Wednesday, March 18, 2015
ASSETJAMENT AL PARLAMENT
ON RAU LA SOBIRANIA
POPULAR ?
Arran de la sentència
del Suprem per l’assetjament al Parlament de Catalunya, s’han produït reaccions
absolutament impensables en altres països de llarga tradició democràtica i
parlamentària.
Manifestacions com
la tinguda, en que s’impedia l’entrada al recinte del Parlament, no son
possibles en cap dels recintes parlamentaris de la UE. Es més, en cap d’aquests
països de llarga tradició democràtica, es produeixen manifestacions davant del
Parlament. Les manifestacions es fan davant de la seu del govern, però no del
Parlament que és on rau la sobirania del poble. Aquesta distinció és important
i fonamental per entendre on ha d’anar la gent a manifestar-se. Aquí encara no
ens ho hem cregut.
Aquest principi
tant elemental per exercitar el dret a la protesta, el vaig tenir clar en la
meva estada a Suïssa on l’exercici democràtic té les regles molt ben
establertes. Després el vaig veure i viure en altres països on ningú
plantejaria anar davant del Parlament i molt menys encara , impedir l’entrada a
diputats i diputades, amb ànims d’impedir una sessió .
Si algú es saltés
aquest principi bàsic, seria durament reprimit, física i judicialment. Que
ningú s’equivoqui quan veiem imatges de determinades repressions de conductes
inadequades aquí, amb actuacions contundents de la policia. Que ningú pensi que
en altres països la reacció és tova o inexistent. Al contrari, quan algú vulnera
una prohibició en un lloc emblemàtic com pot ser la seguretat d’una institució
pública, la reacció és d’una contundència exemplar. Es més, puc assegurar que
el fet viscut a Catalunya, d’impedir l’accés a diputats i diputades al
Parlament, és inimaginable a França, Gran Bretanya, Alemanya, Suïssa, etc, etc.
Ara i aquí, tenim
les regles de joc totalment trasbalsades. Avui el grup parlamentari de la CUP
en el Parlament de Catalunya ha denunciat les sentències del Tribunal Suprem
contra 8 dels acusats, i ha elogiat la sentència que havia fet la Audiència
Nacional. Per aquest motiu ha abandonat el ple del parlament, per mostrar la
seva disconformitat. Altres grups, fan com ICV i ERC, estan neden entre dues
aigües. Mals missatges s’envien a la societat quan no es tenen clares les
regles de joc democràtic.
Catalunya aspirava
a ser model mundial, en molts àmbits i sectors, i el fracàs és estrepitós en
gairebé tot el que toca el govern i bona part del seu entorn. No faré la llista
de despropòsits del govern i dels partits que li donen suport per no avorrir a
la concurrència, però només per continuar amb el tema que tractem, imaginem la
reacció de tots els països de la UE que ahir varen tornar a veure les imatges
de l’assetjament al Parlament. Diputats/des escopits, insultats, provocats,
guixats ...i al president, consellers, etc, arribant en helicòpter, sense que
la policia hagués fet les previsions necessàries i sense una actuació
contundent per alliberar el pas al recinte del Parlament...aixó dona una de les
pitjors imatges imaginables. I imatges com aquestes queden en la retina de
milions d’europeus que no entendran altres iniciatives d’aquest mateix
Parlament o del Govern de la Generalitat volent donar lliçons de democràcia
participativa al món mundial.
Aclarir les
responsabilitats de cada nivell de l’administració és clau per fer funcionar un
país. I en el nivell més alt se situa el Parlament del país. Allà és on rau la
sobirania popular, i allà és on ningú pot actuar per impedir la seva activitat.