Monday, June 30, 2014
11 RUCS I 116 CABRES - art. La Rella
11 RUCS I 116 CABRES
Fa unes setmanes vaig informar d’una campanya
per recollir diners destinats a comprar 4 rucs i 100 cabres, per entregar a
prop de 400 vídues de la tribu dels Massai ( ubicada en una part de Kenia i
Tanzània ). Ara, acabada la campanya i feta l’entrega, he cregut oportú
explicar que la crida d’una ONG( Pérez Carpio) va donar millors resultats dels
esperats. Finalment s’han pogut comprar 11 rucs i 116 cabres, que aportaran
llet,cabrits,carn...i facilitaran el transport d’aigua i llenya. A l’espera de
rebre més fotos, n’he enviat algunes a La Rella, amb el prec de posar-ne una en
aquest escrit, si hi ha lloc. De moment ja tenen les cabres i dintre de poc,
tindran els rucs.
Costa d’entendre, per part nostre, com en
aquest cas no sigui tradició que una vídua passi a dependre d’un cunyat,o d’un
germà, com és habitual en molts altres indrets d’Africa, on és habitual que les
vídues passin a la família més propera. En el cas dels Massai, les vídues
perden tot el que pertanyia al seu marit, i es queden amb els fills tinguts. Es
a dir, pobres, abandonades a la seva sort i amb els fills a càrrec, a raó de 5
o 6 de promig. Quan parlo de prop de 400 vídues, hi hem d’afegir prop de 2.000
nens i nenes que han de subsistir com poden, mai tant ben dit. D’aquí la
urgència de proporcionar els mitjans de vida més elementals: cabres, i algun
ruc per facilitar la feina diària.
En aquest cas concret,el projecte iniciat anys
enrere està donant uns bons resultats amb la aportació de bens donats, que
passen a pertànyer al conjunt de les vídues. A més, es fan escoles pels nens i
nenes, i s’inicia una certa modificació de la tradició en el sentit que una
dona pugui tenir propietats i pugui tenir vida pròpia, per ella i els seus
fills. En resum, que la iniciativa d’aquesta ONG té un bon fonament, i uns bons
resultats. Demostra, també que arreu del món hi ha moltes coses per canviar i
millorar, sense per això haver-hi de portar la nostra visió de la vida que és
francament millorable.
En resum, queda molt per fer, i hem de pensar
en els nostres problemes d’aquí, i en els de més enllà. Recordo pels qui es
varen perdre l’anterior escrit que el preu d’un ruc, està en els 75 euros, i el
d’una cabra en uns 35 euros. Xifres ridícules aquí, però immenses, allà. I les
ajudes les hem de compartir, pensant que al cap i a la fi, tots vivim en el
mateix món, i a tots ens pertoca col·laborar a fer-lo més viable.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà
Saturday, June 28, 2014
SENSE COMPLEXES - art. Regió 7
SENSE COMPLEXES
En un món tant complicat i enrevessat és
impensable imaginar tenir la veritat
absoluta en les matèries essencials. Ho veiem pràcticament cada dia en
qualsevol tema. Els grans economistes varen fallar en els seus diagnòstics i
previsions de la crisis global que encara patim. Els sociòlegs , en les
modificacions del comportament humà en determinades circumstàncies, els experts
en demografia fallen en les seves previsions, i ja no diguem els financers ,
els medi ambientalistes, i altres experts en matèries diverses. La credibilitat
de tots ells està en qüestió i ningú creu en receptes màgiques ni segures.
Davant aquest panorama, la prudència i el
respecte per les propostes d’altres s’imposa i s’agraeix escoltar alternatives
a cada qüestió, explicades sense complexes , amb la única condició de confiar
en que qui les exposa ho fa amb honestedat i convicció. Faig aquesta
introducció per demanar fer especial atenció a les reflexions, propostes i
iniciatives que ha llençat el candidat a Primer Secretari del PSC, Miquel
Iceta. El dia tretze de juliol tots els militants del partit socialista podran
votar, per primera vegada al seu màxim dirigent. De fet ho podran fer per
partida doble, per quan aquí a Catalunya, podran votar en una urna al Primer
Secretari, i en urna a part, al Secretari General del PSOE. D’aquesta segona
elecció ja en parlarem un altre dia.
Pel que fa Catalunya, és evident que tenim uns
reptes molt complicats, en un moment igualment enrevessat. Per la situació
interna, agreujada per la externa, i totes dues emmarcades en un complicat
panorama global. Tothom diu la seva, però la veritat és que s’acosta la data
prevista pel referèndum o consulta, i ningú és capaç de garantir-ne la seva
realització. La proposta de referèndum , per delegació de l’estat, fou
rebutjada. L’esperança queda dipositada en la Llei de Consultes, en tramitació
parlamentària, a la qual el PSC donarà suport, de manera que pot ser aprovada
per una molt ampla majoria. Però, no és suficient per garantir la convocatòria
i poder votar. Aquesta Llei, regularà les consultes per temes de competència
autonòmica, les que permet l’Estatut vigent, però no per aquelles que surten
d’aquest marc, de manera que la doble pregunta proposada pel President Mas, no
encaixa, i a més, suposa un conflicte de votació i interpretació. Està
condemnada a ser retirada, i ja es senten veus disposades a fer-ho si el
resultat fos poder votar. Aquí està la
qüestió.
El desitjable és poder votar, però dintre de
la legalitat. Es inimaginable , en democràcia, trencar la legalitat perquè
suposaria perdre la legitimitat. Estic convençut que el President Mas no ho
farà, però com sortir d’aquesta situació? Només la recerca d’una via
alternativa, que encaixi amb la Llei de Consultes, pot ser viable. Escoltem ,
sense prejudicis, sense complexes, les propostes que es posin sobre la taula.
Segurament no som conscients dels enormes canvis que s’estan produint arreu del
món, com a conseqüència de la crisis, i podem confiar en sortir-ne ben parats
encara que no siguem seguidors dels qui les proposen. No sóc catòlic, però
l’elecció del Papa Francesc, ha portat uns aires nous inimaginables, anys
enrere, i que Déu li doni llarga vida perquè suposa un exemple a nivell
mundial. Exemple i pontificat que impulsa canvis profunds, no solament a
l’església, sinó en altres àmbits. I més proper, el canvi de Rei, aporta un
canvi de model, una altra manera de representar l’Estat, de representar-nos a
tots, independentment de ser monàrquics o republicans. No em fa res, reconèixer
, per qüestions pràctiques la realitat de la monarquia i acceptar-ne la seva
legalitat. Donem-li temps, i mirem resultats. El mateix, salvades les
distàncies, hem de demanar pel PSC, desitjós de sortir de la crisis interna per
poder ajudar a resoldre la situació catalana i espanyola. Conec Miquel Iceta de
molts, molts anys. Li he donat el meu modest aval, amb entusiasme, i confio en
que guanyi la votació del dia tretze. Si algú volia una persona compromesa,
preparada, honesta de pensament i obra, sense complexes, ara està disponible.
Escoltem-lo i confiem en que entre tots, puguem emprendre un nou camí amb més
encert que fins ara.
Wednesday, June 25, 2014
PUIX QUE PARLA...ESCOLTEM QUÈ DIU - Art. Nació Digital Solsona
PUIX QUE
PARLA...ESCOLTEM QUÈ DIU.
Apassionant moment
polític el que estem vivint en múltiples fronts. Història, en viu i en directe
cap un futur difícil de preveure però que segur aclarirà les incògnites
actuals. Per la banda socialista, els canvis seran en profunditat i amb
previsions realment molt positives, començant pel PSC i continuant pel PSOE.
Aquests dies s’estan
recollint els avals perquè el dia 13 de juliol tots els militants puguin elegir
el Primer Secretari del partit, a nivell de PSC i el Secretari General en el
cas del PSOE. Dues urnes a cada local, per votar de manera lliure i universal
qui volem que lideri el socialisme català i el espanyol. Una fita històrica, sense
cap mena de dubte, perquè mai s’havia utilitzat aquesta universalitat en un
tema de tanta rellevància. Avui em limitaré a parlar del cas català, i ja
tindrem temps de parlar del cas espanyol.
A Catalunya, el PSC
ha estat partit fonamental des de la recuperació de la democràcia i ha format
part de totes les grans decisions que s’han pres, en l’àmbit polític, però
també en el social, lingüístic i cultural. La gran batalla inicial per decidir entre
una educació catalana o una dual: catalana – castellana, va ser guanyada
clarament per la de la immersió, i en aquest camp Marta Mata va tenir un paper
determinant. Ella, amb centenars i milers de mestres que s’havien format a Rosa
Sensat. Aquella decisió ha facilitat tenir un sol poble, i no dividir la
societat , per raó de llengua materna. Ara , el PP vol tirar per terra bona
part de la feina feta, com ho fa en altres camps, lligats a les llibertats i el
dret al propi cos i a la pròpia voluntat.
Però, tornant, al
principi, el PSC va aplegar en un sol lloc totes les sensibilitats, totes les
aspiracions dels catalans d’origen i dels catalans d’adopció. Ha estat
fonamental per garantir els drets i deures del conjunt del país. Un llarg
període de 35 anys plens de bona feina i d’encerts i errors, com tota obra
humana, però amb un resultat raonablement positiu, fins arribar al moment
actual en que el desgast intern, juntament amb els conflictes externs, l’han
posat en crisis. Una crisis complicada i enrevessada, de la qual està a punt de
sortir-ne, després de la pèrdua d’individus i col·lectius que no s’hi trobaven
còmodes, per causes molt diverses i contradictòries.
El dia 13 de
juliol, el PSC obrirà una nota etapa, apassionant i engrescadora perquè
suposarà un retrobament amb les seves aspiracions de passat i futur. Els
fonaments del partit i del socialisme continuen vius i actuals, però s’han d’adaptar a les circumstàncies
presents i ser explicades de manera més planera i entenedora. Un dels dirigents
ha donat el pas per ser candidat a Primer Secretari, i en pocs dies, ha
recollit els 2.000 avals necessaris per poder oficialitzar la candidatura. Es
tracta de Miquel Iceta. Tothom qui l’ha tractat , en reconeix la preparació, la
claredat d’idees i missatge, l’eficàcia i els dots de negociació i acord. La
persona que necessitava el PSC i precisava el país, per poder sortir del
complicat camí en que alguns l’han portat. Miquel Iceta, parla clar i sense
embuts, de manera que recomano seguir el refrany popular català que diu: Puix
que parla... escoltem què diu. I tothom podrà comprovar el bon fonament de les
seves propostes i reflexions, sobretot lligades al famós referèndum o consulta.
Ell ha dit i repetit que la pregunta proposada pel president Mas, no té futur.
No té cap possibilitat de ser utilitzada el 9N ni en cap altre moment. I qui
pensi que pot fer un pols a l’estat i dur a terme un acte il.legal, desconeix
les regles democràtiques i el principi de legalitat i legitimitat. Pertoca,
doncs, seguir un altre camí. Un camí que pot venir de la Llei de Consultes, en
tramitació parlamentària. Buscar una sortida viable, legal i acordada, per la
via de la nova Llei, podria ser la solució sempre que la consulta es faci en
base al que marca l’Estatut d’Autonomia vigent, i no sobre temes que no li son
propis. En els propers dies i setmanes tindrem ocasió de referir-nos a aquest i
altres temes, portats de la mà del qui està previst esdevingui el proper Primer
Secretari del PSC si així és decidit pels 20.600 militants, en votació el dia
13 de juliol.
Sunday, June 22, 2014
OBRINT CAMI - art. Regió 7
OBRINT CAMÍ
A vegades les coses s’han d’espatllar molt per
poder-les arreglar. Es el que penso que passa en el PSC, en aquest moment. No estem tant, en una
crisis d’ideologia o de projecte com de lideratges i encaix en una realitat
canviant, sotmesa a pressions mai vistes ni imaginades. En aquest marc, no és
fàcil trobar la justa mesura de les coses i ser capaç d’entomar-les amb un
mínim de calma i tranquil·litat a l’espera que la tempesta escampi. Cada dia,
cada setmana apareixen novetats que distreuen el que hauria de ser la prioritat
d’aquest partit i de totes els forces polítiques catalanes i espanyoles, però
l’interés d’uns i els mitjans de comunicació, imposen unes agendes molt
difícils de compaginar i digerir. D’aquí la situació inestable que no permet
recomposar el projecte i encarar el futur amb la necessària tranquil·litat.
L’espai socialista
existeix, en tant que defensa dels més desvalguts, lluita per les llibertats
individuals i col·lectives, obertura a tots els àmbits de la societat, defensa
de l’estat del benestar...com a principals objectius. No han canviat ni han
millorat, ni han desaparegut, de manera que la lluita continua, però a un altre
ritme, i amb uns canvis mai imaginats. El PP actua sense cap contemplació
contra tots els avenços conquerits en molts anys. El que els ciutadans
consideraven objectius assolits i semblaven intocables son posats en qüestió i
destruïts si ho consideren oportú. La feblesa de les institucions i organismes
creats per la seva defensa, han mostrat ser vulnerables, i això crea desànim i
confusió. Exemples com pensar que la llei d’avortament no seria tocada, s’ha
vist que no era realista. Com tampoc els avenços en matèria social, en defensa
de la sanitat pública, o de drets laborals, educatius, de dependència, i molts
altres.
Tota aquesta nova
realitat, ha posat en crisis, el propi sistema , i l’espai socialista per quan
s’ha vist desbordat per aquests canvis ràpids i en tots els sentits. No és una
crisis del socialisme català o espanyol. Es de tota la socialdemocràcia europea
i mundial que no ha posat al dia les seves formules per evitar aquesta
davallada , produïda pels partits conservadors . Per remuntar i superar la
situació present cal adequar el pensament i l’estratègia per fer-hi front amb
la mateixa eficàcia d’anys enrere. En això estan tots els partits, en l’àmbit
nacional, estatal i mundial. Ja sortiran noves propostes, nous projectes , nous
models, però mentrestant la situació és de crisis.
I aquí, a casa
nostra, l’agenda social, ha quedat tapada per l’agenda sobiranista a Catalunya,
i per l’agenda de canvis a tort i a dret, a nivell espanyol. La brutal crisis
econòmica, no permet pensar i actuar amb tranquil·litat perquè la gent vol
canvis ràpids i profunds. I qui li promet aquesta revolució obté la confiança
d’importants sectors, desesperats per la falta de respostes ràpides. Per
desgràcia, ben aviat comprovaran que aquestes noves forces polítiques tampoc
poden aportar solucions miraculoses, però obliguen a moure fitxa a tothom. En
aquest aspecte, el fenomen és positiu. I ho podem veure amb l’obertura de
sistemes organitzatius i de participació mai vistos ni imaginats. Per la banda
socialista, per primera vegada a la història, s’elegirà el Secretari General
del PSOE per sufragi universal dels dos-cents mil militants. I el mateix farà
el PSC, amb el seu Primer Secretari, el dia tretze de juliol. Sempre els
partits socialistes, aquí i arreu han obert camins de participació i innovació
d’acord amb les propostes de les seves bases. I els canvis han vingut per
quedar-se. Per primera vegada la majoria de candidats a alcalde, en les
ciutats, han estat elegits en un sistema de primàries, i ja no limitades als
militants sinó obertes a tothom. Es va en la bona direcció, i més canvis
vindran. Obrir camí costa, però al final té recompensa. El dia tretze de juliol
s’obrirà un nou camí, i portarà nous aires i nous lideratges, per afrontar una
realitat molt canviant i complicada. Que ningú cregui en formules fàcils per
resoldre problemes enrevessats. El sistema de partits tradicionals està en
crisis, però tampoc els altres aporten la solució. Toca reinventar el sistema,
però amb prudència i seny.
Wednesday, June 18, 2014
RESPOSTA AL TREBALL DELS NENS I NENES - ESCOLA BORREDÀ
JORNADA D’ESCOLA VERDA – BORREDÀ 2014 –
MILLOREM ELS ESPAIS DE TOTS.
El dilluns dia 17
de juny vaig rebre les explicacions i un exemplar del projecte de l’Escola
Verda, sota el títol de MILLOREM ELS ESPAIS DE TOTS. Agraeixo i felicito la
feina feta i passo a detallar els compromisos que agafo com Alcalde, respecte a
temes que proposeu millorar, i explicar quines coses no podrem fer i perquè:
PISTA VERDA.
-La xarxa de les
porteries es podrien arreglar. En comprarem de noves en un mes, però el
principal problema ve de que els que fan de porters s’hi pengen i les fan
malbé.
-Els pals de les
porteries estan rovellats. Els contractats en el Pla d’Ocupació està previst
que netegin i pintin totes les porteries, baranes, bancs, etc, en els propers
mesos.
-Pintar el terra i
les ratlles de la pista. Es molt complicat i car perquè no ho pot fer la
brigada d’obres. Ha de ser una empresa especialista. Demanarem preu, però
aquest any, no. Segurament ho podríem fer l’any vinent.
-Les tanques estant
rovellades. Com ja he dit, tot es netejarà i repintarà properament.
- Es podrien posar
cadires. Les cadires no son pràctiques, el que tenim previst és posar uns
quants bancs a la part superior de la pista, darrera les barres de fusta. Està
previst per aquest estiu.
- Posar més
papereres. De moment pensem que n’hi ha prou perquè no es juga gaire en aquesta
zona. I cada paperera comporta la seva neteja, canvi, etc, i per tant les mínimes
indispensables.
- Posar més brides.
Això sí que ho farem.
LA FONT DEL TENNIS.
-Arreglar el mur.
Aquesta part es farà tota nova. El mur va a terra i farem un magatzem, en una
part i un jardí i parc infantil en l’altra part i sobre el magatzem. Ho volíem
fer aquest any, però ho hem aplaçat per d’aquí a 2 o 3 anys.
-Arreglar les
escales. Es farà quan es faci tot nou.
-Posar cartell per
no entrar gossos. Estarà posat la propera setmana.
-Que la font es
renovi. També es farà quan tot es faci nou.
- Posar ciment
darrera. També es farà quan tot es renovi.
- Podar l’arbust.
Ja està fet.
-Les baranetes
posar-les noves. També es farà quan tot es renovi.
PARC INFANTIL.
-Canviar el
tobogan. Ja s’ha netejat i pot durar uns anys més.
-Plantar més
arbres. No ho podem fer perquè l’espai ha de quedar molt lliure degut a que
cada joc necessita un espai sense cap obstacle. Hi obliga la normativa de parcs
infantils.
-Posar algun joc
més. No podem perquè la normativa obliga a que tots els jocs tinguin molt espai
lliure al voltant.
- Restaurar la data
i netejar-la. Això em comprometo a fer-ho aviat.
-Arreglar la fusta
del banc. També es farà molt aviat.
-Accés per persones
amb mobilitat reduïda. Impossible poder-ho fer perquè el desnivell es tant gran
que no s’hi pot posar cap rampa. Per això volem fer un parc infantil nou i molt
més gran al costat de la pista de tennis.
PARC DEL CEMENTIRI
-Canviar els
contenidors de lloc. De moment impossible perquè no tenim alternativa. El que
volem fer quan tinguem diners és soterrar-los, però a la sortida del poble
molta gent li va bé de deixar les coses quan marxa cap a Barcelona. I també per
la gent que viu a prop.
-Posar un mur més
alt. L’any que ve farem nova l’entrada del poble i un tram del carrer Manresa.
També està previst arreglar una mica aquest jardí.
-Posar un pas de
vianants. Està previst posar-ne un aquí i dos més , més amunt en direcció a
Ripoll. Es farà a finals d’aquest any o principis de l’any vinent.
-Arreglar les
esquerdes del banc de pedra. Es farà però no durarà gaire perquè l’arbre
necessita espai i tornarà a esquerdar el mur.
-El cordill a la
pedra. Ho farem.
-Cal netejar més.
Es neteja molt però a vegades hi va gent que no es comporta bé, i embruta més
del compte, però cada dia la brigada d’obres repassa tot el poble.
-Arreglar el mur
del camí. Ho farem.
PLAÇA MAJOR.
-La font raja massa
fort. Es que té molta pressió i no és fàcil regular-la.
-Arreglar
l’empedrat. Ho farem però quan fem tota la Plaça Major nova. Ja tenim un
projecte per renovar tota la Plaça, a l’igual que altres carrers del poble. La
previsió és poder-ho fer dintre de 3 o 4 anys. Mentrestant si veiem que alguna
pedra surt massa o està feta malbé la canviarem.
-El cartell
deteriorat. L’arreglarem.
- Fixar bé la
paperera. Ho farem.
-Posar paperera al
costa de l’ajuntament. No és una bona idea perquè a vegades hi tirin coses no
adequades i embrutaria l’entrada de l’ajuntament.
-L’entrada
ajuntament i a l’església no tenen accés a persones amb mobilitat reduïda. Es molt difícil
resoldre aquest problema perquè no hi ha espai per posar una rampa que no
superi el 7% de pendent tal com obliga la normativa. En el cas de l’ajuntament
no hi ha problema perquè solucionem tot directament, sense que les persones
hagin de venir personalment, de manera que ens poden trucar per telèfon, o
enviar un correu, i els responem i els portem els documents a casa seva. Pel
que fa l’església, l’alçada és molt complicada de solucionar i estem estudiant
amb el Bisbat la possibilitat de posar-hi una plataforma amb un sistema
hidràulic. Això de totes maneres no depèn de l’ajuntament sinó del Bisbat.
- Al cartell
posar-hi on és l’escola. Aquests cartells s’han de canviar tots, perquè son ja
vells. Quan hi posem els nous, ja ho indicarem.
-Pintar els
aparcaments. Es farà dintre de poc amb l’equip del pla d’ocupació. Es farà el
pintat de tot el poble,.
PETANCA
-Totes les
observacions que plantegeu les tindrem en compte , de manera que netejarem ,
pintarem i arreglarem el que feu constar.
-Les pintades es
netegen cada 3 o 4 mesos perquè hi ha algunes persones que no respecten aquest
espai, i això ens obliga a actuar-hi tot sovint.
Bé, com podeu veure
la major part de les observacions les tindrem en compte i seran arreglades
dintre de molt poc temps, n’hi ha d’altres que de moment encara no es poden
fer, però les tindrem en compte de cara el futur.
Gràcies de nou per
la feina feta, i us encoratjo a continuar-la fent en els propers anys. Rebeu
una molt cordial salutació.
L’Alcalde –
President
Joan Roma i Cunill
Tuesday, June 17, 2014
DISPOSAT A AVALAR ALS CRITICS.
DISPOSAT A AVALAR
ALS CRÍTICS.
Ahir, dimarts dia
17 de juny, no vaig poder veure la presentació de la candidatura de Miquel
Iceta, en roda de premsa a la seu del Parlament, però sí vaig arribar a temps d’escoltar
l’entrevista a 8TV a càrrec de Josep Cuní, i la posterior tertúlia, amb les
seves declaracions com a motiu principal de conversa. Tot un model de claredat,
contundència, coherència i voluntat d’enfrontar una nova etapa en la història
del PSC. Si algú tenia algun dubte sobre la capacitat de trobar la persona
idònia per pilotar la nau socialista en plena tempesta, ahir va poder constatar
que el tenim. Ara, toca, oficialitzar la candidatura i seguir els passos marcats
pel reglament aprovat en el passat Consell Nacional.
El dia 13 de juliol
toca votar. La primera votació universal que farem tots els militants i
militantes, per elegir el Primer Secretari del PSC i en urna a part, al
Secretari General del PSOE. Una fita històrica que sempre més recordarem i
posarem com exemple de que els socialistes som capaços d’entomar reptes mai
assumits per cap altre partit, per molt innovador que es consideri. Esperem
sortir-ne triomfants i fer permanent el que ara és excepcional. No en tinc cap
dubte.
Però, perquè l’embat
sigui més sincer, més complert, més interessant, res millor que tinguem
diverses opcions per triar. Des de l’endemà del darrer Congrés, tot un seguit
de personatges varen iniciar un camí de controvèrsies, discrepàncies i reptes a
l’executiva elegida, però , molt especialment envers el Primer Secretari Pere
Navarro, al qual li varen fer la vida impossible. Cada decisió presa, era
immediatament contestada, replicada o criticada fins extrems impensables en
persones del mateix partit. Filtracions a mitjans de comunicació , fetes des de
la mateixa reunió de l’executiva, declaracions a mitjans de comunicació a
destemps i en contra del que s’havia acordat, iniciatives contràries al partit,
interpretacions sesgades o exclusivament personals dels documents
congressuals.... fins arribar a trencar els acords del Consell Nacional, i
votar diferent en seu parlamentària. Difícilment es podia fer més mal al
partit, mostrant el trencament en viu i en directe, en un dels temes transcendentals
de la nostra història .
Cap d’aquests
protagonistes no era present en el Consell Nacional del diumenge passat. Algun
d’ells va dir que no havien estat convidats... francament, penós. Tots els
diputats al Parlament poden assistir a totes les sessions del Consell Nacional,
com hi poden assistir la resta de membres del partit, com jo mateix. No sóc
conseller nacional, i vaig ser-hi, com hi he anat sempre que he pogut o hi
havia temes especialment rellevants i el diumenge passat hi havia de ser per
recolzar la feina feta per Pere Navarro i per comprovar el pols del partit. I
vaig veure ganes de superar les dificultats i sumar esforços per aconseguir-ho.
Però, ara toca
elegir nou Primer Secretari. Tenim ja un candidat, en la persona de Miquel
Iceta. Personalment, i segur que puc parlar per centenars o milers de companys
i companyes voldria que tinguéssim altres candidats. Sobretot voldria veure com
els crítics donen el pas i son capaços de presentar un candidat alternatiu,
sigui en Joan Ignasi Elena, Marina Geli, Núria Ventura, o Montserrat Tura,
Antoni Castells, Joaquim Nadal... o qualsevol altre. Els hem sentit constantment
en mitjans de comunicació , però poc dintre del partit i els seus òrgans
oficials. Ara tenen la gran oportunitat de presentar la seva alternativa de
lideratge i projecte. A la valentia i coherència de Miquel Iceta, voldríem
veure la corresponent posició en els que hem anomenat “crítics”. Valentia,
coherència, alternativa. Qui cregui tenir raons suficients, que les presenti i
es presenti. I si li fan falta avals, estic disposat a donar el meu, i n’he
parlat amb altres companys i companyes disposats a facilitar la seva
presentació , per tal de que el dia 13 de juliol puguem votar i elegir entre
diverses opcions. I l’endemà que tothom respecti els resultats. No volem veure
més traïcions al projecte, ni interpretacions personals o inventades dels
documents congressuals, i encara menys votacions contràries als acords de la
majoria. El principi de funcionament democràtic del partit és la seva principal
raó de l’existència del PSC. Ànims, doncs, i endavant. Esperem , desitgem i
confiem en que algun membre del sector anomenat crític serà prou valent i
coherent com per entomar el repte. Li donarem tota mena de facilitats perquè el
pugui dur a terme.
LA SORTIDA MÉS ADIENT PEL PSC
LA SORTIDA MÉS ADIENT PEL PSC.
Les crisis tenen la virtut d’obligar a estudiar-ne les causes i sobretot a buscar sortides adients, que poden suposar un reforçament del qui les ha patit. Es el cas del PSC immers des de fa un parell d’anys en una crisis de lideratge, i d’encaix en la nova realitat que es viu a Catalunya, i també a Espanya.
Es cert que tot el procés pel dret a decidir, ha provocat moviments en tots els partits, amb posicionaments contradictoris i situacions no previstes. Segurament que el més convuls ha estat el PSC per ser una rèplica molt exacte de la plural composició de Catalunya i les diferents sensibilitats que conté. Però, de fet aquest procés està afectant a tots els partits, hi estiguin més o menys a favor o en contra. I és que una societat, immersa en una crisis com mai havíem patit, està confrontada a una altra crisis d’indefinició, de contrarietat, de sentiments i emocions. Gestionar bé tot aquest cúmul de circumstàncies es fa molt difícil perquè pesen més les emocions que no pas les raons. I quan es tracta de sentiments, la neutralitat i objectivitat cauen en picat.
Pels qui estem en el PSC des dels seus orígens, no podem acceptar posicionaments o canvis que vagin contra la pròpia naturalesa del partit. El partit és internacionalista, i no nacionalista. Es socialista i catalanista, alhora , i el catalanisme reclama protegir, estimar i defensar l’essència nostra, però sense confrontar-la amb altres. Tots son respectables, tots son protegibles, i d’aquí que no vulguem entrar en confrontacions amb altres realitats del país, de l’estat o de la comunitat europea o mundial. Al contrari, per nosaltres la cooperació i respecte son valors universals que sempre han de ser defensats i aplicats.
El catalanisme suposa estimar i defensar els trets propis, en matèria de llengua, cultura, tradició, dret civil, territori.... educació, per descomptat, i exigir respecte i comprensió envers aquests trets, a la resta de pobles d’Espanya , de la UE i del món. I si nosaltres ho volem pel nostre país, així ho defensem per la resta de nacions, regions i territoris del nostre entorn immediat, i més llunyà.
En un moment en que altres partits han emprès una deriva cap a “terres ignotes” volem ser fidels als nostres principis i evitar enganys als ciutadans. El procés pel dret a decidir s’ha portat molt malament i comporta compromisos que els seus impulsors saben que no poden garantir. Tots plegats anem cap una confrontació que acabarà amb una gran frustració, si el 9N no es pot realitzar el referèndum ni la consulta. I quedi clar que el PSC vol donar veu i vot als catalans, però en un referèndum legal i acordat, sense aquestes condicions no serà viable ni possible. El PSC votarà a favor de la Llei de consultes del Parlament de Catalunya, i esperarà a veure què hi diu el Consell de Garanties Estatutàries, respecte l’encaix o no de la Llei en el marc de la Constitució.
El desitjable seria poder realitzar la consulta i que el poble català es pugui manifestar lliurement sobre el seu futur, però per poder-ho fer, s’ha de complir amb la legalitat vigent. Cap govern pot fonamentar la seva acció de govern sobre actes no legals. Es aquesta la posició que defensa el PSC.
No és fàcil posar prudència i seny en un moment tant delicat i agitat com el que vivim, i no era fàcil conduir el partit en aquesta travessia, d’aquí que la renúncia de Pere Navarro sigui comprensible. Tampoc era fàcil disposar de nous lideratges per un repte tan complicat, però com sempre en els partits forts apareix la figura valenta, preparada i capaç d’assumir el repte i sortir-ne amb èxit. Tenim Miquel Iceta disposat a tirar endavant el projecte. Es una persona de llarga trajectòria, i preparació . No tinc cap dubte que amb ell sabrem assumir la responsabilitat que ens pertoca i recuperar el temps perdut. Ja només queda llençar el repte als anomenats crítics, perquè presentin la seva candidatura i puguem triar entre dues alternatives. Ànims, doncs, i la ciutadania podrà comprovar la claredat de les nostres posicions i ideals, i que cadascú decideixi a qui fer cas. I en poc temps veurem quines respostes donen CiU i ERC a la nova etapa que s’obre i quina serà la resposta al repte llençat de cara el 9N. Tots volem votar, però perquè sigui vàlida la votació ha de fer-se sota els paràmetres legals. Ben aviat veurem els camins per on ens porten els diferents partits.
Les crisis tenen la virtut d’obligar a estudiar-ne les causes i sobretot a buscar sortides adients, que poden suposar un reforçament del qui les ha patit. Es el cas del PSC immers des de fa un parell d’anys en una crisis de lideratge, i d’encaix en la nova realitat que es viu a Catalunya, i també a Espanya.
Es cert que tot el procés pel dret a decidir, ha provocat moviments en tots els partits, amb posicionaments contradictoris i situacions no previstes. Segurament que el més convuls ha estat el PSC per ser una rèplica molt exacte de la plural composició de Catalunya i les diferents sensibilitats que conté. Però, de fet aquest procés està afectant a tots els partits, hi estiguin més o menys a favor o en contra. I és que una societat, immersa en una crisis com mai havíem patit, està confrontada a una altra crisis d’indefinició, de contrarietat, de sentiments i emocions. Gestionar bé tot aquest cúmul de circumstàncies es fa molt difícil perquè pesen més les emocions que no pas les raons. I quan es tracta de sentiments, la neutralitat i objectivitat cauen en picat.
Pels qui estem en el PSC des dels seus orígens, no podem acceptar posicionaments o canvis que vagin contra la pròpia naturalesa del partit. El partit és internacionalista, i no nacionalista. Es socialista i catalanista, alhora , i el catalanisme reclama protegir, estimar i defensar l’essència nostra, però sense confrontar-la amb altres. Tots son respectables, tots son protegibles, i d’aquí que no vulguem entrar en confrontacions amb altres realitats del país, de l’estat o de la comunitat europea o mundial. Al contrari, per nosaltres la cooperació i respecte son valors universals que sempre han de ser defensats i aplicats.
El catalanisme suposa estimar i defensar els trets propis, en matèria de llengua, cultura, tradició, dret civil, territori.... educació, per descomptat, i exigir respecte i comprensió envers aquests trets, a la resta de pobles d’Espanya , de la UE i del món. I si nosaltres ho volem pel nostre país, així ho defensem per la resta de nacions, regions i territoris del nostre entorn immediat, i més llunyà.
En un moment en que altres partits han emprès una deriva cap a “terres ignotes” volem ser fidels als nostres principis i evitar enganys als ciutadans. El procés pel dret a decidir s’ha portat molt malament i comporta compromisos que els seus impulsors saben que no poden garantir. Tots plegats anem cap una confrontació que acabarà amb una gran frustració, si el 9N no es pot realitzar el referèndum ni la consulta. I quedi clar que el PSC vol donar veu i vot als catalans, però en un referèndum legal i acordat, sense aquestes condicions no serà viable ni possible. El PSC votarà a favor de la Llei de consultes del Parlament de Catalunya, i esperarà a veure què hi diu el Consell de Garanties Estatutàries, respecte l’encaix o no de la Llei en el marc de la Constitució.
El desitjable seria poder realitzar la consulta i que el poble català es pugui manifestar lliurement sobre el seu futur, però per poder-ho fer, s’ha de complir amb la legalitat vigent. Cap govern pot fonamentar la seva acció de govern sobre actes no legals. Es aquesta la posició que defensa el PSC.
No és fàcil posar prudència i seny en un moment tant delicat i agitat com el que vivim, i no era fàcil conduir el partit en aquesta travessia, d’aquí que la renúncia de Pere Navarro sigui comprensible. Tampoc era fàcil disposar de nous lideratges per un repte tan complicat, però com sempre en els partits forts apareix la figura valenta, preparada i capaç d’assumir el repte i sortir-ne amb èxit. Tenim Miquel Iceta disposat a tirar endavant el projecte. Es una persona de llarga trajectòria, i preparació . No tinc cap dubte que amb ell sabrem assumir la responsabilitat que ens pertoca i recuperar el temps perdut. Ja només queda llençar el repte als anomenats crítics, perquè presentin la seva candidatura i puguem triar entre dues alternatives. Ànims, doncs, i la ciutadania podrà comprovar la claredat de les nostres posicions i ideals, i que cadascú decideixi a qui fer cas. I en poc temps veurem quines respostes donen CiU i ERC a la nova etapa que s’obre i quina serà la resposta al repte llençat de cara el 9N. Tots volem votar, però perquè sigui vàlida la votació ha de fer-se sota els paràmetres legals. Ben aviat veurem els camins per on ens porten els diferents partits.
Monday, June 16, 2014
CONCENTRAR ESPAIS OFICIALS- art. Regió 7
CONCENTRAR ESPAIS OFICIALS.
Ja era hora que la Generalitat posés en marxa
una iniciativa com la que varem llegir la setmana passada, destinada a buscar
un gran edifici de 25 o 30.000 m2 , en un barri de Barcelona, fora del centre,
per aconseguir un lloguer més assequible. A vegades l’austeritat no estava ben
entesa, com tampoc la bona gestió.
Recordo les batalles tingudes en el Parlament
a compte d’edificis cèntrics, dispersos per la ciutat, amb mobiliari car i
lloguers d’escàndol. El que va donar més guerra fou el del Palau de Mar, on
s’hi va instal·lar precisament la seu del Departament de Benestar Social i
Família, amb un lloguer de sis mil euros diaris. Sí, heu llegit bé, sis mil
euros cada dia, i on més tard s’hi va instal·lar la Secretaria d’Universitats i
Investigació, amb el seu lloguer corresponent, fins arribar a cotes de lloguer
impensables per una administració pública. Fa un parell d’anys, la seu del
Departament es va traslladar a un edifici d’oficines, comprat per la
Generalitat l’any 2006 per 65 milions ( sí heu llegit bé, seixanta- cinc
milions d’euros) i que no s’havia fet servir fins aleshores. Sis anys sense ús.
Tampoc demostra austeritat ni bona gestió.
Podria enumerar totes i cadascuna de les seus
de les Conselleries de la Generalitat,i les vicissituds viscudes,en la compra,
lloguer,mobiliari especial, transformacions fetes,etc, en una demostració que el deute i
l’endeutament propi té motius interns, a banda d’altres d’externs. No eren
mostres d’austeritat els emplaçaments buscats, ni el contingut, ni el
funcionament. I hem hagut d’arribar a la situació de col·lapse financer de la
Generalitat, i a una crisis sense precedents que afecta la major part dels
catalans per fer marxa enrere en moltes de les decisions preses en anys de bonança
i poca sensibilitat per la gestió austera. En aquells anys era impensable
imaginar la concentració de Conselleries, Departaments o Organismes oficials.
Cadascú volia tenir el seu propi edifici, i si podia ser “emblemàtic” millor
que millor i si podia estar en el rovell de l’ou de Barcelona, encara més
justificat. Hem llençat centenars de milions en despeses de lloguers,
mobiliari, adaptacions, transformacions, etc, i ja no dic en material
informàtic, de cada seu, amb algunes incompatibilitats dintre del mateix
departament o amb altres que no deixen de fer posar vermell a més d’un tècnic
en la matèria.
La greu crisis ha comportat canvis
substancials i profunds. Benvinguts siguin en aquest cas. Ja no es podien
mantenir els lloguers i de fet uns quants edificis es venen, per obtenir
liquidesa, amb un acord amb els nous propietaris per quedar-s’hi a lloguer. Bé,
el que avui vull remarcar és una decisió que hauria estat millor prendre trenta
anys enrere, però va en la bona direcció. La Generalitat busca un gran edifici
per encabir-hi múltiples serveis oficials, en un sol lloc. Un indret ben
comunicat amb transport públic, però lluny del centre de Barcelona per poder
negociar un lloguer més adequat als temps que vivim. Les finances de la
Generalitat, que son les de tots nosaltres, en sortiran beneficiades, però
també tindrà altres beneficiaris, a compte dels alcaldes, regidors i ciutadans
en general, que podrem resoldre diversos afers en un mateix indret. No fa cap
gràcia baixar a Barcelona i fer un recorregut per la ciutat, anant de
Departament en Departament, fent una ruta que no és turística sinó de gestions
i tràmits diversos.
La posta en marxa de l’administració de la
Generalitat va copiar els paràmetres del Govern Central, amb tot el que tenia
d’ostentació i funcionament. Han hagut de passar trenta anys per rectificar i
anar pels camins de l’austeritat , una major simplicitat i eficàcia. Aquesta recerca d’un nou espai per
concentrar-hi departaments, equipaments i serveis és una bona noticia. Cal
continuar per aquest camí en moltes altres estructures de país.
Friday, June 13, 2014
ARA ES L'HORA DE DONAR EL PAS ENDAVANT
ARA ÉS L’HORA DE DONAR EL PAS ENDAVANT.
Demà, diumenge
tindrà lloc un Consell Nacional molt diferent de com l’havíem imaginat i
esperat. Oficialitzarà la renúncia de Pere Navarro, i amb ell tota l’executiva
quedarà cessada, i es formalitzarà una Comissió Gestora per conduir el partit
fins el Congrés extraordinari i urgent que ha de permetre l’elecció d’una de
nova. Si alguns buscaven complicar la vida del Primer Secretari i la de tot el
partit, ho han aconseguit.
Hem pogut veure i
constatar dos anys i mig de mesquinesa en una part de membres de l’executiva
elegida en el passat Congrés. Pere Navarro va creure que fent de la integració
i el diàleg, una de les seves divises, n’hi hauria prou per acordar fidelitat
al projecte i treball en comú. Es va equivocar, ell i nosaltres. Hi ha persones
que no varen acceptar el resultat del Congrés i es consideren dipositàries de
la veritat i la deguda interpretació dels estatuts i els principis del
socialisme. Davant aquests visionaris, res a fer.
