanem, si està
interessat, a expressar la seva opinió en aquesta mateixa carta, posant una
creu en la opció que cregui més convenient.
A l’espera de tenir resposta des d’avui i fins
el dia 1 d’agost, els saludo molt cordialment.
L’Alcalde
Joan Roma i Cunill
Opció 1: Prefereixo les festes locals el
dilluns dia 17 i dimarts dia 18
Opció 2: Prefereixo les festes locals el
dilluns dia 24 i dimarts dia 25
Signat:...........................................
Borredà dia ...... de juliol de 2014
Posi una creu al costat de la opció 1, o de la
opció 2, i tiri aquesta resposta a la bústia de l’ajuntament FINS EL DIA 1
D’AGOST DE 2014.
Thursday, July 17, 2014
ESCOLES NETES I PINTADES DE NOU - BORREDÀ 2014.
BORREDÀ – ESCOLES
NETES I PINTADES – PLA OCUPACIÓ 2014.
La setmana vinent
acabarà el treball de neteja i pintura que està duent a terme la brigada
d’obres, juntament amb els treballadors del Pla d’Ocupació 2014.
Les Escoles es varen construir l’any 1990, i foren estrenades el curs
següent. Durant aquest llarg període de funcionament s’han pintat dues vegades
a nivell extern, però mai en el seu interior, excepte algun espai concret.
Per aquest motiu en diverses ocasions s’havia enviat petició d’ajut econòmic
al Departament d’Educació de la
Generalitat , si bé sempre se’ns havia dit que no hi havia
prou disponibilitat econòmica, malgrat reconèixer la necessitat d’aquesta
actuació.
Ara, a càrrec de l’ajuntament tot el material, s’ha decidit emprendre una
neteja a fons de tots els espais de l’escola, i procedir a pintar-la en la seva
totalitat. Es va pactar amb la direcció i l’AMPA els colors per les parets,
portes i finestres, i fa 15 dies la brigada d’obres, reforçada per alguns dels
5 treballadors contractats per l’ajuntament, amb ajuts procedents de la Diputació de Barcelona,
s’han dedicat a fer aquesta feina.
Una feina molt feixuga, per quan l’interior de l’escola és immens i ple de
tota mena de material pedagògic, mobiliari, llibres, instruments diversos, etc,
etc, amb tot, el resultat és esplèndid. Un canvi total de cara i aspecte que de
ben segur serà grat a professors i alumnes quan tornin el setembre.
En pocs dies es donarà per acabada aquesta tasca, i es posaran al seu lloc
tots els elements escolars. Els dos pianos que teníem a l’escola seran
traslladats a l’ajuntament, ara que no es fan servir, i s’adequaran millor els
espais destinats a tallers i aula informàtica.
En resum, ens hagués agradat comptar amb l’ajut de la Generalitat per pagar
el cost d’aquesta actuació, anys enrere, però vista la negativa, ha valgut la
pena fer-ho ara aprofitant la disponibilitat d’aquest primer equip de
treballadors del Pla d’Ocupació. Estem convençuts d’haver estalviat no menys de
8 o 9.000 euros, en aquesta feina, si la hagués hagut de fer una empresa
privada.
De cara el futur, ens agradaria repintar l’exterior, per treure alguna
humitat, i deixar en perfectes condicions les parets exteriors. La darrera
actuació que va adjudicar la
Generalitat no ha donat els resultats desitjats, i la pintura
ha caigut en alguns espais. Aquesta serà una actuació a tenir present ,en el
moment en que es disposi del diner necessari.
Per últim, informem de que una propera actuació lligada a l’escola serà
pintar el terra i les grades del Amfiteatre Cívic que serveix com a pati de
l’escola durant el curs escolar, i de camp de bàsquet i espai recreatiu ,
durant els caps de setmana, i resta de l’any. La pintura vermella del terra, i
la grisa de les grades s’ha anat deteriorant amb el pas del temps i ara tenim
intenció de tornar-ho a pintar tot, per recuperar la imatge inicial de 20 anys
enrere. Aquest propera actuació es durà a terme igualment per part de la
brigada d’obres, reforçada amb el Pla d’Ocupació.
Borredà, 17 de juliol de 2014.
Tuesday, July 15, 2014
CAP UN CONGRÉS INTEGRADOR
CAP UN CONGRÉS INTEGRADOR.
En la visita de campanya que va fer a Manresa, li vaig recomanar a Miquel Iceta, promoure una executiva integradora, fins un cert punt, a la vista dels resultats obtinguts fins ara. De fet, he estat en tots els Congressos del PSC des de la seva fundació fins ara, i vaig estar a la mesa del de Sitges, el més mogut de tots, i de tots n’han sortit executives integradores, però amb resultats molt diferents. No és pot integrar qui no vol seguir les directrius del partit ni acceptar els documents congressuals.
I res pitjor per un partit no tenir un equip de govern que tingui en la disciplina i lleialtat els eixos de la seva actuació. Pere Navarro ha estat contínuament traït, desautoritzat, i maltractat pels mateixos companys i companyes que ell havia posat a l’executiva. La feina integradora que va fer, no solament no va resoldre el problema , sinó el va empitjorar fins extrems insuportables. No solament promovent filtracions constants de decisions de l’executiva, des de la pròpia sala de l’executiva, sinó amb posicionaments contraris al que s’havia acordat, minuts abans.
I no contents amb això, arriben a trencar un acord de Consell Nacional, sota el principi de que els autèntics intèrprets de les resolucions i doctrina del partit, la tenien ells. Es evident que cap de les persones que han protagonitzat fets tant greus com aquests, no poden tenir lloc a la propera executiva.
