Tuesday, July 15, 2014
CAP UN CONGRÉS INTEGRADOR
CAP UN CONGRÉS INTEGRADOR.
En la visita de campanya que va fer a Manresa, li vaig recomanar a Miquel Iceta, promoure una executiva integradora, fins un cert punt, a la vista dels resultats obtinguts fins ara. De fet, he estat en tots els Congressos del PSC des de la seva fundació fins ara, i vaig estar a la mesa del de Sitges, el més mogut de tots, i de tots n’han sortit executives integradores, però amb resultats molt diferents. No és pot integrar qui no vol seguir les directrius del partit ni acceptar els documents congressuals.
I res pitjor per un partit no tenir un equip de govern que tingui en la disciplina i lleialtat els eixos de la seva actuació. Pere Navarro ha estat contínuament traït, desautoritzat, i maltractat pels mateixos companys i companyes que ell havia posat a l’executiva. La feina integradora que va fer, no solament no va resoldre el problema , sinó el va empitjorar fins extrems insuportables. No solament promovent filtracions constants de decisions de l’executiva, des de la pròpia sala de l’executiva, sinó amb posicionaments contraris al que s’havia acordat, minuts abans.
I no contents amb això, arriben a trencar un acord de Consell Nacional, sota el principi de que els autèntics intèrprets de les resolucions i doctrina del partit, la tenien ells. Es evident que cap de les persones que han protagonitzat fets tant greus com aquests, no poden tenir lloc a la propera executiva.
El PSC ha estat un partit fonamental en tota la etapa democràtica, per múltiples raons, però la de complir amb els compromisos signats, acordats i negociats ha estat un dels més rellevants. Era un partit fiable, coherent i prudent. Ho ha de tornar a ser, i per aconseguir-ho no pot tenir elements insegurs, mancats de rigor i coherència. No pot ser que el nou Primer Secretari vagi a negociar i arribi a acords que després no tingui la seguretat de que seran respectats per la totalitat del Grup Parlamentari. Varem aconseguir 20 actes de diputat, però en realitat , en queden 17 de segurs. Aquesta imatge ha fet molt de mal al partit al llarg de mesos i mesos. Un trencament plantejat en viu i en directe en multitud de mitjans de comunicació àvids de notícies negatives pel PSC.
Es hora de retornar a la serietat dels millors temps. Miquel Iceta ha aconseguit la confiança de la militància i té les mans lliures per fer propostes de reorganització i reordenació del partit. Tots li demanem integració, però al mateix temps, mà ferma contra actituds incomprensibles en un partit socialista. No volem passar per la vergonya de determinades decisions, explicades amb subterfugis i excuses de mal pagador. No volem interpretacions de resultats de votacions totalment contràries a l’esperit i funcionament democràtic del partit. Volem recuperar l’orgull d’estar en un partit sa, coherent i fidel als seus plantejaments.
I no tothom té cabuda en aquest nou projecte. No perquè el projecte hagi canviat, sinó pel posicionament que ells han tingut durant aquest temps. El Grup Parlamentari al Parlament de Catalunya és fonamental per mostrar la nova etapa que obrirem aquest dissabte. El pas donat per Miquel Iceta de proposar Àngel Ros com a president del partit, és molt encertat. Estic convençut que veurem altres propostes igualment integradores i adequades, però sempre atents a no voler integrar qui ha mostrat reiteradament la falta de voluntat de participar en tots els òrgans amb sotmetiment a les regles, documents i acords del partit.
Venen temps molt complicats i disposar d’una executiva compacte, fiable, ben conjuntada , si pot ser reduïda, i eficient , és fonamental. Confio clarament en el coneixement i capacitat de Miquel Iceta per proposar-nos un bon equip per portar la nau socialista a bon port.
En la visita de campanya que va fer a Manresa, li vaig recomanar a Miquel Iceta, promoure una executiva integradora, fins un cert punt, a la vista dels resultats obtinguts fins ara. De fet, he estat en tots els Congressos del PSC des de la seva fundació fins ara, i vaig estar a la mesa del de Sitges, el més mogut de tots, i de tots n’han sortit executives integradores, però amb resultats molt diferents. No és pot integrar qui no vol seguir les directrius del partit ni acceptar els documents congressuals.
I res pitjor per un partit no tenir un equip de govern que tingui en la disciplina i lleialtat els eixos de la seva actuació. Pere Navarro ha estat contínuament traït, desautoritzat, i maltractat pels mateixos companys i companyes que ell havia posat a l’executiva. La feina integradora que va fer, no solament no va resoldre el problema , sinó el va empitjorar fins extrems insuportables. No solament promovent filtracions constants de decisions de l’executiva, des de la pròpia sala de l’executiva, sinó amb posicionaments contraris al que s’havia acordat, minuts abans.
I no contents amb això, arriben a trencar un acord de Consell Nacional, sota el principi de que els autèntics intèrprets de les resolucions i doctrina del partit, la tenien ells. Es evident que cap de les persones que han protagonitzat fets tant greus com aquests, no poden tenir lloc a la propera executiva.
El PSC ha estat un partit fonamental en tota la etapa democràtica, per múltiples raons, però la de complir amb els compromisos signats, acordats i negociats ha estat un dels més rellevants. Era un partit fiable, coherent i prudent. Ho ha de tornar a ser, i per aconseguir-ho no pot tenir elements insegurs, mancats de rigor i coherència. No pot ser que el nou Primer Secretari vagi a negociar i arribi a acords que després no tingui la seguretat de que seran respectats per la totalitat del Grup Parlamentari. Varem aconseguir 20 actes de diputat, però en realitat , en queden 17 de segurs. Aquesta imatge ha fet molt de mal al partit al llarg de mesos i mesos. Un trencament plantejat en viu i en directe en multitud de mitjans de comunicació àvids de notícies negatives pel PSC.
Es hora de retornar a la serietat dels millors temps. Miquel Iceta ha aconseguit la confiança de la militància i té les mans lliures per fer propostes de reorganització i reordenació del partit. Tots li demanem integració, però al mateix temps, mà ferma contra actituds incomprensibles en un partit socialista. No volem passar per la vergonya de determinades decisions, explicades amb subterfugis i excuses de mal pagador. No volem interpretacions de resultats de votacions totalment contràries a l’esperit i funcionament democràtic del partit. Volem recuperar l’orgull d’estar en un partit sa, coherent i fidel als seus plantejaments.
I no tothom té cabuda en aquest nou projecte. No perquè el projecte hagi canviat, sinó pel posicionament que ells han tingut durant aquest temps. El Grup Parlamentari al Parlament de Catalunya és fonamental per mostrar la nova etapa que obrirem aquest dissabte. El pas donat per Miquel Iceta de proposar Àngel Ros com a president del partit, és molt encertat. Estic convençut que veurem altres propostes igualment integradores i adequades, però sempre atents a no voler integrar qui ha mostrat reiteradament la falta de voluntat de participar en tots els òrgans amb sotmetiment a les regles, documents i acords del partit.
Venen temps molt complicats i disposar d’una executiva compacte, fiable, ben conjuntada , si pot ser reduïda, i eficient , és fonamental. Confio clarament en el coneixement i capacitat de Miquel Iceta per proposar-nos un bon equip per portar la nau socialista a bon port.
# posted by joanroma @ 3:57 AM 