Es poden permetre
trencar amb els principis més sagrats de la democràcia i anar per lliure. Els
he escoltat al llarg de tot aquest temps i l’afany de protagonisme, l’egolatria
que porten, i l’ambició personal, no els permet seguir els compromisos del
partit. Es pensen estar cridats a més altes responsabilitats i poden justificar
tot el que fan perquè tenen la veritat absoluta. No s’han parat a pensar en
l’immens dany causat, en el pèssim exemple donat al conjunt de la militància,
ni en la destrossa causada a nivell electoral.
Tot el dolent ha
estat producte de la manca de lideratge de Pere Navarro, i havia de marxar per
poder aspirar a recuperar les essències que ells defensen aferrissadament. No
es paren a pensar en la feina feta pel Primer Secretari ni en les difícils
circumstàncies en que les ha dut a terme. Sense Secretari d’Organització, des
de ben aviat, amb conflictes permanents a nivell de Grup Parlamentari, amb
membres de l’executiva que el traïen constantment, amb filtracions des de la
pròpia executiva, amb declaracions constants en mitjans de comunicació que els
esperaven amb delit, amb intervenció de vells càrrecs de partit i
institucionals, mal avinguts a passar a un segon terme, amb trencament de la
disciplina i la ètica més fonamentals... de tot hem vist.
Bé, doncs, ara que
tota aquesta gent DONIN UN PAS ENDAVANT, i es presentin com a candidats a
Primer Secretari. Que presentin una alternativa a l’actual funcionament del
partit i la defensin en el Consell Nacional de demà, i en futures reunions dels
òrgans del partit o en assemblees externes. Que vinguin a dir-nos com s’ha de
portar el partit, qui està disposat a formar una nova executiva, diferent a
l’actual. Que exposin els canvis de tota mena que farien per recuperar la
confiança perduda. Que diguin com ha de funcionar un Grup Parlamentari, en el
qual qui vulgui voti el que li sembli, perquè son ells els que han demanat
llibertat de vot en tot el que creuen necessari...Ara volem escoltar la seva
veu, però sobretot volem siguin conseqüents i donin la cara, però sobretot
mostrin la valentia de presentar-se com alternativa.
Quan fàcil és
criticar, destrossar un projecte, entorpir el funcionament d’una executiva o
d’un grup parlamentari. Quan fàcil és matxacar un Primer Secretari, i anar a
mitjans de comunicació a criticar a tort i a dret. Ara els volem tenir al
davant i escoltar-los, però sobretot els volem veure com presenten la seva
alternativa, en càrrecs, projectes, i objectius. Que ens expliquin les
relacions que volen tenir amb el PSOE, la seva posició envers l’embat sobiranista,
el dret a decidir, etc, etc, Ara és l’hora que donin un pas endavant. I VOTEM.
Tots els militants volem votar, en sufragi universal i comprovar la
representativitat dels candidats o candidates. I que deixin clar si acceptaran
els resultats expressats democràticament o tampoc en faran cas. Si continuaran
en el partit , cas de perdre, o marxaran. I si es queden, respectaran el
resultat de la majoria. Estem cansats d’ il·luminats, egòlatres i torpenidors
del que han estat els principis bàsics del PSC des de la seva fundació. No
volem intèrprets dels nostres principis, sinó gent que els compleixi, en
connivència amb tots els que formem part de la gran família socialista. Ara,
volem que parlin en el lloc que els correspon i presentin alternativa on s’ha
de presentar, i votem. Veurem quina credibilitat i seguiment tenen. No podem
continuar com fins ara, i tots els militants volem deixar les coses clares i
obrir una nova etapa en que no es repeteixin les imatges i actuacions vistes.
Ànims, doncs, i estic convençut que el partit retrobarà el seny i el bon govern
que sempre l’ha caracteritzat.
CAMPANYA DE CIVISME- PROPIETARIS DE GOSSOS- BORREDÀ
A PROPIETARIS DE GOSSOS – CIVISME I
RECORDATORI PROHIBICIONS.
Darrerament s’ha incrementat el nombre de
gossos, i alguns propietaris no compleixen amb les obligacions, inherents a la
tinença d’un gos, com és portar-lo lligat, dintre de totes les zones urbanes,
evitar que faci les necessitats en determinats llocs, i sempre i en tot lloc,
recollir els excrements.
Aquestes normes bàsiques i obligatòries, no
s’estan complint , per part d’alguns propietaris i per aquest motiu fem aquest
recordatori, al mateix temps que informem de la possibilitat de sancionar als
propietaris que no les compleixin.
Com a mesura complementària, i a la vista de
la situació creada en llocs tant primordials que estiguin nets, com és la zona
esportiva, hem acordat PROHIBIR L’ENTRADA DE GOSSOS A TOT L’AMBIT DE LA ZONA
ESPORTIVA. Aquest és un lloc especialment indicat perquè els nens vagin a
jugar, i no pot ser que es trobin excrements de gos en diferents indrets, fins
i tot, en algun cas dintre de la pista poliesportiva.
La constatació d’aquesta situació, ens ha
portat a dictar aquesta prohibició que serà degudament senyalitzada en els
propers dies. A partir de la col·locació de la senyalització es donaran 15 dies
per la seva informació a tots els propietaris, i cas de no complir amb la
prohibició s’ìmposaran les multes corresponents. Els Mossos d’Esquadra
s’encarregaran de fer la vigilància, el compliment de la normativa, i en cas
d’incompliment, de sancionar.
Fem una crida al civisme i a que tots els
propietaris siguin conscients de les obligacions que representa tenir un gos.
Dintre dels nuclis urbans s’ha de tenir cura d’observar la normativa de tinença
d’animals, de forma rigorosa, i sempre i en tot cas. Qualsevol incident pot
suposar un greu problema per totes les parts implicades.
Volem tenir un poble net, però també segur. A
tothom correspon fer-ho possible. Els gossos han de poder sortir, poder fer les
seves necessitats, poder passejar, ...però sempre portats lligats, i recollint
els excrements. I sinó, tenim ben a prop espais oberts, més aptes per poder
córrer i anar lliures, sempre i quan no hi hagi bestiar pasturant. La
observació de les normes de bona conducta i civisme, han de garantir la bona
convivència entre persones i d’aquestes amb els animals de companyia.
I recordem la PROHIBICIÓ D’ENTRAR GOSSOS A
L’AMBIT DE LA ZONA ESPORTIVA I ESCOLAR.
I perquè consti signa el present escrit a
Borredà el dia 13 de juny de 2014.
L’Alcalde – President: Joan Roma i Cunill
Thursday, June 12, 2014
RESPONSABILITAT D'UN O DE TOTS ?
RESPONSABILITAT
D’UN, O RESPONSABILITAT DE TOTS ?
Estem fomentant una societat desequilibrada, poc madura, poc donada a la
crítica i a la assumpció de responsabilitats individuals i col·lectives. En
bona part estem copiant el victimisme nacionalista, per descarregar les culpes
sobre altres. Sempre sobre altres persones, altres espatlles, sense parar a
reflexionar si no serem nosaltres els propis responsables del que ens passa.
Lamento molt la renúncia de Pere Navarro, tot i que l’entenc i la
comparteixo. Com lamento que alguns, o molts, li encolomin la responsabilitat o
la culpa dels mals resultats de les passades eleccions europees, o més lluny
encara, de les autonòmiques. Sembla com qui tingui el càrrec de Primer
Secretari, ha de ser capaç de portar la nau del PSC, fent tots els papers de
l’auca: capità del vaixell, pilot, coordinador, impulsor, negociador, ideòleg,etc,
etc. Pel que es veu la resta de membres de l’executiva serien simples
comparses, i la resta de càrrecs del partit, militants i simpatitzants,
espectadors o seguidors del nostre líder. Per ell totes les culpes, si les
coses van malament, per la resta, tots els mèrits si les coses van bé.
Així no anem enlloc. Pere Navarro hagués fet una bona feina si li haguéssim
deixat fer. Si el partit hagués estat unit, conjuntat, sense batalles internes ni
seguidor de batalles externes. Estem enmig d’una tempesta com mai ens havíem
trobat, i ara era quan més falta feia remar junts i en la mateixa direcció.
Hem perdut el nord, i l’hem perdut tots plegats. Qui havia imaginat tenir
bons resultats amb la imatge que donàvem és que no tocava de peus a terra. El
declivi del partit va començar uns quants anys enrere, tot i que fins ara no ha
estat molt més visible i contundent. Sempre passa a així.
El fracàs dels governs del tripartit, primer i segon, varen anunciar els
presents resultats. Arribats al poder, després de 23 anys de pujolisme, no
podíem fallar a la gent. Havíem de demostrar una altra manera de governar, unes
altres formes, unes altres prioritats, anant tots a la una, i canviant el país
de dalt a baix. Ni es va fer, ni es va anar en aquesta direcció, i les
constants baralles internes varen suposar un descrèdit pel govern de torn, però
molt especialment pel PSC en tant que soci majoritari dels dos governs del
tripartit.
Allà va començar el nostre declivi, i per mèrits propis l’hem anat
accelerant, ajudats per forces externes, en col·laboració amb alguns col·lectius
interns.
Governar el partit en aquestes condicions és impossible. Ni Pere Navarro ni
cap altre Primer Secretari seria capaç d’impulsar polítiques determinades, permanentment
qüestionades, torpedinades o contrariades per grups o grupets de militants,
alguns d’ells antics alts càrrecs del partit o a nivell institucional que tenen
obertes totes les portes dels mitjans de comunicació per facilitar aquesta
feina.
En aquesta situació és lògic que Pere Navarro hagi decidit renunciar i
donar pas a una nova direcció. Ara, sense excuses, sense retrets, el partit ha
de elegir una nova direcció, amb el compromís de fidelitat als seus principis.
La responsabilitat que surti bé és de tots i totes. El diumenge tenim Consell
Nacional. Ha de servir per deixar clar que hi ha un fil conductor en totes les
decisions i un rumb marcat per superar el delicat moment en el que estem. I
deixem de buscar responsabilitats en una sola persona, perquè el partit som
tots i totes.