El PSC ha estat un partit fonamental en tota la etapa democràtica, per múltiples raons, però la de complir amb els compromisos signats, acordats i negociats ha estat un dels més rellevants. Era un partit fiable, coherent i prudent. Ho ha de tornar a ser, i per aconseguir-ho no pot tenir elements insegurs, mancats de rigor i coherència. No pot ser que el nou Primer Secretari vagi a negociar i arribi a acords que després no tingui la seguretat de que seran respectats per la totalitat del Grup Parlamentari. Varem aconseguir 20 actes de diputat, però en realitat , en queden 17 de segurs. Aquesta imatge ha fet molt de mal al partit al llarg de mesos i mesos. Un trencament plantejat en viu i en directe en multitud de mitjans de comunicació àvids de notícies negatives pel PSC.
Es hora de retornar a la serietat dels millors temps. Miquel Iceta ha aconseguit la confiança de la militància i té les mans lliures per fer propostes de reorganització i reordenació del partit. Tots li demanem integració, però al mateix temps, mà ferma contra actituds incomprensibles en un partit socialista. No volem passar per la vergonya de determinades decisions, explicades amb subterfugis i excuses de mal pagador. No volem interpretacions de resultats de votacions totalment contràries a l’esperit i funcionament democràtic del partit. Volem recuperar l’orgull d’estar en un partit sa, coherent i fidel als seus plantejaments.
I no tothom té cabuda en aquest nou projecte. No perquè el projecte hagi canviat, sinó pel posicionament que ells han tingut durant aquest temps. El Grup Parlamentari al Parlament de Catalunya és fonamental per mostrar la nova etapa que obrirem aquest dissabte. El pas donat per Miquel Iceta de proposar Àngel Ros com a president del partit, és molt encertat. Estic convençut que veurem altres propostes igualment integradores i adequades, però sempre atents a no voler integrar qui ha mostrat reiteradament la falta de voluntat de participar en tots els òrgans amb sotmetiment a les regles, documents i acords del partit.
Venen temps molt complicats i disposar d’una executiva compacte, fiable, ben conjuntada , si pot ser reduïda, i eficient , és fonamental. Confio clarament en el coneixement i capacitat de Miquel Iceta per proposar-nos un bon equip per portar la nau socialista a bon port.
En la visita de campanya que va fer a Manresa, li vaig recomanar a Miquel Iceta, promoure una executiva integradora, fins un cert punt, a la vista dels resultats obtinguts fins ara. De fet, he estat en tots els Congressos del PSC des de la seva fundació fins ara, i vaig estar a la mesa del de Sitges, el més mogut de tots, i de tots n’han sortit executives integradores, però amb resultats molt diferents. No és pot integrar qui no vol seguir les directrius del partit ni acceptar els documents congressuals.
I res pitjor per un partit no tenir un equip de govern que tingui en la disciplina i lleialtat els eixos de la seva actuació. Pere Navarro ha estat contínuament traït, desautoritzat, i maltractat pels mateixos companys i companyes que ell havia posat a l’executiva. La feina integradora que va fer, no solament no va resoldre el problema , sinó el va empitjorar fins extrems insuportables. No solament promovent filtracions constants de decisions de l’executiva, des de la pròpia sala de l’executiva, sinó amb posicionaments contraris al que s’havia acordat, minuts abans.
I no contents amb això, arriben a trencar un acord de Consell Nacional, sota el principi de que els autèntics intèrprets de les resolucions i doctrina del partit, la tenien ells. Es evident que cap de les persones que han protagonitzat fets tant greus com aquests, no poden tenir lloc a la propera executiva.
El PSC ha estat un partit fonamental en tota la etapa democràtica, per múltiples raons, però la de complir amb els compromisos signats, acordats i negociats ha estat un dels més rellevants. Era un partit fiable, coherent i prudent. Ho ha de tornar a ser, i per aconseguir-ho no pot tenir elements insegurs, mancats de rigor i coherència. No pot ser que el nou Primer Secretari vagi a negociar i arribi a acords que després no tingui la seguretat de que seran respectats per la totalitat del Grup Parlamentari. Varem aconseguir 20 actes de diputat, però en realitat , en queden 17 de segurs. Aquesta imatge ha fet molt de mal al partit al llarg de mesos i mesos. Un trencament plantejat en viu i en directe en multitud de mitjans de comunicació àvids de notícies negatives pel PSC.
Es hora de retornar a la serietat dels millors temps. Miquel Iceta ha aconseguit la confiança de la militància i té les mans lliures per fer propostes de reorganització i reordenació del partit. Tots li demanem integració, però al mateix temps, mà ferma contra actituds incomprensibles en un partit socialista. No volem passar per la vergonya de determinades decisions, explicades amb subterfugis i excuses de mal pagador. No volem interpretacions de resultats de votacions totalment contràries a l’esperit i funcionament democràtic del partit. Volem recuperar l’orgull d’estar en un partit sa, coherent i fidel als seus plantejaments.
I no tothom té cabuda en aquest nou projecte. No perquè el projecte hagi canviat, sinó pel posicionament que ells han tingut durant aquest temps. El Grup Parlamentari al Parlament de Catalunya és fonamental per mostrar la nova etapa que obrirem aquest dissabte. El pas donat per Miquel Iceta de proposar Àngel Ros com a president del partit, és molt encertat. Estic convençut que veurem altres propostes igualment integradores i adequades, però sempre atents a no voler integrar qui ha mostrat reiteradament la falta de voluntat de participar en tots els òrgans amb sotmetiment a les regles, documents i acords del partit.
Venen temps molt complicats i disposar d’una executiva compacte, fiable, ben conjuntada , si pot ser reduïda, i eficient , és fonamental. Confio clarament en el coneixement i capacitat de Miquel Iceta per proposar-nos un bon equip per portar la nau socialista a bon port.
