Wednesday, July 30, 2014
REFUNDAR AMB ELS MATEIXOS PROTAGONISTES
REFUNDAR AMB ELS
MATEIXOS PROTAGONISTES ?
He llegit amb gran
interès alguns dels articles apareguts en aquestes mateixes pàgines, i m’ha
agradat especialment el de Joan Ferran, amb qui varem compartir alguns anys el
càrrec de Diputat al Parlament. Estic plenament d’acord en exigir l’aclariment
de tot el rerefons del terratrèmol Pujol, i per desgràcia , tenim molts mesos
per endavant de notícies, informacions i documentacions que demostraran la
immensa impunitat en que molts “patriotes” varen actuar en el nostre país, a
model i semblança de Fèlix Millet. Però em desagrada enormement la tàctica
immediata i urgent, de “matar al pare” per girar pàgina i demanar l’oblit, per
encarar el futur com si res no hagués passat. Després de Pujol, Convergència, i
afegim-hi: Catalunya, i ja està. En la religió catòlica, la confessió cura els
mals, i permet al nou segon del partit, Josep Rull, proclamar la “refundació”
del partit, i tirar endavant.
Josep Rull, com
Lluís Corominas, o Turull, van anar a acompanyar Oriol Pujol a declarar davant
dels tribunals, com a mostra de suport i ple recolzament al seu Secretari
General. Múltiples vegades varen sortir en defensa seva, garantint la solvència
i innocència del seu superior. El mateix havien fet, temps enrere respecte del
president Pujol, i de fet, havien estat els màxims defensors i proposants dels
càrrecs de tots dos. La retirada del president Pujol, i la renúncia d’Oriol
Pujol, no els eximeix de les responsabilitats i de la necessària connivència en
l’acció de govern de CDC. No s’hi val apartar-se, un minut després d’acabat el
partit. La responsabilitat de les accions de governs, a l’igual que les
responsabilitats de representació del partit, recauen sobre tota l’executiva, i
molt especialment sobre les espatlles dels seus màxims dirigents.
I ara no pot ser
que el nou Secretari General, es vulgui convertir en el renovador que impulsa
la “refundació” del partit, com si res hagués tingut a veure amb el passat més
recent. Les paraules son fàcils d’emetre, però la realitat és molt més
complicada de modificar. I el primer que cal fer és aclarir fins les darreres
conseqüències tota l’estructura de finançament de CDC, i els afers de la
família Pujol, lligada a d’altres components del propi partit.
I s’ha obert la
veda a la recerca d’accions i actuacions del passat, dels governs Pujol.
Sortiran fets que ens faran envermellir a tots i mostraran la pitjor cara d’un
funcionament piramidal on tot era possible i on tot era permès si venia de dalt
de tot. Sortiran mostres de la prepotència d’un govern ,sabedor de la seva
intocabilitat , d’una premsa sotmesa , muda davant aquests fets, de l´’ús i
abús dels ressorts del poder, de multitud de favors pagats amb fons
públics..... en resum, tindrem una descripció demolidora d’anys i anys de
govern sense els controls pertinents, dels quals una mica en som tots
culpables. No era fàcil actuar d’oposició en aquells temps, en els quals tota
crítica, tota acusació i tota denúncia era presa com un acte antipatriota. Però
ara sortiran a la llum, subvencions atorgades a amics i parents, crèdits a
empreses ja tancades o en procés de tancament, obres per amiguisme,
adjudicacions abusives, desviacions pressupostàries enormes,....
Tenim milers de
pàgines sense escriure per endavant. Tenim gent que ara escriuran tot el que
varen callar anys enrere. Veurem venjances indignes, i trobarem atacs al
pujolisme per part d’antics fidels . Com antic opositor i com diu també Joan
Ferran , res de tot això em fa feliç. Al contrari, tinc una barreja de
tristesa, indignació i decepció per veure ara com tot un sistema cau, en el
pitjor moment, i deixa un pòsit de desmoralització sobre centenars de milers de
persones. I res més indignant que veure com alguns dels protagonistes i
acompanyants d’aquelles maneres de fer, ara volen convertir-se en els
protagonistes de la refundació del seu partit. I estem només al principi,
preparem-nos tots per viure i veure moviments mai imaginats.