Monday, June 09, 2014
DANYS COL.LATERALS - art. Nació Digital Solsona
DANYS COL.LATERALS.
En un escrit anterior ja vaig fer referència a
noves crisis en altres partits, a banda del PSC , com a conseqüència del procés
sobiranista. Aquests dies tenim el cas de Duran Lleida que sembla haver arribat
al límit del que està disposat a assumir en tant que portaveu de CiU en el
Congrés de Diputats, i com a segon prohom de la federació CiU. La crisis que
obra aquest posicionament es fa impossible de predir a dia d’avui, però de ben
segur tindrà un llarg i profund recorregut, oimés si Artur Mas decidís avançar
eleccions al 9N, a la vista de no poder convocar la consulta promesa.
L’abdicació del Rei ha posat sobre la taula un
nou tema de controvèrsia i debat no previst per les forces polítiques. A
algunes els costa de gestionar aquest relleu, sense caure en contradiccions
internes i externes. També aquí CiU ha reaccionat de manera molt diferent al
que s’esperava d’ella.
Tot el que passa sembla no fer trontollar el
guió marcat per ERC. Ha aconseguit millorar resultats i aparèixer com l’únic
partit fidel al compromís assumit. Posa com a gran objectiu la convocatòria de
consulta pel 9N i res sembla afectar aquest camí. Com en tot, tot va bé fins
que les coses es torcen i compliquen la via elegida. Els mesos van passant i
ens acostem a les dues dates més rellevants d’aquest any. La Diada, i el 9 N.
No hi ha cap dubte de que per la Diada la mobilització serà important, el que
ningú té clar és què passarà el 9N. El Parlament està acabant de redactar la
Llei de Consultes i es confia en aquesta norma per poder convocar i dur a terme
l’esperat referèndum, però no hi ha cap seguretat. Més ben dit, tot indica que
la norma serà recorreguda davant el Constitucional i un possible Decret de
convocatòria, anul·lat d’immediat.
Aquell serà el moment clau en tot el procés, i
el moment de la veritat per ERC. També per CiU, per descomptat, però sobretot
per ERC perquè haurà de posar-se al davant del procés i indicar què fer, com
actuar davant la situació plantejada. No és fàcil fer previsions i menys pronòstics,
perquè fins ara hem vist coses mai imaginades, i plantejaments mai previstos,
de manera que la política ficció l’haurem de deixar per un altre dia.
L’existència de l’ANC canvia les previsions
que podríem fer , en un moment decisiu com serà el 9N. A l’igual que ERC i CiU
, assegura i repeteix que hi haurà urnes i es votarà. Podem, doncs, preveure
que en el supòsit de prohibició de la consulta, per haver presentat la Llei
catalana de consultes al Constitucional i impugnat el Decret de convocatòria, l’ANC
posarà urnes a places i carrers , utilitzant censos electorals de les passades
eleccions europees o padrons obtinguts per vies no oficials. Els resultats no
serien oficials, però mostrarien el compliment d’un compromís, i continuaria la
batalla de cara el futur, confiant en que algun dia o altre, es complirà el
desig formulat. Allargar la interinitat en que ens trobem pot ser molt negatiu
per totes les parts i provoca preocupacions a tots els nivells, en un moment en
que tots els esforços haurien d’estar destinats a lluitar contra la crisis i
els seus efectes.
Enmig de tot aquest panorama el PSC, tindrà un
important Consell Nacional el proper dissabte dia 14, en el qual s’informarà ,
debatrà i votarà la proposta de canvis a l’executiva nacional, i en relació a
d’altres temes molt importants. El PSOE està immers en un dels canvis més
rellevants dels darrers temps, i d’aquest procés en depèn esdevenir autèntic
partit de govern, alternatiu al PP. I han entrat en escena nous partits que
hauran de demostrar si son flor d’un dia, o han arribat per quedar-se. Estem en
un dels moments més apassionants de la història i la política en molts
decennis. Esperem veure canvis plens d’ambició i bones perspectives.
REDUIR BUROCRÀCIA - art. La Rella
REDUIR BUROCRÀCIA, EL COMPROMÍS PENDENT.
L’entrada de les noves tecnologies a les
administracions feia preveure la reducció de tràmits i de paperassa, però la
realitat ha estat una altra. Ara, en fem tanta o més que abans, en format paper
i en format electrònic. El compromís de reduir la burocràcia ha quedat en
paraules, però no en fets.
Es cert que la majoria d’ajuntaments han
reduït els tràmits propis, però no han seguit l’exemple ni la Generalitat ni el
govern central, i tota tramitació que precisi informes de les altres
administracions , es converteix en un calvari pels usuaris.
Els ajuntaments petits tenim poca relació amb
Madrid, si bé darrerament el control de tota mena s’ha disparat i hem de
presentar comptes cada dos per tres, augmentant de cop els documents cap al
govern central. Ara bé, és amb la Generalitat amb qui tenim la major relació i
el major volum de paper. Cap govern ha estat capaç de reduir els tràmits, de
manera que per una activitat qualsevol és habitual haver de demanar 4 o 5
informes de diferents Departaments. Això significa 4, 5, 6 mesos d’enviar,
rebre, estudiar, mostrar conformitat o disconformitat, fins arribar a la
decisió final. I canvis constants en les normatives que porten de boig al
personal municipal i als tècnics públics i privats, sobretot en l’àmbit de
l’urbanisme, però també en el d’activitats.
La despesa que representa tota la paperassa és
immensa i fa perdre temps i diners a tots els implicats. Si en altres països
muntar una empresa és cosa d’un o dos dies, amb 3 o 4 documents específics,
aquí per terme mig, pot durar de 3 a 4 mesos, amb una despesa considerable i
una pèrdua de temps immensa. La culpa, sobretot és de la desconfiança de les
administracions, dites superiors que cada una vol controlar la que té a sota, i
així anem demanant papers i més papers, multiplicant els tràmits sense cap
fonament lògic.
L’administració més àgil son els ajuntaments.
Son els únics que posen al dia el recorregut dels papers. Les altres es mouen
amb una lentitud exasperant. En resum, sobren departaments, sobren direccions
generals, sobren tràmits que es podrien substituir per declaracions jurades,
sota la responsabilitat dels promotors de les peticions, o dels tècnics que les
tramiten. I sobretot falta estabilitat normativa. No pot ser tenir canvis
normatius cada dos o tres anys, en matèries tant sensibles com les d’urbanisme,
activitats, salut pública, seguretat... per posar les més habituals.
Estalviaríem molts diners, esforços i temps.
Joan Roma i Cunill, alcalde de Borredà.
Sunday, June 08, 2014
TEMPS DE PROFUNDS CANVIS - art. Regió 7
TEMPS DE GRANS CANVIS
Alguns predeien canvis notables , després de
les eleccions europees, però difícilment ens podíem imaginar l’anunci de
l’abdicació del Rei. Un autèntic gran canvi, preludi d’altres que estan en
marxa, com ja explicava la setmana passada. El PSOE, l’endemà de les eleccions
va iniciar una nova etapa amb compromisos profunds de renovació , a tots els
nivells, a l’igual que altres federacions. A Catalunya, Pere Navarro ha
mantingut reunions a tots els nivells, per encarar el futur, amb millors
perspectives, per un PSC que té en les municipals el principal objectiu i
repte. No està en discussió el seu lideratge per quan el projecte sorgit del
darrer Congrés està en ple recorregut, situació molt diferent d’altres
territoris en que els lideratges estaven ja en un final de cicle. Amb tot,
calen canvis i modificacions d’estructures com per recuperar l’alè perdut.
N’han de venir més de canvis, i un de
desitjable seria veure un pacte de govern autèntic a Catalunya. Un govern
perquè sigui fort, estable i amb maniobrabilitat suficient ha de disposar d’una
majoria absoluta, en tots els nivells. Ben a prop nostre, podem veure els
equilibris que ha de fer l’equip de govern de Manresa per poder aprovar les
propostes en els plens. Si això és així, en un ajuntament, molt més important
és en el govern de la Generalitat. No és lògic haver de pactar amb un partit
per una cosa, amb un altre per una altra, etc. Temps i esforços perduts en
detriment de decisions que han de ser valentes i ràpides, per no dir , urgents.
Tots varem assistir a la rapidesa en que Àngela
Merkel va iniciar contactes amb el Partit Socialdemòcrata alemany, fins
aleshores a l’oposició per formar un gran govern, amb una gran majoria que el
recolzés. Allà és inimaginable governar sense majoria absoluta al darrere,
d’aquí que calgui fer el mateix aquí, fugint d’una precarietat i
excepcionalitat que en res ajuda al bon govern. Seria positiu, doncs, un pacte
clar i transparent entre CiU i ERC per encarar el que quedi de legislatura.
Siguin uns mesos , siguin uns anys, de fet, aquesta és una incògnita que ben
avui els protagonistes hauran d’explicar.
I esperem que els grans canvis continuïn i en
aquest cas afectin el govern Rajoy i la seva política envers Catalunya. Si
l’abdicació del Rei donarà pas a un nou Rei, bon coneixedor de l’idioma, la
cultura i les reivindicacions catalanes, aquest canvi hauria de comportar un
desllorigador a la causa catalana. Queda clar que l’immobilisme no pot ser la
resposta a les reivindicacions de Catalunya. Hi ha una clara majoria que volen
canvis profunds, uns apostant per la independència, ras i curt, d’altres per un
nou encaix del país en un estat profundament modificat, on Catalunya s’hi trobi
bé. On la llengua, la cultura i l’ensenyament tinguin un blindatge que no
permeti constants sotracs, pors i modificacions que les posin en perill, com
ara passa, en funció del govern estatal de torn. I un finançament modificat i
millorat que garanteixi una qualitat de vida raonable, sense haver de mendicar
cada dos per tres, per posar-lo al dia.