Monday, July 14, 2014
DEMOSTRACIÓ DE FORÇA I PARTICIPACIÓ- art. Nació Digital Solsona
DEMOSTRACIÓ DE FORÇA I PARTICIPACIÓ.
Qui tenia dubtes se li han esvaït perquè la
jornada d’ahir diumenge dia 13 de juliol serà recordada amb entusiasme per tots
els militants del PSC i del PSOE. Aconseguir una participació del 66% en unes
eleccions internes, directes per part dels 200.000 militants del PSOE i els
20.800 del PSC , és un èxit esclatant. Tots sabíem els perills d’un repte com
aquest, però calia fer la prova. I la prova ha estat superada amb un notable
clar, contundent.
I ja és la segona prova realitzada, després de
les primàries per elegir l’alcaldable a la ciutat de Barcelona. També en aquell
moment es va plantejar la complexitat de dur a terme aquesta votació, sobretot
perquè es volia obrir a simpatitzants i fins i tot ciutadans en general. No és
fàcil evitar possibles accions de grups, àmbits o sectors, interessats en
torpedinar processos de democràcia directa, però qui no corre perills no és
capaç d’esdevenir líder, de manera que malgrat les pors, es va tirar endavant
la proposta, amb un resultat esplèndid. Concretament 7.400 persones hi varen
participar: 1.462 militants, 797 simpatitzants i 5.204 ciutadans, no vinculats
al partit. En aquell moment, encara hi hagueren algunes veus que consideraven
que la participació hauria d’haver estat més alta, per fer-la més ambiciosa.
I just fa 3 dies que unes primàries semblants,
organitzades per ERC a la capital, només varen aconseguir 1.200 votants.
Increïble, en un partit en alça, amb ambició d’aconseguir l’alcaldia, i incapaç
de mobilitzar a més gent que aquesta xifra, quan podien votar militants,
simpatitzants i “amics” del partit en general. Es a dir, tothom qui volia. Amb
aquests resultats es pot comprovar com un gran partit pot passar per una etapa
difícil, complicada, de baix to, però que si és capaç de revoltar-se contra
l’adversitat i empren camins agosarats, trencadors amb el passat, i conectadors
amb la gent, pot sortir de la crisis, clarament reforçat.
Es el que ha passat amb Jaume Collboni, de
cara les eleccions municipals de Barcelona, o amb Miquel Iceta, com a nou
Primer Secretari del PSC, i amb Pedro Sánchez com a nou Secretari General del
PSC. Tres nous lideratges aconseguits amb la participació directa dels
militants del partit, i en només 3 mesos de temps. Un instant per un partit amb
135 anys d’història. I ara toca rematar la feina en els congressos
extraordinaris del dissabte vinent en el cas del PSC i en l’altre cap de
setmana, en el cas del PSOE.
Si un partit ha de disposar d’un lideratge
clar, i un equip potent, no menys important és que disposi d’un programa ampli
i “revolucionari” adaptat als temps que ens toca viure. No podem anar amb les
vells formules, perquè no serveixen, o son massa lentes per resoldre els
problemes actuals. Tot s’ha de posar al dia i sobretot avançar-se al futur, i
ara toca veure, exposar i acordar aquests nous camins. La ciutadania no vol
discursos, vol propostes, vol alternatives, i si se’ls hi donen, els hi faran
confiança. L’any vinent tindrem eleccions municipals s tots els ajuntaments, i
eleccions autonòmiques en bona part de les CCAA, per tant, el primer repte és
molt rellevant. I ara mateix, toca sortir del tema únic català, per poder
emprendre reformes i projectes concrets. El lideratge de Miquel Iceta ben aviat
es comprovarà com beneficiós, no solament pel PSC sinó pel conjunt del país,
perquè té propostes concretes i vàlides per treure del camí sense sortida en
que ens han ficat CiU i ERC. Ben aviat ho veurem.
Sunday, July 13, 2014
VOTACIONS HISTÒRIQUES- art. Regió 7
VOTACIONS HISTÒRIQUES.
Demà, diumenge 13
de juliol, serà recordat no solament per tots els militants del PSC i del PSOE,
sinó també per futures generacions de polítics de la resta de partits,
nacionals, estatals i fora de les nostres fronteres, per dur a terme les
primeres eleccions destinades a votar al màxim dirigent del PSC, a Catalunya, i
del PSOE a nivell d’Espanya. Aquesta decisió suposa un pas endavant en la
participació directa dels militants que ja no té volta enrere, i agradi o no,
s’anirà imposant a la resta de partits. Es un pas lògic en la evolució dels
partits progressistes, però a un ritme més ràpid de l’inicialment previst. Les
noves tecnologies han ajudat a fer-lo més ràpid, tot i que el vot continuarà
sent personal i presencial, a l’espera de perfeccionar el vot electrònic que
veurem ben aviat.
En el cas del PSC,
hi haurà un sol candidat, en Miquel Iceta. L’únic que ha aconseguit en els
quinze dies donats, recollir més del doble dels avals necessaris per esdevenir
candidat, a liderar un partit amb prop de vint-i-un mil militants i més de
quaranta mil simpatitzants. En aquest cas, tindran dret de vot, només els militants.
Cosa diferent quan es tracti d’elegir, en primàries, el candidat/a a la
presidència de la Generalitat.
La ràpida i
entusiasta recollida d’avals per Miquel Iceta mostra el gran consens entorn la
seva figura, que compagina llarga trajectòria de partit, i institucional, amb
una enorme capacitat de treball, innovació i regeneració d’idees, estructures i
projectes. Ben aviat en veurem les
conseqüències a nivell de partit i de vida política a Catalunya i Espanya. A tots
ens hagués agradat tenir més d’un candidat, precisament per mostrar la solidesa
de la seva candidatura, però la renúncia d’altres possibles candidats, no ho ha
fet viable. Amb tot, estic convençut que l’interés per mostra-li el suport
portar milers de militants a votar-lo.
I l’especial relació
que té el PSC amb el PSOE, permet que tot i ser un partit totalment
independent, tingui dret a la participació en el partit germà, de manera que
els votants catalans poden exercir el vot, per elegir el seu Secretari General.
En aquest cas, doncs, la segona urna acollirà els vots per decidir quin dels
tres candidats ( Madina, Sánchez o Pérez Tapias) esdevé el màxim dirigent de
PSOE, en uns moments especialment importants per tot el país. Aquests dies son
especialment intensos per conèixer en detall el pensament, idees i propostes de
cadascun d’ells. Els correus, les entrevistes, les presentacions son constants
en tot el territori, i he pogut assistir a algunes d’elles, amb el gran interès
per saber què en pensen dels reptes presents i futurs.
A la vista de tot
plegat, hi haurà qui pensi en la crisis del socialisme i qui consideri que ho
té molt complicat per esdevenir alternativa a Catalunya i Espanya. De més
verdes en maduren i la realitat és que els canvis van a velocitats mai vistes,
i nous lideratges sortiran d’aquestes eleccions que faran oblidar temps
passats. He vist i participat en uns quants actes preelectorals i la sensació
és realment positiva. A Catalunya tenim el gran repte de recuperar la nostra
principal prioritat com és la de preservar l’estat del benestar, però al mateix
temps afrontar el repte de la consulta. El PSC vol facilitar la consulta. I
votarà en el Parlament la Llei de Consultes, per fer-la viable i possible, però
en el marc de les competències de l’Estatut. L’actual proposta, saben els
dirigents de CiU i ERC , no és ni viable ni possible. Han de buscar una sortida
legal que permeti anar a votar el 9N, i només s’aconseguirà si ve avalada per
una Llei, canviant la pregunta, encaixant-la dintre de la Llei catalana, i
obrint pas a una tercera via que desencalli la situació actual. D’aquí la
rellevància de les votacions de demà perquè el PSC tingui un nou Primer
Secretari, capaç de facilitar una sortida viable, liderant un partit
reconstruït. I un nou Secretari General del PSOE, capaç de recuperar els valors
progressistes i fomentar un nou encaix de Catalunya, mitjançant una reforma en
profunditat de la Constitució.
Thursday, July 10, 2014
INCENDIS, VINT ANYS DESPRÉS
INCENDIS, VINT
ANYS DESPRÉS.
Els qui varem viure els incendis del 94 els tindrem sempre més en la
memòria. Uns incendis com mai havíem vist, acostant-se cap a l’Alt Berguedà,
zona molt més humida i protegida que la resta de la comarca. De fet, es varen poder
aturar a la línia fronterera entre el Baix i l’Alt Berguedà, no sense esforços
immensos per part de tots els cossos professionals i centenars de voluntaris,
agrupats en les ADF.
Recordo molt bé l’hora i el dia, quan tota una colla estàvem xerrant prop
de les piscines de Borredà. En pocs minuts varem veure un resplendor llunyà, i
al cap de poca estona, volianes de cendra per tot arreu. De seguida varem
decretar l’estat d’emergència i començarem a preparar els vehicles de l’ADF i
els primers voluntaris.
Muntat tot el dispositiu a l’ajuntament, escoltàvem les informacions per la
emissora i varem poder comprovar la gravetat de la situació quan en pocs minuts
el foc passava d’una banda a l’altra de les carreteres, rius i rieres. Varem
enviar efectius cap a la zona de la
Riera de Merlès, carregats de menjar i begudes per tothom qui
fes falta, i durant 5 dies, la mobilització va ser àmplia i efectiva.
Després de descansar unes hores, vaig voler veure sobre el terreny la
immensitat del desastre i vaig recórrer els municipis veïns, amb imatges
realment crues. Desenes de vaques mortes, xais, vedells, cabres...cases
cremades, coberts destrossats...
Es evident que un incendi com aquell , amb les condicions climatològiques
existents, era impossible de parar. Només l’esforç constant, i el desplegament
d’efectius en tots els fronts va permetre encerclar el terreny i poc a poc
procedir a la seva reducció i extinció. Extinció facilitada també per un
lleuger canvi del temps.
La lliçó apresa va ser que davant d’un incendi de grans proporcions, el
desplegament ha de ser immediat i de iguals proporcions, tant a nivell
d’efectius aeris, com terrestres i va suposar també iniciar una millora de les
instal·lacions de dipòsits d’aigua, molts d’ells connectats a xarxes de subministrament
d’aigua potable, de manera que sempre estiguin plens i disponibles. La
coordinació ha de ser immediata i bàsica, i el sistema de comunicacions a prova
de qualsevol terreny.
Hem avançat molt, i disposem de maquinària i vehicles sempre a punt de sortir.
Cada any fem proves del sistema de comunicacions, i tenim al dia el pla
d’actuació. L’ADF té tots els vehicles a punt, i s’han instal·lat boques de rec
en diferents punts del terme municipal com perquè els bombers puguin carregar
els seus vehicles. I tenim els vigilants, voltant per tota la comarca, per
avisar si apareix algun foc, i per prevenir de les actuacions de risc per part
de persones poc prudents.
El record d’aquells incendis, ens ha fet més previsors i sobretot més
prudents, a l’hora de pensar que qualsevol foc es pot apagar. Tard o d’hora sí,
però el que importa és poder-lo atacar d’immediat i amb plena eficàcia. D’aquí
que tothom estigui alerta, per evitar repetir errors del passat.
