Friday, March 13, 2015
DEIXEU QUE CAIGUI
DEIXEU QUE CAIGUI.
Els alcaldes hem de fer un munt de gestions,
totalment alienes a les nostres competències municipals, a petició dels veïns
que creuen que si ho demana l’alcalde, segur que li faran cas. Per desgràcia,
no és tant senzill. Veiem-ne alguns exemples.
Tot sovint, a qualsevol poble de la comarca,
quedem sense cobertura de mòbil, i passada una estona sense recuperar-la, molts
, en comptes de trucar a la companyia per un telèfon fix, es dirigeixen a
l’ajuntament per reclamar la cobertura que no tenen. Es evident que per molt
que truqui l’alcalde, la secretària o qualsevol altre de l’ajuntament, no rep
resposta diferent de la que li donarien a un usuari qualsevol.
El mateix podem dir quan marxa la llum, tot i
que els alcaldes tenim un telèfon d’informació de la companyia, no sempre està
operatiu ni sempre disposa de puntual i rigorós detall de l’avaria que ha
motivat el tall que patim.
En altres casos, la situació pot esdevenir
esperpèntica si avisada la companyia corresponent, en comptes d’apuntar les
dades per venir a arreglar l’avaria, el que recomanen és deixar que caigui el
que sigui. Concretament, a Borredà he avisat un parell de vegades a Telefònica per uns pals de telefonia fixa
pràcticament caiguts. Només hem d’esperar unes quantes ventades més com perquè
els que estan a punt de caure se n’emportin tres o quatre més, per efecte
dominó, i deixin sense servei un bon grapat de cases de pagès, entre Borredà i
Les Llosses.
Doncs, bé, posats en contacte amb els serveis
tècnics, el que contesten és “deixeu que caiguin” i ja vindrem. Es a dir, la
millor solució és tallar el cable, acabar de tirar per terra els pals, o
confiar en que un fort vent trinxi cinc-cents o mil metres de cable. Aleshores
, valdrà la pena venir i arreglar la avaria. A dia d’avui es podria fer en dues
o tres hores de feina de dos operaris, però això és ridícul, no val la pena
molestar-se. El que val la pena és quan han de venir cinc o sis operaris, tenir
un dia de feina, i haver de canviar un llarg tram de cable....
No existeix un autèntic servei de prevenció i
protecció dels serveis essencials, i casos com els descrits son habituals arreu
del país. Puc detallar casos semblants en que arbres a punt de caure, poden
trencar línies elèctriques o telefòniques, i ningú atén la petició. La reacció
només arriba quan el mal ja està fet, no abans de produir-se, quan les pèrdues
podrien ser mínimes o inexistents. No, s’ha d’esperar la desgràcia per activar
el servei.
També ho veiem tot sovint en inundacions per
culpa de no tenir les vores dels rius netes, ni fer dragatges, de manera que
una pluja torrencial acaba en desgràcia i destrosses per centenars de milers
d’euros, quan amb una repassadeta cada any, seria suficient per evitar mals
majors. Som mediterranis amb tot el que això comporta a nivell d’improvisació i
manca de planificació i hauríem de considerar arribat el moment de copiar la
rutina en prevenció dels països nòrdics i centre europeus.
Aquí a la comarca, fa anys patim fortes
retallades en manteniment de camins, neteges de torrents i rieres,
senyalització viària, etc, de manera que estem més exposats que mai a les
inclemències del temps. Sigui per pluges, sigui per forts vents o per incendis.
La prevenció costa diners però n’estalvia molts més.
NOTA IMPORTANT:
Dos dies després d’haver escrit aquest
article, m’ha trucat un tècnic de Telefònica per venir a veure l’estat i
situació dels pals caiguts. I aquest matí de divendres dia 13 de març ha vingut
a l’ajuntament, i ha anat a veure, sobre el terreny, la realitat de la queixa.
Per tant, vull fer constar aquest fet, just després d’haver comunicat a la
Direcció de Telefònica a Catalunya, la queixa reiterada feta per mi, 3 mesos
enrere, i per un dels pagesos afectats, uns mesos abans. Ara només cal esperar
que de la visita inspectora d’avui se’n derivi una ràpida intervenció. Si fos
així, haurem d’acceptar que alguna cosa important ha canviat , a fi de bé.