Friday, July 04, 2014
ABANS DE JUTJAR...-art. Regió 7
ABANS DE JUTJAR...
A grans titulars els mitjans de comunicació
s’han fet ressò d’un annex en la investigació del cas Mercuri que afecta l’ex
alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, en el sentit de considerar la possible
irregularitat en el cobrament de dietes, indemnitzacions, o complements, per
part de 44 alcaldes , membres del Consell Executiu de la Federació de Municipis
de Catalunya, de la qual Bustos era president. Entre els afectats o implicats
hi tenim l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, representant d’ERC en aquest
organisme.
Com ja ve sent habitual, les primeres
reaccions han estat de crítica, de sospita o directament d’acusació sobre
cobraments irregulars o clarament il·legals. Estem en un temps en que la
presumpció d’innocència està en crisis, i qualsevol notícia esdevé creïble o
clarament segura, sobretot si afecta a politics.
Es dur exercir càrrecs institucionals en
aquest ambient de confrontació i sospita generalitzada, i és molt difícil
demanar prudència i reflexió “abans de jutjar” i sobretot “abans de dictar
sentència”, ni que sigui només verbal. Explicaré una mica perquè tot i el
limitat espai del que disposo.
En tots els ajuntaments i organismes públics,
no mana qui el presideix, amb absoluta independència i possible arbitrarietat,
en absolut. Els alcaldes presidim els ajuntaments, però tenim un/una
secretari/a que dona fe dels actes públics, informa de la legalitat i supervisa
i controla tots els actes municipals. Igualment tenim un interventor/a que fa
el mateix en tot el relacionat amb els actes econòmics, de manera que la
decisió política proposada pel polític, ha de tenir la conformitat d’aquests
dos funcionaris, essencials en tot organisme públic. Qualsevol infracció,
incompliment o irregularitat ha de ser contestada amb un advertiment d’il·legalitat
i rebutjada, de manera que el polític no pot tirar-la endavant, o si ho fa,
queda deslegitimat i fora de la llei, amb tot el que pugui comportar.
Aclarit aquest tema pels no coneixedors de la
realitat, entro en la primera de les qüestions. La de l’alcalde de Solsona, al
qual considero totalment honest i creïble quan diu que va cobrar uns imports
per unes dietes aprovades per la FMC, pressuposant la plena legalitat, supervisada
i informada pels funcionaris corresponents. Per això hi son, i per això els
alcaldes actuem, sota aquesta supervisió, informació i control. I com
nosaltres, qualsevol altre càrrec públic.
Dit això, vull fer palès l’enorme disparitat
de criteris, legislació i normatives que planeja sobre el món municipal, fins
arribar a extrems de gran complexitat i perill per tots els qui en formem part.
Cada dia, cada mes, sóc testimoni d’interpretacions diferents sobre el mateix
tema o temes semblants. Aquí entrem en un món d’enorme inseguretat jurídica,
per quan podem tenir una interpretació del tècnic municipal, diferent d’un
tècnic assessor de la Diputació de Barcelona al qual demanem la seva, i
finament una altra de la Generalitat, o del Govern Central que n’expressa una
altra. Què fer en situacions com aquestes ? Aquí, hi ha el dubte i el greu
dilema. I la nova llei ARSAL ha complicat encara més el panorama fins el punt
que molts alcaldes hem demanat a la Diputació de Barcelona d’obrir una oficina
destinada a aclarir dubtes, però mentrestant cal governar i prendre decisions,
i moltes s’han de prendre a les palpentes, amb el risc de caure en
irregularitats o il·legalitats.
En aquestes mateixes pàgines fa pocs dies
varem veure com el TSJC anul·lava el POUM ( el pla d’urbanisme ) de
Castellterçol, aprovat per l’ajuntament, però sobretot per la Generalitat que
és qui té les competències per fer-ho, l’any 2010. Se suposa que va passar per
tots els filtres legals, però el cert és que la Justícia ha interpretat que
estava mal redactat, i el deixa sense afectes tot i que ha estat vigent durant
4 anys. Què passa amb tot el que s’ha fet en aquests anys? Com és que un
tribunal suspèn el dictamen de la Generalitat? I de l’ajuntament? De casos com
aquest en podria citar a centenars.
En resum, la feina política és una feina d’alt risc
en aquests moments d’incerteses, sospites generalitzades i legislació poc
clara, precipitada i canviant. I no ho és menys la feina dels funcionaris que
han de vetllar per la netedat i legalitat de tots els procediments quan veuen
que les interpretacions poden ser diverses i en alguns moments contradictòries.
No és estrany veure l’angoixa en la majoria dels qui tenen responsabilitats
d’alt nivell. Acabo, demanant, prudència davant notícies poc contrastades, i
sobretot un acord nacional perquè tots els casos que impliquin a polítics
tinguin total prioritat en la investigació , tramitació i posterior judicis, si
s’escau, per evitar dilacions increïbles que duren anys i anys, sense cap
resultat concret. Fer planejar els dubtes, perjudica tothom, en primer lloc als
afectats, però amb ells tota la societat# posted by joanroma @ 4:00 AM 