Monday, July 07, 2014
EL PSC VOL FER POSSIBLE I VIABLE LA CONSULTA DEL 9N- art. Nació Digital Solsona
EL PSC VOL FER
POSSIBLE I VIABLE LA CONSULTA DEL 9N.
El proper diumenge
dia 13 de juliol, els 20.800 militants del PSC aniran a votar per elegir el
Primer Secretari del partit, en substitució de Pere Navarro. L’únic candidat
que ha aconseguit els 2.000 avals per presentar-se ha estat Miquel Iceta, que de
fet n’ha presentat més del doble. Això sol, ja demostra que molta gent li ha
fet confiança i espera un canvi substancial en la manera de portar el partit i
afrontar els reptes presents i de futur, fins la celebració del proper Congrés
nacional. Els qui el coneixem de molt a prop sabem de la seva capacitat de
treball, el seu ampli coneixement de la realitat catalana i espanyola, i la
claredat i contundència en els seus plantejaments. De ben segur els ciutadans
agrairan aquestes qualitats.
De fet, la seva entrada
en acció ha estat fulgurant i àmplia en tots els mitjans de comunicació, ja
abans de poder exercir de màxim dirigent del PSC. Ahir mateix va manifestar el
total desacord amb la pregunta que el president Mas va “inventar” de cara la
consulta del dia 9N. Va deixar clar que amb aquesta pregunta no anem enlloc.
Més ben dit, no anirem a votar perquè no compleix amb les regles mínimes de
claredat ni s’ajusta a la legalitat vigent. Es una doble pregunta que presenta
dificultats a l’hora de ser interpretada i recomptada, cosa inacceptable des de
tots els punts de vista. A banda que envaeix competències que no li son
pròpies, per part de la Generalitat. Toca, doncs, canviar-la per una altra que
s’ajusti a la futura Llei de Consultes de Catalunya, actualment en tramitació
en el Parlament de Catalunya i que serà aprovada dintre de pocs dies. Aquesta
llei, es portarà al Consell de Garanties Estatutàries perquè els seus membres estudiïn
i dictaminin si s’ajusta a l’Estatut d’Autonomia, o no. Si la resposta és
afirmativa, el PSC , la votarà amb total entusiasme.
Quedarà, doncs, un
tema important, com és proposar una nova pregunta que s’adapti a la nova Llei.
Ell en proposa una que va formular ahir mateix i que diu: “Vol que el Govern negociï
amb les institucions de l’Estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter
nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i un blindatge de les
competències en llengua i cultura? “ Aquesta pregunta, llarga en la seva
exposició, permet una resposta clara , contundent i curta com és habitual en
tots els referèndum: sí o no. Aquesta pregunta podria ser la adequada , dintre
del marc de la futura Llei de Consultes que pot entrar en vigor a principis del
mes de setembre d’enguany. L’acceptació d’aquesta proposta per part de tots els
partits permetria resoldre el desig de votar de tots els catalans i ho podria
fer, dintre de la legalitat, i emplaçant el govern català i l’espanyol a
modificar les seves relacions, mitjançant una reforma constitucional que reguli
el nou encaix de Catalunya dintre d’una Espanya federal. I tots plegats, dintre
una UE que igualment ha d’anar cap a la federalització.
I per fer-ho
possible el mateix diumenge dia 13, els socialistes votarem el qui ha de ser el
proper Secretari General del PSOE, en els candidats ( Madina, Sánchez o Pérez
Tapias) . Tres bons candidats, un dels
quals assumirà la màxima responsabilitat en el segon partit del país, en uns
moments especialment difícils i complicats. La conjunció del canvi a Catalunya
i a Espanya permet confiar en aconseguir prou sintonia per resoldre no solament
la problemàtica territorial sinó també la defensa de l’estat del benestar,
clarament en perill, per les polítiques del PP. Entrem, doncs, en un moment
apassionant, pels socialistes, però també per a tots els ciutadans. Ben aviat
podrem veure canvis substancials a tots els nivells. Canvis que alguns ja han
començat, però en vindran molts altres. Aquesta onada s’emportarà moltes de les
velles polítiques, controvèrsies i maneres de fer i actuar. Temps al temps.
Friday, July 04, 2014
ABANS DE JUTJAR...-art. Regió 7
ABANS DE JUTJAR...
A grans titulars els mitjans de comunicació
s’han fet ressò d’un annex en la investigació del cas Mercuri que afecta l’ex
alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, en el sentit de considerar la possible
irregularitat en el cobrament de dietes, indemnitzacions, o complements, per
part de 44 alcaldes , membres del Consell Executiu de la Federació de Municipis
de Catalunya, de la qual Bustos era president. Entre els afectats o implicats
hi tenim l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, representant d’ERC en aquest
organisme.
Com ja ve sent habitual, les primeres
reaccions han estat de crítica, de sospita o directament d’acusació sobre
cobraments irregulars o clarament il·legals. Estem en un temps en que la
presumpció d’innocència està en crisis, i qualsevol notícia esdevé creïble o
clarament segura, sobretot si afecta a politics.
Es dur exercir càrrecs institucionals en
aquest ambient de confrontació i sospita generalitzada, i és molt difícil
demanar prudència i reflexió “abans de jutjar” i sobretot “abans de dictar
sentència”, ni que sigui només verbal. Explicaré una mica perquè tot i el
limitat espai del que disposo.