Es hora de grans canvis que ja han començat
als més alts nivells de l’estat, en la figura del Rei, i del principal partit
de l’oposició. Queda molt camí per recórrer però les perspectives que s’obren
permeten un cert optimisme. Si qüestions que semblaven intocables, s’han obert,
també es podrà obrir la Constitució i adaptar-la al nou estat que molts
voldríem. Esperem veure aquests altres canvis en altres formacions polítiques,
estatals o nacionals de Catalunya, començant per un pacte de govern, amb el que
comportaria de canvi de protagonistes, programa, projectes i compromís d’ERC
amb CiU. Tots els partits han de tenir ambició de govern per aplicar les seves
propostes, ara és un bon moment per posar-les en solfa. Temps apassionant, per
respostes que han de ser apassionants i compromeses.
Thursday, June 05, 2014
ESCALADA DE DESPROPÒSITS
ESCALADA DE DESPROPÒSITS
Sovint es diu que
els catalans ens movem entre el seny i la rauxa, ben cert, però en aquests
moments podríem pensar que una part dels càrrecs institucionals i de partit, es
mouen entre la tonteria i la estupidesa. M’explicaré.
Arrel de l’abdicació
del Rei, nombrosos càrrecs institucionals i de partit, consideren arribat el
moment de proposar la República com qui canvia de cotxe. Ja en vaig parlar
ahir, i no repetiré arguments. Avui, vull parlar d’un allau de declaracions,
debats i propostes respecte el futur Rei d’Espanya, Felip VI i els títols i
honors que li comporten a ell, o a la seva successora la Infanta Leonor. Com
podrem constatar alguns alcaldes, i molts altres seguidors, han iniciat una
escalada de despropòsits difícils d’igualar.
Si comencem per
Girona, l’alcalde s’ha afanyat a dir que el títol de Príncep de Girona, s’hauria
de suprimir, anul·lar, suspendre o no tenir-lo en compte. Considera que no està
legitimat o no hi ha consens perquè el pugui ostentar. Déu meu, a qui se li ocorreix
decidir si un títol el pot mantenir o no, el pot utilitzar o no, si va lligat a
la Corona des del moment que es va atorgar. I quin flac favor fa a la ciutat,
deshonorant un títol que li dona projecció i nom, a més de ser la seu de la
Fundación Principe de Gerona, amb una notable incidència en el món de les
beques a projectes innovadors. I quina falta d’educació, tacte, visió
institucional o respecte per l’ordre establert demostra aquest alcalde.
Però, una actitud
tant “valenta” havia de tenir seguidors. Només faltaria, perquè quan s’obre la
veda de seguida apareixen altres protagonistes que volen emular al primer. I
així ha estat en el cas de Montblanc, amb el títol de Duc que ostenta el Rei.
També aquí considera que aquest títol no l’hauria d’utilitzar. I continuem amb
Balaguer, el títol de Senyor de Balaguer, tampoc li sembla bé a l’alcalde que
pugui ser mantingut...Per tant, ja tenim que alguns volen que ni Príncep, ni
Duc, ni Senyor...falta el títol de Comte de Barcelona que de moment l’alcalde
no ha sortit a reclamar la seva devolució o anul·lació. Esperem sigui l’únic
que trenca aquesta dinàmica increïble.
Quan un govern perd
el nord, és lògic que també el perdin alguns dels seus ciutadans il·lustres de
títol, que no tant de fets. Ho veiem cada dia en multitud d’ocasions
històriques, una demostració clara de la mediocritat que impera en amplis
organismes, institucions i sectors. Així no anem enlloc. Més ben dit així no
ens en sortirem per molt que alguns vulguin treure pit pensant que fan la gran heroïcitat.
Però si aquests son els grans inductors , no he vist, una reacció valenta de
membres del PSC. M’hagués agradat veure declaracions valentes i contundents
dels grups municipals socialistes, defensant els títols que els prohoms de CiU
tiren per terra. Estem en uns moments de falta de valentia, de falta de
coherència i honestedat política, de fer política en majúscules. Es una de les
raons de la crisis institucional que patim a Catalunya i a Espanya. La
mediocritat s’ha imposat i una certa covardia a plantar cara a la situació que
veiem. I ja ningú diu res si alguns van més lluny i proposen portar a Plens
Municipals la declaració de “persona no grata” o altres estupideses.
La política de
respecte, moderació, prudència, el famós seny està perdut, congelat o esperant
millors temps. Es una llàstima perquè si els càrrecs institucionals haurien de
donar exemple, i no en donen, que no esperin respecte de la ciutadania. En els
casos exposats, els alcaldes i qui els han secundat han tingut una gran ocasió
de callar. I puix que han parlat , altres han perdut la ocasió de defensar la
història de la seva ciutat, i el caràcter comprensiu, acollidor i respectuós
dels nostres avantpassats. No ens queixem si la gent després no ens considera a
l’alçada de les circumstàncies per conduir-los i governar-los. Llastimosa
escalada de despropòsits, que de ben segur, no pararà, encapçalada per un
comportament impensable del president Mas. Una cosa porta l’altra.
PERPLEXITAT POLÍTICA
PERPLEXITAT
POLÍTICA.
Si algú tenia algun dubte, se li haurà esvaït definitivament. El principal
problema que té Catalunya i Espanya, és la mediocritat dels seus governants. I
amb ells, bona part dels polítics presents a les seus parlamentàries. Només així
es pot entendre el gran nombre d’errors, dubtes, posicionaments i decisions en
un moment històric com el que estem vivint, derivat de l’abdicació del Rei.
Davant una decisió tant rellevant era d’esperar un posicionament racional,
propi d’una qüestió d’Estat. Doncs, no. La política dita en majúscula, s’ha
convertit en un joc de nens més propi d’una guarderia que no pas d’un
Parlament. I costa de creure la barreja d’arguments inventats, al costat de
l’acte en sí. El dia que el nostre període històric sigui estudiat per futures
generacions, arribaran a la conclusió de que els governs estaven en mans
d’aprenents, o de persones ben poc responsables. Es resum, en comptes de tenir
el govern dels millors, tenim el govern dels mediocres, i a més ho demostren
sense embuts en totes les ocasions que tenen.
Es increïble que CiU anunciï la seva abstenció en la sessió de debat i
votació de la Llei Orgànica
per acceptar l’abdicació del Rei. El mateix que ha decidit el PNV, o encara més
increïble que IU, decideixi votar-hi en contra. Es que , o bé no han entès el
que han de votar, o s’han fet un batibull abans d’entrar en matèria. El Congrés
i el Senat han de votar una llei per acceptar l’abdicació del Rei, i només un
vot entusiasta a favor, és imaginable i seriós. Un partit de govern no es pot
abstenir mai, però menys en un tema com aquest, per quan si guanyés el no,
voldria dir que s’exigeix al Rei la seva continuïtat. Ens podem imaginar una
situació més esperpèntica ?
Si estem en una Monarquia Parlamentària, vol dir que el Rei, regna però no
governa, i per tant la Corona
depèn de les Corts Generals, de manera que a l’igual que se li accepta
l’abdicació, igualment es proposa per Llei qui l’ha de succeir. No és el pare
que traspassa directament la
Corona al fill, sinó son les Corts Generals les que ho
acorden. Aleshores, el compliment del pacte constitucional es posa en marxa, i
es dona compliment als preceptes que conté.
Que alguns barregin ara, l’abdicació, amb la proposta de República, no
deixa de ser paradoxal i poc rigorós, però demostra el grau de desconcert i
despropòsit a que ha arribat la política catalana i espanyola. Es difícil amb
aquests polítics posa ordre en els temes més rellevants, i dona la justa mesura
de la incapacitat per arribar a grans acords en els principals temes del país.
I per reblar el clau tot sembla indicar que el president Mas ha buscat un
viatge fora d’Espanya per justificar la seva absència en l’acta de proclamació
del nou Rei, en la figura de l’actual Príncep Felip. Si fos així, donaria una nova
mostra de falta d’alçada política, i incompetència institucional. I son ja
massa freqüents aquestes sortides de to, i decisions poc meditades o gens
lògiques en una força política que va ser fonamental en la Transició. Es en els grans
moments que els grans homes demostren la seva vàlua. Doncs, bé, aquí estem en
un gran moment, i aquests homes no han donat la justa mesura del que s’esperava
d’ells. I, per desgràcia, encara no ho hem vist tot. Tenim per davant molts
altres reptes on podrem veure i constatar la mediocritat dels nostres
governants.
Tuesday, June 03, 2014
BATALLES PERDUDES ? PERQUÈ S'HA FUGIT D'ESTUDI?
BATALLES PERDUDES
? PERQUÈ S’HA FUGIT D’ESTUDI?
Segons informacions aparegudes en diversos mitjans de comunicació, la
recent aparició d’una infracció fiscal de Montserrat Caballé , per un import de
mig milió d’euros, tenia per objectiu posar en alerta als ciutadans que han
dipositat diners en els bancs andorrans. Càlculs fiables, estimen en 25.000
milions d’euros els dipòsits bancaris de ciutadans espanyols en aquest país. De
fet, Andorra viu bàsicament d’aquesta riquesa , arribada d’arreu, amb una opacitat
que en alguns moments supera la que donen els bancs suïssos.
Altres càlculs, donen una xifra a l’entorn dels 80.000 milions d’euros, fugits
d’Espanya cap altres paradisos fiscals. Evidentment aquests xifres son
estimatives i poden tenir oscil·lacions importants. Si es tracta de diner
negre, diner ocult al fisc, és lògic no saber-ne l’import total. Però sigui més
o menys exacta la xifra, el que és segur és de que estem parlant de xifres
immenses, astronòmiques, escandaloses per a tots aquells que paguen o paguem
els impostos que ens corresponen.
Si tot aquest diner ocult, pagués impostos, la suma ingressada permetria
evitar totes les retallades fetes a sanitat, a ensenyament i en altres serveis
essencials lligats a l’estat del benestar. No s’entén, doncs, que la batalla
per ingressar més no vagi directament contra aquests defraudadors. I no ara, en
plena crisis, sinó sempre. La millor inversió que pot fer l’Estat és
l’increment de plantilla en matèria d’inspectors fiscals, i facilitar les eines
tècniques i legals per fer-hi front amb garantia d’èxit. Sembla ben fàcil la
recepta, i ben fàcil obtenir resultats espectaculars. Per què no es fa ? Més
ben dit, perquè no s’ha fet ?
Que no ho faci el PP té la seva lògica, per quan molts dels qui tenen diner
a fora, son persones properes al partit, o a la seva ideologia. No es faran mal
entre ells, però no té cap excusa que durant els mandats del partit socialista,
no es prenguessin les mesures pertinents per evitar un escàndol d’aquest
nivell.
