Monday, July 14, 2014
DEMOSTRACIÓ DE FORÇA I PARTICIPACIÓ- art. Nació Digital Solsona
DEMOSTRACIÓ DE FORÇA I PARTICIPACIÓ.
Qui tenia dubtes se li han esvaït perquè la
jornada d’ahir diumenge dia 13 de juliol serà recordada amb entusiasme per tots
els militants del PSC i del PSOE. Aconseguir una participació del 66% en unes
eleccions internes, directes per part dels 200.000 militants del PSOE i els
20.800 del PSC , és un èxit esclatant. Tots sabíem els perills d’un repte com
aquest, però calia fer la prova. I la prova ha estat superada amb un notable
clar, contundent.
I ja és la segona prova realitzada, després de
les primàries per elegir l’alcaldable a la ciutat de Barcelona. També en aquell
moment es va plantejar la complexitat de dur a terme aquesta votació, sobretot
perquè es volia obrir a simpatitzants i fins i tot ciutadans en general. No és
fàcil evitar possibles accions de grups, àmbits o sectors, interessats en
torpedinar processos de democràcia directa, però qui no corre perills no és
capaç d’esdevenir líder, de manera que malgrat les pors, es va tirar endavant
la proposta, amb un resultat esplèndid. Concretament 7.400 persones hi varen
participar: 1.462 militants, 797 simpatitzants i 5.204 ciutadans, no vinculats
al partit. En aquell moment, encara hi hagueren algunes veus que consideraven
que la participació hauria d’haver estat més alta, per fer-la més ambiciosa.
I just fa 3 dies que unes primàries semblants,
organitzades per ERC a la capital, només varen aconseguir 1.200 votants.
Increïble, en un partit en alça, amb ambició d’aconseguir l’alcaldia, i incapaç
de mobilitzar a més gent que aquesta xifra, quan podien votar militants,
simpatitzants i “amics” del partit en general. Es a dir, tothom qui volia. Amb
aquests resultats es pot comprovar com un gran partit pot passar per una etapa
difícil, complicada, de baix to, però que si és capaç de revoltar-se contra
l’adversitat i empren camins agosarats, trencadors amb el passat, i conectadors
amb la gent, pot sortir de la crisis, clarament reforçat.
Es el que ha passat amb Jaume Collboni, de
cara les eleccions municipals de Barcelona, o amb Miquel Iceta, com a nou
Primer Secretari del PSC, i amb Pedro Sánchez com a nou Secretari General del
PSC. Tres nous lideratges aconseguits amb la participació directa dels
militants del partit, i en només 3 mesos de temps. Un instant per un partit amb
135 anys d’història. I ara toca rematar la feina en els congressos
extraordinaris del dissabte vinent en el cas del PSC i en l’altre cap de
setmana, en el cas del PSOE.
Si un partit ha de disposar d’un lideratge
clar, i un equip potent, no menys important és que disposi d’un programa ampli
i “revolucionari” adaptat als temps que ens toca viure. No podem anar amb les
vells formules, perquè no serveixen, o son massa lentes per resoldre els
problemes actuals. Tot s’ha de posar al dia i sobretot avançar-se al futur, i
ara toca veure, exposar i acordar aquests nous camins. La ciutadania no vol
discursos, vol propostes, vol alternatives, i si se’ls hi donen, els hi faran
confiança. L’any vinent tindrem eleccions municipals s tots els ajuntaments, i
eleccions autonòmiques en bona part de les CCAA, per tant, el primer repte és
molt rellevant. I ara mateix, toca sortir del tema únic català, per poder
emprendre reformes i projectes concrets. El lideratge de Miquel Iceta ben aviat
es comprovarà com beneficiós, no solament pel PSC sinó pel conjunt del país,
perquè té propostes concretes i vàlides per treure del camí sense sortida en
que ens han ficat CiU i ERC. Ben aviat ho veurem.