En tots els ajuntaments i organismes públics,
no mana qui el presideix, amb absoluta independència i possible arbitrarietat,
en absolut. Els alcaldes presidim els ajuntaments, però tenim un/una
secretari/a que dona fe dels actes públics, informa de la legalitat i supervisa
i controla tots els actes municipals. Igualment tenim un interventor/a que fa
el mateix en tot el relacionat amb els actes econòmics, de manera que la
decisió política proposada pel polític, ha de tenir la conformitat d’aquests
dos funcionaris, essencials en tot organisme públic. Qualsevol infracció,
incompliment o irregularitat ha de ser contestada amb un advertiment d’il·legalitat
i rebutjada, de manera que el polític no pot tirar-la endavant, o si ho fa,
queda deslegitimat i fora de la llei, amb tot el que pugui comportar.
Aclarit aquest tema pels no coneixedors de la
realitat, entro en la primera de les qüestions. La de l’alcalde de Solsona, al
qual considero totalment honest i creïble quan diu que va cobrar uns imports
per unes dietes aprovades per la FMC, pressuposant la plena legalitat, supervisada
i informada pels funcionaris corresponents. Per això hi son, i per això els
alcaldes actuem, sota aquesta supervisió, informació i control. I com
nosaltres, qualsevol altre càrrec públic.
Dit això, vull fer palès l’enorme disparitat
de criteris, legislació i normatives que planeja sobre el món municipal, fins
arribar a extrems de gran complexitat i perill per tots els qui en formem part.
Cada dia, cada mes, sóc testimoni d’interpretacions diferents sobre el mateix
tema o temes semblants. Aquí entrem en un món d’enorme inseguretat jurídica,
per quan podem tenir una interpretació del tècnic municipal, diferent d’un
tècnic assessor de la Diputació de Barcelona al qual demanem la seva, i
finament una altra de la Generalitat, o del Govern Central que n’expressa una
altra. Què fer en situacions com aquestes ? Aquí, hi ha el dubte i el greu
dilema. I la nova llei ARSAL ha complicat encara més el panorama fins el punt
que molts alcaldes hem demanat a la Diputació de Barcelona d’obrir una oficina
destinada a aclarir dubtes, però mentrestant cal governar i prendre decisions,
i moltes s’han de prendre a les palpentes, amb el risc de caure en
irregularitats o il·legalitats.
En aquestes mateixes pàgines fa pocs dies
varem veure com el TSJC anul·lava el POUM ( el pla d’urbanisme ) de
Castellterçol, aprovat per l’ajuntament, però sobretot per la Generalitat que
és qui té les competències per fer-ho, l’any 2010. Se suposa que va passar per
tots els filtres legals, però el cert és que la Justícia ha interpretat que
estava mal redactat, i el deixa sense afectes tot i que ha estat vigent durant
4 anys. Què passa amb tot el que s’ha fet en aquests anys? Com és que un
tribunal suspèn el dictamen de la Generalitat? I de l’ajuntament? De casos com
aquest en podria citar a centenars.
En resum, la feina política és una feina d’alt risc
en aquests moments d’incerteses, sospites generalitzades i legislació poc
clara, precipitada i canviant. I no ho és menys la feina dels funcionaris que
han de vetllar per la netedat i legalitat de tots els procediments quan veuen
que les interpretacions poden ser diverses i en alguns moments contradictòries.
No és estrany veure l’angoixa en la majoria dels qui tenen responsabilitats
d’alt nivell. Acabo, demanant, prudència davant notícies poc contrastades, i
sobretot un acord nacional perquè tots els casos que impliquin a polítics
tinguin total prioritat en la investigació , tramitació i posterior judicis, si
s’escau, per evitar dilacions increïbles que duren anys i anys, sense cap
resultat concret. Fer planejar els dubtes, perjudica tothom, en primer lloc als
afectats, però amb ells tota la societatTuesday, July 01, 2014
L'ALCALDE DE SOLSONA I LES DIETES DE LA FMC- art. Nació Digital Solsona
L’ALCALDE DE SOLSONA I LES DIETES DE LA FMC.
Aquests dies tenim una nova polèmica lligada a suposats
cobraments il·legals o irregulars de dietes per part de 44 alcaldes que
formaven part de la Comissió Executiva
de la Federació
de Municipis de Catalunya, entre els quals s’hi troba l’alcalde de Solsona,
David Rodríguez. De seguida ha sortit CiU per exigir explicacions i fer
planejar el dubte sobre la honestedat i rigorositat de l’actuació de l’alcalde.
Sincerament no hi veig res d’irregular ni il·legal en
aquests cobraments, i les explicacions donades per l’alcalde son perfectament
plausibles i raonables. Això no vol dir que potser el sistema emprat per pagar
les dietes no compleixi amb els requisits normatius, cosa que seria imputable a
un error administratiu , adjudicable als funcionaris de la FMC i no a l’alcalde de
Solsona ni a cap altre. M’explicaré.
Es lògic que la
FMC pagui dietes pels desplaçaments dels membres de la Comissió Executiva
a tots els seus components. Tots els ajuntaments que hi estem agrupats, paguem
una quota anual, que pot tenir aquest i altres destins lligats al funcionament
d’una mena de sindicat d’ajuntaments. Aquest organisme ens serveix als
ajuntaments per trobar-nos, discutir temes municipals, proposar iniciatives i
emprendre actuacions destinades a millorar el funcionament de l’administració
local. Es una eina indispensable per posar-nos d’acord i impulsar projectes de
coordinació i legislatius.
L’habitual és liquidar les dietes en funció de les
assistències a reunions, quilometratge, aparcament , menjars indispensables,
etc. Pel que he pogut llegir, l’error podria provenir d’estipular unes dietes
fixes mensuals, extretes de la mitjana d’activitats anuals, i així no haver de
portar un sistema més complicat de control de cada reunió, cada desplaçament a
la seu central o cap altres indrets del país, recollir tiquets d’aparcament, o
de menjars, etc, etc. Aquest sistema és més pràctic però menys normativitzat,
per la qual cosa es pot considerar inapropiat.