Es en temes com aquest, on partits minoritaris, si voleu “frikis” o fora
del sistema, troben simpatia i comprensió. Es lògic que la gent els escolti i
es demani perquè no s’ataca el problema amb l’energia i rapidesa necessària.
Dona clarament la sensació de falta de voluntat, o pitjor, encara de
tolerància, comprensió o fins i tot simpatia i connivència. Fatal per un partit
d’esquerres que proclama voler salvar l’estat del benestar i la justícia
social. Si el PS vol guanyar credibilitat ha d’anunciar mesures contundents per
fer pagar impostos a tot el capital ocult. L’ha de perseguir , l’ha de trobar i
li ha de fer pagar el que li correspon.
I les noves tecnologies faciliten enormement el treball de recerca i
captura dels defraudadors, i la cooperació amb altres països pot millorar
resultats i si convé, endegar una campanya a nivell mundial contra els
paradisos fiscals que tant mal produeixen a totes les economies. Es voler-ho
fer. De moment no hem vist la voluntat d’atacar el mal des de l’arrel. I la
gent està cansada de pagar impostos, quan veu que d’altres se n’escapen. El
just és que tothom pagui pel que té, i es persegueixi el qui amaga guanys no
declarats. Estem molt lluny de veure batalles en aquesta direcció.
BORREDÀ - HA COMENÇAT A TREBALLAR EL PRIMER EQUIP DEL PLA D'OCUPACIÓ.
BORREDÀ – AHIR VA COMENÇAR EL PRIMER PLA D’OCUPACIÓ.
Ahir, dilluns dia 2 de juny, es va posar en marxa el primer Pla d’Ocupació, finançat per la Diputació de Barcelona, i gestionat per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. En aquest primer pla, s’han contractat 5 persones, que treballaran durant 3 mesos, concretament de l’1 de juny al 1 de setembre , dia en que entrarà el segon Pla, amb 4 altres persones.
Aquest primer equip va rebre la vestimenta pertinent i va començar la feina planificada per l’equip de govern municipal. Uns van a netejar parcs i jardins, altres a netejar i repintar bancs. Aquestes son les primeres feines, a les quals seguiran les de desbrossar camins propers al poble com el que porta cap al Camí del Graus, seguint el GR4, o el camí de la font de la Llosada, o a Rotgers. Aquests son camins molt utilitzats pels excursionistes, i gent del poble, en les seves passejades.
També reservem per aquest equip, pintar l’interior de les escoles, i tota la senyalització del poble. S’han de repintar els passos de vianants, les zones d’aparcament, etc, i el manteniment constant dels parcs i jardins en una primavera plujosa com aquesta que incrementa ràpidament la gespa i els arbustos.
Aquest equip està coordinat per la Regidora Anna Ma Cunill, i sota les ordres del cap de la brigada municipal d’obres , Josep Culell. L’horari de treball és de 9 a 13 hores, excepte en diades amb activitats festives en que l’horari s’adaptarà a les necessitats de la festa. Siguin els dies de la Festa Major, o altres dies amb actes destacats i que obliguen a preparar els espais necessaris, ajudar als organitzadors i finalment netejar el final de festa. En aquests casos les hores invertides es restaran de les hores en dies laborables.
La intenció de l’equip de govern és aprofitar al màxim el pla d’ocupació per posar al dia alguns espais molt utilitzats a l’estiu com és la zona esportiva, o els zones verdes de la zona nord i Cal Gall, o el del Camí de la Roca. Son grans espais que la brigada d’obres no té temps de dedicar-hi moltes hores, i en canvi ara, es podran arreglar millor.
A finals d’any acabarà el segon equip i confiem en poder obtenir un nou Pla d’Ocupació de cara l’any vinent. Així ho hem demanat i així voldríem que fos per part de molts ajuntaments amb els quals estem treballant per reclamar-lo a Diputació o Generalitat.
Joan Roma, alcalde de Borredà
Ahir, dilluns dia 2 de juny, es va posar en marxa el primer Pla d’Ocupació, finançat per la Diputació de Barcelona, i gestionat per l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. En aquest primer pla, s’han contractat 5 persones, que treballaran durant 3 mesos, concretament de l’1 de juny al 1 de setembre , dia en que entrarà el segon Pla, amb 4 altres persones.
Aquest primer equip va rebre la vestimenta pertinent i va començar la feina planificada per l’equip de govern municipal. Uns van a netejar parcs i jardins, altres a netejar i repintar bancs. Aquestes son les primeres feines, a les quals seguiran les de desbrossar camins propers al poble com el que porta cap al Camí del Graus, seguint el GR4, o el camí de la font de la Llosada, o a Rotgers. Aquests son camins molt utilitzats pels excursionistes, i gent del poble, en les seves passejades.
També reservem per aquest equip, pintar l’interior de les escoles, i tota la senyalització del poble. S’han de repintar els passos de vianants, les zones d’aparcament, etc, i el manteniment constant dels parcs i jardins en una primavera plujosa com aquesta que incrementa ràpidament la gespa i els arbustos.
Aquest equip està coordinat per la Regidora Anna Ma Cunill, i sota les ordres del cap de la brigada municipal d’obres , Josep Culell. L’horari de treball és de 9 a 13 hores, excepte en diades amb activitats festives en que l’horari s’adaptarà a les necessitats de la festa. Siguin els dies de la Festa Major, o altres dies amb actes destacats i que obliguen a preparar els espais necessaris, ajudar als organitzadors i finalment netejar el final de festa. En aquests casos les hores invertides es restaran de les hores en dies laborables.
La intenció de l’equip de govern és aprofitar al màxim el pla d’ocupació per posar al dia alguns espais molt utilitzats a l’estiu com és la zona esportiva, o els zones verdes de la zona nord i Cal Gall, o el del Camí de la Roca. Son grans espais que la brigada d’obres no té temps de dedicar-hi moltes hores, i en canvi ara, es podran arreglar millor.
A finals d’any acabarà el segon equip i confiem en poder obtenir un nou Pla d’Ocupació de cara l’any vinent. Així ho hem demanat i així voldríem que fos per part de molts ajuntaments amb els quals estem treballant per reclamar-lo a Diputació o Generalitat.
Joan Roma, alcalde de Borredà
Monday, June 02, 2014
HORA DE MOURE FITXA- art. nació digital Solsona
HORA DE MOURE FITXA
Pocs ens podíem
pensar que començaríem la setmana amb una noticia tant poc previsible com l’Abdicació
del Rei. En un país en que els rumors apareixen setmanes o mesos abans de que
la notícia es produeixi, tot semblava indicar que aquesta decisió no estava en
cap agenda política. Al contrari tot semblava indicar que el Rei rellançava la
seva activitat, per allargar el seu regnat.
No ha estat així, i
aviat tindrem el príncep Felip, com a nou Rei d’Espanya. Segurament amb uns
altres ànims i altres moviments que poden portar esperances de resoldre molts temes
que estan sobre la taula, el més important d’ells, l’encaix de Catalunya dintre
de l’Estat. I és que aquest gran canvi, s’emmarca amb els altres que s’han
iniciat arrel dels resultats de les eleccions europees. El PSOE està fent els
deures, amb un Congrés extraordinari que significarà l’inici d’una nova etapa,
a l’igual que faran altres federacions del partit, per mostrar els ànims de
posar-se al dia, i modificar estratègies, projectes i persones.
També el PSC està
en aquest ambient de modificacions profundes, sense qüestionar el lideratge de
Pere Navarro, per quan porta dos anys al front d’un partit que va apostar per
ell en el darrer Congrés i està aplicant les resolucions que d’ell varen
sortir, però sí cal emprendre modificacions prou notables com per posar-se al
dia en alguns temes rellevants.
A nivell català,
convindria arribar a un acord de govern entre CiU i ERC. Un govern no pot
dependre de partits diferents, en funció dels temes que tracti. Un govern
necessita una majoria absoluta que li doni recolzament i pugui decidir amb
plena garantia en el Parlament. Fa poc , la llei que ha donat llum verd al
projecte de Barcelona World, s’ha aprovat bàsicament pel pacte entre CiU i el
PSC. Ara tenim el debat sobre la primera llei electoral de Catalunya, en que
tampoc queda clar amb quins vots s’aprovarà...no és bo pel país, que el govern
sigui inestable. Ara és el moment d’un pacte de govern estable pel temps que
quedi fins a les propers eleccions.
I altres partits d’àmbit
nacional o estatal hauran d’emprendre també profunds canvis, sobretot el PP. No
pot veure com tothom s’adapta als nous temps i ells continuen en l’immobilisme.
Es hora d’afrontar la realitat, els reptes pendents, un d’ells el de Catalunya,
segurament el més important i urgent. El canvi al més alt nivell de l’Estat, no
pot ser fortuït, ni resultat d’una decisió improvisada, sinó recolzada per
altres moviments i propostes de més amplia volada. Suposo que ben aviat
començarem a veure-les. El procés català, ha de tenir una sortida digne i
ambiciosa. No es pot dir no, perquè no, sense una sortida de gran volada. Si el
Rei ha abdicat, sembla més viable, ara, obrir un procés constitucional que
garantís la llengua, cultura i ensenyament a Catalunya, i en millorés el seu
finançament, de manera permanent, sense haver d’estar en batalles constants, en
funció del govern de torn. Aquesta és la sortida que proposa el PSC, coneguda
per tercera via.
Alguna cosa
important i urgent, s’ha de fer per encaixar les aspiracions de la majoria de
catalans. Molts han cregut que no hi ha res a fer, i demanen la independència.
Altres creiem que encara som a temps de reconduir les aspiracions i arribar a
un pacte sempre i quan els canvis siguin profunds i garantits. El blindatges de
la llengua, la cultura, l’ensenyament i un millor finançament, podrien ser les
contrapartides. Sigui com sigui, s’acaba d’obrir una etapa de difícil
pronòstic, però amb esperances de trobar-hi solució a múltiples coses que no
funcionaven, com és la pèrdua de confiança en els institucions, i en els màxims
responsables de l’estat. Estem en un primer pas, al que suposem en seguiran
molts d’altres. Hem entrat en un moment històric apassionant. Convindrà veure
com segueix.