Sunday, July 27, 2014
IBERPOTASH, COM EXEMPLE - art. Regió 7
IBERPOTASH, COM EXEMPLE.
Per raons dels diversos càrrecs de partit i
institucionals que he ostentat, he seguit l’ evolució de les explotacions
mineres de potassa, en els darrers trenta-cinc anys, amb visites a les mines,
baixades al seu interior, acompanyament d’alts càrrecs institucions nacionals,
estatals, recolzament als seus plans de modernització i ampliació, i com no,
també exigència de correcció del seu impacte ambiental, mitjançant iniciatives
parlamentàries, i accions municipals i davant els mitjans de comunicació. Però
sempre, sempre, primava el gran interès en salvaguardar la immensa riquesa que
tenim en el subsòl i la traducció en centenars de llocs de treball a tota la
Catalunya Central.
En aquest temps hem viscut el dur tancament de
l’explotació de Cardona, i la intranquil·litat pel futur de tota la conca, quan
estava en mans d’empreses poc segures, poc implicades en el territori, més
pendents dels equilibris internacionals que no pas dels nostres interessos. Per
això consideràvem pecat venial, algunes actuacions massa lentes o poc
compromeses en la reducció dels runams,...eren aspectes que assumíem com
inevitables per garantir la continuïtat de les explotacions. Potser varem ser
un pèl massa tolerants, però arreu del país es feia el mateix, com podem veure
en les explotacions del carbó al Berguedà o en altres activitats en altres
indrets.
Però, les coses han canviat i per bé, a tots
els nivells. La propietat de la conca minera està en mans d’una empresa
seriosa, potent, que creu en el futur i disposada a invertir com mai en el seu
desenvolupament. I precisament , és ara, quan té més problemes, més conflictes
i més incertesa sobre el que ha fet, i el que vol fer. Ja no tinc els càrrecs
que em permetien una implicació directa, però puc assegurar que si ara estès en
el Parlament, em convertiria en una veu clarament favorable i defensora de
l’empresa, sense cap mena de dubte.
I vull deixar clar el total respecte, pels
veïns del barri de Sallent que han emprès accions judicials contra els runams,
a l’igual que el tinc pel Dr. Estradé, i la seva advocada Montserrat Badia, per
exigir uns avals, i uns compromisos que haurien d’haver estat garantits des del
principi, a les diferents empreses que han passat per la conca. La llàstima és
que les resolucions judicials arriben en un mal moment, en un pèssim moment,
diria jo, per quan posen en perill unes decisions clarament favorables a posar
ordre i concert en tot el que ells han criticat i denunciat al llarg de molts
anys. Conec personalment els denunciants, i conec les seves bones intencions.
El problema és que els temps judicials i les seves conseqüències poden ser
nefastes, en el moment actual, en aquest i en molts altres casos similars.
Però vull introduir una reflexió de com es
governa el nostre país, i perquè estem on estem en aquest tema i en altres. Els
canvis constants de legislació urbanística, les modificacions permanents en les
normatives medi ambientals, les alteracions en les tramitacions
territorials,...fan del nostre país un infern burocràtic. Els ajuntaments de
Súria, Sallent, Balsareny...van de boig per garantir els tràmits, però
l’empresa necessita no solament enginyers i tècnics solvents, sobretot
necessita experts en legislació que no sempre poden estar al cas de canvis
normatius, quan han començat un expedient i els hi canvien les regles de joc
entremig de la gestió. Algú dubta de l’interès de l’empresa per fer les coses
bé, quan hi ha dos-cents cinquanta milions en inversió? Algú dubta de l’interés
dels ajuntaments per fer-ho bé? Perquè no frenem i congelem tants canvis, per
donar garanties a les empreses ? Perquè no s’ha presentat aquí el president
Mas, per donar suport i seguretat a l’empresa ? Aquest és un tema de país, no
només de la Catalunya Central. Els qui tenim càrrecs institucionals vivim
casos, semblants, no tant espectaculars pel volum d’inversió, però no podem
posar en perill grans inversions de futur, per una maranya normativa que no pot
seguir ningú. I quan això arriba als tribunals, qualsevol resolució és
possible, per molt estranya que ens sembli.
# posted by joanroma @ 2:03 AM 