El més correcte i rigorós és controlar presència a cada
reunió, de cada desplaçament, de cada despesa,...i liquidar la dieta en funció
d’aquests paràmetres individuals. Es més farragós i burocràtic, però més
rigorós i fidel a la normativa vigent. Normativa que ha variat al llarg dels anys
i que ha sofert canvis considerables, d’aquí també la diferent valoració i
exigència per part dels funcionaris encarregats d’obtenir les justificacions i
donar el vist i plau als pagaments.
Ara bé, dit això, no podem admetre la sospita immediata i
generalitzada de que l’alcalde de Solsona, juntament amb tots els altres,
haurien emprat una formula irregular, i menys il·legal per aconseguir una mena
de sobresou. En absolut. Tots ells assistien a les reunions de la FMC , a les Comissions , a les
trobades d’alcaldes, a les visites institucionals, etc, i per aquest concepte
han percebut les degudes dietes a que tenien dret. Si el jutge considera que
les dietes no poden ser “habituals” o per imports mensuals, la FMC ha de modificar el
sistema, i adaptar-lo a les recomanacions judicials, però mai es pot imputar
als alcaldes mala fe, o males pràctiques, per un sistema que no havien decidit
ells mateixos, sinó havien estat proposats pels tècnics corresponents. I molt
menys considerar delictives aquestes actuacions.
Aquesta actuació judicial demostra la falta d’una normativa
clara, en matèries com la que ens ocupa
i que podríem estendre a molts altres àmbits de la vida municipal. A vegades
els alcaldes topem amb interpretacions diferents sobre un mateix tema, i els
funcionaris municipals han de recórrer a informes externs per estar segurs de
la via correcta, i no sempre els informes externs son coincidents entre ells.
Es bo que la ciutadania sàpiga aquesta situació per no caure en la fàcil
temptació de condemnar comportaments que poden ser perfectament legals, malgrat
una aparent capa d’irregularitat. Es el que crec que passa en aquest tema del
pagament de dietes a alcaldes de la FMC:
UNIO DE XIRINGUITOS - ELENA / MARAGALL
UNIÓ DE XIRINGUITOS – ELENA / MARAGALL.
Estem assistint , en viu i en directe, a un vodevil que sinó fos per la serietat del tema que tractem donaria per fer una comèdia pròpia dels més il•lustres autors en aquest àmbit. Eugène Labiche, n’hauria fet una bona obra, amb tot aquest material, o algun altre autor d’obres melodramàtiques, perquè així acabarà tot aquest historial de despropòsits.
Torno a repetir les paraules del president Terradelles advertint que en política es pot fer gairebé tot, menys el ridícul, i en aquest àmbit, alguns han obtingut Matrícula d’Honor. I si algú tenia algun dubte, només li va caler veure algunes imatges de la dita assemblea general del grup, grupuscle o xiringuito AVANCEM, amb la participació de 60 persones, comptades generosament, i amb un resultat a favor de l’escissió del PSC , amb 5 abstencions.
Francament, benvinguda sigui aquesta “escissió” que no notarem per enlloc, però dona una imatge fatal de la política, a ulls de la ciutadania. Un diputat que plega del partit, però no deixa l’escó. O que diu que potser sí, potser, no, o que ja en parlarem més endavant, o que queda a l’espera de què dirà l’assemblea d’amics i companys de viatge, i que al final decideix fer el gran sacrifici de continuar cobrant de diputat, marxant cap al grup de no adscrits ( on cobrarà més, per menys treball) i oblidant l’ètica i la estètica de la qual n’ha volgut fer bandera a l’hora de defensar les seves posicions...ja no pot enganyar a ningú, sinó és a ell mateix.
Hem vist i sentit excuses com aquestes per no deixar el càrrec, en altres llocs de la geografia catalana, o espanyola. Qui creu tenir la veritat absoluta i considerar que milers de companys i companyes son els equivocats, és que va de salvador de la seva pell , per la vida. I a falta de lloc on anar a caure, s’uneixen a un altre xiringuito, presidit per un ex conseller que ha demostrat ser tant socialista que ha estat capaç de sacrificar-se anant a la candidatura d’ERC al Parlament Europeu. Ell ja ha aconseguit fer el cim,a una edat en que la majoria opta per passar a la reserva. Ell no, posseeix la veritat i pot mostrar el recte camí a les generacions esgarriades que no saben cap on anar.
Els dos xiringuitos s’han unit, o simplement van de costat pel mateix camí, delerosos que algun dels partits amb un cert futur es fixin en ells i els proposin algun encaix en territoris de frontera. Els motius per marxar del PSC, tot i haver estat elegits sota aquestes sigles, son diversos i justificats per una ortodòxia que només ells conserven i preserven de contaminacions estranyes. Deixar els càrrecs és impensable perquè han de preservar aquests arrels i aquests ideals, i així ho hem pogut veure amb els regidors de Berga, o amb el de Santpedor, amb els de Manlleu , Campdevànol, i altres. Com també en el Parlament de Catalunya on uns diputats han pogut saltar-se els principis elementals de la democràcia per votar diferent.
Ara , un d’ells dona un pas més, i marxa. No ha volgut complir amb el repte de presentar-se com alternativa a Miquel Iceta. L’orgull no li permetia enfrontar ni confrontar projectes i idees, i posseït per la veritat absoluta no calia batallar perquè milers de companys i companyes , equivocats, no el votessin. Se’n va, i s’emporta l’escó, i busca empara en un altre lloc, sigui a ICV, ERC, o qualsevol altre. No importen les sigles, importen els càrrecs.
