Joan Roma

L’ALCALDE DE SOLSONA I LES DIETES DE LA FMC.

Aquests dies tenim una nova polèmica lligada a suposats cobraments il·legals o irregulars de dietes per part de 44 alcaldes que formaven part de la Comissió Executiva de la Federació de Municipis de Catalunya, entre els quals s’hi troba l’alcalde de Solsona, David Rodríguez. De seguida ha sortit CiU per exigir explicacions i fer planejar el dubte sobre la honestedat i rigorositat de l’actuació de l’alcalde.

Sincerament no hi veig res d’irregular ni il·legal en aquests cobraments, i les explicacions donades per l’alcalde son perfectament plausibles i raonables. Això no vol dir que potser el sistema emprat per pagar les dietes no compleixi amb els requisits normatius, cosa que seria imputable a un error administratiu , adjudicable als funcionaris de la FMC i no a l’alcalde de Solsona ni a cap altre. M’explicaré.

Es lògic que la FMC pagui dietes pels desplaçaments dels membres de la Comissió Executiva a tots els seus components. Tots els ajuntaments que hi estem agrupats, paguem una quota anual, que pot tenir aquest i altres destins lligats al funcionament d’una mena de sindicat d’ajuntaments. Aquest organisme ens serveix als ajuntaments per trobar-nos, discutir temes municipals, proposar iniciatives i emprendre actuacions destinades a millorar el funcionament de l’administració local. Es una eina indispensable per posar-nos d’acord i impulsar projectes de coordinació i legislatius.

L’habitual és liquidar les dietes en funció de les assistències a reunions, quilometratge, aparcament , menjars indispensables, etc. Pel que he pogut llegir, l’error podria provenir d’estipular unes dietes fixes mensuals, extretes de la mitjana d’activitats anuals, i així no haver de portar un sistema més complicat de control de cada reunió, cada desplaçament a la seu central o cap altres indrets del país, recollir tiquets d’aparcament, o de menjars, etc, etc. Aquest sistema és més pràctic però menys normativitzat, per la qual cosa es pot considerar inapropiat.

El més correcte i rigorós és controlar presència a cada reunió, de cada desplaçament, de cada despesa,...i liquidar la dieta en funció d’aquests paràmetres individuals. Es més farragós i burocràtic, però més rigorós i fidel a la normativa vigent. Normativa que ha variat al llarg dels anys i que ha sofert canvis considerables, d’aquí també la diferent valoració i exigència per part dels funcionaris encarregats d’obtenir les justificacions i donar el vist i plau als pagaments.

Ara bé, dit això, no podem admetre la sospita immediata i generalitzada de que l’alcalde de Solsona, juntament amb tots els altres, haurien emprat una formula irregular, i menys il·legal per aconseguir una mena de sobresou. En absolut. Tots ells assistien a les reunions de la FMC, a les Comissions , a les trobades d’alcaldes, a les visites institucionals, etc, i per aquest concepte han percebut les degudes dietes a que tenien dret. Si el jutge considera que les dietes no poden ser “habituals” o per imports mensuals, la FMC ha de modificar el sistema, i adaptar-lo a les recomanacions judicials, però mai es pot imputar als alcaldes mala fe, o males pràctiques, per un sistema que no havien decidit ells mateixos, sinó havien estat proposats pels tècnics corresponents. I molt menys considerar delictives aquestes actuacions.

Aquesta actuació judicial demostra la falta d’una normativa clara, en matèries com la que  ens ocupa i que podríem estendre a molts altres àmbits de la vida municipal. A vegades els alcaldes topem amb interpretacions diferents sobre un mateix tema, i els funcionaris municipals han de recórrer a informes externs per estar segurs de la via correcta, i no sempre els informes externs son coincidents entre ells. Es bo que la ciutadania sàpiga aquesta situació per no caure en la fàcil temptació de condemnar comportaments que poden ser perfectament legals, malgrat una aparent capa d’irregularitat. Es el que crec que passa en aquest tema del pagament de dietes a alcaldes de la FMC: