Sunday, March 15, 2015
EL PAPER DELS PARTITS - art, Regió 7
EL PAPER DELS PARTITS
Des de fa un cert temps, degut als múltiples
escàndols de corrupció, alguns han volgut veure en els partits polítics, una
mena d’organitzacions destinades a encobrir fets delictius o poc ètics i
estètics, per una banda, i per l’altra, una mena d’entitats conformades per
gent que obeeix cegament directrius, ordres i disciplina imposada pels que
“manen”.
Res més lluny de la realitat, en gairebé la
totalitat dels partits. Almenys puc parlar amb propietat en tant que militant
socialista, des del primer dia, i ex dirigent del PSC. Al contrari, la
pertinença al PSC suposa un espai de llibertat plena, autonomia immensa en la
presa de decisions i total i absolut respecte en la tasca institucional, sigui
en ajuntaments, consells comarcals, diputacions, etc.
Mai, repeteixo, mai he rebut cap mena
d’imposició, ordre o consigna sobre què he de fer o votar en el meu càrrec
institucional de regidor, alcalde, conseller comarcal, ...ni de diputat. Formo
part d’un partit, en el qual hi estic per coincidència d’ideals amb milers
d’altres, i junts formem i conformem la llista de prioritats i objectius que
perseguim per aconseguir un món millor des del lloc on ens ha tocat treballar.
Es més, la militància en un partit permet
trobar un espai de debat, contrast d’idees, problemes i conflictes en la nostra
tasca diària, i buscar la millor sortida possible. “La unió fa la força “ i és
evident que formar part d’un projecte col·lectiu permet aconseguir moltes més
ajudes, resoldre molts més problemes, que no pas actuant en un projecte individual,
deslligat de qualsevol altre. Sé del que parlo perquè sóc alcalde, he estat
diputat, i dirigent del PSC i puc assegurar que molts ajuntaments han pogut
resoldre multitud de temes i problemes , gràcies a aquest treball col·lectiu.
Però, també el partit exerceix una altra
funció molt important, i molt poc valorada , per desconeguda o mal interpretada
per periodistes, tertulians, i altres transmissors d’opinió, no sempre ben
informats, per no dir , propagadors de males intencions. Aquesta altra funció
és la de moderador, supervisor o controlador de que cap càrrec es desviï de la
legalitat vigent. Es a dir, el partit no és una secta, no imparteix ordres ni
consignes, perquè considera tots els seus components com persones , majors
d’edat, honestes i preparades per la funció que fan, però ha de vetllar perquè
ningú trenqui la línia vermella de la honestedat. I si ho fa ha de ser apartat
i degudament castigat.
En els meus setze anys de màxim dirigent del
PSC a la Catalunya central vaig haver d’obrir expedient a dos alcaldes i tres
regidors, no per corrupció sinó per comportament inadequat de vida privada o
professional, incompatible amb un càrrec institucional. Ben pocs casos per un
temps tant llarg i un territori tant ampli. I és per on voldria acabar les
meves reflexions. Hi ha molta més honestedat i correcció en el si d’alguns
partits que no pas en la pròpia societat en general. La supervisió i control de
les pràctiques públiques pel que fa la honestedat i el compliment de les lleis
vigents, garanteix la repulsa i l’apartament de persones no mereixedores de
formar part d’un col·lectiu net i polit.
I per acabar. Tots els qui ostentem càrrecs
públics som fills de la societat on estem inserits. Si volem càrrecs
institucionals exemplars, hem de començar canviant a la pròpia societat, plena
de pràctiques poc adequades, models poc edificants i mirades cap un altre
costat. La crisi i l’esclat de massa casos de pràctiques nefastes, està ajudant
a modificar comportaments, considerats “normals” en el passat que no ho son ja
ara, ni ho seran en el futur. Comencem anar en la bona direcció.
# posted by joanroma @ 2:32 AM 
