Wednesday, March 18, 2015

 

ASSETJAMENT AL PARLAMENT

ON RAU LA SOBIRANIA POPULAR ?
Arran de la sentència del Suprem per l’assetjament al Parlament de Catalunya, s’han produït reaccions absolutament impensables en altres països de llarga tradició democràtica i parlamentària.
Manifestacions com la tinguda, en que s’impedia l’entrada al recinte del Parlament, no son possibles en cap dels recintes parlamentaris de la UE. Es més, en cap d’aquests països de llarga tradició democràtica, es produeixen manifestacions davant del Parlament. Les manifestacions es fan davant de la seu del govern, però no del Parlament que és on rau la sobirania del poble. Aquesta distinció és important i fonamental per entendre on ha d’anar la gent a manifestar-se. Aquí encara no ens ho hem cregut.
Aquest principi tant elemental per exercitar el dret a la protesta, el vaig tenir clar en la meva estada a Suïssa on l’exercici democràtic té les regles molt ben establertes. Després el vaig veure i viure en altres països on ningú plantejaria anar davant del Parlament i molt menys encara , impedir l’entrada a diputats i diputades, amb ànims d’impedir una sessió .
Si algú es saltés aquest principi bàsic, seria durament reprimit, física i judicialment. Que ningú s’equivoqui quan veiem imatges de determinades repressions de conductes inadequades aquí, amb actuacions contundents de la policia. Que ningú pensi que en altres països la reacció és tova o inexistent. Al contrari, quan algú vulnera una prohibició en un lloc emblemàtic com pot ser la seguretat d’una institució pública, la reacció és d’una contundència exemplar. Es més, puc assegurar que el fet viscut a Catalunya, d’impedir l’accés a diputats i diputades al Parlament, és inimaginable a França, Gran Bretanya, Alemanya, Suïssa, etc, etc.
Ara i aquí, tenim les regles de joc totalment trasbalsades. Avui el grup parlamentari de la CUP en el Parlament de Catalunya ha denunciat les sentències del Tribunal Suprem contra 8 dels acusats, i ha elogiat la sentència que havia fet la Audiència Nacional. Per aquest motiu ha abandonat el ple del parlament, per mostrar la seva disconformitat. Altres grups, fan com ICV i ERC, estan neden entre dues aigües. Mals missatges s’envien a la societat quan no es tenen clares les regles de joc democràtic.
Catalunya aspirava a ser model mundial, en molts àmbits i sectors, i el fracàs és estrepitós en gairebé tot el que toca el govern i bona part del seu entorn. No faré la llista de despropòsits del govern i dels partits que li donen suport per no avorrir a la concurrència, però només per continuar amb el tema que tractem, imaginem la reacció de tots els països de la UE que ahir varen tornar a veure les imatges de l’assetjament al Parlament. Diputats/des escopits, insultats, provocats, guixats ...i al president, consellers, etc, arribant en helicòpter, sense que la policia hagués fet les previsions necessàries i sense una actuació contundent per alliberar el pas al recinte del Parlament...aixó dona una de les pitjors imatges imaginables. I imatges com aquestes queden en la retina de milions d’europeus que no entendran altres iniciatives d’aquest mateix Parlament o del Govern de la Generalitat volent donar lliçons de democràcia participativa al món mundial.

Aclarir les responsabilitats de cada nivell de l’administració és clau per fer funcionar un país. I en el nivell més alt se situa el Parlament del país. Allà és on rau la sobirania popular, i allà és on ningú pot actuar per impedir la seva activitat. 





<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?