Saturday, March 07, 2015
ESTÚPIDA DESIGUALTAT - art. Regió 7
ESTÚPIDA DESIGUALTAT.
Estem en temps de crítiques,
desqualificacions, desànim, malfiances...envers el que es diu “classe
política”, on molta gent ens hi posa a tots els qui tenim càrrecs de partit o
institucionals, sense fer distincions . Els inacceptables casos de corrupció en
alguns ajuntaments, governs regionals i altres administracions fan planejar el
dubte sobre tota la resta. Un petit percentatge, ha embrutat a la majoria.
Tenim, però , un àmbit en el qual la política
en majúscules ha estat capaç de garantir la igualtat i tenir un comportament
exemplar respecte la resta de la societat: el de la igualtat de gèneres. Es a
dir, només en la política els homes i les dones tenen total i absoluta
igualtat, d’oportunitats i de tractament . Vull remarcar-ho i fer-ho evident el
dia abans de la Celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora que
serà, demà dia 8 de març.
I és que portem dies preparant aquesta
celebració i com a preàmbul hem pogut constatar l’estúpida desigualtat de sous
entre homes i dones, en molts àmbits de la vida laboral, fins el punt que en
determinats sectors una dona ha de treballar 79 dies ( setanta – nou dies) més
que un home per tenir el mateix sal.lari. Increïble, però cert, després de
centenars d’anys de lluita per la igualtat.
Aquesta és una realitat que no entenc com cap
govern ha estat capaç de resoldre. Els socialistes portem en la lluita per la
igualtat , el mateix nivell de prioritat que per la llibertat i la justícia
social. Son els tres principals bàsics de la nostra existència, i malgrat un
bon nombre d’anys de govern, veiem com aquesta guerra no està guanyada. Hem
guanyat moltes batalles i hem fet avançar molt la societat en el bon sentit,
però estem encara lluny d’haver arribat a l’objectiu desitjat. I no serà amb
governs de dretes com puguem avançar. Queda, doncs, un repte pendent pels
propers anys.
En canvi, sí s’ha aconseguit en l’àmbit de
partit i institucional. Es impensable una diferència de competències i sous,
entre un secretari o una secretària, d’ajuntament, o d’un administratiu amb una
administrativa, o d’un Mosso i una Mossa d’Esquadra, un o una policia, etc,
etc, Com igual competències té un càrrec de partit, sigui home o dona. I per
arribar a una més gran igualtat hem establert quotes de presència femenina en
llistes electorals, internes i externes, com a mesura per facilitar aquesta
igualtat, en uns temps que encara no és fàcil arribar-hi.
Tinc clar que el futur porta nom de dona, i
que son elles les que estan ocupant amplis espais de responsabilitats a tots
els nivells, però queden encara moltes barreres que els hi compliquen la vida,
com és la falta d’incentius i facilitats per compaginar la maternitat amb el
treball. Queda molt per fer, però anem en la bona direcció, si bé a una
velocitat exageradament lenta.
Amb tot, un dia com avui i demà, ens ha
d’obligar a pensar i actuar en els àmbits on ens movem per fer avançar el carro
de la igualtat. Qui estigui en empreses, discriminadores ha d’exigir rectificar
i qui tingui càrrecs de govern en qualsevol lloc, ha de ser conseqüent i
posar-se al dia. Però, sobretot hem de col·laborar amb ONG’s, sindicats,
patronals, partits, institucions...per aplanar les discriminacions aquí, i
ajudar a fer-ho en països llunyans on el paper de la dona està en límits
insostenibles. En aquest àmbit, unes estan en el segle dotze quan altres han
assolit el vint-i-u. Constatar la degradació de tractament a la dona en
múltiples indrets ens ha d’exigir fer alguna cosa, i no és de rebut pensar que
res podem fer-hi perquè no és cert. Hi ha molta gent que batalla per millorar
les condicions, i amb temps, esforços i constància es pot aconseguir. Ara bé,
primer comencem aquí, i res impedeix poder batallar en dos fronts alhora.
# posted by joanroma @ 3:02 AM 
