Thursday, March 26, 2015
DESPRÉS DE LA TRAGÈDIA
DESPRÉS DE LA TRAGÈDIA
Vagi per endavant el més sentit condol a tots
els familiars, amics i entorn de les víctimes de l’accident aeri ocorregut
abans d’ahir en sol francès. Segur que tots portem la tristesa en els nostres
cors i ens preguntem com es pot superar una tragèdia com aquesta quan de cop i
volta es perd un fill, un germà, un pare o un amic...
Però, després de la tragèdia toca actuar amb
diligència, eficàcia i sensibilitat per saber les causes de l’accident, però
sobretot per recuperar els cossos i donar-los a les famílies. Avui em centraré
en aquest aspecte per reflexionar sobre com actua cada país i com un fet tràgic
com aquest demostra la preparació dels cossos que han d’actuar sobre el
terreny, ni que sigui en llocs tants feréstecs com els que hem vist per
televisió.
També ha de servir per recordar velles
actuacions, en contrast amb aquesta. Qui no recorda la pitjor tragèdia de
l’exèrcit espanyol, amb 62 víctimes a Turquia a bord del Yak 42 ? Com varen
actuar els representants nostres, malgrat les protestes dels professionals
turcs ? De quina manera varen voler tancar la tragèdia, obrint-ne una altra , a
tots els familiars i amics ?
Podem aprendre molt del desplegament fet per
l’estat francès, combinant exèrcit i cossos de seguretat. Celeritat, sí, però
no precipitació ni improvisació. Grans mitjans, personal preparat, equipat i
seguint el principi de jerarquia, sense interferències de ningú que no estigui
en el comandament. I ara parlem d'una tragèdia aèria però el mateix es faria en
cas de grans incendis, inundacions o altres catàstrofes.
Queda molt per fer, serà molt dur aplegar i
repatriar tots els cossos, per donar-los als seus familiars amb totes les
garanties possibles...però tothom tindrà la seguretat que s’ha fet emprant
degudament tots els mitjans tècnics disponibles.
Toca també fer repàs del material , preparació
i plans d’actuació en accidents similars a tots els països, i lògicament al
nostre. Ens hem de demanar com hauríem actuat si l’accident hagués passat en el
nostre territori, i estudiar les disponibilitats existents per resoldre la
situació amb la mateixa eficàcia que els francesos.
En definitiva, quan ja res es pot fer pels
accidentats, queda pensar en els familiars i una demostració de serietat,
acompanyada de la deguda sensibilitat és bàsica per pal·liar mínimament el
dolor d’aquests moments.
Per últim, i ja fora d’aquest context,
produeix una repulsa immensa que uns quants descerebrats hagin enviat missatges
indignes de persones, comentant la procedència d’algunes de les víctimes de
l’accident. Per sort, veig que les autoritats s’han agafat el tema amb la
deguda serietat, però demano als nostres Diputats aquí i a Madrid que facin un
seguiment exhaustiu del tema com per exigir portar davant dels tribunals als
seus autors, perquè rebin un càstig exemplar. I sobretot es facin públic els
seus noms per escarni general, i pena contundent. Seria gravíssim no anar fins el final a la
recerca dels seus autors.
# posted by joanroma @ 1:36 AM 
