Sunday, July 20, 2014
PROVA SUPERADA - art. Regió 7
PROVA SUPERADA
I amb un gran èxit com han hagut d’acceptar
tots els partits de l’arc parlamentari, així com els mitjans de comunicació,
augurant un efecte “contagi”a curt o mitjà termini. Estic parlant de les
primàries convocades i ja dutes a terme per part del PSC i del PSOE. Una vegada
més, el socialisme ha demostrat ser capaç d’innovar i ser agosarat en un tema
gens fàcil d’organitzar i dur a terme: donar veu directa a dues-centes mil
persones. El resultat tothom l’ha pogut veure, amb una participació del 66%, i
un candidat clarament votat, per esdevenir Secretari General del PSOE, amb la
meitat dels vots emesos: Pedro Sánchez.
El mateix dia, en urna a part, s’elegia o es
ratificava a l’únic candidat del PSC, en Miquel Iceta. Ens hagués agradat tenir
altres contrincants per comprovar el seu grau d’arrelament i suport en el
partit, però cap dels anomenats crítics, es va atrevir a acceptar el repte. Al
final, amb una alta participació, va ser elegit amb el 85% dels votants. Un
resultat contundent que suposa iniciar una nova etapa, amb un lideratge fort,
ratificat pel conjunt del partit. En un i altre cas, la prova ha estat superada
amb entusiasme per part dels dos partits. I ho puc corroborar per haver tingut
dotzenes de converses amb militants, mitjançant trucades, o entrevistes
personals. Tots ells estaven ben informats del procés de participació, l’havien
seguit i tenien autèntiques ganes d’exercir del dret de vot. Els resultats ho
deixen ben palès.
Queden enrere les pors a la innovació i la
gosadia d’entrar en un terreny desconegut, mai vist ni exercit. El repte
presentava grans riscos perquè una baixa participació suposava el fracàs del
repte, un cert descrèdit del partit i una desautorització dels guanyadors. Tot
plegat ja es va debatre i resoldre en la convocatòria de les primàries a
l’alcaldia de Barcelona. El PSC va aconseguir una participació de 7.400
persones ( 1.400 militants, i 5.000
ciutadans) un resultat esplèndid, tot i que alguns encara el van trobar poc
“participatiu”, i contrasta enormement en el dut a terme per ERC. Tot i ser un
partit clarament a l’alça , en les seves primàries només hi varen participar
1.200 persones, malgrat poder votar militants, simpatitzants i “amics”. De
seguida es pot veure quina força hi ha al darrere del candidat Jaume Collboni pel
PSC, en front d’Alfred Bosch per ERC.
I és que un gran partit pot estar en hores
baixes, però fa certa la dita castellana de “quien tuvo, retuvo”, i pot
remuntar el vol si en té ganes i emprèn decisions valentes, i contundents. El
país, aquí, i l’estat, allà necessiten obrir noves etapes molt diferents de les
viscudes. Els reptes son de tanta magnitud que fan falta equips nous,
agosarats, valents i sobretot diligents a l’hora de prendre decisions i dur-les
a bon port. A Catalunya no podem estar pendents d’un únic tema, paralitzant
Govern i Parlament, a l’espera d’arribar al dia 9N, sense cap altra alternativa
ni proposta per sortir de l’incert camí emprès per CiU i ERC, incapaços de
pactar mesures concretes per resoldre els problemes quotidians dels catalans.
La nova etapa oberta pel PSC i pel PSOE,
tindrà plasmació d’equips i programa aquest dissabte a Catalunya, i el proper
cap de setmana a nivell estatal. Els dos congressos extraordinaris tancaran
aquest cicle, per donar pas a una nova realitat política i institucional. Es
una bona notícia perquè son partits fonamentals per aportar solucions. Alguns
creuen que els vells partits han de passar a la història, i alguns hi passaran
sinó s’adapten al present i sobretot no tenen projectes de futur, però els que
han superat cent trenta-cinc anys de vida, han ja àmpliament demostrat la
capacitat de superar dificultats, crisis i desencontres. S’obra una nova etapa, francament apassionant
i il·lusionadora com s’ha pogut constatar en els actes electorals, les entrevistes
i la directa participació en l’elecció dels candidats. Ara toca veure els
resultats concrets, traslladats a la ciutadania, en general.