I aquí rau, el drama . Si fins ara hem assistit a una comèdia, ara comença el drama de veure com hem tingut companys de partit que res tenien d’autèntics socialistes. Més ben dit, que res tenien de comportament ètic i democràtic. Aquí és on la gent veu la cara oculta de molts partits. Partits que haurien de tenir un comportament ètic irreprotxable i que son com els altres. A mi no em preocupa la marxa d’aquesta gent, el que m’ha decebut és com han marxat. Hem donat la imatge de tenir dintre la nostra organització gent similar a la d’altres partits als quals havíem criticat i denostat durant anys i anys. Al final sembla que tots siguem iguals, i això fa mal, molt de mal. S’ha d’avançar més en la lluita contra el transfuguisme, contra l’obtenció de beneficis per part dels qui abandonen el partit pel qual han estat elegits, per millorar la transparència i la coherència....queda molt per fer si volem recuperar la credibilitat de la ciutadania. Que haguem perdut companys de viatge no desitjats, és una bona notícia, per on hem d’avançar és per recuperar els que criticaven actuacions que no varem saber o voler corregir a temps. Els errors sempre s’acaben pagant.
Estem assistint , en viu i en directe, a un vodevil que sinó fos per la serietat del tema que tractem donaria per fer una comèdia pròpia dels més il•lustres autors en aquest àmbit. Eugène Labiche, n’hauria fet una bona obra, amb tot aquest material, o algun altre autor d’obres melodramàtiques, perquè així acabarà tot aquest historial de despropòsits.
Torno a repetir les paraules del president Terradelles advertint que en política es pot fer gairebé tot, menys el ridícul, i en aquest àmbit, alguns han obtingut Matrícula d’Honor. I si algú tenia algun dubte, només li va caler veure algunes imatges de la dita assemblea general del grup, grupuscle o xiringuito AVANCEM, amb la participació de 60 persones, comptades generosament, i amb un resultat a favor de l’escissió del PSC , amb 5 abstencions.
Francament, benvinguda sigui aquesta “escissió” que no notarem per enlloc, però dona una imatge fatal de la política, a ulls de la ciutadania. Un diputat que plega del partit, però no deixa l’escó. O que diu que potser sí, potser, no, o que ja en parlarem més endavant, o que queda a l’espera de què dirà l’assemblea d’amics i companys de viatge, i que al final decideix fer el gran sacrifici de continuar cobrant de diputat, marxant cap al grup de no adscrits ( on cobrarà més, per menys treball) i oblidant l’ètica i la estètica de la qual n’ha volgut fer bandera a l’hora de defensar les seves posicions...ja no pot enganyar a ningú, sinó és a ell mateix.
Hem vist i sentit excuses com aquestes per no deixar el càrrec, en altres llocs de la geografia catalana, o espanyola. Qui creu tenir la veritat absoluta i considerar que milers de companys i companyes son els equivocats, és que va de salvador de la seva pell , per la vida. I a falta de lloc on anar a caure, s’uneixen a un altre xiringuito, presidit per un ex conseller que ha demostrat ser tant socialista que ha estat capaç de sacrificar-se anant a la candidatura d’ERC al Parlament Europeu. Ell ja ha aconseguit fer el cim,a una edat en que la majoria opta per passar a la reserva. Ell no, posseeix la veritat i pot mostrar el recte camí a les generacions esgarriades que no saben cap on anar.
Els dos xiringuitos s’han unit, o simplement van de costat pel mateix camí, delerosos que algun dels partits amb un cert futur es fixin en ells i els proposin algun encaix en territoris de frontera. Els motius per marxar del PSC, tot i haver estat elegits sota aquestes sigles, son diversos i justificats per una ortodòxia que només ells conserven i preserven de contaminacions estranyes. Deixar els càrrecs és impensable perquè han de preservar aquests arrels i aquests ideals, i així ho hem pogut veure amb els regidors de Berga, o amb el de Santpedor, amb els de Manlleu , Campdevànol, i altres. Com també en el Parlament de Catalunya on uns diputats han pogut saltar-se els principis elementals de la democràcia per votar diferent.
Ara , un d’ells dona un pas més, i marxa. No ha volgut complir amb el repte de presentar-se com alternativa a Miquel Iceta. L’orgull no li permetia enfrontar ni confrontar projectes i idees, i posseït per la veritat absoluta no calia batallar perquè milers de companys i companyes , equivocats, no el votessin. Se’n va, i s’emporta l’escó, i busca empara en un altre lloc, sigui a ICV, ERC, o qualsevol altre. No importen les sigles, importen els càrrecs.
I aquí rau, el drama . Si fins ara hem assistit a una comèdia, ara comença el drama de veure com hem tingut companys de partit que res tenien d’autèntics socialistes. Més ben dit, que res tenien de comportament ètic i democràtic. Aquí és on la gent veu la cara oculta de molts partits. Partits que haurien de tenir un comportament ètic irreprotxable i que son com els altres. A mi no em preocupa la marxa d’aquesta gent, el que m’ha decebut és com han marxat. Hem donat la imatge de tenir dintre la nostra organització gent similar a la d’altres partits als quals havíem criticat i denostat durant anys i anys. Al final sembla que tots siguem iguals, i això fa mal, molt de mal. S’ha d’avançar més en la lluita contra el transfuguisme, contra l’obtenció de beneficis per part dels qui abandonen el partit pel qual han estat elegits, per millorar la transparència i la coherència....queda molt per fer si volem recuperar la credibilitat de la ciutadania. Que haguem perdut companys de viatge no desitjats, és una bona notícia, per on hem d’avançar és per recuperar els que criticaven actuacions que no varem saber o voler corregir a temps. Els errors sempre s’acaben pagant.